Traxikarpus (lat. Trachycarpus) — palmaçiçəklilər sırasının palmakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Traxikarpus (lat. Trachycarpus) — palmaçiçəklilər sırasının palmakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Trachycarpus és un gènere de palmeres amb 10 espècies. És nadiu d'Àsia, des de l'Himàlaia al l'est de la Xina. Són palmeres amb fulles en forma de ventall o palmada. Totes les espècies són dioiques.
L'espècie cultivada més comuna és Trachycarpus fortunei, una palmera força resistent al fred que és cultivada amb èxit en llocs tan al nord com Escòcia i sud-oest de Noruega, sud i sud-oest d'Islàndia, extrem sud-oest d'Utah, costa de Nova Jersey i sud d'Alaska. La forma nana es coneix com Trachycarpus wagnerianus. Trachycarpus takil (la palmera Kumaon) és similar a T. fortunei, i probablement menys tolerant al fred. Altres espècies cultivades menys comunes són T. geminisectus, T. princeps, T. latisectus, T. martianus, T. nanus i T. oreophilus. T. martianus i T. latisectus no toleren el fred tant com T. fortunei, T. takil o T. wagnerianus. T. geminisectus, T. princeps i T. oreophilus són rares en cultiu.
Les fibres del tronc de Trachycarpus fortunei es cullen a la Xina i altres llocs per fer cordes i altres objectes basts però resistents.
Les espècies de Trachycarpus són aliment de les larves de lepidòpters com Paysandisia archon (registrat en T. fortunei).
Trachycarpus és un gènere de palmeres amb 10 espècies. És nadiu d'Àsia, des de l'Himàlaia al l'est de la Xina. Són palmeres amb fulles en forma de ventall o palmada. Totes les espècies són dioiques.
Trachykarpus[1] (Trachycarpus) je nevelký rod asijských palem, zahrnující celkem 9 druhů. Jsou to malé až středně velké, dvoudomé palmy s dlanitými listy a kmenem většinou pokrytým vláknitými pochvami. Rod je rozšířen v Asii v oblasti od severovýchodní Indie a Číny po severní Thajsko. Nejznámějším druhem je Trachycarpus fortunei, který je jednou z nejodolnějších palem a je běžně pěstován v teplejších oblastech mírného pásu. Lze se s ním setkat i v České republice.
Trachykarpy jsou nízké až středně vysoké palmy. Kmen je většinou štíhlý a solitérní, výjimečně vícečetný nebo i zkrácený a přavážně podzemní (Trachycarpus nanus). Většinou je pokrytý vytrvalými, vláknitými listovými pochvami. U starších exemplářů tento pokryv mizí a odhaluje holý kmen s kruhovitými listovými jizvami. Listy jsou řapíkaté, dlanité, induplikátní, obvykle tvořící hustou korunu. Řapíky jsou dlouhé, podél okrajů často s drobnými tupými zuby. Čepele listů jsou zelené nebo šedozelené, na rubu mohou mít bílý voskový povlak. Rostliny jsou dvoudomé nebo případně polygamní. Květenství vyrůstá z listové růžice, je až čtyřnásobně větvené, zpravidla žlutě zbarvené a opatřené mnoha listeny. Květy jsou jednopohlavné, v květenství jednotlivé nebo ve skupinkách po 2 až 3, přisedlé nebo spočívající na krátkých hrbolcích. Okvětí je trojčetné, rozlišené na kalich a korunu. V samčích květech je 6 tyčinek. Gyneceum samičích květů je složené ze 3 volných, apokarpních plodolistů. Plody jsou žlutohnědé až narudle černé, ledvinovité nebo podlouhlé, jednosemenné.[2][3]
Listy Trachycarpus princeps
Kmen T. fortunei s listovými pochvami
Samčí květenství T. fortunei
Samičí květenství T. fortunei
Zralé plody T. nanus
Rod trachykarpus zahrnuje 9 druhů. Je rozšířen výhradně v Asii. Areál sahá od severovýchodní Indie a střední Číny po Vietnam a severní Thajsko. V Číně se vyskytují 3 druhy, z toho 2 endemické. Nejdále na sever zasahuje Trachycarpus fortunei (až po jih provincií Šen-si a Kan-su ve střední Číně). Jako nepůvodní rostlina roste i v Japonsku. Jsou to vesměs horské palmy, některé druhy včetně T. fortunei vystupují až do nadmořských výšek okolo 2400 metrů.[4][2][5][6]
Rod Trachycarpus je v taxonomii palem řazen do podčeledi Coryphoideae, tribu Livistoneae a subtribu Rhapidinae. Sesterským rodem je dle molekulárních analýz východoasijský rod Guihaia. Mezi další blízce příbuzné rody náleží např. rody Chamaerops, Rhapis aj.[7]
Nejstarší fosilní pozůstatky rodu Trachycarpus byly nalezeny v jižní Anglii a pocházejí z období eocénu (starší třetihory). Byly popsány jako †Trachycarpus raphifolia. Fosilní pozůstatky z období spodního miocénu byly nalezeny i na území České republiky.[4]
Druh Trachycarpus fortunei je v teplejších oblastech Evropy (včetně Britských ostrovů) i v jiných temperátních oblastech světa (např. na jižním ostrově Nového Zélandu a na Tasmánii) často pěstován jako okrasná palma. Z hlediska mrazuvzdornosti je to jedna z nejodolnějších palem vůbec.[6] Snáší bez poškození mrazy až -13 °C a je schopna přežít teploty až -26 °C.[8] Při odpovídající péči může být pěstován i v České republice. Lze jej spatřit též ve sbírkách českých botanických zahrad.[9] Dosti odolné jsou také příbuzné druhy T. wagnerianus a T. latisectus.[10]
Z vláken z kmene T. fortunei se v Číně vyrábějí různé výrobky, jako např. pláštěnky, koše, košťata a štětce.[6]
Obrázky, zvuky či videa k tématu trachykarpus ve Wikimedia Commons
Trachykarpus (Trachycarpus) je nevelký rod asijských palem, zahrnující celkem 9 druhů. Jsou to malé až středně velké, dvoudomé palmy s dlanitými listy a kmenem většinou pokrytým vláknitými pochvami. Rod je rozšířen v Asii v oblasti od severovýchodní Indie a Číny po severní Thajsko. Nejznámějším druhem je Trachycarpus fortunei, který je jednou z nejodolnějších palem a je běžně pěstován v teplejších oblastech mírného pásu. Lze se s ním setkat i v České republice.
