Dicaeidae a zo ur c'herentiad e rummatadur an evned, termenet e 1853 gant an evnoniour gall Charles Lucien Bonaparte (1803-1857)[1].
Diouzh Doare 12.1 an IOC World Bird List[2] ez a daou c'henad golvaneged d'ober ar c'herentiad :
Dicaeidae a zo ur c'herentiad e rummatadur an evned, termenet e 1853 gant an evnoniour gall Charles Lucien Bonaparte (1803-1857).
Diouzh Doare 12.1 an IOC World Bird List ez a daou c'henad golvaneged d'ober ar c'herentiad :
Els dicèids (Dicaeidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes formada per dos gèneres, Prionochilus i Dicaeum, amb un total de 48 espècies. De vegades la família s'ha inclòs en una ampliada família dels nectarínids (Nectariniidae). En una època es van agrupar dins aquesta família les espècies que avui es classifiquen com melanocarítids (Melanocharitidae) i paramítids (Paramythiidae). Habiten des de l'Índia, cap a l'est, a través del sud-est asiàtic fins a les Filipines, i des d'allà cap al sud fins a Austràlia. La família és molt variable quant a preferències, tenint una distribució que va des del nivell del mar fins entorns de muntanya. Algunes espècies, com el picaflor australià (Dicaeum hirundinaceum), són en gran mesura nòmades en part de la seva distribució.[1]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.4, 2009), aquesta família es classifica en dos gèneres amb 48 espècies:
Els dicèids (Dicaeidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes formada per dos gèneres, Prionochilus i Dicaeum, amb un total de 48 espècies. De vegades la família s'ha inclòs en una ampliada família dels nectarínids (Nectariniidae). En una època es van agrupar dins aquesta família les espècies que avui es classifiquen com melanocarítids (Melanocharitidae) i paramítids (Paramythiidae). Habiten des de l'Índia, cap a l'est, a través del sud-est asiàtic fins a les Filipines, i des d'allà cap al sud fins a Austràlia. La família és molt variable quant a preferències, tenint una distribució que va des del nivell del mar fins entorns de muntanya. Algunes espècies, com el picaflor australià (Dicaeum hirundinaceum), són en gran mesura nòmades en part de la seva distribució.
Květozobovití (Dicaeidae) jsou čeledí z řádu pěvců (Passeriformes) a podřádů zpěvných (Passeri). Čeleď zahrnuje dva rody, Dicaeum a Prionochilus, které dohromady mají 48 druhů, přičemž žádný z nich není vyhynulý nebo dokonce fosilní.
Tyto ptáky bychom našli od tropické jižní Indie, přes Austrálii až po Filipíny. Jednotlivé biotopy se liší u každého druhu, někteří květozobové dokonce tráví většinu svého života nad širým mořem.
Co se týče jejich populace, pak se jedná většinou o málo dotčené, tedy nechráněné, druhy, jen několik málo druhů jako například květozobové šarlatovoprsí jsou téměř ohrožení. Existují pouze tři výjimky, které tato pravidla nesplňují; květozob čtyřbarvý, kriticky ohrožený, dále také květozob mindorský a květozob panayský, ti jsou zranitelní.
Společným prvkem všech květozobů je stavba těla. Všechno jsou to zavalití a robustní ptáci, s krátkými krky a ještě kratšíma nohama. Velikosti jsou už ale různé, od 10 cm, které má květozob malý, až po 18 cm, které má květozob makirský. Co se hmotnosti týče, pak většinou nepřesahuje 20 gramů.
Květozobové se, jak lze již podle názvu poznat, živí nektarem z květin. Nepohrdnou ale ani bobulemi a drobným hmyzem. U většiny druhů se dá jako součást jídelníčku brát i jmelí.
Co se týče chování těchto ptáků, pak ještě nebylo příliš studováno. Pravděpodobně se jedná o monogamní druhy, které si hledají partnery na celý život. V době hnízdění se u většiny druhů do stavění hnízd pustí jak sameček, tak samička, u některých výjimek to ale dělá pouze samička. Do hnízd pak samičky nakladou jedno až čtyři vejce.
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Flowerpecker na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu květozobovití ve Wikimedia Commons
Galerie květozobovití ve Wikimedia CommonsKvětozobovití (Dicaeidae) jsou čeledí z řádu pěvců (Passeriformes) a podřádů zpěvných (Passeri). Čeleď zahrnuje dva rody, Dicaeum a Prionochilus, které dohromady mají 48 druhů, přičemž žádný z nich není vyhynulý nebo dokonce fosilní.
Blomsterpikkere (Dicaeidae) er en Tribus af små, ofte farverige spurvefugle, som lever i Sydasien og Oceanien. Der er ca. 50 arter af blomsterpikkere fordelt i to slægter. De lever af insekter og bær.
Tribus: Dicaeini
Blomsterpikkere (Dicaeidae) er en Tribus af små, ofte farverige spurvefugle, som lever i Sydasien og Oceanien. Der er ca. 50 arter af blomsterpikkere fordelt i to slægter. De lever af insekter og bær.
Die Mistelfresser (Dicaeidae), auch Blütenpicker genannt, sind eine Familie in der Ordnung der Sperlingsvögel (Passeriformes). Die Familie umfasst 45 Arten in zwei Gattungen.
Mistelfresser kommen überwiegend in Neuguinea und auf den Philippinen vor. Das sonstige Verbreitungsgebiet erstreckt sich von Indien über China bis in den südlichen Bereich von Australasien. Sie leben paarweise oder in kleinen Gruppen in den Bäumen, Gärten oder in Büschen.
