Freesia és un gènere de plantes bulboses de la família de les iridiàcies. Comprèn aproximadament 15 espècies natives d'Àfrica (12 d'elles natives de la província del Cap, Sud-àfrica), totes elles amb corms d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Típicament aquestes espècies vegeten durant l'hivern, floreixen en la primavera i romanen en repòs duant l'estació càlida.
Són plantes herbàcies, de fulles ensiformes, aplanades i flors vistoses, fragants, disposades en espigues unilaterals. Les flors són hermafrodites i lleugerament irregulars. El perigoni està compost de 6 tèpals subiguals entre si, units, amb el tub perigonial una mica corbat i els lòbuls aovats, obtusos. Els estams són lliures. L'ovari és ínfer, trilocular, l'estil és filiforme, dividit en tres branques bífides. El fruit és una càpsula dehiscent per tres valves.
La popular freesia dels jardins i de flor tallada és Freesia × hybrida, un híbrid complex basat en hibridacions interespecífiques entre Freesia refracta, Freesia leictlinii, Freesia corymbosa y otras especies del gènere, de la qual s'han obtingut centenes de cultivars comercials. Les cultivars moderns són tetraploides i exhibeixen flors simples o dobles, de colors brillants (blanc pur, groc, rosa, taronja, vermell i blau), tot i que la fragància en ells és menys intensa que en les espècies originals.
El gènere va ser descrit per Eckl. ex-Klatt i publicat a Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[1]
Freesia nom genèric que va ser dedicat en honor del metge alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876).
Els gèneres Anomatheca i Lapeirousia, tradicionalment considerats independents de Freesia, han estat inclosos a dins d'aquest gènere perquè es va considerar que no existien suficients diferències morfològiques com per mantenir-los com a gèneres separats.[2] Per aquesta raó, l'espècie coneguda com "falsa freesia" (Lapeirousia laxa, Anomatheca laxa) actualment rep el nom Freesia laxa.
Freesia és un gènere de plantes bulboses de la família de les iridiàcies. Comprèn aproximadament 15 espècies natives d'Àfrica (12 d'elles natives de la província del Cap, Sud-àfrica), totes elles amb corms d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Típicament aquestes espècies vegeten durant l'hivern, floreixen en la primavera i romanen en repòs duant l'estació càlida.