Hørpalme-slægten (Trachycarpus) er en lille slægt med ni arter i Østasien. Det er viftepalmer med langstilkede blade, der spaltes ud i en afrundet vifte af lancetformede småblade. Her omtales kun den ene art, som kan dyrkes i Danmark.
Beskrevne arter
Die Hanfpalmen (Trachycarpus) sind eine in Asien heimische Palmengattung. Einige Arten dieser Fächerpalmen sind beliebte Zierpflanzen.
Die Vertreter sind mäßig große bis kleine Palmen, die meist solitär, selten horstförmig wachsen. Sie sind stammlos oder aufrecht, unbewehrt oder leicht bewehrt, sowie mehrmals blühend, diözisch oder polygam. Der Stamm ist niederliegend oder aufrecht. Er wird mit der Zeit kahl und ist mit auffallenden, eher dicht sitzenden Blattnarben besetzt, oder er ist mit den ausdauernden Stielbasen und faserigen Scheiden bedeckt, oder er ist durch ein Kleid von toten Blättern verdeckt.
Die Chromosomenzahl ist 2n= 36.
Die Blätter sind fächerförmig, induplicat gefaltet und verbleiben nach dem Absterben an der Pflanze (Marzeszenz). Die Blattscheiden zerfallen in eine Masse von feinen bis groben Fasern, der obere Rand ist bandartig und verdreht sich. Der Blattstiel ist lang, schmal, an der Oberseite flach oder leicht gerundet, an der Unterseite gerundet oder kantig. Der Stiel ist eine verstreute, abfallende Behaarung oder ist kahl. An den Rändern ist er mit sehr feinen Zähnen besetzt oder unbewehrt. Die adaxiale Hastula ist deutlich ausgebildet, rundlich oder dreieckig; die abaxiale Hastula fehlt. Die Blattspreite ist fächerförmig bis fast kreisförmig. Sie ist gleich oder ungleich geteilt entlang der adaxialen Rippen in einfach gefaltete Segmente. Diese sind an der Spitze seicht zweiteilig (bifid).
Die Blütenstände stehen einzeln zwischen den Blättern (interfoliar). Sie sind gebogen oder eher aufrecht. Sie sind reich und bis vierfach verzweigt. Der Blütenstandsstiel ist im Querschnitt oval und trägt spärliche Behaarung. Das Vorblatt ist vollständig, auffällig, mit einer röhrigen Basis, ist distal aufgeblasen, seitlich zweikielig, reißt an der Spitze und entlang einer Seite auf, und ist mit einem hinfälligen Indument bedeckt. Es sind ein bis drei Hochblätter an der Blütenstandsachse vorhanden, die dem Vorblatt ähneln, aber einkielig sind. Die Blütenstandsachse ist kürzer oder länger als der Stiel und trägt in spiraliger Anordnung Hochblätter die denen am Stiel ähneln, aber die jedes einen Seitenzweig erster Ordnung tragen. Die Hochblätter an den Seitenachsen sind unauffällig, dreieckig, nicht scheidig. Die blütentragenden Achsen (Rachillae) sind schlank, steif, kurz, gedrängt stehend, von leuchtend gelber bis grünlicher Farbe, kahl bis leicht behaart. An ihnen stehen die Blüten in spiraliger Anordnung, die einzeln stehen oder in Gruppen von zwei bis drei Blüten. Sie sind sitzend oder stehen an niedrigen Tuberkeln. Jede Blüte besitzt eine kleine, häutige Brakteole.
Die Blüten beider Geschlechter ähneln einander. Die drei Kelchblätter sind an der Basis verbunden, dreieckig, kurz oder lang und kahl. Die drei Kronblätter sind meist deutlich länger als der Kelch, sie sind frei, imbricat, oval mit dreieckiger Spitze oder rundlich, und kahl. Die sechs Staubblätter haben freie, fleischige Filamente. Die Antheren sind kurz, oblong, manchmal leicht zugespitzt und latrors. Wenn in weiblichen Blüten Staminodien vorkommen, ähneln sie den fertilen Staubblättern, haben aber flache Filamente und leere Antheren.
Die drei Fruchtblätter sind frei, nicht verwachsen, haarig, mit teilweise offener Bauchnaht. Der Griffel ist sehr kurz. Die Samenanlage sitzt basal und ist hemianatrop. Sie ist dorsal und ventral von einem fleischigen Arillus umgeben. Pistillodien sind, so vorhanden, ähnlich den fertilen Fruchtblättern, nur deutlich kleiner.
