Quercus hypoleucoides, és una espècie del gènere Quercus dins de la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells d'Amèrica del Nord, Centreamèrica i el nord d'Amèrica del Sud que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul.
Normalment es poden trobar des de l'oest d'Arizona, a l'est de Texas, sud-oest de Nou Mèxic i el sud de Mèxic. Encara que en general és vist com un arbust, es poden trobar com a arbre d'una grandària de 30 metres d'altura a les zones en què rep una gran quantitat d'aigua. Es pot distingir d'altres roures per les seves fulles lanceolades, que són de color verd fosc en la part superior però blanca com la plata en la superfície inferior.[1][2]
Quercus hypoleucoides produeix les seves flors en la primavera com la majoria de les plantes.[3] Creix en regions càlides i s'utilitza com a planta ornamental a causa del seu fullatge inusual.[4] Aquesta espècie té glans que són menjades pels esquirols i els ocells, i fins i tot de vegades pels éssers humans. Tanmateix, abans que sigui segur per a les persones la seva ingestió, l'àcid tànic primer ha de ser lixiviat a causa de les seves qualitats tòxiques.[1]
L'escorça és de color gris fosc. És prima, amb fissures superficials, de color clar i crestes estretes. Les branquetes són de color marró vermellós i són àmpliament triangulars amb una punta afilada. Són primes i generalment amb borrissol blanc. Les gemmes terminals s'agrupen. Les fulles són alternes, perennes, simples, i estretament oblongues a lanceolades. En general són de 2 a 4 polzades de llarg, amb les vores de retorçats. De tant en tant té algunes dents poc profundes, una punta punxeguda estreta, i una textura de cuir. El seu color és normalment de color verd-groc brillant en la part superior i de color blanc o platejat en la part inferior. Els fruits són glans oblongues. La tapa és escamosa en forma de bol i cobreix 1/3 de la nou que madura en 1 (o 2 temporades), amb venciment a principis de la tardor. És una planta monoica, per tant les flors masculines i femenines creixen en la mateixa planta. Això s'oposa a les plantes dioiques, on les flors masculines i flors femenines creixen en arbres separats. Les flors masculines formen llargs aments penjants llargs que són de color groc-verd. Les flors femenines tenen molt petits becs en aixelles de les fulles que apareixen amb les fulles. Encara que generalment es troba en forma d'arbust, donada la suficient humitat pot arribar a ser un arbre de grandària mitjana que aconsegueix fins a 60 metres d'altura amb una corona rodona.[5]
Quercus hypoleucoides es troba normalment en barrancs humits i en les crestes.[3] També es troba en els boscos de coníferes i terres elevades altes, a les muntanyes del sud d'Arizona i Nou Mèxic, com la Serra de Santa Catalina i les muntanyes Chiricahua, on es troba amb altres espècies de roures com Quercus arizonica, Quercus emoryi, i Quercus rugosa.[1][6]
Quercus hypoleucoides s'utilitza principalment per a finalitats ornamentals. Les seves fulles tenen un contrast únic a causa del color molt blanc, de color plata en la part inferior. Les seves glans són una font d'aliment per als esquirols i ocells. Els arbres més alts també ajuden a donar ombra als animals inferiors que necessiten per escapar dels forts rajos del sol.
Quercus hypoleucoides va ser descrita per Aimée Antoinette Camus i publicat a Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle, sér. 2 4: 124. 1932.[7]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
hypoleucoides: epítet llatí que significa "blanc per sota".[8]
Quercus hypoleucoides, és una espècie del gènere Quercus dins de la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells d'Amèrica del Nord, Centreamèrica i el nord d'Amèrica del Sud que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul.
