Perception Channels: tactile ; chemical
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
V. tangalunga measures 585 to 950 mm in head and body length; tail length is 300 to 482 mm. Coloration is composed of black spots on a background of tawny or grayish body color. There are usually three black and two white collars on the sides of the neck and throat. The fur is long and loose, and usually elongated along the spinal area forming a low crest or mane. This mane is marked by a black stripe running from the shoulders to the tail. The tail is also banded with black and white. The feet of the Oriental civet are all black. Viverra have five toes on each foot. On the third and fourth digit of the forefeet are lobes of skin which sheath and protect their retractile claws. The dental formula is I 3/3 C 1/1 PM 3-4/3-4 M 1-2/1-2. (Nowak 1983)
Range mass: 5 to 11 kg.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Average lifespan
Status: captivity: 12.0 years.
Oriental civets live in a wide variety of habitats like forest, brush, and grasslands. They stay in the dense cover by day and come into the open at night. They are mainly terrestrial, although they can climb trees easily if necessary. They have been found in disturbed areas of montane forests near villages.
(Nowak 1983, Kitchener 1993)
Terrestrial Biomes: rainforest
Viverrids living near villages occasionally kill poultry.
The oriental civet, Viverra tangalunga, also known as the Malay civet, is found on the Malay peninsula, and on the islands of Sumatra, Bangka, Borneo, the Rhio Archipelago,and the Phillipines. It has been introduced to many other Southeast Asian islands. (Nowak 1983, Kitchener 1993)
Biogeographic Regions: oriental (Native )
Oriental civets are strong hunters. They will kill small mammals, birds, snakes, frogs, and insects. They will also eat eggs, fruit, and have been observed eating some roots. A similar Viverra species, Viverra zibetha has been found fishing in India. (Nowak 1983)
Viverra tangalunga is one of the sources of Civet. Civet is used commercially in producing perfumes. Trade in live civets for their musk is a source of economy. It has also been used for some medicinal purposes. Some viverrids, including the Oriental civet, may be tamed and kept to extract this musk.
(Nowak 1983, Kitchener 1993)
A female Oriental civet may have one to four young per litter two times per year. The young are born in dense vegetation or in holes in the ground. Their eyes are closed at birth, but they do have hair. Weaning begins at approximately one month. Female viverrids have two or three pairs of abdominal mammae. Male viverrids have a baculum. The lifespan of the Oriental civet is probably around 5-15 years. (Nowak 1983)
Key Reproductive Features: gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual
Average number of offspring: 2.
La civeta malaia (Viverra tangalunga), també coneguda com a civeta oriental, és una civeta que es troba a la península de Malacca i les illes de Sumatra, Bangka, Borneo, l'arxipèlag Riau Lingga, i les Filipines.[1]
La civeta malaia té una longitud conjunta del cos i el cap, que varia entre 58,5 i 95 centímetres, i una longitud de la cua que oscil·la entre 30 i 48,2 centímetres. El seu pelatge, format per pèls llargs i solts, té taques negres sobre un fons de color marró vermellós o grisenc, i generalment té 2 o 3 collars negres. A l'àrea de la columna, des de les espatlles fins a la cua, uns pèls negres més llargs que els de la resta del cos, formen una cresta dorsal o cabellera. La cua està envoltada d'anells blancs i negres, i els peus són totalment negres i tenen cinc dits. En el tercer i quart dit de les potes davanteres tenen uns lòbuls de pell que cobreixen i protegeixen les seves urpes retràctils.
La seva dentadura està formada per 3 incisives, 1 canina, 3 o 4 premolars, i 1 o 2 molars ( 3.1.3 − 4.1 − 2 3.1.3 − 4.1 − 2 {displaystyle { frac {3.1.3-4.1-2}{3.1.3-4.1-2}}} 
La civeta malaia es troba a la península de Malacca i a les illes deSumatra, Borneo, Cèlebes, Moluques i les Filipines,[3][4] on habita en una àmplia varietat d'hàbitats incloent boscos, hàbitats secundaris, terres de cultiu i en la perifèria dels pobles.[5][2] Per altra banda, també es troba als turons, fins a 900 metres d'altitud, de Gunung Madalan, a Sabah, i als turons, de fins a 1.100 metres, d'Usun Apau i Kelabit, a Sarawak.