Der Pollen ist ellipsoidisch, mit leichter bis deutlicher Asymmetrie. Die Keimöffnung ist ein distaler Sulcus. Die längste Achse misst 22 bis 32 Mikrometer.
Die Frucht entwickelt sich meist aus einem der drei Fruchtblätter. Sie ist purpur-schwarz, nierenförmig bis oblong, an der adaxialen Seite leicht gefurcht, die Narbenreste stehen seitlich oder subapical. Das Exokarp ist dünn, bei der unreifen Frucht haarig, in der reifen dann kahl. Das Mesokarp ist dünn und mit einer Schicht von tanninführenden Zellen durchsetzt. Das Endokarp ist krustenartig. Der Samen ist nierenförmig bis oblong, das Endosperm ist homogen, und hat eine seichte bis tiefe seitliche Einbuchtung der Samenhülle. Der Embryo sitzt lateral.
Das Verbreitungsgebiet der Gattung reicht vom Himalaya im Norden Indiens über Nord-Thailand bis Vietnam und China. Trachycarpus oreophilus kommt bis in 2400 m Seehöhe vor. Auch Trachycarpus takil kommt in feuchten Eichenwäldern bis 2400 m Seehöhe vor, wo der Boden von November bis März schneebedeckt ist. Trachycarpus fortunei zählt zu den kältehärtesten kultivierten Palmen und ist auf den Britischen Inseln und teilweise in Südwestdeutschland winterhart. In den milderen Gegenden der Schweiz gehört sie, ursprünglich als Zierpflanze ausgesetzt, bereits zu den invasiven Pflanzen, da sie einheimisches Gehölz bedrängt.[1] Eine 2019 erschienene Studie hat in Österreich einige kleine Vorkommen nachgewiesen.[2]
Die Gattung Trachycarpus H.Wendl. wird innerhalb der Familie Arecaceae in die Unterfamilie Coryphoideae, Tribus Trachycarpeae, Subtribus Rhapidinae gestellt. Die Gattung ist wahrscheinlich monophyletisch. Die Verwandtschaft zu den anderen Gattungen der Subtribus ist noch ungeklärt.
In der World Checklist of Selected Plant Families der Royal Botanic Gardens, Kew, werden folgende Arten anerkannt:[3]
Trachycarpus wurde von Hermann Wendland erstbeschrieben, die Publikation trägt die Jahreszahl 1861, dürfte aber erst 1863 erschienen sein. Typusart (Lectotypus) ist Trachycarpus fortunei. Der Gattungsname leitet sich von den altgriechischen Wörtern trachus = rau und karpos = Frucht ab und bezieht sich auf die unregelmäßig geformten Früchte.
Die Stämme werden in China als Pfosten verwendet, die Fasern von Blattscheiden und Stamm werden zu Bürsten und Regenmänteln verarbeitet. Samen werden medizinisch genutzt, ihnen werden krebsheilende Wirkungen zugeschrieben.
In Mitteleuropa wird die Chinesische Hanfpalme als Zierpflanze genutzt. Sie breitet sich vorwiegend auf der Alpensüdseite invasiv aus, wie etwa im Schweizer Tessin, weshalb sie auch den Namen Tessiner Palme trägt, in Deutschland sind wilde Vorkommen nur in Gebieten mit extrem milden Wintern möglich, so etwa im Rheinland.[4]
Die Hanfpalmen (Trachycarpus) sind eine in Asien heimische Palmengattung. Einige Arten dieser Fächerpalmen sind beliebte Zierpflanzen.
Trachycarpus is a genus of eleven species of palms native to Asia, from the Himalaya east to eastern China. They are fan palms (subfamily Coryphoideae), with the leaves with a bare petiole terminating in a rounded fan of numerous leaflets. The leaf bases produce persistent fibres that often give the trunk a characteristic hairy appearance. All species are dioecious, with male and female flowers produced on separate plants although female plants will sometimes produce male flowers, allowing occasional self-pollination.
The most common species in cultivation is Trachycarpus fortunei (Chusan palm or windmill palm), which is the northernmost naturally-growing palm species in the world. Cities as far north as London, Dublin, Paris, Seattle and Vancouver have long term cultivated palms in several areas. The dwarf form, known as T. wagnerianus, is unknown in the wild, and is now considered synonymous with T. fortunei [2][3][4] or treated as a cultivar of that species.[5] It resembles T. fortunei closely, differing only in its smaller and stiffer leaves. Hybrids between the two are intermediate in size and fully fertile.
Trachycarpus takil (the Kumaon palm) is similar to T. fortunei and probably even hardier. Other species less common in cultivation are T. geminisectus, T. princeps, T. latisectus, T. martianus, T. nanus and T. oreophilus. Trachycarpus martianus and T. latisectus do not tolerate cold as well as T. fortunei or T. takil. Trachycarpus geminisectus, T. princeps and T. oreophilus are still too rare and small in cultivation to assess their full potential. Two additional species have been described recently: Trachycarpus ukhrulensis from Manipur[6] and T. ravenii from Laos;[7] the former is known from cultivation as Trachycarpus sp. "Manipur" or Trachycarpus sp. "Naga Hills".[4]
The trunk fibres produced by the leaf sheaths of Trachycarpus fortunei are harvested in China and elsewhere to make coarse but very strong rope, brooms and brushes.[2] This use gives rise to the old alternative name "hemp-palm". The fibrous leaf sheaths are also frequently used to clothe the stems of artificial palms.
