Cainito (Chrysophyllum cainito) és un fruit tropical proporcionat per un arbre de la família Sapotaceae. És natiu de les terres baixes d'Amèrica central i el Carib. És de creixement ràpid i arriba als 20 m d'alt.
Té nombrosos noms comuns incloent: cainito, caimito, star apple, pomme du lait. Té el sinònim botànic d'Achras cainito.
És un arbre perennifoli amb fulles alternades, simples, ovals enteres de 5–15 cm de llarg. Les flors són flairoses.
El fruit és arrodonit amb la pell porpra rica en làtex. Les llavors són aplanades i marronoses.
El fruit és dolç i n'hi ha de color porpra fosc i marró verdós.
Cainito (Chrysophyllum cainito) és un fruit tropical proporcionat per un arbre de la família Sapotaceae. És natiu de les terres baixes d'Amèrica central i el Carib. És de creixement ràpid i arriba als 20 m d'alt.
Té nombrosos noms comuns incloent: cainito, caimito, star apple, pomme du lait. Té el sinònim botànic d'Achras cainito.
Fruit tallatÉs un arbre perennifoli amb fulles alternades, simples, ovals enteres de 5–15 cm de llarg. Les flors són flairoses.
El fruit és arrodonit amb la pell porpra rica en làtex. Les llavors són aplanades i marronoses.
El fruit és dolç i n'hi ha de color porpra fosc i marró verdós.
Chrysophyllum cainito oder der Sternapfel, auch (Gemeines) Goldblatt und (Gemeiner) Sternapfelbaum genannt, ist ein Baum in der Familie der Sapotengewächse aus Zentralamerika und der Karibik.
Chrysophyllum cainito wächst als immergrüner Baum bis 15–20 Meter oder mehr hoch. Die Borke ist relativ glatt bis leicht rissig, schuppig oder abblätternd und bräunlich-gräulich und es sind Wurzelanläufe am Stamm vorhanden. Die jüngeren Zweige sind rostig behaart. Der Baum führt einen Milchsaft.
Die einfachen, wechselständigen, ledrigen und festen, steifen Laubblätter sind kurz gestielt. Der kräftige Blattstiel ist etwa 1–1,5 Zentimeter lang und sehr kurz rostig behaart. Die Blätter sind ganzrandig, eiförmig, -lanzettlich bis elliptisch, lanzettlich oder länglich und abgerundet, seltener eingebuchtet oder bespitzt, spitz bis zugespitzt. Sie sind bis etwa 8–15 Zentimeter lang. Die Unterseite ist anfänglich, sehr kurz und dicht rostig bis kupferfarben, seidig behaart, verkahlt später und wird dann fahlgrün, die Oberseite ist glänzend und kahl. Die Nervatur ist fein gefiedert mit einer unterseits dicken und erhabenen Mittelader. Die Nebenblätter fehlen.
Die achselständigen Blüten erscheinen in größeren Gruppen, gehäuft an den Zweigenden. Die gestielten, zwittrigen Blüten sind meist fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Der dickliche Blütenstiel ist kurz und rostig behaart. Die außen, kurz und rostig behaarten Kelchblätter sind kurz verwachsen mit rundspitzigen und breit-eiförmigen Zipfeln. Die grünlichen Kronblätter sind zu einer kurzen Kronröhre verwachsen mit ausgebogenen, dreieckigen und rundspitzigen, außen, teils rostig behaarten Zipfeln. Die fünf kurzen Staubblätter sitzen oben im Schlund. Der haarige, mehrkammerige Fruchtknoten ist oberständig, mit einer fast sitzenden und scheibenförmigen, gelappten Narbe, mit einem sehr kurzen und breiten Griffel.
Die zur Reife dunkelvioletten, mehrsamigen, und rundlichen Beeren sind 5–10 Zentimeter groß. Sie besitzen eine leicht ledrige, etwas gummige, glatte, relativ dünne und schwach rippige Schale und ein weißlich-violettes, fleischig-saftiges, weiches und süß-saures Fruchtfleisch. Unreife Früchte enthalten noch viel Milchsaft. Es sind bis zu etwa 10 Samen enthalten die Sternförmig angeordnet sind und in einer weißlichen, durchscheinenden und membranös-gelatinösen Hülle liegen. Die eiförmigen bis ellipsoiden, bräunlichen und glatten Samen mit dünner Samenschale sind etwa 1,5–2 Zentimeter lang. Sie haben auf einer Seite eine größere Narbe (Hilum).
