Maylandia elegans (Trewavas 1935)

Maylandia elegans és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.^[6]

Descripció

Fa 13,2 cm de llargària màxima.^[7][8] Igual que el seu parent més proper, Maylandia livingstonii, té una coloració argentada rosa-porpra, franges verticals amples (de vegades no visibles) i les vores superiors i inferiors de l'aleta caudal blanquinoses.^[9] Existeixen diferències cromàtiques entre les poblacions septentrionals (més fosques) i meridionals (més clares) del llac Malawi.^[10]

Reproducció

És una espècie incubadora bucal maternal i l'aparellament té lloc en àrees sorrenques, a sota de troncs o a prop de roques solitàries. La femella pon els ous al fons aquàtic, el mascle els fecunda i la femella se'ls fica a la boca. Després de 10 dies, els ous es desclouen però la femella els protegirà dins de la boca durant 15 dies més. Al final del període d'incubació, els alevins són alliberats, completament formats i autosuficients per cercar el seu propi menjar. El nombre d'ous per femella depèn de la mida d'aquesta, però, en general, és de 20-50.^[10]

Alimentació

Menja recollint invertebrats de la capa de llim que cobreix la sorra de molts indrets.^[11] També menja plàncton i algues.^[12] El seu nivell tròfic és de 3,25.^[13]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix d'aigua dolça, demersal (entre 6 i 76 m de fondària)^[14] i de clima tropical (24°C-26°C;^[15] 12°S-15°S), el qual viu a l'Àfrica Oriental: és un endemisme de les zones sorrenques del llac Malawi a Malawi, Tanzània i Moçambic.^{[3][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][4][7][26]}

Costums

Els mascles adults són presents a les zones sorrenques obertes, normalment en petits grups i per sota dels 10 m de fondària, mentre que les femelles i els juvenils romanen a prop de les roques o les plantes. Alguns juvenils han estat observats amagant-se en closques buides de Lanistes nyassanus.^[12]

Estat de conservació

La seua principal amenaça és la sobrepesca.^[12]

Observacions

És inofensiu per als humans^[7] i una espècie popular en aquariofília a causa del seu tarannà tranquil i a la seua tendència a nedar en la meitat superior de l'aquari.^[15][27]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 1997. Registres de peixos dins de la base de dades de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
• Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
• Condé, B. i J. Géry, 1999. Maylandia (Meyer et Foerster, 1984), un nom générique disponible (Teleostei, Perciformes, Cichlidae). Rev. fr. Aquariol 26(1-2):21-22.
• Ufermann, A., 2001. Maylandia (Meyer & Foerster, 1984) versus Metriaclima (Stauffer Jr., Kellog & McKay, 1997). L'an Cichlidé, v. 1: 58-64.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

• Encyclopedia of Life (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Arctos Specimen Database (anglès)
• AQUATAB (txec)
• BioLib (anglès)
• ION (anglès)
• ITIS (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)
• Flickr
• YouTube