La civeta malaia és un animal nocturn, el qual vol dir que es troba activa de nit, entre les 18:00 i les 07:00. Generalment són terrestres, però també pugen als arbres. Malgrat la seva aparença de gat i un comportament i unes característiques similars, no són felins. La seva pella pot ser grisa o marró, i pot tenir marques que segueixen diferents patrons. La majoria d'espècimens de civeta malaia són carnívors, però alguns d'ells són solitaris, omnívors i bàsicament terrestres.[4][6]
Les civetes malaies són bons caçadors, que s'alimenten de petits mamífers, ocell, serps, granotes, e insectes. També s'alimenten d'ous, fruit, i se les ha vist menjant algunes arrels.[2]
La femella dóna a llum entre 1 i 4 cries per ventrada, dos cops per any. Les cries neixen enmig de la densa vegetació o dins de caus. Els seus ulls estan tancats quan neixen, però tenen pèl. El deslletament comença aproximadament al mes d'edat.
L'esperança de vida de la civeta malaia és probablement entre 5 i 15 anys.[2]
Segons la llista Vermella de la UICN, la civeta malaia o Viverra tangalunga és una de les espècies amb Risc mínim (LC). Això es deu a l'àmplia distribució i al fet que es troba en un bon nombre d'àrees protegides. En un estudi fet per Syakirah et al. (2000), es deia que la civeta malaia es trobava només al boscos registrats recentment, i no en els boscos regenerats després de la tala de la dècada de 1970. A partir d'aquestes dades, es pot concloure temptativament que les civetes arborícoles i frugívores estan poc afectades per la tala, mentre que les espècies terrestres, que són carnívores o s'alimenten d'insectes, poden haver rebut un impacte negatiu a causa de la tala d'arbres. En un estudi de dos anys, Heyden i Bulloh (1996), Colom (1999) trobaren com a resultat, que les densitats de civeta malaia, en gran mesura una espècie frugívora, era un 57% més alta en llocs sense talar que en llocs talats. Les fruites comprenia una major proporció de la dieta en els boscos sense talar respecte als boscos talats. Això vol dir que, la tala porta a un competició creixent per la fruita, en la qual la civeta malaia ha perdut el seu hàbitat davant d'altres espècies. Un altre possible explicació és que les civetes de palmera pugen als arbres per menjar fruita, mentre que la civeta malaia s'alimenta a terra.
La civeta malaia (Viverra tangalunga), també coneguda com a civeta oriental, és una civeta que es troba a la península de Malacca i les illes de Sumatra, Bangka, Borneo, l'arxipèlag Riau Lingga, i les Filipines.
Die Malaiische Zibetkatze (Viverra tangalunga) ist eine von vier Arten der Asiatischen Zibetkatzen innerhalb der Schleichkatzen. Sie ist in Südostasien auf der malaiischen Halbinsel und zahlreichen Inseln des Malaiischen Archipels, Indonesiens und der Philippinen beheimatet.
Die Malaiische Zibetkatze hat einen schlanken Körper, sie erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von etwa 58,5 bis 95,0 Zentimetern und eine Schwanzlänge von 30 bis 48 Zentimetern.
Das Fell ist auf sandbraunem bis grauem Grund mit zahlreichen schwarzen Flecken bedeckt, die auf dem Rücken in ein Streifenmuster übergehen. An den Halsseiten und der Kehle befinden sich in der Regel drei schwarze und zwei weiße kragenähnliche Ringe. Das Fell ist lang und locker und bildet im Bereich der Wirbelsäule einen schwarzen Kamm aus aufrecht stehenden Haaren von den Schultern bis zum Schwanz. Der Schwanz ist ansonsten schwarz und weiß geringelt und die Füße sind schwarz.[1]
Die Malaiische Zibetkatze kommt in Südostasien vor. Dabei umfasst das natürliche Verbreitungsgebiet die malaiische Halbinsel, Borneo, Sumatra und Belitung, Bangka, Lingga und Palawan, während die Vorkommen auf den übrigen Philippinen, auf den Natuna-Inseln und in Indonesien östlich der Wallace-Linie (Sulawesi, Molukken) auf den Menschen zurückzuführen ist.[2]
Die Malaiische Zibetkatze (Viverra tangalunga) ist eine von vier Arten der Asiatischen Zibetkatzen innerhalb der Schleichkatzen. Sie ist in Südostasien auf der malaiischen Halbinsel und zahlreichen Inseln des Malaiischen Archipels, Indonesiens und der Philippinen beheimatet.