Die Früchte sind essbar, sie werden roh und gekocht verwendet. Die Samen, die Schale und die innere „Rinde“ sind nicht essbar.
Das Holz ist hart und relativ schwer, aber wenig beständig und kann für verschiedene Anwendung und Konstruktionen verwendet werden.
Chrysophyllum cainito oder der Sternapfel, auch (Gemeines) Goldblatt und (Gemeiner) Sternapfelbaum genannt, ist ein Baum in der Familie der Sapotengewächse aus Zentralamerika und der Karibik.
Abyaba se yon plant. Li nan fanmi plant Sapotaceae. Non syantifik li se Chrysophyllum cainito L.
Ang kaimito o kainito ay isang puno o bunga nito na makikita sa Asya, kabilang ang Pilipinas.[1]
Ang lathalaing ito ay isang usbong. Makatutulong ka sa Wikipedia sa nito.
Sawo durèn ya iku jeneng sawijining jinis woh saka suku sawo-sawoan (Sapotaceae). Woh iki uga ditepungi kanthi jeneng sawo apel, sawo ijo utawa apel ijo (Jw.), sawo hejo (Sd.), sawo kadu (Banten), lan kenitu utawa manécu (Jatim).
Jeneng-jeneng ing basa ngamanca. tuladhané ing Filipina dijenengi cainito, ing Inggris dijenengi caimito lan star apple, ing Thailand dijenengi sataa appoen lan ing Malaysia dijenengi sawu duren lan pepulut. Sawo duren uga dikenal kanthi pirang-pirang jeneng ing antarané chicle durèn, sterappel, golden leaf tree, abiaba, pomme de lait, estrella, aguay lan liya-liyané. Manawa jeneng elmiahe ya iku Chrysophyllum cainito.
Sawo durèn ya iku jeneng sawijining jinis woh saka suku sawo-sawoan (Sapotaceae). Woh iki uga ditepungi kanthi jeneng sawo apel, sawo ijo utawa apel ijo (Jw.), sawo hejo (Sd.), sawo kadu (Banten), lan kenitu utawa manécu (Jatim).
Jeneng-jeneng ing basa ngamanca. tuladhané ing Filipina dijenengi cainito, ing Inggris dijenengi caimito lan star apple, ing Thailand dijenengi sataa appoen lan ing Malaysia dijenengi sawu duren lan pepulut. Sawo duren uga dikenal kanthi pirang-pirang jeneng ing antarané chicle durèn, sterappel, golden leaf tree, abiaba, pomme de lait, estrella, aguay lan liya-liyané. Manawa jeneng elmiahe ya iku Chrysophyllum cainito.
Sawo durén nyaéta ngaran tutuwuhan nu buahan ti suku sawo-sawoan (Sapotacéae). Buahna dipikawanoh ogé kalawan ngaran sawo apel, sawo ijo (basa Jawa), sawo hejo (basa Sunda), sawo kadu (Banten), sarta kenitu atawa manécu (Jawa Wétan).
Dina rupa-rupa basa kosta, buah ieu dipikawanoh kalawan rupa-rupa ngaran kawas cainito, caimito, chicle kadu, star apple, golden leaf tree, abiaba, pomme de lait, estrella, aguay sarta nu séjén-séjénna. Ngaran ilmiahna nyaéta Chrysophyllum cainito.
Tangkal anu sok héjo sarta tumuwuh gancang, bisa ngahontal jangkung 30 m. Kulit tangkal warnana kulawu hideung nepi ka semu bodas, kalawan réa bagian tangkal anu ngaluarkeun lateks, nyaéta geutah bodas anu kentel pisan, lamun dilukai.
Daun tunggal boga warna coklat-keemasan (chrysophyllum hartosna daun anu boga warna keemasan), alatan bulu-bulu lemes anu tumuwuh utamana di sisi handap daun sarta di rerantingan; permukaan luhurna lekas gundul sarta boga warna héjo cerah. Diuk daun berseling, memencar, wangun lonjong nepi ka bundar endog terbalik, 3-6 x 5-16 cm, kawas kulit, bertangkai 0,6-1,7 cm panjangna.
Kembang sawo perenahna dina kélék daun, mangrupa jumplukan 5-35 pucuk kembang laleutik nu boga gagang panjang, semu konéng nepi ka bodas lumayung, seungit amis. Kongkolak 5 heulai, bunder nepi ka bunder endog; makuta bentukna silinder nu boga 5 cuping, bunder endog, panjangna nepi ka 4 mm.