This genus is very popular among palm enthusiasts for its ability to withstand cold, especially in the form of damp, cool summer weather with relatively mild winter weather. These palms often tolerate snow in their native habitats and are the hardiest trunking palms.
Trachycarpus species are used as food plants by the larvae of some Lepidoptera species including Paysandisia archon (recorded on T. fortunei).
Trachycarpus is a genus of eleven species of palms native to Asia, from the Himalaya east to eastern China. They are fan palms (subfamily Coryphoideae), with the leaves with a bare petiole terminating in a rounded fan of numerous leaflets. The leaf bases produce persistent fibres that often give the trunk a characteristic hairy appearance. All species are dioecious, with male and female flowers produced on separate plants although female plants will sometimes produce male flowers, allowing occasional self-pollination.
Trachycarpus es un género con nueve especies de plantas con flores perteneciente a la familia de las palmeras (Arecaceae). Es originario de Asia desde el Himalaya al este de China.[1]
La distribución natural del género Trachycarpus son las regiones montañosas del norte de la India, Nepal, norte de Tailandia y China. En su hábitat natural, algunas especies viven en los bosques de las montañas hasta los 2500 metros sobre el nivel del mar, donde se encuentran cubiertos por la nieve en invierno.
Trachycarpus fortunei es el representante de la especie más conocida. Se encuentra muy a menudo en los jardines en Europa y es abundante en los parques y jardines del Sur-Oeste de Francia. También se encuentra en la naturaleza en la región montañosa de Ticino en Suiza, donde se reproduce y se propaga espontáneamente.
El género Trachycarpus es dioico, tienen un tamaño medio y es muy resistente. Las hojas son palmeadas, resistentes, de color verde oscuro a verde claro, a veces azuladas.
El estípite de Trachycarpus alcanza una altura que va desde unas pocas decenas de centímetros para Trachycarpus nanus a más de los doce metros de Trachycarpus takil. Puede encontrarse desnudo con la edad, pero en su mayor parte de vida, tiene una capa, más o menos gruesa, de fibras entrelazadas que forman un pelaje marrón.
El género fue descrito por Hermann Wendland y publicado en Bulletin de la Société Botanique de France 8: 429. 1863.[2]
Trachycarpus: nombre genérico que deriva de las palabras griegas: trachus = "áspero" y karpos = "fruta", en referencia a la fruta de forma irregular.[3]
Trachycarpus es un género con nueve especies de plantas con flores perteneciente a la familia de las palmeras (Arecaceae). Es originario de Asia desde el Himalaya al este de China.
Trachycarpus est un genre de la famille des Arécacées. Le nom vient du grec trachys qui signifie rugueux, et de carpos qui signifie fruit.
Il fait partie de la sous-famille des Coryphoideae, de la tribu des Trachycarpeae et de la sous-tribu des Rhapidinae.
La distribution naturelle des espèces de Trachycarpus va des régions montagneuses du nord de l’Inde, au Népal, jusqu’au nord de la Thaïlande et en Chine. Dans leur habitat naturel, certaines espèces vivent dans des forêts de montagne jusqu’à 2500 mètres d’altitude, et sont régulièrement couvertes de neige en hiver.
Trachycarpus fortunei est le représentant du genre le plus connu. Il se rencontre très fréquemment dans les jardins en Europe et il est abondant dans les parcs et jardins en France. En France, il est parfois subspontané quand les conditions lui sont favorables. En particulier dans les Pyrénées où il peut coloniser les berges des cours d'eau. On le retrouve également à l'état sauvage dans la région montagneuse du Tessin en Suisse, où il est subspontané et classé comme espèce invasive d'après cps-skew[Quoi ?].
Il partage cette sous-tribu avec les genres suivants : Chamaerops, Guihaia, Rhapidophyllum, Maxburretia, Rhapis.
Les espèces de Trachycarpus sont des palmiers dïoïques, de taille moyenne, très résistants. Les feuilles sont palmées, robustes, de couleur vert foncé à vert clair, parfois bleutées.
Le stipe des espèces de Trachycarpus a une hauteur qui va de quelques dizaines de centimètres de hauteur pour Trachycarpus nanus à plus de douze mètres pour Trachycarpus takil. Il peut devenir nu avec l’âge, mais il est recouvert le plus souvent d’une couche plus ou moins épaisse de fibres entrelacées qui forment un crin marron.
Leurs principaux atouts en culture sont :
Le genre Trachycarpus comprend dix espèces d'après Plants of the World Online des jardins botaniques royaux de Kew[2] :
Trachycarpus wagnerianus n'est pas considère, à l'heure actuelle comme une espèce , c'est simplement un synonyme de T. fortunei.
Trachycarpus nanus est une espèce menacée selon la Liste rouge de l'UICN. On trouve deux exemplaires de plus de 150 ans de Trachycarpus sp. au jardin botanique de Kazan.
Les chiffres sont donnés à titre indicatif. Ils donnent la résistance maximale au froid dans de bonnes conditions : froid bref et air sec.
Trachycarpus est un genre de la famille des Arécacées. Le nom vient du grec trachys qui signifie rugueux, et de carpos qui signifie fruit.
Il fait partie de la sous-famille des Coryphoideae, de la tribu des Trachycarpeae et de la sous-tribu des Rhapidinae.
Trachycarpus é un xénero con nove especies de plantas con flores pertencente á familia das palmeiras (Arecaceae). É orixinario de Asia dende o Himalaia ao leste da China.[1]
A distribución natural do xénero Trachycarpus son as rexións montañosas do norte da India, Nepal, norte de Tailandia e China. No seu hábitat natural, algunhas especies viven nos bosques das montañas até os 2500 metros sobre o nivel do mar, onde se atopan cubertos pola neve no inverno.