Bei den standorttreuen Mistelfressern handelt es sich um kleine Vögel mit kurzen Beinen und Schwänzen. In dem unscheinbaren Federkleid unterscheiden sich die Geschlechter kaum. Bei einigen Arten trägt das Männchen ein leuchtendes Gefieder. Die kurzen Schnäbel, die von Art zu Art variieren, sind gezähnt. Wahrscheinlich hilft ihnen das, klebrige Früchte zu fressen. Die zu einer Röhre geformte Zunge erleichtert den Vögeln die Aufnahme von Nektar. Neben Nektar ernähren sie sich von Beeren und Früchten und vertilgen die blütenaufsuchenden Insekten und Spinnen. Bevorzugt werden die gelben Beeren des Riemenblumengewächses Loranthus longiflorus gefressen. Für die Verbreitung der Samen sind die Mistelfresser wichtig.
Ihre beutelförmigen Nester, die einen seitlichen Eingang besitzen, werden an die Äste der Bäume gehängt. Als Material werden verschiedene Pflanzenfasern und Spinnweben genutzt. Das Gelege besteht aus zwei bis vier Eiern.
Die Mistelfresser (Dicaeidae), auch Blütenpicker genannt, sind eine Familie in der Ordnung der Sperlingsvögel (Passeriformes). Die Familie umfasst 45 Arten in zwei Gattungen.
Mistelfresser kommen überwiegend in Neuguinea und auf den Philippinen vor. Das sonstige Verbreitungsgebiet erstreckt sich von Indien über China bis in den südlichen Bereich von Australasien. Sie leben paarweise oder in kleinen Gruppen in den Bäumen, Gärten oder in Büschen.
Bei den standorttreuen Mistelfressern handelt es sich um kleine Vögel mit kurzen Beinen und Schwänzen. In dem unscheinbaren Federkleid unterscheiden sich die Geschlechter kaum. Bei einigen Arten trägt das Männchen ein leuchtendes Gefieder. Die kurzen Schnäbel, die von Art zu Art variieren, sind gezähnt. Wahrscheinlich hilft ihnen das, klebrige Früchte zu fressen. Die zu einer Röhre geformte Zunge erleichtert den Vögeln die Aufnahme von Nektar. Neben Nektar ernähren sie sich von Beeren und Früchten und vertilgen die blütenaufsuchenden Insekten und Spinnen. Bevorzugt werden die gelben Beeren des Riemenblumengewächses Loranthus longiflorus gefressen. Für die Verbreitung der Samen sind die Mistelfresser wichtig.
Ihre beutelförmigen Nester, die einen seitlichen Eingang besitzen, werden an die Äste der Bäume gehängt. Als Material werden verschiedene Pflanzenfasern und Spinnweben genutzt. Das Gelege besteht aus zwei bis vier Eiern.
பூக்கொத்தி மிகச்சிறிய பறவை இனங்களில் ஒன்று. இந்தியாவில் இருக்கும் பூக்கொத்தி பெரும்பாலும் 7-10 செ.மீ. வரை இருக்கும். பழங்களை, அதுவும் குறிப்பிட்ட சிலவகை பழங்களை அப்படியே விழுங்கி, அதன் கொட்டைகளை பரவச்செய்தல் மூலம் சூழலியலில் அனைத்துப் பறவைகளையும் போல முக்கியப் பங்குவகிக்கின்றன.
டிக்கல் பூக்கொத்தி (Tickell’s Flowerpecker) மிகச்சிறிய கிட்டத்தட்ட 7 செ.மீ. அளவே உள்ள பறவை. வீட்டுத் தோட்டங்களிலும், பழ மரங்களிலும் அடிக்கடி சுற்றித் திரிந்துகொண்டிருக்கும். வெளிர்ரோஸ் நிற அலகைக் கொண்டிருக்கும். சாம்பல் + வெள்ளை நிற அடி – வயிற்றுப் பகுதியும், வெளிர் பச்சைநிற முதுகுப் பகுதியையும் கொண்டிருக்கும்.
தடித்த அலகு பூக்கொத்தி. பெயருக்கேற்றார் போல, தடிமனான அலகைக் கொண்டது. இது டிக்கலை விட சற்றுப் பெரியதாக இருந்தாலும், பார்வைக்கு டிக்கலைப் போலவே இருக்கும். ஆனால் இதன் அலகின் கருநீல நிறத்தில் ஒரு சிறிய அமைப்பைப் பார்க்கலாம். தவிர, இதன் மற்றொரு தனித்துவமான குணம், மற்ற பூக்கொத்திகளைப் போல பழங்களை அப்படியே விழுங்காது. தோலைத் தேய்த்து எடுத்துவிட்டுத் தான் சாப்பிடும்.
பூக்கொத்தி மிகச்சிறிய பறவை இனங்களில் ஒன்று. இந்தியாவில் இருக்கும் பூக்கொத்தி பெரும்பாலும் 7-10 செ.மீ. வரை இருக்கும். பழங்களை, அதுவும் குறிப்பிட்ட சிலவகை பழங்களை அப்படியே விழுங்கி, அதன் கொட்டைகளை பரவச்செய்தல் மூலம் சூழலியலில் அனைத்துப் பறவைகளையும் போல முக்கியப் பங்குவகிக்கின்றன.
De bastaerdhoniengveugels zien een femielje uut de orde van de zangveugels die an voekomm'n van tropisch Zuud-Azië en Zuudoôst-Azië tot India en de Filippijn'n. Bastaerdhoniengveugels leven in paertjes of kleine hroepjes in tuunen, boômen en struukhewas.
't Zien kleine, en over 't alhemeên saai hekleurde veugels. Allin de ventjes van sommihe soôrten zien fel hekleurd. Ze èn een kromme snaevel, een korte staert en lange buustong'n. Dit is voe 't eetn van nectar te verhemakkelijk'n. Ok eetn ze vee bessen, spinn'n en are onhewerveln. Bastaerdhoniengveugels zien belangriek voe 't verspreien van de zaeden van planten wiran bessen an zitt'n.
Bastaerdhoniengveugels bouw'n een buudelvurmig nist van plantemateriaol en spinnewabben. Dit nest wor an de takken van een boôm ebouwd, zoda 't er een angn'd nist ontsti. Der zit mè 1 inhang in. 't Broedsel besti uut twi tot vier eiers.