Buah bentukna buleud nepi ka buleud endog sungsang, boga diaméter 5–10 cm, jeung kulit buahna leueur herang, coklat semu wungu atawa héjo semu konéng nepi ka semu bodas. Kulitna rada kandel, liat, réa ngandung latéks (geutah bodas nu kentel) sarta teu bisa didahar. Daging buah bodas atawa semu wungu, hipu sarta réa ngandung sari buah, amis, ngabungkus éndokarp boga warna bodas anu diwangun ku 4-11 rohang anu bentukna jiga béntang lamun dipotong. Siki jumlahna 3-10, gepéng rada buleud endog, coklat ngora nepi ka hideung semu wungu, teuas herang.
Sawo duren ilaharna didahar minangka buah seger (henteu diasakan), sanajan bisa ogé dipaké minangka bahan baku és krim atawa serbat (sherbet). Tangkal sawo duren ngahasilkeun buah sanggeus umurna 5-6 taun, sarta biasana puncak usum buah éta dina usum halodo.
Sajaba ti éta, réa bagian tangkal anu boga hasiat ubar; contona kulit kaina, geutah, buah sarta sikina. Kulub daunna dipaké pikeun nyageurkeun diabétés sarta reumatik. Tina kulit kaina dihasilkeun ubar kuat sarta ubar batuk.
Tangkalna mindeng dipaké minangka pepelakan hias sarta pangiuhan di taman-taman sarta sisi jalan. Kaina cukup alus minangka bahan wangunan. Sarta dahan-dahanna anu kolot dimangpaatkeun pikeun numuwuhkeun anggrék.
Sawo durén asalna ti padataran handap Amérika Tengah sarta India Kulon. Alatan mangpaatna, kiwari sawo durén geus sumebar ka sakumna wewengkon tropis. Di Asia Tenggara, sawo duren réa dipelak di Filipina, Thailand sarta Indocina bagian kidul.
Sawo durén nyaéta ngaran tutuwuhan nu buahan ti suku sawo-sawoan (Sapotacéae). Buahna dipikawanoh ogé kalawan ngaran sawo apel, sawo ijo (basa Jawa), sawo hejo (basa Sunda), sawo kadu (Banten), sarta kenitu atawa manécu (Jawa Wétan).
Dina rupa-rupa basa kosta, buah ieu dipikawanoh kalawan rupa-rupa ngaran kawas cainito, caimito, chicle kadu, star apple, golden leaf tree, abiaba, pomme de lait, estrella, aguay sarta nu séjén-séjénna. Ngaran ilmiahna nyaéta Chrysophyllum cainito.
నక్షత్ర ఆపిల్ వృక్ష శాస్త్రీయ నామం Chrysophyllum cainito. నక్షత్ర ఆపిల్ ఉష్ణ మండలానికి సంబంధించిన సపోటేసి కుటుంబానికి చెందిన వృక్షం. ఈ చెట్టు యొక్క మూలాలు మధ్య అమెరికా, వెస్ట్ ఇండీస్ లోతట్టు ప్రాంతాలకు చెందినవి. ఈ చెట్టు వేగంగా పెరుగుతూ 20 మీటర్ల ఎత్తుకు చేరుకుంటుంది. ఈ చెట్టును ఆంగ్లంలో స్టార్ ఆపిల్ అంటారు, ఇంకా ఈ చెట్టును బంగారు ఆకు చెట్టు, పాల పండు అంటారు. వియత్నాంలో ఈ చెట్టును సాహిత్యపరంగా రొమ్ము పాలు అని అర్ధం వచ్చేలా పిలుస్తారు. ఈ చెట్టు ఆకులు సతతహరితంగా, ఆల్టర్నేట్ గా సాధారణంగా అండాకారంలో 5 నుంచి 15 సెంటీమీటర్ల పొడవు ఉంటాయి. ఈ చెట్టు ఆకులను దూరం నుంచి చూసినప్పుడు క్రింది వైపున బంగారం రంగుతో ప్రకాశిస్తుంటాయి. ఈ చెట్టు యొక్క పూత (మిక్కిలి చిన్న పువ్వులు) ఊదా తెలుపు రంగును కలిగి తీపి వాసనలు వెదజల్లుతూ ఉంటుంది. ఈ చెట్టు స్వీయ సారవంతమైన హీర్మాఫ్రాడిటిక్ జాతి కూడా.