Trachycarpus fortunei, a palmeira de abano, é o representante da especie máis coñecida. Atópase a miúdo nos xardíns de Europa e é abundante nos parques do sur-oeste de Francia, España e tamén nos xardíns costeiros de Galiza, especialmente nas Rías Baixas. Atópase tamén brava na rexión montañosa de Tesino en Suíza, onde se reproduce e se propaga espontaneamente.
O xénero Trachycarpus é dioico, teñen un tamaño medio e son especies moi resistentes. As follas son palmadas, resistentes, de cor verde escura a verde clara, ás veces azuladas.
O estípite de Trachycarpus acada unha altura que vai desde unhas poucas decenas de centímetros para Trachycarpus nanus a máis de doce metros de Trachycarpus takil. Pode atoparse nu coa idade, mais na maior parte de vida, ten unha camada, máis ou menos grosa, de fibras entrelazadas que forman unha pelaxe marrón.
O xénero foi descrito por Hermann Wendland e publicado en Bulletin de la Société Botanique de France 8: 429. 1863.[2]
Trachycarpus: nome xenérico que deriva das verbas gregas: trachus = "áspero" e karpos = "froita", en referencia á froita de forma irregular.[3]
Trachycarpus é un xénero con nove especies de plantas con flores pertencente á familia das palmeiras (Arecaceae). É orixinario de Asia dende o Himalaia ao leste da China.
Konopjowa palma (Trachycarpus) je ród ze swójby palmowych rostlinow (Arecaceae).
Wobsahuje sćěhowace družiny:
Trachycarpus H. Wendl., 1861 è un genere di palme della sottofamiglia Coryphoideae (tribù Trachycarpeae) native dell'Asia, dall'Himalaya alla Cina orientale.[1][2]
Si tratta di palme a ventaglio con le foglie con un picciolo senza spine terminante in un ventaglio arrotondato di numerose foglioline. Il basamento delle foglie produce fibre persistenti che spesso dà al tronco una caratteristica apparenza pelosa.
Tutte le specie sono dioiche, con fiori maschili e femminili portati su piante differenti, sebbene la pianta femminile possa talvolta produrre fiori maschili, permettendo così un'occasionale auto-impollinazione.
Il genere comprende le seguenti specie:[2]
Questo genere è molto popolare presso gli appassionati di palme per la sua capacità di resistenza al freddo e l'adattabilità a climi con estati fresche. Le palme possono tollerare la neve e il gelo nei loro ambienti nativi e sono le palme più rustiche tra quelle dotate di un tronco.
La specie più comune è Trachycarpus fortunei, che è la palma più resistente al freddo, potendo tollerare anche per brevi periodi, temeperture inferiori a -20 °C: è stata coltivata con successo nella Scozia, in Norvegia occidentale e addirittura nella penisola dell'Alaska. È ampiamente coltivata in Gran Bretagna e Irlanda, lungo la costa atlantica della Francia, nella Svizzera meridionale e sulla costa pacifica dell'America settentrionale. In Italia è coltivata ovunque, anche in pianura padana.
Le fibre del tronco prodotte dalle guaine fogliari di Trachycarpus sono raccolte in Cina e altrove e sono usate per fabbricare corde molto robuste anche se rozze, scope e spazzole. Le guaine sono usate anche per rivestire i tronchi delle palme artificiali.
Trachycarpus H. Wendl., 1861 è un genere di palme della sottofamiglia Coryphoideae (tribù Trachycarpeae) native dell'Asia, dall'Himalaya alla Cina orientale.
Trachycarpus is de botanische naam van een geslacht van palmen uit Azië (onder meer China, Nepal, India, Thailand en Myanmar). De planten zijn tweehuizig: er zijn mannelijke en vrouwelijke planten. Heel zelden zijn de planten eenhuizig.
De bekendste soort is Trachycarpus fortunei, die zeer algemeen is aangeplant in Zuid-Zwitserland, Noord-Italië, Zuid-Frankrijk en Noord-Spanje: het zijn niet-invasieve planten, die zich uitsluitend kunnen vermeerderen door zaadvorming. De zaden zijn niervormig en blauw/grijs van kleur, ongeveer een halve cm tot een cm groot. Deze soort is ook in de gematigde gebieden in Vlaanderen en Nederland winterhard.
Trachycarpus wagnerianus wordt niet meer gezien als aparte soort maar als een variëteit van Trachycarpus fortunei.
Trachycarpus is de botanische naam van een geslacht van palmen uit Azië (onder meer China, Nepal, India, Thailand en Myanmar). De planten zijn tweehuizig: er zijn mannelijke en vrouwelijke planten. Heel zelden zijn de planten eenhuizig.
De bekendste soort is Trachycarpus fortunei, die zeer algemeen is aangeplant in Zuid-Zwitserland, Noord-Italië, Zuid-Frankrijk en Noord-Spanje: het zijn niet-invasieve planten, die zich uitsluitend kunnen vermeerderen door zaadvorming. De zaden zijn niervormig en blauw/grijs van kleur, ongeveer een halve cm tot een cm groot. Deze soort is ook in de gematigde gebieden in Vlaanderen en Nederland winterhard.
Trachycarpus er en planteslekt av palmer bestående av ni arter med opphav i Asia.