Trenggalung utawa tenggalung (Viverra tangalunga) ya iku kéwan kang isih sadulur karo garangan, luwak lan rasé, kalebu kulawarga Viverridae. Ing basa Indonésia/Malayu diarani Musang Tenggalung Déné ing basa Inggris karan Malay civet, Malayan civet lan Oriental civet. Kéwan iki kalebu pratélan kéwan kang "ora nyamari" déning IUCN amarga sebaran kang amba, bisa tahan marang rusaké habitat.[2] Ing basa Kawi karan trambawa, trangglang, sanggrata, wilôngka, pujung-pujung, julungpujut, julung botêt lan grita.
Trenggalung duwé buntut warna ireng lan belang kayadéné ali-ali ing sisih ngisor[3] kanthi cacahé belang watara 15. Déné awaké warna klawu kanthi tutul ireng kang akèh, lan ana belang putih ing gulu. Kéwan iki mangan kéwan-kéwan cilik.
Trenggalung dawané watara 610–670 mm lan buntuté watara 285–355 mm. Déné sikilé antara 94–105 mm. Boboté udakara 5 kg. Trenggalung seneng sesaba ing lemah, sanajan uga kadhang tinemu mènèk ing wit-witan.
Trenggalung sumebar ing wewengkon Indonésia, Malaysia, Filipina, lan Brunei, ya iku ing Kalimantan, Ujung Malaya, [4] Sumatra, lan Sulawesi.[5] lan digawa menyang Maluku. Miturut cathetan, kéwan iki uga tinemu ing Tanah Jawa.[6] Ing 2012, uga kalapuraké tinemu ing Singapura.[7]
Trenggalung kalebu kéwan kang urip dhèwèkan, omnivora, lan duwé papan kuwasa.[8] Trenggalung kalebu kéwan nokturnal
Trenggalung utawa tenggalung (Viverra tangalunga) ya iku kéwan kang isih sadulur karo garangan, luwak lan rasé, kalebu kulawarga Viverridae. Ing basa Indonésia/Malayu diarani Musang Tenggalung Déné ing basa Inggris karan Malay civet, Malayan civet lan Oriental civet. Kéwan iki kalebu pratélan kéwan kang "ora nyamari" déning IUCN amarga sebaran kang amba, bisa tahan marang rusaké habitat. Ing basa Kawi karan trambawa, trangglang, sanggrata, wilôngka, pujung-pujung, julungpujut, julung botêt lan grita.
The Malayan civet (Viverra tangalunga), also known as the Malay civet and Oriental civet, is a viverrid native to the Malay Peninsula and the islands of Sumatra, Bangka, Borneo, the Riau Archipelago, and the Philippines. It is listed as "Least Concern" by IUCN as it is a relatively widely distributed, appears to be tolerant of degraded habitats, and occurs in a number of protected areas.[1]
Viverra tangalunga was the scientific name proposed by John Edward Gray in 1832 for a spotted zoological specimen.[2]
The Malay civet's tail is black above and ringed on the lower side.[3]
The historical range of the Malay civet includes Indonesia, Malaysia, Brunei, the Philippines and Singapore. In Malaysia, it occurs in Borneo, Banggi Island, Langkawi Island, Penang Island and in Peninsular Malaysia.[4] It also occurs in Sumatra.[5] It was introduced to Sulawesi and the Maluku Islands.[1] Museum records indicate that the Malay civet also occurred on the Indonesian islands of Java, Bawal and Telok Pai, and on the Philippine island Leyte.[6] In 2012, an individual was photographed in Singapore.[7] The Malay civet population in the Philippines may have originated in Borneo and colonized Palawan island naturally. It possibly later dispersed to the rest of Philippines through human introduction, because land connection between Philippines islands did not exist during last glacial period.[8]
The Malay civet inhabits a wide variety of habitats including forests, secondary habitats, cultivated land and the outskirts of villages.[9]
Malay civets are solitary, omnivorous, and primarily terrestrial.[10]
Densities of Malay civets are higher in unlogged than in a logged forests. Fruit comprises a larger proportion of diet in unlogged forest compared to logged forest. With fruit contributing a larger percentage of the diet in unlogged forests, logging may lead to increased competition by other frugivores such as palm civets which may exploit fruit directly on trees unlike the mainly terrestrial Malay civet.[11] Around the Malaysian Bera Lake Malay civets were found in logged forest. Arboreal, frugivorous civets are little affected by logging, whereas terrestrial, carnivorous or insectivorous species might be negatively impacted by logging.[12]
As a ground-living species it is exposed to snaring and other forms of ground-level trapping, and hunting with dogs. The limited survey in areas heavily used by people suggests it is rather well able to persist at general levels of threat. The species is occasionally hunted for food and treated as a pest as it raids poultry.[1]
In Borneo, the Malayan civet is negatively affected by the effects of timber harvesting.[13]
Viverra tangalunga is protected in Malaysia under the Wildlife Protection Act (WPA) of 1972.[1] However, in many rural areas of Peninsular Malaysia civets are considered a pest because they prey on small livestock and raid fruit orchards. Section 55 of the WPA of 1972 allows farmers to shoot any wild animal that causes damage to their property, as long as reasonable efforts have been made to frighten the animal away.[14]
The Malayan civet (Viverra tangalunga), also known as the Malay civet and Oriental civet, is a viverrid native to the Malay Peninsula and the islands of Sumatra, Bangka, Borneo, the Riau Archipelago, and the Philippines. It is listed as "Least Concern" by IUCN as it is a relatively widely distributed, appears to be tolerant of degraded habitats, and occurs in a number of protected areas.