De bastaerdhoniengveugels bestaen uut twi heslachten en onheveêr 45 à 50 soôrten, naemelijk:
De bastaerdhoniengveugels zien een femielje uut de orde van de zangveugels die an voekomm'n van tropisch Zuud-Azië en Zuudoôst-Azië tot India en de Filippijn'n. Bastaerdhoniengveugels leven in paertjes of kleine hroepjes in tuunen, boômen en struukhewas.
The flowerpeckers are a family, Dicaeidae, of passerine birds. The family comprises two genera, Dicaeum and Prionochilus, with 50 species in total. The family has sometimes been included in an enlarged sunbird family Nectariniidae. The berrypeckers of the family Melanocharitidae and the painted berrypeckers, Paramythiidae, were once lumped into this family as well. The family is distributed through tropical southern Asia and Australasia from India east to the Philippines and south to Australia. The family has a wide range occupying a wide range of environments from sea level to montane habitats. Some species, such as the mistletoebird of Australia, are recorded as being highly nomadic over parts of their range.[1]
_with_a_Muntingia_calabura_(Singapur_cherry)_fruit_W_IMG_8784.jpg)
The enigmatic ‘Spectacled Flowerpecker’—a probable new bird species from the island of Borneo—was first sighted in the Danum Valley of Sabah, Malaysia in 2009.There is little variation in structure between species in the family although many have distinctive and colourful plumage. Flowerpeckers are stout birds, with short necks and legs. These are small birds ranging from the 10-cm, 5.7-gram pygmy flowerpecker to the 18-cm, 12-gram mottled flowerpecker. Flowerpeckers have short tails, short thick curved bills and tubular tongues. The latter features reflect the importance of nectar in the diet of many species. They also have digestive systems that have evolved to deal efficiently with mistletoe berries.[1] They are often dull in colour, although in several species the males have brightly patterned crimson or glossy-black plumage.
Nectar forms part of the diet, although they also take berries, spiders and insects.[3] Mistletoes of 21 species in 12 genera have been found to be part of the diet of flowerpeckers, and it is thought that all species have adaptations to eat these berries and dispose of them quickly. Flowerpeckers may occur in mixed-species feeding flocks with sunbirds and white-eyes, as well as other species of flowerpecker.
The breeding biology of the flowerpeckers has been little studied.[1] In the species where data has been collected they apparently form monogamous pairs for breeding, but the division of labour varies; in scarlet-breasted flowerpeckers both parents participate in all aspects of nest building, incubation and chick rearing, but in the mistletoebird the female undertakes the first two tasks alone. Flowerpeckers lay 1–4 eggs, typically in a purse-like nest of plant fibres, suspended from a small tree or shrub. Recorded incubation times are scarce, but range from 10–12 days, with fledging occurring after 15 days.
The two genera in the family are separated on the basis of the length of the outermost primary which is elongated in Prionochilus and reduced in most Dicaeum species although D. melanozanthum is an exception with an elongated outer primary. Molecular phylogeny studies, however, suggest that some Dicaeum are closer to species traditionally in Prionochilus and that generic placements across the family may need to be revised.[4]
The majority of flowerpeckers are resilient in their habits and are not threatened by human activities.[1] Five species are considered to be near threatened by the IUCN, two are listed as vulnerable and one, the Cebu flowerpecker, is listed as critically endangered. The status of the enigmatic spectacled flowerpecker is unknown. Habitat loss is the cause of the declines of these species.
Carballo-Ortiz, M., Ragai, R., Dahlan, N., & Edwards, D. (2019). A distinctive new species of flowerpecker (Passeriformes: Dicaeidae) from Borneo.Zootaxa,4686(4), 451–464. https://doi.org/10.11646/zootaxa.4686.4.1
The flowerpeckers are a family, Dicaeidae, of passerine birds. The family comprises two genera, Dicaeum and Prionochilus, with 50 species in total. The family has sometimes been included in an enlarged sunbird family Nectariniidae. The berrypeckers of the family Melanocharitidae and the painted berrypeckers, Paramythiidae, were once lumped into this family as well. The family is distributed through tropical southern Asia and Australasia from India east to the Philippines and south to Australia. The family has a wide range occupying a wide range of environments from sea level to montane habitats. Some species, such as the mistletoebird of Australia, are recorded as being highly nomadic over parts of their range.
Pale-billed flowerpecker feeding on Muntingia calaburaThe enigmatic ‘Spectacled Flowerpecker’—a probable new bird species from the island of Borneo—was first sighted in the Danum Valley of Sabah, Malaysia in 2009.There is little variation in structure between species in the family although many have distinctive and colourful plumage. Flowerpeckers are stout birds, with short necks and legs. These are small birds ranging from the 10-cm, 5.7-gram pygmy flowerpecker to the 18-cm, 12-gram mottled flowerpecker. Flowerpeckers have short tails, short thick curved bills and tubular tongues. The latter features reflect the importance of nectar in the diet of many species. They also have digestive systems that have evolved to deal efficiently with mistletoe berries. They are often dull in colour, although in several species the males have brightly patterned crimson or glossy-black plumage.
The tongue tip is feathery in many species such as Dicaeum nigrilore Nectar forms part of the diet, although they also take berries, spiders and insects. Mistletoes of 21 species in 12 genera have been found to be part of the diet of flowerpeckers, and it is thought that all species have adaptations to eat these berries and dispose of them quickly. Flowerpeckers may occur in mixed-species feeding flocks with sunbirds and white-eyes, as well as other species of flowerpecker.
The breeding biology of the flowerpeckers has been little studied. In the species where data has been collected they apparently form monogamous pairs for breeding, but the division of labour varies; in scarlet-breasted flowerpeckers both parents participate in all aspects of nest building, incubation and chick rearing, but in the mistletoebird the female undertakes the first two tasks alone. Flowerpeckers lay 1–4 eggs, typically in a purse-like nest of plant fibres, suspended from a small tree or shrub. Recorded incubation times are scarce, but range from 10–12 days, with fledging occurring after 15 days.