Die Mexikanische Weideneiche (Quercus hypoleucoides) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Eichen (Quercus) innerhalb der Familie der Buchengewächse (Fagaceae). Das natürliche Verbreitungsgebiet liegt in den südwestlichen USA sowie im nordwestlichen Mexiko. Ihr englischer Trivialname ist silverleaf oak.[1]
Die Mexikanische Weideneiche wächst als immergrüner[2], kleiner Baum mit Wuchshöhen von 6 bis 10, selten bis zu 18 Metern bei Stammdurchmessern von 0,25 bis 0,38 Metern, oder häufig als Strauch und dann mit Wuchshöhen von 2 bis 5 Metern[3]. Sie bildet einen hohen Stamm und eine schmale, verkehrt-konische Baumkrone mit schlanken Ästen.[4] Die Zweige besitzen einen Durchmesser von 1,5 bis 3 Millimeter und eine weiß flaumig behaarte, dunkel rötlich-braune Rinde.[5] Die dunkelgraue[5] bis fast schwarze Borke ist dick mit tiefen Rissen.[4][1]
Die zu mehreren zusammen stehenden Endknospen sind rötlich-braun[5] oder hell kokosnuss-braun und bei einem Durchmesser von 2,5 bis 4,5 Millimeter eiförmig[1] mit spitzem oberem Ende[5]. Die Knospenschuppen sind kahl mit bewimperten Rand sowie manchmal einem Haarbüschel auf dem oberen Ende.[1]
Die wechselständig an den Zweigen angeordneten Laubblätter sind 5 bis 10 Zentimeter lang[5] und in Blattstiel sowie Blattspreite gegliedert. Der 1,5 bis 13 Millimeter lange Blattstiel ist dicht flaumig behaart.[1] Die einfache, ledrige Blattspreite ist bei einer Länge von 4,5 bis 12 Zentimeter und einer Breite von 1,5 bis 4 Zentimeter schmal-eiförmig bis eiförmig,[1] schmal-länglich, lanzettlich,[5] länglich-lanzettlich oder elliptisch[4] mit keilförmiger oder gerundeter Spreitenbasis und spitzem oder zugespitztem oberem Ende.[1] Der stark zurückgebogene Blattrand ist ganzrandig oder im vorderen Bereich[4] gesägt mit bis zu elf Spitzen.[1] Die Blattspreite ist anfangs von hellroter, später von gelbgrüner Farbe[4]. Die glänzend gelb-grüne[5] oder dunkelgrüne[6], deutlich runzelige Blattoberseite ist spärlich mit Sternhaaren (Trichome) bedeckt oder kahl und die -unterseite dicht lohfarben, weiß, silbrig wollig behaart.[6][1] Der Abwurf der Altblätter geschieht während des Austriebs der neuen Blätter im Frühjahr[4].
Die Blütezeit liegt im Frühling[5] von April bis Mai[3] und erfolgt gleichzeitig mit dem Blattaustrieb. Die Mexikanische Weideneiche ist einhäusig getrenntgeschlechtig (monözisch). Viele männliche Blüten befinden sich in gelb-grünen, hängenden, langen, kätzchenförmigen Blütenständen. Die männlichen Blüten besitzen vier bis sechs Staubblätter[3]. Die weiblichen Blüten befinden sich einzeln[4] oder zu wenigen in sehr kurzen Blütenständen in den Blattachseln.[5]
Die Eicheln befinden sich im Normalfall einzeln und sitzend oder besitzen einen kurzen Stiel an den Zweigen.[4] Der mit einer Höhe von 4,5 bis 7 Millimeter und einem Durchmesser von 6 bis 13 Millimeter tief napf- bis becherförmige Fruchtbecher, Cupula genannt, umschließt höchstens ein Drittel der Eichel. Die Cupula ist innen flaumig bis flockig behaart, außen mehr oder weniger dicht flaumig behaart und sie besitzt angedrückte, stumpfe Schuppen. Die kahlen Eicheln sind bei einer Länge von 8 bis 16 Millimeter und einem Durchmesser von 5 bis 10 Millimeter ellipsoid bis länglich.[1] Die Eicheln reifen meist im frühen Herbst in der gleichen Vegetationsperiode nach der Befruchtung, manchmal erst im zweiten Jahr.[5][1]
Die Mexikanische Weideneiche ist in den südwestlichen USA und im nördlichen Mexiko verbreitet. In den USA gibt es Fundorte in Arizona, New Mexico und Texas. Sie gedeiht in Höhenlagen von 1800 bis 2700 Meter. Sie bevorzugt Kiefernwälder[4] und besiedelt feuchte Hänge von Canyons oder gedeiht auf Graten.[1] In tieferen Höhenlagen wächst die Mexikanische Weideneiche als Strauch[4]. Sie gedeiht in den USDA-Klimazonen 7–8, ist also nicht besonders frosthart[3].