La civeta malaya, civeta oriental o civeta de tierra (Viverra tangalunga), también llamada tangalunga, es una especie de mamífero carnívoro de la familia Viverridae. Es propia del sudeste asiático, encontrándose en Malasia, Singapur, Indonesia y Filipinas.[1]
Se han descrito las siguientes subespecies:[2]
La civeta malaya, civeta oriental o civeta de tierra (Viverra tangalunga), también llamada tangalunga, es una especie de mamífero carnívoro de la familia Viverridae. Es propia del sudeste asiático, encontrándose en Malasia, Singapur, Indonesia y Filipinas.
Tangalunga (Viverra tangalunga) Viverra generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Viverrinae azpifamilia eta Viverridae familian sailkatuta dago.
Biberridoen familiako ugaztun haragijalea hau 160 cm inguru luzea da, isatsaren 60 cm barne. Itxuraz katajinetaren antzekoa da. Mutur luze zorrotza du, belarriak eta hankak, berriz, labur samarrak. Kolorez marroi iluna izaten da, baina orban eta zerrenda beltz asko du. Filipinetako eta Sondako uharteetan bizi da. Zernahi animalia mota txiki jaten du, baita fruituak eta landareen sustraiak ere.
Tangalunga (Viverra tangalunga) Viverra generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Viverrinae azpifamilia eta Viverridae familian sailkatuta dago.
Biberridoen familiako ugaztun haragijalea hau 160 cm inguru luzea da, isatsaren 60 cm barne. Itxuraz katajinetaren antzekoa da. Mutur luze zorrotza du, belarriak eta hankak, berriz, labur samarrak. Kolorez marroi iluna izaten da, baina orban eta zerrenda beltz asko du. Filipinetako eta Sondako uharteetan bizi da. Zernahi animalia mota txiki jaten du, baita fruituak eta landareen sustraiak ere.
Civette de Malaisie, Civette malaise, Tangalunga
Viverra tangalunga ou Civette malaise est une espèce de carnivore asiatique.
Cette civette mesure, corps et tête, de 54 à 77 cm[1] et sa queue a une longueur de 28 à 35 cm. Sa masse est comprise entre 3,5 et 4,5 kg. Elle est facilement reconnaissable à sa robe couverte de taches brunes quasi-alignées, son collier noir et blanc, son ventre blanc, ses pattes noires et la quinzaine d'anneaux le long de sa queue.
Cet animal solitaire vit dans les forêts tropicales et chasse la nuit. Son espérance de vie est de 11 ans.
La civette malaise se nourrit d'animaux vivant sur le sol : mille-pattes, scorpions, souris et autres rongeurs...[2]
On la trouve en Malaisie, en Indonésie et dans les Philippines.
La civette malaise sécrètent de ses glandes anales, comme les autres civettes, une substance très recherchée en parfumerie
Civette de Malaisie, Civette malaise, Tangalunga
Viverra tangalunga ou Civette malaise est une espèce de carnivore asiatique.