The two genera in the family are separated on the basis of the length of the outermost primary which is elongated in Prionochilus and reduced in most Dicaeum species although D. melanozanthum is an exception with an elongated outer primary. Molecular phylogeny studies, however, suggest that some Dicaeum are closer to species traditionally in Prionochilus and that generic placements across the family may need to be revised.
The majority of flowerpeckers are resilient in their habits and are not threatened by human activities. Five species are considered to be near threatened by the IUCN, two are listed as vulnerable and one, the Cebu flowerpecker, is listed as critically endangered. The status of the enigmatic spectacled flowerpecker is unknown. Habitat loss is the cause of the declines of these species.
La Dikeedoj (Dicaeidae) estas orientalisa kaj aŭstralazia familio el la ordo de la Paseroformaj birdoj. La familio ampleksas 48 speciojn en du genroj.
La Dikeedoj (Dicaeidae) estas orientalisa kaj aŭstralazia familio el la ordo de la Paseroformaj birdoj. La familio ampleksas 48 speciojn en du genroj.
Genro Dicaeum Dicaeum aeneum Dicaeum aeruginosum Dicaeum agile Dicaeum annae Dicaeum anthonyi Dicaeum aureolimbatum Dicaeum australe Dicaeum bicolor Dicaeum celebicum Dicaeum chrysorrheum Dicaeum concolor Dicaeum cruentatum Dicaeum erythrorhynchos Dicaeum erythrothorax Dicaeum everetti Dicaeum eximium Dicaeum geelvinkianum Dicaeum haematostictum Dicaeum hirundinaceum Dicaeum hypoleucum Dicaeum igniferum Dicaeum ignipectus Dicaeum maugei Dicaeum melanoxanthum Dicaeum minullum Dicaeum monticolum Dicaeum nehrkorni Dicaeum nigrilore Dicaeum nitidum Dicaeum pectorale Dicaeum proprium Dicaeum pygmaeum Dicaeum quadricolor Dicaeum retrocinctum Dicaeum sanguinolentum Dicaeum schistaceiceps Dicaeum trigonostigma Dicaeum tristrami Dicaeum trochileum Dicaeum vincens Dicaeum virescens Dicaeum vulneratum Genro Prionochilus Prionochilus maculatus Prionochilus olivaceus Prionochilus percussus Prionochilus plateni Prionochilus thoracicus Prionochilus xanthopygiusLos dicéidos (Dicaeidae) son una familia de aves del orden Passeriformes que habitan en regiones tropicales de Asia meridional y Australasia, desde la India hasta Filipinas al este y hasta Australia al sur. Sus miembros, que son conocidos comúnmente como picaflores, son pájaros muy pequeños (de 8 a 18 cm de longitud corporal), rechonchos y de cola corta; a menudo coloridos, con picos cortos y curvados, y con lenguas tubulares. La forma de la lengua y el pico reflejan la importancia del néctar en la dieta de muchas especies, aunque también comen pequeños frutos, arañas e insectos. Suelen poner de 2 a 4 huevos, en un nido que típicamente tiene forma bolsa colgante las ramas de los árboles.
La familia contiene solo dos géneros:
Los dicéidos (Dicaeidae) son una familia de aves del orden Passeriformes que habitan en regiones tropicales de Asia meridional y Australasia, desde la India hasta Filipinas al este y hasta Australia al sur. Sus miembros, que son conocidos comúnmente como picaflores, son pájaros muy pequeños (de 8 a 18 cm de longitud corporal), rechonchos y de cola corta; a menudo coloridos, con picos cortos y curvados, y con lenguas tubulares. La forma de la lengua y el pico reflejan la importancia del néctar en la dieta de muchas especies, aunque también comen pequeños frutos, arañas e insectos. Suelen poner de 2 a 4 huevos, en un nido que típicamente tiene forma bolsa colgante las ramas de los árboles.
Kukastajat (Dicaeidae) on pienikokoisten varpuslintujen heimo, jonka lajit elävät luonnonvaraisina trooppisessa Etelä-Aasiasta ja Australaasiasta. Kukastajat ovat pieniä tai keskikokoisia pyyleviä lintuja, joiden pituus vaihtelee 10 senttimetristä 18 senttimetriin. Höyhenpeite on osittain kirkkaanvärinen, ja linnuilla on lyhyt pyrstö, lyhyt paksu alaspäin kaartuva nokka ja putkimainen kieli. Kieli on sopeutuma meden syömiseen, mutta linnut syövät myös marjoja, hämähäkkejä ja hyönteisiä. Puusta riippuvassa laukkumaisessa pesässä on 2–4 munaa.
Kukastajiin kuuluu kaksi sukua ja 45 lajia. Suurin suku on kukastajien suku, jossa on 39 lajia.[1]
Kukastajat (Dicaeidae) on pienikokoisten varpuslintujen heimo, jonka lajit elävät luonnonvaraisina trooppisessa Etelä-Aasiasta ja Australaasiasta. Kukastajat ovat pieniä tai keskikokoisia pyyleviä lintuja, joiden pituus vaihtelee 10 senttimetristä 18 senttimetriin. Höyhenpeite on osittain kirkkaanvärinen, ja linnuilla on lyhyt pyrstö, lyhyt paksu alaspäin kaartuva nokka ja putkimainen kieli. Kieli on sopeutuma meden syömiseen, mutta linnut syövät myös marjoja, hämähäkkejä ja hyönteisiä. Puusta riippuvassa laukkumaisessa pesässä on 2–4 munaa.
Kukastajiin kuuluu kaksi sukua ja 45 lajia. Suurin suku on kukastajien suku, jossa on 39 lajia.
Les Dicaeidae (ou dicéidés en français) sont une famille de passereaux constituée de deux genres et de 48 espèces existantes.