Den mest kjente og utbredte av artene er Trachycarpus fortunei, som også blir regnet som en av verdens mest kuldeherdige palmer. Etablerte individ er herdige ned til -15 til -20 grader celcius. Kombinert med bra vekst ved lave temperaturer er denne palmen blitt populær så langt nord som Skandinavia.
Trachycarpus er en planteslekt av palmer bestående av ni arter med opphav i Asia.
Den mest kjente og utbredte av artene er Trachycarpus fortunei, som også blir regnet som en av verdens mest kuldeherdige palmer. Etablerte individ er herdige ned til -15 til -20 grader celcius. Kombinert med bra vekst ved lave temperaturer er denne palmen blitt populær så langt nord som Skandinavia.
Multimedia w Wikimedia Commons Szorstkowiec (Trachycarpus H.Wendl.) – rodzaj roślin, należący do rodziny arekowatych (palm). Należy do niego 9 gatunków[2] roślin dziko rosnących w Chinach i w Himalajach, niekiedy na dużych wysokościach[3].
Są to małe lub duże drzewa o kłodzinie przeważnie pokrytej uschłymi liśćmi[3]. Liście w kształcie wachlarza, ciemnozielone, o średnicy do 1,5 m, podzielone na wąskie i ostro zakończone łatki. Z żółtych kwiatów powstają ciemnego koloru pestkowce[3].
Rodzaj z rodziny arekowatych (Arecaceae) z rzędu arekowce (Arecales). W obrębie rodziny należy do podrodziny Coryphoideae, plemienia Corypheae i podplemienia Thrinacinae[4].
Rośliny ozdobne: ze względu na mrozoodporność szorstkowce są popularnymi roślinami ozdobnymi w krajach europejskich o łagodnym klimacie. Rodzaj ten został zaaklimatyzowany w Europie Zachodniej, a nawet w niektórych regionach Krajów Skandynawskich: Danii, Norwegii i Szwecji. W Polsce możliwa jest uprawa tych palm na wolnym powietrzu pod warunkiem zapewnienia odpowiedniej ochrony zimowej ze szczególnym uwzględnieniem dogrzewania[5].
Szorstkowiec (Trachycarpus H.Wendl.) – rodzaj roślin, należący do rodziny arekowatych (palm). Należy do niego 9 gatunków roślin dziko rosnących w Chinach i w Himalajach, niekiedy na dużych wysokościach.
Trachycarpus é um género botânico pertencente à família Arecaceae[1].
Trachykarp (lat. Trachycarpus) je rod arekovitých, ktorý obsahuje 9 druhov pochádzajúcich z Ázie, medzi Himalájami a východnou Čínou.
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Trachykarp
Wikidruhy ponúkajú informácie na tému Trachykarp
Trachykarp (lat. Trachycarpus) je rod arekovitých, ktorý obsahuje 9 druhov pochádzajúcich z Ázie, medzi Himalájami a východnou Čínou.
Trachycarpus är ett växtsläkte av palmer med nio arter som ursprungligen kommer från Asien.
Träden är ganska småväxta och har stora, solfjäderformade blad som är mörkgröna. Blommorna är små och gula. Stammarna är täckta av grova fibrer. Trachycarpus-palmer klarar lägre temperaturer än många andra palmsläkten, eftersom de kommer från högt liggande områden i Himalaya och Kina.
Trachycarpus är ett växtsläkte av palmer med nio arter som ursprungligen kommer från Asien.
Träden är ganska småväxta och har stora, solfjäderformade blad som är mörkgröna. Blommorna är små och gula. Stammarna är täckta av grova fibrer. Trachycarpus-palmer klarar lägre temperaturer än många andra palmsläkten, eftersom de kommer från högt liggande områden i Himalaya och Kina.
Chi Cọ núi (danh pháp khoa học: Trachycarpus) còn được gọi là chi Tông lư (theo tiếng Trung 棕榈), là một chi của chín loài cọ thuộc họ Cau (Arecaceae) có nguồn gốc ở châu Á, từ dãy Himalaya về phía đông tới miền đông Trung Quốc. Chúng thuộc về tông cọ tán (họ Arecaceae tông Corypheae), với lá có cuống lá trần trụi và các lá chét tỏa ra thành tán hình quạt tròn. Các gốc lá tạo ra các sợi không rụng mà thông thường làm cho thân cây có bề ngoài có lông đặc trưng. Tất cả các loài đều có hoa đực và hoa cái mọc trên các cây khác nhau mặc dù các cây cọ núi cái đôi khi cũng sinh ra hoa đực và có thể tự thụ phấn.
Loài được trồng nhiều nhất là Trachycarpus fortunei (cọ núi, cọ Chu sơn). Nó cũng là loài cọ có thể sinh trưởng được xa nhất về phía bắc khi xét theo khu vực nuôi trồng, nó có thể phát triển tốt trong khu vực có khí hậu lạnh và ẩm ướt nhưng tương đối điều hòa như Scotland và doi đất của khu vực Alaska. Nó hay được tìm thấy trong các vườn thực vật trên các đảo British và tây bắc Thái Bình Dương của Bắc Mỹ.
Trachycarpus wagnerianus, cọ núi mini không thấy mọc hoang và hiện nay được coi là dạng nhỏ hơn của T. fortunei[2][3][4]. Nó tương tự như loài này, ngoại trừ có tán lá nhỏ hơn. Cây lai giữa hai dạng này có kích thước trung gian và có thể sinh sản tốt.