{Taxobox | name = Musang tenggalung | image = Malay civet.jpg | status = LC | status_system = IUCN3.1 | status_ref = [1] | regnum = [[|Hewan|Animalia]] | phylum = Chordata | classis = Mammalia | ordo = Carnivora | familia = Viverridae | genus = Viverra | species = V. tangalunga | binomial = Viverra tangalunga | binomial_authority = Gray, 1832 | range_map = Malayan Civet area.png | range_map_caption = Sebaran musang tenggalung
(hijau gelap - maasih ada,
light green - mungkin ada)
}}
iucn
{Taxobox | name = Musang tenggalung | image = Malay civet.jpg | status = LC | status_system = IUCN3.1 | status_ref = | regnum = [[|Hewan|Animalia]] | phylum = Chordata | classis = Mammalia | ordo = Carnivora | familia = Viverridae | genus = Viverra | species = V. tangalunga | binomial = Viverra tangalunga | binomial_authority = Gray, 1832 | range_map = Malayan Civet area.png | range_map_caption = Sebaran musang tenggalung
(hijau gelap - maasih ada,
light green - mungkin ada)
}}
Kesalahan pengutipan: Tag tidak sah; tidak ditemukan teks untuk ref bernama iucnLa civetta malese (Viverra tangalunga Gray, 1832) è un carnivoro della famiglia dei viverridi diffuso in Indonesia, Malaysia e nelle Filippine[1][2].
Carnivoro di medie dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 610 e 670 mm, la lunghezza della coda tra 285 e 355 mm, la lunghezza del piede tra 94 e 105 mm, la lunghezza delle orecchie tra 40 e 42 mm e un peso fino a 5 g.[3]
Il colore di fondo del corpo è grigiastro. Sui lati e nella parte inferiore del collo sono presenti 3 bande nerastre intervallate da 2 bianche che partono dalla parte posteriore delle orecchie e prima delle spalle scendono giù verticalmente verso il basso. Una cresta erettile di lunghi peli nerastri si estende lungo la spina dorsale dalla nuca alla base della coda. Sui fianchi sono presenti delle macchie scure disposte in file particolarmente nel quarto posteriore, che variano notevolmente tra gli individui. La parte inferiore degli arti è nera. La pianta dei piedi è densamente ricoperta di peli dal tallone fino allo spazio tra i cuscinetti. Gli artigli del terzo e quarto dito della mano sono protetti da una guaina cutanea. La coda è lunga poco più della metà della testa e del corpo, ha 7-8 larghi anelli neri intervallati da anelli bianchi più piccoli ma completi.
È una specie notturna e terricola, sebbene si arrampichi con facilità sugli alberi.
Si nutre di invertebrati e piccoli vertebrati del suolo forestale.
Questa specie è diffusa nella Penisola malese, Sumatra, Borneo, Filippine, Sulawesi e diverse isole vicine. Probabilmente è stata introdotta anche sull'isola di Giava, dove sono stati catturati 2 esemplari.
Vive nelle foreste primarie e secondarie, aree coltivate e nelle periferie dei villaggi fino a 1.200 metri di altitudine.
Sono state riconosciute 2 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto Areale e la tolleranza al degrado del proprio habitat, classifica V.tangalunga come specie a rischio minimo (LC).[1]
La civetta malese (Viverra tangalunga Gray, 1832) è un carnivoro della famiglia dei viverridi diffuso in Indonesia, Malaysia e nelle Filippine.
Musang Tenggalung[2], [3] (bahasa Inggeris: Malayan Civet atau Oriental Civet) adalah salah satu daripada haiwan yang terdapat di Malaysia. Nama sainsnya Viverra tangalunga.
Malaysia merupakan salah satu daripada 12 negara yang telah diiktiraf sebagai kepelbagaian raya "mega diversity" dari segi bilangan dan kepelbagaian flora dan fauna dengan 15,000 spesies pokok berbunga yang diketahui, 286 spesies mamalia, lebih 1,500 vertebrat darat, lebih 150,000 spesies invertebrat, lebih 1000 spesies rama-rama dan 12,000 spesies kupu-kupu, dan lebih 4,000 spesies ikan laut.
Musang Tenggalung boleh didapati di Malaysia.
Musang Tenggalung adalah haiwan yang tergolong dalam golongan benda hidup, alam haiwan, bertulang belakang (vertebrat), kelas Mamalia. Dalam aturan : , tergolong dalam keluarga : . Musang Tanggalong adalah haiwan berdarah panas, melahirkan anak, menjaga anak, dan mempunyai bulu di badan.