Selon la classification du Congrès ornithologique international (version 5.2, 2015) :
D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Les Dicaeidae (ou dicéidés en français) sont une famille de passereaux constituée de deux genres et de 48 espèces existantes.
Dicaeidae Bonaparte, 1853 è una famiglia di uccelli passeriformi diffusa in Indomalesia e in Australia.[1] Sono chiamati comunemente beccafiori.
Comprende 2 generi e 48 specie:[1]
Dicaeidae Bonaparte, 1853 è una famiglia di uccelli passeriformi diffusa in Indomalesia e in Australia. Sono chiamati comunemente beccafiori.
Žiedsiurbiniai (lot. Dicaeidae, angl. Flowerpecker, vok. Mistelfresser) – žvirblinių (Passeriformes) būrio paukščių šeima.
Priklauso nedideli, labai spalvoti paukščiai.
Lizdą suka uoksuose, urvuose arba šakų. Lizdai būna su stogeliu. Deda 1-4 kiaušinius.
Minta uogomis, vaisiais ir vabzdžiais.
Paplitę Pietryčių Azijoje, Australijoje ir Naujojoje Gvinėjoje.
Šeimoje 2 gentys, 44 rūšys.
Žiedsiurbiniai (lot. Dicaeidae, angl. Flowerpecker, vok. Mistelfresser) – žvirblinių (Passeriformes) būrio paukščių šeima.
Bastaardhoningvogels (Dicaeidae) zijn een familie van vogels uit de orde zangvogels. De familie bestaat uit twee geslachten, Prionochilus en Dicaeum. Vroeger werden de honingzuigers (Nectariniidae) en de bessenpikkers uit Nieuw-Guinea (de families Melanocharitidae en Paramythiidae) ook tot deze familie gerekend.
Ze hebben allemaal een korte snavel en staart. De lichaamslengte varieert van 7 tot 19 cm.
Bastaardhoningvogels hebben minder dunne en spitse snavels als (echte) honingvogels (de honingzuigers, familie Nectariniidae), hoewel ze verder sterk op deze vogels lijken en soms ook op nectar foerageren. Ze foerageren echter vooral op bessen en voeden daarmee ook hun jongen.[1]
De eetgewoonten lopen sterk uiteen. Sommige soorten eten zowel bessen als insecten, de soorten op Nieuw-Guinea eten alleen vruchten, andere soorten eten louter insecten. Weer andere soorten zijn belangrijke verspreiders van plantenzaden.
De nestbouw is bij meerdere soorten verschillend. De meeste soorten hebben een overdekt nest, dat aan een twijg hangt, terwijl de diamantvogels hun nest in holtes maken, hetzij in bomen of op de grond.
De bastaardhoningvogels komen voor in tropisch Zuid-Azië en Australazië van India tot de Salomonseilanden en tot in het zuiden van Australië. Het zwaartepunt ligt op de Filipijnen (14 soorten) en op Borneo (12 soorten). Deze soorten komen voor in een breed scala van biotopen van zeeniveau tot in het bergland. De meeste zijn standvogels.
De bastaardhoningvogels zijn nauw verwant aan de Nectariniidae. Beide families behoren tot de superfamilie (clade) Passeroidea. De bessenpikkers uit Nieuw-Guinea van de families Melanocharitidae en Paramythiidae zijn echter aparte families die niet tot deze clade behoren. De familie van de bastaardhoningvogels telt 48 soorten.[2]
Bastaardhoningvogels (Dicaeidae) zijn een familie van vogels uit de orde zangvogels. De familie bestaat uit twee geslachten, Prionochilus en Dicaeum. Vroeger werden de honingzuigers (Nectariniidae) en de bessenpikkers uit Nieuw-Guinea (de families Melanocharitidae en Paramythiidae) ook tot deze familie gerekend.
Blomsterfuglar er ein biologisk familie, Dicaeidae, av sporvefuglar. Familien består av to slekter, Prionochilus og Dicaeum, med totalt 47 artar. Desse fuglane lever i tropiske sørlege Asia og Australasia frå India austover til Filippinane, og sørover til Australia. Familien har eit vidt spekter av habitatpreferansar, lever i ei rekkje miljø frå havnivå opp til alpint miljø. Nokre artar, som mistelteinfugl i Australia, er registrert som svært nomadisk i delar av utbreiingsområdet sitt.[1]
Det er liten variasjon mellom artane i familien. Blomsterfuglar er små, men kraftige fuglar, med kort hals og korte bein. Storleiken spenner frå 10 cm og 5,7 gram for dvergblomsterfugl til 18 cm og 12 gram for sancristobalblomsterfugl. Blomsterfuglar har kort hale, korte tjukke bøygde nebb og røyrforma tunger. Sistnemnde vitnar om tydinga av nektar i kosten for mange artar. Dei har òg fordøyingssystem som har utvikla seg til effektivt handtering av mistelteinbær.[1] Dei har ofte lite iaugefallande farger, men hos fleire artar har hannane klåre karmosinraude og eller svartglansa område i fjørdrakta.
Nektar er ein del av føda, sjølv om dei òg tar bær, edderkoppar og insekt.[3] Det er funne 21 artar i 12 slekter av misteltein som kan gå inn i kosthaldet til blomsterfuglar, ein trur alle artar har tilpassingar til å ete desse bæra og skilje seg av med dei fort. Blomsterfuglar kan søkje føde i fleirartsflokkar med solfuglar og brillefuglar, så vel som med andre artar av blomsterfuglar.
Det finst lite kunnskap om forplantingsbiologien hos blomsterfuglar.[1] For artar der det er samla inn data finn ein at dei tilsynelatande dannar monogame par for hekking, men arbeidsdelinga varierer. Hos svarthovudblomsterfuglparet tar begge del i reirbygging, ruging og omsut for ungane, medan hofuglen hos mistelteinfugl tar dei to første oppgåvene åleine. Blomsterfuglar legg 1 til 4 egg, vanlegvis i eit veskeforma reir av plantefiber som heng ned frå eit lite tre eller ein busk.