Die Erstbeschreibung von Quercus hypoleucoides erfolgte 1932 durch Aimée Antoinette Camus in Bulletin du Muséum d’Histoire Naturelle, Sér. 2, 4, S. 124. Synonyme für Quercus hypoleucoides A.Camus sind: Quercus hypoleuca Engelm. nom. illeg., Quercus confertifolia Bonpl.[8][3]
Quercus hypoleucoides gehört zur Sektion der Roteichen (Lobatae) aus der Untergattung Quercus in der Gattung der Eichen (Quercus).[3]
Quercus hypoleucoides bildet Hybriden mit Quercus gravesii (= Quercus × inconstans E.J.Palmer, Syn.: Quercus livermorensis C.H.Muller)[1] und auch mit Quercus shumardii.[3]
Die Mexikanische Weideneiche wird aufgrund ihrer ungewöhnlichen Blätter in warmen Gebieten als Zierpflanze verwendet.[2]
Die Nutzung als Feuerholz wird angenommen.[4]
Die Mexikanische Weideneiche (Quercus hypoleucoides) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Eichen (Quercus) innerhalb der Familie der Buchengewächse (Fagaceae). Das natürliche Verbreitungsgebiet liegt in den südwestlichen USA sowie im nordwestlichen Mexiko. Ihr englischer Trivialname ist silverleaf oak.
Quercus hypoleucoides, the silverleaf oak or the whiteleaf oak is a North American species of oak tree or shrub. It grows in the southwestern United States and northern Mexico.[4][5]
Quercus hypoleucoides, though usually seen as a shrub, can be found to be a full-sized tree, 9 metres (30 feet) tall in areas where it receives sufficient water.[6][7]
The tree produces its flowers in the spring as most plants do.[8] It grows in warm regions and is used as an ornamental due to its unusual foliage.[9]
Q. hypoleucoides can be distinguished from other oaks by its lanceolate leaves which are dark green on top but silver white on the lower surface.[6][7]
Its species name, hypoleucoides, means "white underneath", referring to the leaves.[6] It has been referred to as Quercus hypoleuca Engelm., an illegitimate name, and as Quercus confertifolia Torr., not to be confused with Quercus confertifolia Bonpl.[3]
The species is commonly found in moist canyons and on ridges.[8] It also is found in coniferous forests and high elevated lands from 1,500–2,400 m (5,000 to 8,000 ft) above sea level.[6] Mountains of southern Arizona and New Mexico such as the Santa Catalina Mountains and the Chiricahua Mountains, for example, have a pine-oak woodland at an elevation of roughly 1,710–2,160 m (5,700 to 7,200 ft). Here, Q. hypoleucoides can be found as well as other species of oak trees such as the Q. arizonica, Q. emoryi, and Q. rugosa.[11]
Specimens have also been collected south of the international frontier, in Sonora, Chihuahua, Coahuila, and Sinaloa.[5]
This species has acorns which are eaten by both squirrels and birds.[6] The taller trees also help to provide shade for animals below who need to get away from the strong rays of the sun.
It is a vigorous post-fire resprouter and will form a multi-stem shrub in areas of repeated fire.[12]
The acorns can be eaten after leaching out the toxic tannic acid.[6]
The tree has been used for ornamental purposes. Its leaves have a unique contrast due to the very white, silver color of the bottom.
Quercus hypoleucoides, the silverleaf oak or the whiteleaf oak is a North American species of oak tree or shrub. It grows in the southwestern United States and northern Mexico.