Jantung Musang Tanggalong terdiri daripada 4 kamar seperti manusia. Kamar atas dikenali sebagai atrium, sementara kamar bawah dikenali sebagai ventrikel.
Sebagai mamalia, Musang Tenggalung berdarah panas, melahirkan anak, menjaga anak, dan mempunyai bulu di badan. Musang Tenggalung akan menjaga anaknya sehingga mampu berdikari.
Musang Tenggalung merupakan haiwan yang dilindungi and memerlukan lesen pemburuan.
Musang Tenggalung, (bahasa Inggeris: Malayan Civet atau Oriental Civet) adalah salah satu daripada haiwan yang terdapat di Malaysia. Nama sainsnya Viverra tangalunga.
Malaysia merupakan salah satu daripada 12 negara yang telah diiktiraf sebagai kepelbagaian raya "mega diversity" dari segi bilangan dan kepelbagaian flora dan fauna dengan 15,000 spesies pokok berbunga yang diketahui, 286 spesies mamalia, lebih 1,500 vertebrat darat, lebih 150,000 spesies invertebrat, lebih 1000 spesies rama-rama dan 12,000 spesies kupu-kupu, dan lebih 4,000 spesies ikan laut.
De Maleise civetkat of Oost-Indische civetkat (Viverra tangalunga) is een civetkat die voorkomt in Zuidoost-Azië.
De vacht is bedekt met rijen vlekken en een opvallend witte kraag, een witte buik, zwarte poten en ongeveer 15 ringen om de staart. De lichaamslengte bedraagt 62 tot 66 cm, de staartlengte 28 tot 35 cm en het gewicht 3,5 tot 4,5 kg.
Maleise civetkatten komen voor op het schiereiland Malakka, diverse Indonesische eilanden en de Filipijnen. Ze zijn in diverse leefomgevingen, zoals bossen, kreupelhout of grasland, te vinden. Alleen 's nachts komen deze dieren in open gebieden. Ze leven voornamelijk op de grond, maar kunnen ook klimmen.[2]
Maleise civetkatten zijn solitaire roofdieren. Ze zijn nachtactief en eten kleine zoogdieren, vogels, slangen, kikkers en insecten, zoals miljoenpoten en reuzenduizendpoten. Daarnaast eten ze ook eieren en fruit.
Maleise civetkatten kunnen maximaal vier jongen krijgen tot maximaal twee maal per jaar. De jongen komen ter wereld in dichte begroeiing of holen in de grond. Ze kunnen 11 jaar worden.
De civetkat wordt 'gebruikt' voor de productie van kopi luwak. Dit is een speciaal soort koffie, waarvan de bonen gegeten wordt en gefermenteerd worden door de civetkat.
Bronnen, noten en/of referentiesDe Maleise civetkat of Oost-Indische civetkat (Viverra tangalunga) is een civetkat die voorkomt in Zuidoost-Azië.
Malajisk sibetkatt (Viverra tangalunga)[2][3][4][5] är en däggdjursart som beskrevs av Gray 1832. Den ingår i släktet Viverra, och familjen viverrider.[6][7]
Arten blir 61 till 67 cm lång (huvud och bål), har en 28,5 till 35,5 cm lång svans och 9,4 till 10,5 cm långa bakfötter. Viken ligger oftast vid 4 till 5 kg. Pälsen har på ovansidan en gråaktig grundfärg. Dessutom finns en svart längsgående strimma på ryggens mitt och många svarta fläckar. Grundfärgen på halsens undersida och på buken är vit. Typisk är breda tvärgående svarta band på främre halsen. Extremiteternas päls är mörkare än bålens päls och på svansen förekommer cirka 15 svarta ringar som kan vara ofullständiga på undersidan. Jämförd med indisk sibetkatt och Viverra megaspila är arten mindre och dessutom har malajisk sibetkatt fler ringar på svansen.[8]
Liksom andra släktmedlemmar har arten fem fingrar vid framtassarna och fem tår vid bakfötterna. Långfingret och ringfingret har en utväxt av hud vid spetsen som täcker de tillbakadragna klorna. I varje käkhalva finns 3 framtänder, 1 hörntand, 3 till 4 premolarer och 1 till 2 molarer.[9]
Detta rovdjur förekommer i Sydostasien. Utbredningsområdet sträcker sig över södra Malackahalvön, Sumatra, Borneo, Filippinerna, delar av Sulawesi och möjligen även Java. Den malajiska sibetkatten vistas i olika slags skogar och den uppsöker även jordbruksmark och trädgårdar. I bergstrakter lever den upp till 1200 meter över havet.[1]