Dei fleste blomsterfuglar er fleksible med omsyn til påverknader i miljøet, og er ikkje trua av menneskeleg aktivitet.[1] IUCN vurderer fem artar å vere nær trua, dei reknar to artar som sårbare og ein, cebublomsterfugl, som kritisk trua. Tap av habitat er årsaka til nedgangen av desse artane.
Familien har nokre gonger vore med i ein utvida solfuglfamilie, Nectariniidae. Dessutan har bærfuglar, Melanocharitidae og kongebærfuglar, Paramythiidae, vore inne i denne familien.
Blomsterfuglar i rekkjefølgje etter EBird/Clements Checklist v2018[4] med norske namn etter Norske navn på verdens fugler:[5]
Slekt Prionochilus
Slekt Dicaeum
Blomsterfuglar er ein biologisk familie, Dicaeidae, av sporvefuglar. Familien består av to slekter, Prionochilus og Dicaeum, med totalt 47 artar. Desse fuglane lever i tropiske sørlege Asia og Australasia frå India austover til Filippinane, og sørover til Australia. Familien har eit vidt spekter av habitatpreferansar, lever i ei rekkje miljø frå havnivå opp til alpint miljø. Nokre artar, som mistelteinfugl i Australia, er registrert som svært nomadisk i delar av utbreiingsområdet sitt.
Multimedia w Wikimedia Commons Kwiatówki[2], czerwonki[3] (Dicaeidae) – rodzina ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes), obejmująca 44 gatunki małych ptaków, występujących w tropikach Azji i Australazji[4].
Są to małe (długość ciała 10–18 cm), kolorowo ubarwione ptaki, z krótkimi ogonami, krótkimi grubymi dziobami oraz rurkowatymi językami. Język jest przystosowany do odżywiania się nektarem, aczkolwiek niektóre gatunki zjadają również owoce i drobne bezkręgowce.
Do rodziny zaliczane są następujące rodzaje[2][5]:
Wcześniej zaliczano do tej rodziny rodzaje Melanocharis, Rhamphocharis (obecnie klasyfikowane w rodzinie Melanocharitidae), Oreocharis, Paramythia (obecnie Paramythiidae) i Pardalotus (obecnie Pardalotidae).
Kwiatówki, czerwonki (Dicaeidae) – rodzina ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes), obejmująca 44 gatunki małych ptaków, występujących w tropikach Azji i Australazji.
Są to małe (długość ciała 10–18 cm), kolorowo ubarwione ptaki, z krótkimi ogonami, krótkimi grubymi dziobami oraz rurkowatymi językami. Język jest przystosowany do odżywiania się nektarem, aczkolwiek niektóre gatunki zjadają również owoce i drobne bezkręgowce.
Dicaeidae é uma família de aves da ordem Passeriformes. A família está distribuída do sul da Ásia ao sul e leste até as Filipinas, Indonésia, Nova Guiné e ilhas adjacentes e Austrália.[1]
Dicaenidae foi tratada como uma tribo, Dicaenini, da subfamília Nectariniinae (Nectariniidae) na taxonomia de Sibley & Ahlquist.[2][3] Apesar da condição de grupo-irmão entre Dicaeidae e Nectariniidae ser corroborada tanto pela hibridização DNA-DNA quanto por estudos moleculares de sequenciamento do DNA, alguns gêneros previamente considerados relacionados, como o Promerops e Melanocharis, não foram considerados aparentados pelos estudos posteriores.[4][5][6][7]
Dicaeidae é uma família de aves da ordem Passeriformes. A família está distribuída do sul da Ásia ao sul e leste até as Filipinas, Indonésia, Nova Guiné e ilhas adjacentes e Austrália.
Blomsterpickare (Dicaeidae) är en familj av ordningen tättingar.[1][2] Familjen består här av 48 arter i de två släktena Dicaeum och Prionochilus med utbredning i södra Asien och Sydostasien till Melanesien och Australien.[1]
Blomsterpickare (Dicaeidae) är en familj av ordningen tättingar. Familjen består här av 48 arter i de två släktena Dicaeum och Prionochilus med utbredning i södra Asien och Sydostasien till Melanesien och Australien.
Квіткоїдові — птахи малих розмірів з короткими лапми і хвостами. В оперенні неяскраве забарвлення, обидві статі майже не відрізняються. У деяких видів самці відрізняються яскравішим оперенням. На коротких дзьобах є виступи на кшталт маленьких зубів, допомагаючі птахам поїдати липкі фрукти. Їх язик згорнутий в трубочку, що полегшує добування нектару. Окрім нього, живляться ягодами і фруктами, не гидують також комахами і павуками. Віддають перевагу жовтим ягодам рослини Loranthus longiflorus і є важливим чинником поширення його насіння.
Гнізда квіткоїдових мають круглу форму, підвішені до гілок дерев і вхід у них розташовується збоку. Як будівельний матеріал використовуються різні стеблинки, а також павутина. У кладці від двох до чотирьох яєць.
Родина Dicaeidae включає 48 видів, що відносяться до двох родів:
Це незавершена стаття з орнітології.Họ Chim sâu (danh pháp khoa học: Dicaeidae) là một họ trong bộ Sẻ (Passeriformes). Họ này bao gồm 2 chi là Prionochilus và Dicaeum, với tổng cộng 44-48 loài. Họ này đôi khi cũng được gộp vào trong họ mở rộng là họ Hút mật (Nectariniidae). Các loài chim của họ Melanocharitidae và họ Paramythiidae, từng có thời được gộp trong họ này. Các loài chim trong họ được tìm thấy ở vùng nhiệt đới miền nam châu Á và Australasia, từ Ấn Độ kéo dài về phía đông tới Philippines và phía nam tới Australia. Họ này là phổ biến trong các môi trường sống ưa thích của chúng, chiếm một khoảng rộng môi trường, từ các môi trường ở sát mực nước biển tới các khu vực miền núi. Một vài loài, như chim tầm gửi của Australia, được ghi nhận như là loài chim sống du cư trên các khu vực thuộc khoảng phân bố của chúng[1].