Trachycarpus takil (cọ Himalaya/Kumaon) là loài lớn hơn tương tự như T. fortunei, được biết là chịu lạnh tốt hơn. Các loài khác ít được trồng hơn, bao gồm T. princeps, T. latisectus và T. martianus. Không có loài nào trong số này chịu lạnh giỏi như T. fortunei, T. takil hay T. wagnerianus và tất cả chúng có bề ngoài tương tự nhau, vì thế sự phổ biến của chúng cũng thấp hơn.
Tại Trung Quốc, các sợi trong thân cây Trachycarpus fortunei được thu hoạch và để làm các dây thừng tuy thô nhưng khá bền[2]. Chính do công dụng này mà nó còn có tên gọi khác là "Cọ gai dầu".
Chi này rất phổ biến đối với những người say mê trồng cọ vì khả năng chịu lạnh, đặc biệt là trong dạng thời tiết mùa hè ẩm ướt, mát còn mùa đông tương đối không lạnh. Các loài cọ này chịu đựng được tuyết trong môi trường sinh sống của chúng và là loại cọ có thân cây cứng nhất.
Các loài thuộc chi Trachycarpus bị ấu trùng của một vài loài côn trùng thuộc bộ Cánh vẩy (Lepidoptera) phá hoại, như Paysandisia archon (thấy trên T. fortunei).
Chi Cọ núi (danh pháp khoa học: Trachycarpus) còn được gọi là chi Tông lư (theo tiếng Trung 棕榈), là một chi của chín loài cọ thuộc họ Cau (Arecaceae) có nguồn gốc ở châu Á, từ dãy Himalaya về phía đông tới miền đông Trung Quốc. Chúng thuộc về tông cọ tán (họ Arecaceae tông Corypheae), với lá có cuống lá trần trụi và các lá chét tỏa ra thành tán hình quạt tròn. Các gốc lá tạo ra các sợi không rụng mà thông thường làm cho thân cây có bề ngoài có lông đặc trưng. Tất cả các loài đều có hoa đực và hoa cái mọc trên các cây khác nhau mặc dù các cây cọ núi cái đôi khi cũng sinh ra hoa đực và có thể tự thụ phấn.
Trachycarpus H.Wendl., 1861
Виды
Трахикарпус[2] (лат. Trachycarpus) — род растений семейства Пальмовые (Arecaceae, Palmae). Согласно современным представлениям, род включает девять видов.
Деревья высотой до 12 м со стволом 15—20 см в диаметре, покрытом коричнево-бурыми волокнами отмерших листьев; на старых деревьях ствол в нижней части становится голым, тёмно-бурым, блестящим, со следами прикрепления листьев. На вершине ствол увенчан кроной из многочисленных листьев.
Листовые пластинки веерообразные, до 60—70 см длиной, глубоко радиально рассечённые, черешки до 75 см длиной.
Соцветие до 1 м длиной, ветвистое, кистевидное, густое. Цветки обоеполые или только пыльниковые. Плоды с сухим околоплодником[2].
Самым распространённым видом, выращиваемым в комнатных условиях, является Трахикарпус Форчуна (Trachycarpus fortunei). Это растение достигает в высоту 2—2,5 м. Выдерживает морозы до -12...-14 °С[2].
По информации базы данных The Plant List, род включает 9 видов[3]:
Трахикарпус (лат. Trachycarpus) — род растений семейства Пальмовые (Arecaceae, Palmae). Согласно современным представлениям, род включает девять видов.
Деревья высотой до 12 м со стволом 15—20 см в диаметре, покрытом коричнево-бурыми волокнами отмерших листьев; на старых деревьях ствол в нижней части становится голым, тёмно-бурым, блестящим, со следами прикрепления листьев. На вершине ствол увенчан кроной из многочисленных листьев.
Листовые пластинки веерообразные, до 60—70 см длиной, глубоко радиально рассечённые, черешки до 75 см длиной.
Соцветие до 1 м длиной, ветвистое, кистевидное, густое. Цветки обоеполые или только пыльниковые. Плоды с сухим околоплодником.
Самым распространённым видом, выращиваемым в комнатных условиях, является Трахикарпус Форчуна (Trachycarpus fortunei). Это растение достигает в высоту 2—2,5 м. Выдерживает морозы до -12...-14 °С.