Quercus hypoleucoides, es una especie del género Quercus dentro de la familia de las Fagaceae. Está clasificada en la Sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Normalmente se pueden encontrar desde el oeste de Arizona, al este de Texas, suroeste de Nuevo México y el sur de México. Aunque por lo general es visto como un arbusto, se pueden encontrar como árbol de un tamaño de 30 metros de altura en las zonas en que recibe una gran cantidad de agua. Se puede distinguir de otros robles por sus hojas lanceoladas, que son de color verde oscuro en la parte superior pero blanca como la plata en la superficie inferior.[2][3]
Quercus hypoleucoides produce sus flores en la primavera como la mayoría de las plantas.[4] Crece en regiones cálidas y se utiliza como planta ornamental debido a su follaje inusual.[5] Esta especie tiene bellotas que son comidas por las ardillas y los pájaros, e incluso a veces por los seres humanos. Sin embargo antes de que sea seguro para las personas su ingestiòn, el ácido tánico primero debe ser lixiviado debido a sus cualidades tóxicas.[2]
La corteza es de color gris oscuro. Es delgada, con fisuras superficiales, de color claro y crestas estrechas. Las ramitaa de color marrón rojizo y son ampliamente triangulares con una punta afilada. Son delgadas y generalmente con pelusa blanca. Las yemas terminales se agrupan. Las hojas son alternas, perennes, simples, y estrechamente oblongas a lanceoladas. Por lo general son de 2 a 4 pulgadas de largo, con los bordes de retorcidos. De vez en cuando tiene algunos dientes poco profundos, una punta puntiaguda estrecha, y una textura de cuero. Su color es normalmente de color verde-amarillo brillante en la parte superior y de color blanco o plateado en la parte inferior. Las frutas son bellotas oblongas. La tapa es escamosa en forma de tazón y cubre 1/3 de la nuez que madura en 1 (o 2 temporadas), con vencimiento a principios del otoño. Es una planta monoica, por lo tanto las flores masculinas y femeninas crecen en la misma planta. Esto se opone a las plantas dioicas, donde las flores masculinas y flores femeninas crecen en árboles separados. Las flores masculinas forman largos amentos colgantes largos que son de color amarillo-verde. Las flores femeninas tienen muy pequeños picos en axilas de las hojas que aparecen con las hojas. Aunque generalmente se encuentra en forma de arbusto, dada la suficiente humedad puede llegar a ser un árbol de tamaño mediano que alcanza hasta 60 metros de altura con una corona redonda.[6]
Quercus hypoleucoides se encuentra comúnmente en barrancos húmedos y en las crestas.[4] También se encuentra en los bosques de coníferas y tierras elevadas altas,[2] en las montañas del sur de Arizona y Nuevo México, como la Sierra de Santa Catalina y las montañas Chiricahua, donde se encuentra con otras especies de robles como el Quercus arizonica, Quercus emoryi, y Quercus rugosa.[7]
Quercus hypoleucoides se utiliza principalmente para fines ornamentales. Sus hojas tienen un contraste único debido al color muy blanco, de plata de la parte inferior. Sus bellotas son una fuente de alimento para las ardillas y pájaros. Los árboles más altos también ayudan a dar sombra a los animales inferiores que necesitan para escapar de los fuertes rayos del sol.
Quercus hypoleucoides fue descrita por Aimée Antoinette Camus y publicado en Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle, sér. 2 4: 124. 1932.[8]
Quercus: nombre genérico del latín que designaba igualmente al roble y a la encina.
hypoleucoides: epíteto latino que significa "blanco debajo".[9]
Quercus hypoleucoides, es una especie del género Quercus dentro de la familia de las Fagaceae. Está clasificada en la Sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Quercus hypoleucoides est une espèce d'arbres du sous-genre Quercus et de la section Lobatae. L'espèce est présente au Mexique et aux États-Unis.
Quercus hypoleucoides est une espèce d'arbres du sous-genre Quercus et de la section Lobatae. L'espèce est présente au Mexique et aux États-Unis.
Multimedia w Wikimedia Commons Quercus hypoleucoides A.Camus – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie północnym Meksyku oraz południowo-zachodnich Stanach Zjednoczonych – w Arizonie, Nowym Meksyku oraz Teksasie[3][4][5][6].
Rośnie w kanionach oraz na brzegach rzek. Występuje na wysokości od 1500 do 2700 m n.p.m.[5]
Quercus hypoleucoides A.Camus – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie północnym Meksyku oraz południowo-zachodnich Stanach Zjednoczonych – w Arizonie, Nowym Meksyku oraz Teksasie.
Quercus hypoleucoides là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được A.Camus miêu tả khoa học đầu tiên năm 1932.[2]
Quercus hypoleucoides là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được A.Camus miêu tả khoa học đầu tiên năm 1932.
.jpg)
.jpg)