Có ít sự biến đổi giữa các loài trong họ. Chim sâu là các loài chim mập mạp, với cổ và chân ngắn. Các loài chim nhỏ này có kích thước từ 10–18 cm, 5,7- 12 gam (từ nhỏ như ở chim sâu lùn tới lớn như ở chim sâu đốm). Các loài chim sâu có đuôi ngắn, mỏ ngắn, cong và dày cùng chiếc lưỡi hình ống. Đặc trưng cuối cùng phản ánh tầm quan trọng của mật hoa trong khẩu phần ăn của nhiều loài. Chúng cũng có hệ tiêu hóa đã tiến hóa để thích nghi với việc tiêu hóa có hiệu quả các loại quả mọng của tầm gửi[1]. Chúng thường có màu lông xỉn màu, mặc dù ở một vài loài thì chim trống có bộ lông màu đỏ tươi hay đen bóng.
Mật hoa tạo thành một phần của khẩu phần ăn, mặc dù chúng cũng ăn quả mọng, nhện và sâu bọ[3]. Quả của 21 loài tầm gửi trong 12 chi cũng được tìm thấy như là một phần thức ăn của chim sâu, và người ta cho rằng tất cả các loài chim sâu có sự thích nghi trong việc ăn các loại quả mọng này và thải hạt của chúng rất nhanh. Chim sâu có thể xuất hiện trong các bầy kiếm ăn hỗn hợp loài với chim hút mật và vành khuyên, cũng như với các loài chim sâu khác.
Người ta còn biết rất ít về cơ sở sinh học trong sinh sản của chim sâu[1]. Ở các loài có sự thu thập dữ liệu thì chúng dường như tạo thành các cặp một vợ một chồng để sinh sản, nhưng sự phân chia lao động thì có thay đổi; ở chim sâu ngực đỏ cả hai bố mẹ đều tham gia vào việc xây tổ, ấp trứng và chăm sóc nuôi dưỡng chim con, nhưng ở Mistletoebird thì chỉ một mình chim mái đảm nhận hai công việc đầu tiên. Chim sâu đẻ 1-4 trứng, thường trong tổ hình bọng làm từ các loại sợi thực vật, treo lơ lửng trên các cây nhỏ hay cây bụi. Thời gian ấp trứng đã ghi nhận có rất ít, nhưng nằm trong khoảng 10-12 ngày, với chim con đủ lông đủ cánh sau 15 ngày.
Phần lớn các loài chim sâu là nhanh nhẹn trong môi trường sống của chúng và không bị đe dọa bởi các hoạt động của con người[1]. Năm loài được IUCN coi là gần bị đe dọa, 2 loài được liệt kê là dễ thương tổn và một loài, chim sâu Cebu, được liệt kê là cực kỳ nguy cấp. Sự mất môi trường sống là nguyên nhân chính gây ra sự suy giảm của các loài này.
Chi Dicaeum: 38-42 loài.
Chi Prionochilus: 6 loài
Phân tích của Nyári A. S. và ctv (2009)[5] cho thấy 4 loài trong chi Dicaeum là D. chrysorrheum, D. melanoxanthum, D. agile và D. everetii có quan hệ gần gũi với Prionochilus hơn, mặc dù các thử nghiệm các cấu trúc liên kết khác không thể loại bỏ tính đơn ngành tương hỗ của hai chi này. Vì thế một số tác giả đề xuất tách 4 loài này và 4 loài có quan hệ họ hàng gần với chúng là D. vincens, D. annae, D. aeruginosum và D. proprium sang chi Pachyglossa (Blyth 1843), với loài điển hình sẽ là P. melanoxantha.
Họ Chim sâu (danh pháp khoa học: Dicaeidae) là một họ trong bộ Sẻ (Passeriformes). Họ này bao gồm 2 chi là Prionochilus và Dicaeum, với tổng cộng 44-48 loài. Họ này đôi khi cũng được gộp vào trong họ mở rộng là họ Hút mật (Nectariniidae). Các loài chim của họ Melanocharitidae và họ Paramythiidae, từng có thời được gộp trong họ này. Các loài chim trong họ được tìm thấy ở vùng nhiệt đới miền nam châu Á và Australasia, từ Ấn Độ kéo dài về phía đông tới Philippines và phía nam tới Australia. Họ này là phổ biến trong các môi trường sống ưa thích của chúng, chiếm một khoảng rộng môi trường, từ các môi trường ở sát mực nước biển tới các khu vực miền núi. Một vài loài, như chim tầm gửi của Australia, được ghi nhận như là loài chim sống du cư trên các khu vực thuộc khoảng phân bố của chúng.
Цветое́довые, или цветосо́совые (лат. Dicaeidae) — семейство певчих птиц из отряда воробьинообразных. Включает 44 вида, относящихся к двум родам.
Цветоедовые встречаются преимущественно на Новой Гвинее и на Филиппинах. Остальная часть ареала тянется от Индии через Китай до южных рубежей Австралазии. Живут они как правило в небольших группках на деревьях или в кустарниках. Цветоедовые не мигрируют, а остаются верными своему месту рождения.
Цветоедовые — птицы малых размеров с короткими лапками и хвостами. У оперения неяркая расцветка, оба пола почти не отличаются. У некоторых видов самцы отличаются более ярким оперением. На коротких клювах есть выступы наподобие маленьких зубов, помогающие цветоедовым поедать липкие фрукты. Их язык свёрнут в трубочку, что облегчает добывание нектара. Помимо него, цветоедовые питаются ягодами и фруктами, не брезгуют также насекомыми и пауками. Предпочитают жёлтые ягоды растения Loranthus longiflorus из семейства ремнецветниковых и являются важным фактором распространения его семян.