棕榈属（学名：Trachycarpus）是棕榈科下的一个属，为小或中等大乔木植物。该属约有9个物种[1]，分布于东亚、南亚及中南半岛[2][3]。
这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
クルアーンのスーラについては「棕櫚 (クルアーン)」をご覧ください。 
シュロ（棕櫚、棕梠、椶櫚）は、ヤシ目ヤシ科ヤシ属 Trachycarpus の総称である[1][2]。
5種[1]以上が属する。シュロという名は、狭義には、そのうち1種のワシュロの別名とされることもある[2]。逆に広義には、他のさまざまなヤシ科植物を意味することもある。
常緑高木。排水良好な土地を好み、乾湿、陰陽の土地条件を選ばず、耐火性、耐潮性も併せ持つ強健な樹種である。生育は遅く、管理が少なく済むため、手間がかからない。
Trachycarpus excelsa
Chamaerops excelsa
中華人民共和国湖北省からミャンマー北部まで分布する。日本では九州地方南部に自生する。日本に産するヤシ科の植物の中ではもっとも耐寒性が強いため、東北地方まで栽培されていて、なかには北海道の石狩平野でも地熱などを利用せずに成木できるものもある。
雌雄異株で、稀に雌雄同株も存在する。雌株は5 - 6月に葉の間から花枝を伸ばし、微細な粒状の黄色い花を密集して咲かせる。果実は11 - 12月頃に黒く熟す。
幹は円柱形で、分岐せずに垂直に伸びる。大きいものでは樹高が10mほどになる。
幹の先端に扇状に葉柄を広げて数十枚の熊手型の葉をつける。葉柄の基部は幹に接する部分で大きく三角形に広がり、幹を抱くような形になっている。この部分の下端から下に30-50cmにわたって幹を暗褐色の繊維質が包んでおり、これをシュロ皮という。
シュロ皮を煮沸し、亜硫酸ガスで燻蒸した後、天日で干したものは「晒葉」と呼ばれ、繊維をとるのに用いられる。シュロ皮の繊維は、腐りにくく伸縮性に富むため、縄や敷物、タワシ、ホウキなどの加工品とされる。又、シュロの皮を用いて作られた化粧品も発売されている。
1830年にフィリップ・フランツ・フォン・シーボルトが出島から初めて西洋に移出し、後にイギリスの植物学者ロバート・フォーチュンに献名された。英名はロバート・フォーチュンが初めてワジュロを見た中国浙江省の舟山島にちなむ。
トウジュロ（唐棕櫚、Trachycarpus wagnerianus）はワジュロと同種とする説もある（その場合に優先する学名はワジュロの学名 T. fortunei）。
ワジュロよりも樹高・葉面が小さく、組織が固い。そのため葉の先端が下垂しないのが特徴である。中国大陸原産の帰化植物で、江戸時代の大名庭園には既に植栽されていたようである。
トウジュロは先述のとおり葉が下垂しないことから、ワジュロよりも庭木としてよく利用され、かつては鉢植え用の観葉植物として育てられることもあった。現在は鉢植えとしての価値は大幅に減少し、衰退している。
ワジュロとトウジュロの間には雑種を作ることが可能で、この交雑種はアイジュロ（合い棕櫚）又はワトウジュロ（和唐棕櫚）と呼ばれている。ワジュロとトウジュロが近くに植えられている場所でよく発生するが、鳥が異種の花粉を運ぶことで、近辺に異種が生えていなくてもアイジュロを生じる事も少なくない。
アイジュロはワジュロとトウジュロの中間の性質を示し、多くは葉が垂れるが、ワジュロほど長い垂れを生じない。成長の速度や耐寒性なども変わりがなく、中には一見するとアイジュロとは分からないほど片親に似通った特徴を示すものもいる。
アイジュロを好んで作出する者はいない[要出典]。アイジュロの種（ワジュロとトウジュロの間にできた種）は質が悪く、トウジュロのように葉がコンパクトに収まらないためである。尚、作出する者はいないが、野外採集で採られたアイジュロを栽培する者はいる。
棕櫚の種は多くでき、鳥によって運ばれるためにかなり広い範囲を移動することが可能である。このため、通常シュロが生えていない場所にシュロの芽や子ジュロが生えている光景をよく目にすることができる。このように、人が故意に植えたわけでないのに芽を出し成長しているシュロのことを俗にノラジュロ又はノジュロという。
ノラジュロは人家や公園、森林、墓地などのいたるところに発生し、多くは群生する。
現在深刻な問題は発生していないが、ノラジュロが増えることによる環境への問題が心配されている。このことからノラジュロを害樹として指定し積極的に駆除する自治体も存在する。しかし、成長した株は一見小さいように見えても地中深く根を張り幹を太らせているので、駆除には手間を要する。
通常シュロは寒さに弱く小さな株は越冬が出来ないと言われてきたが、近年の温暖化による影響で冬が越せる確率が上昇し、子ジュロの生存率が上がったことにより東北地方でもノラジュロの群れを見ることが出来るようになっている。
庭園で装飾樹としてよく用いられる。
樹皮はシュロ縄として古くから利用されている他、ウレタンフォームの普及以前は、金属ばねなどとの組み合わせで、乗り物用を含む椅子やベッドのクッション材としても一般的であった。
シュロは日本の温帯地域で古来より親しまれた唯一のヤシ科植物であったため、明治以降、海外の著作に見られる本来はシュロとは異なるヤシ科植物を、「シュロ」と翻訳していることが、しばしば認められる。特にキリスト教圏で聖書に多く記述されるナツメヤシがシュロと翻訳されることが多かった。今日でも聖書などのキリスト教文献で、ナツメヤシがシュロと翻訳されていることが普通である。
西洋絵画において、シュロ（実際はナツメヤシなど）は勝利および殉教を象徴する図像として描かれる。元来、戦争に勝利した軍隊が凱旋行進の際に持ち歩く姿が描かれていたが、初期キリスト教会はこれを死に対する信仰の勝利と読み替え、殉教者を意味する持物としてとりいれ、定着した。
家紋にシュロを図案化したものがある。富士氏などに代表される。
『長倉追罰記』に「しゆろの丸は富士大宮司」とあり、富士氏の分かれともいわれる米津氏もシュロを用いている。
「棕櫚の花」は夏の季語である。
シュロ（棕櫚、棕梠、椶櫚）は、ヤシ目ヤシ科ヤシ属 Trachycarpus の総称である。
5種以上が属する。シュロという名は、狭義には、そのうち1種のワシュロの別名とされることもある。逆に広義には、他のさまざまなヤシ科植物を意味することもある。
常緑高木。排水良好な土地を好み、乾湿、陰陽の土地条件を選ばず、耐火性、耐潮性も併せ持つ強健な樹種である。生育は遅く、管理が少なく済むため、手間がかからない。
.jpg)