Individerna är främst aktiva på natten och de går oftast på marken. På dagen vilar de i den täta undervegetationen eller i andra gömställen. Varje individ har ett revir som är 70 till 110 hektar stort och reviren överlappar bara lite.[1] Malajisk sibetkatt äter olika ryggradslösa djur och diverse små ryggradsdjur. Den smyger ibland fram till skogsarbetarnas kvarter för att stjäla mat.[8] Födan kompletteras ibland med frukter. I områden med skogsbruk äter malajisk sibetkatt inte lika ofta frukter som andra arter av släktet Viverra.[10]
Vid djurets anus finns en körtel som producerar sibetolja. Oljan används antagligen för kommunikationen mellan artfränder eller i försvarssyfte, liksom skunkarnas illaluktande sekret. Fortplantningssättet antas vara lika som hos andra släktmedlemmar.[9]
Djuret anses i vissa regioner som skadedjur och det jagas därför med hund eller fångas med fällor. Köttet används ibland som mat. Beståndet minskar däremot inte. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1]
Arten delas in i följande underarter:[6]
Wikimedia Commons har media som rör Viverra tangalunga.
Wikispecies har information om Viverra tangalunga.
Malajisk sibetkatt (Viverra tangalunga) är en däggdjursart som beskrevs av Gray 1832. Den ingår i släktet Viverra, och familjen viverrider.
Діапазон поширення: Малайський півострів, Суматра і прилеглі острови, Борнео, Сулавесі, Філіппіни. Мешкає в первинних і вторинних лісах і в оброблюваних місцевостях, що прилягають до лісу. Виявляється від рівня моря до висоти, принаймні, 1.200 м. [1]
Морфометрія. Довжина голови й тіла: 610–670 мм, довжина хвоста: 285–355 мм, довжина задньої ступні: 94–105 мм, вага: 4–5 кг.
Опис. Верхні частини тіла сіруваті з численними чорними плями; чорна смуга вздовж серединної лінії продовжується до кінчика хвоста. Нижні частини тіла білі з чорними густими плями по горлі; лапи чорнуваті; хвіст має близько 15 чорних смуг.
Подібні види. Viverra zibetha та Viverra megaspila більші, з меншою кількістю смуг на хвості.[2]
Веде нічний і загалом наземний спосіб життя, але іноді піднімається на дерева. Раціон включає в себе велику різноманітність безхребетних і дрібних хребетних, знайдених в основному в лісовій підстилці. Може відвідувати лісові табори й годуватися харчовими відходами[2].
Основною загрозою є людина, а саме полювання в тому числі з допомогою собак і пасток. Знаходяться у великому числі охоронних районів по всьому ареалу[1].
Viverra tangalunga là một loài động vật có vú trong họ Cầy, bộ Ăn thịt. Loài này được Gray mô tả năm 1832.[2]
.png){kind=small}
Bài viết về các loài trong bộ thú ăn thịt này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Viverra tangalunga là một loài động vật có vú trong họ Cầy, bộ Ăn thịt. Loài này được Gray mô tả năm 1832.
Viverra tangalunga J. E. Gray, 1835
Ареал
Тангалунга[1], или островная виверра[1] (лат. Viverra tangalunga) — вид хищных млекопитающих семейства Виверровых (Viverridae).
Вид распространён на Малайском полуострове, Суматре и прилегающих островах, Борнео, Сулавеси, Филиппинах. Проживает в первичных и вторичных лесах и в обрабатываемых местностях, прилегающих к лесу. Встречается от уровня моря до высоты 1200 м над уровнем моря[2].
Длина тела от 61 до 67 см, длина хвоста 28,5-35,5 см, длина задней ступни 94-105 мм, вес 4-5 кг.
Верхняя часть тела серого цвета с многочисленными чёрными пятнами. Чёрная полоса вдоль срединной линии продолжается до кончика хвоста. Нижние части тела белые с чёрными густыми пятнами до горла. Лапы черноватые. Хвост имеет около 15 чёрных полос.
Внешне похож на виды азиатскую и крупнопятнистую цивету, при этом последние крупнее и с меньшим количеством полос на хвосте[3].