Гнёзда цветоедовых имеют круглую форму, подвешены к ветвям деревьев и вход в них находится сбоку. В качестве строительного материала используются различные стебельки, а также паутина. В кладке от двух до четырёх яиц.
Цветое́довые, или цветосо́совые (лат. Dicaeidae) — семейство певчих птиц из отряда воробьинообразных. Включает 44 вида, относящихся к двум родам.
Цветоедовые встречаются преимущественно на Новой Гвинее и на Филиппинах. Остальная часть ареала тянется от Индии через Китай до южных рубежей Австралазии. Живут они как правило в небольших группках на деревьях или в кустарниках. Цветоедовые не мигрируют, а остаются верными своему месту рождения.
Цветоедовые — птицы малых размеров с короткими лапками и хвостами. У оперения неяркая расцветка, оба пола почти не отличаются. У некоторых видов самцы отличаются более ярким оперением. На коротких клювах есть выступы наподобие маленьких зубов, помогающие цветоедовым поедать липкие фрукты. Их язык свёрнут в трубочку, что облегчает добывание нектара. Помимо него, цветоедовые питаются ягодами и фруктами, не брезгуют также насекомыми и пауками. Предпочитают жёлтые ягоды растения Loranthus longiflorus из семейства ремнецветниковых и являются важным фактором распространения его семян.
Гнёзда цветоедовых имеют круглую форму, подвешены к ветвям деревьев и вход в них находится сбоку. В качестве строительного материала используются различные стебельки, а также паутина. В кладке от двух до четырёх яиц.
啄花鸟科（学名：Dicaeidae）属于雀形目。啄花鸟科各种类统称，分为两属。
啄花鸟科一类为羽色鲜丽、体态纤小的鸣禽。嘴短略呈三角形，靠近先端的啮缘具有细锯齿。短尾，粗喙，管状的舌头，能够吸取花蜜为食。啄花鸟科常飞回觅食于花丛，有助于花粉传播，视为农林益鸟。
啄花鸟科在中国仅分布于西南部和南部，其中分布较广的为红胸啄花鸟（Dicaeum ignipectus），体长8-9厘米，雄鸟胸部具有朱红色块斑，故名；营巢于山谷密林中的树上，嗜食花芽、浆果、蜘蛛和昆虫等。
这是一篇與鳥類相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 啄花鸟科（学名：Dicaeidae）属于雀形目。啄花鸟科各种类统称，分为两属。
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 鳥綱 Aves 目 : スズメ目 Passeriformes 亜目 : スズメ亜目 Passeri 小目 : スズメ小目 Passerida 上科 : スズメ上科 Passeroidea 科 : ハナドリ科 Dicaeidae 学名 Dicaeidae Bonaparte[1], 1853 和名 ハナドリ（花鳥） 英名 Flowerpeckers 属 ハナドリ科（ハナドリか、Dicaeidae）は、鳥類スズメ目の科である。
ハナドリ（花鳥）と総称されるが、狭義にはその1種をハナドリと呼ぶ。
東洋区（南アジア・東南アジア・台湾）、オーストラリア区（メラネシア、1種のみオーストラリア）に生息する。
熱帯雨林で生活し、主に花蜜を、ほかに、花に集まる小昆虫や種子などを食べる。
分類系統は異なるがアメリカ大陸のハチドリ科やオーストラリアのミツスイ科と同様の形態・生態的位置を占める。平行進化のひとつ。
系統樹は Nyári et al. (2009)[2]より。
タイヨウチョウ亜科Pachyglossa (“odd” Dicaeum)
タイヨウチョウ科と姉妹群である。スズメ上科の中で基底的な数科の1つである[3]。
ハナドリ科は、最も外側の初列風切P10の長さにより人為分類されている。ハナドリモドキ属 Prionochilus はP10が発達し、ハナドリ属 Dicaeum では痕跡的である。ただし例外的に、ハナドリ属のキバラハナドリ D. melanoxanthum はP10が発達している。
しかし系統的には、ハナドリ属は単系統ではなく、少なくとも4種（D. chrysorrheum, D. melanoxanthum, D. agile, D. everetii, 他に未サンプリングの種が加わる可能性あり）からなる “odd” Dicaeum がハナドリモドキ属と近縁な可能性があり、Pachyglossa 属に分離することが提案されている[2]。痕跡的なP10は原始共通形質あるいは収斂ということになる。また、オリーブハナドリモドキの系統位置は不確実で、“odd” Dicaeum に近縁な可能性がある[2]。
かつては以下の属が近縁だと考えられ、ハナドリ科に加えることがあった:
しかしこれらは、ハナドリ科とも互いにも系統的に大きく離れており、別々の科に移された。
Sibley & Ahlquist (1990) は、ハナドリ科をハナドリ族 Dicaeini としてタイヨウチョウ科タイヨウチョウ亜科に加えた。
꽃새류(flowerpeckers)는 참새목 꽃새과(Dicaeidae)에 속하는 조류의 총칭이다. 2개 속에 44종으로 이루어져 있다. 때로는 넓은 의미의 태양새과에 포함시켜 분류하기도 한다. 한때는 멜라노카리스과(Melanocharitidae)와 파라미티아과(Paramythiidae)의 새들도 이 과에 포함시켜 분류했다. 인도 동부 지역부터 필리핀과 오스트레일리아 남부 지역에 이르는 남아시아와 오스트레일리아의 열대 기후 지역에 분포한다. 이 과의 종들은 해수면에서 산지 숲 서식지까지, 넓은 범위의 서식 환경을 좋아한다. 오스트레일리아의 호주붉은가슴꽃새와 같은 일부 종들은 자신의 분포 지역을 넘어 떠돌아다니는 것으로 기록되고 있다.[1]
다음은 2019년 올리버로스(Oliveros) 등의 연구에 의한 참새소목의 계통 분류이다.[2]
참새소목
_on_Helicteres_isora_W2_IMG_1376.jpg)