Ведёт ночной и преимущественно наземный образ жизни, но иногда поднимается на деревья. Рацион включает в себя большое разнообразие беспозвоночных и мелких позвоночных, найденных в основном в лесной подстилке. Может посещать лесные лагеря и кормиться пищевыми отходами[3].
Основной угрозой является человек, а именно охота, в том числе при помощи собак и ловушек. Находятся в большом числе охранных территорий по всему ареалу[2].
Тангалунга, или островная виверра (лат. Viverra tangalunga) — вид хищных млекопитающих семейства Виверровых (Viverridae).
Вид распространён на Малайском полуострове, Суматре и прилегающих островах, Борнео, Сулавеси, Филиппинах. Проживает в первичных и вторичных лесах и в обрабатываемых местностях, прилегающих к лесу. Встречается от уровня моря до высоты 1200 м над уровнем моря.
Длина тела от 61 до 67 см, длина хвоста 28,5-35,5 см, длина задней ступни 94-105 мм, вес 4-5 кг.
Верхняя часть тела серого цвета с многочисленными чёрными пятнами. Чёрная полоса вдоль срединной линии продолжается до кончика хвоста. Нижние части тела белые с чёрными густыми пятнами до горла. Лапы черноватые. Хвост имеет около 15 чёрных полос.
Внешне похож на виды азиатскую и крупнопятнистую цивету, при этом последние крупнее и с меньшим количеством полос на хвосте.
Ведёт ночной и преимущественно наземный образ жизни, но иногда поднимается на деревья. Рацион включает в себя большое разнообразие беспозвоночных и мелких позвоночных, найденных в основном в лесной подстилке. Может посещать лесные лагеря и кормиться пищевыми отходами.
Основной угрозой является человек, а именно охота, в том числе при помощи собак и ловушек. Находятся в большом числе охранных территорий по всему ареалу.
말레이시벳(Viverra tangalunga)은 사향고양이과에 속하는 포유류의 일종이다. 말레이반도와 수마트라섬, 방카섬, 보르네오섬, 리아우 제도, 필리핀 제도 등에서 서식한다. 비교적 넓은 지역에 분포하기 때문에 국제 자연 보전 연맹(IUCN)이 관심대상종(LC, Least Concern Species)으로 지정했으며, 악화된 서식지에서도 강하고 많은 보호 지역에서 발견된다.[1]
말레이시벳의 꼬리는 윗부분은 검고 아랫 부분은 둥글게 말려있다.[2] 상체는 수많은 검은색 반점과 함께 회색빛을 띠며, 꼬리에는 약 15줄의 검은 줄무늬가 나 있다.
역사적으로 알려져 있는 말레이시벳의 분포 지역은 인도네시아와 말레이시아, 브루나이, 필리핀 제도 그리고 싱가포르이다. 말레이시아에서 말레이시벳은 보르네오섬과 방기섬, 랑카위, 피낭섬 그리고 반도 말레이시아(서말레이시아)에서 발견된다.[3] 또는 수마트라섬과 술라웨시섬에서도 알려져 있다.[4] 말루쿠 제도에서 사는 종들은 도입종이다.[1]
박물관 기록에 의하면, 말레이시벳은 인도네시아의 자와섬과 바웰, 텔록 파이 그리고 필리핀의 레이테섬에서도 발견된다.[5] 2012년에는 개체 한마리가 싱가포르에서 사진으로 포착되기도 했다.[6] 그리고 서식지는 숲과 이차 서식지, 경작지, 마을 외곽 등 아주 다양하다.[7] 사바주 군눙 마달란의 해발 900m 높이와 사라왁의 우순 아파우 및 켈라빗 고지의 해발 1100m 높이에서 발견된다.
다음은 사향고양이과의 계통 분류이다.[8]
사향고양이과 사향고양이아과 사향고양이속말레이시벳(Viverra tangalunga)은 사향고양이과에 속하는 포유류의 일종이다. 말레이반도와 수마트라섬, 방카섬, 보르네오섬, 리아우 제도, 필리핀 제도 등에서 서식한다. 비교적 넓은 지역에 분포하기 때문에 국제 자연 보전 연맹(IUCN)이 관심대상종(LC, Least Concern Species)으로 지정했으며, 악화된 서식지에서도 강하고 많은 보호 지역에서 발견된다.