An kaymito (inaapod man na "star apple", Chrysophyllum cainito) sarong tinanom na nagkakahoy. Ini tropikal kaiba sa pamilya Sapotaceae. Tal na tubo sa Antilles asin sa West Indies, naglakop nanggad asin hanggan sa Sur-subangan nin Asya. Marikas magtalubo mala ta naabot sobrang 30 metros an langkaw.
May sinasabing maputing kaymito na kun hinog na nakolor sanang mapusaw na berde sa luwas asin puti an kolor sa laog. Igwa man lilang kaymito ta kun hinog na, lilang-lila nanggad an kublit kan ubak kan bunga asin kun baakon, lila man an palibot kan laman pero totoo an malomhok na laman mismo malamuti. An prutas matagok asin may darang pulot nakaagid sa pulot kan tsiko. An mga pisog maitom asin daradakula arog pakadakula kan sa tsiko.
Mga arapodan kaini sa ibang tataramon: tar apple, golden-leaf tree (Ingles), caimito, estrella, caimo morado, caimito maduraverde, (Espanyol), cainito, ajara (Portuges), caimite, caimitier (Pranses). Sa Filipinas asin sa Puerto Rico, inaapod man ining star apple
An kaymito (inaapod man na "star apple", Chrysophyllum cainito) sarong tinanom na nagkakahoy. Ini tropikal kaiba sa pamilya Sapotaceae. Tal na tubo sa Antilles asin sa West Indies, naglakop nanggad asin hanggan sa Sur-subangan nin Asya. Marikas magtalubo mala ta naabot sobrang 30 metros an langkaw.
May sinasabing maputing kaymito na kun hinog na nakolor sanang mapusaw na berde sa luwas asin puti an kolor sa laog. Igwa man lilang kaymito ta kun hinog na, lilang-lila nanggad an kublit kan ubak kan bunga asin kun baakon, lila man an palibot kan laman pero totoo an malomhok na laman mismo malamuti. An prutas matagok asin may darang pulot nakaagid sa pulot kan tsiko. An mga pisog maitom asin daradakula arog pakadakula kan sa tsiko.
Mga arapodan kaini sa ibang tataramon: tar apple, golden-leaf tree (Ingles), caimito, estrella, caimo morado, caimito maduraverde, (Espanyol), cainito, ajara (Portuges), caimite, caimitier (Pranses). Sa Filipinas asin sa Puerto Rico, inaapod man ining star apple
Chrysophyllum cainito is a tropical tree of the family Sapotaceae. It is native to the Isthmus of Panama, where it was domesticated.[1] It has spread to the Greater Antilles and the West Indies and is now grown throughout the tropics, including Southeast Asia.[2] It grows rapidly and reaches 20 meters in height.
The fruit has numerous names. The common names cainito and caimito likely come from the Mayan words cab (juice), im (breast), and vitis (sap),[3] via Spanish. It is also called variously tar apple, star apple, purple star apple, golden leaf tree, abiaba, pomme de lait, estrella, milk fruit and aguay. It is also known by the synonym Achras cainito. In Vietnam, it is called Vú Sữa (lit.: milky breast). In Sierra Leone the fruit is referred to as Bobi Wata or Breast Milk Fruit. In Malayalam it is called Swarnapathry meaning [the tree with] golden leaves. In Cambodia, this fruit is called Phlae Teuk Dos which means milk fruit due to its milky juices inside. In Hong Kong, it is called 牛奶果 (lit.: milk fruit), and in China, it is called 金星果 (lit.: golden star fruit).
The leaves are evergreen, alternate, simple oval, entire, 5–15 cm long; the underside shines with a golden color when seen from a distance. The tiny flowers are purplish white and have a sweet fragrant smell. The tree is also hermaphroditic (self-fertile). It produces a strong odor.
The fruit is globose and typically measures from 2 to 3 inches in diameter.[4] When ripe, it usually has purple skin with a faint green area appearing around the calyx. A radiating star pattern is visible in the pulp. Greenish-white and yellow-fruited cultivars are sometimes available. The skin is rich in latex, and both it and the rind are not edible. The flattened seeds are light brown and hard. It is a seasonal fruit bearing tree.
The fruits are used as a fresh dessert fruit; it is sweet and often served chilled. Infusions of the leaves have been used against diabetes and articular rheumatism. The fruit has antioxidant properties.[5][6] The bark is considered a tonic and stimulant, and a bark decoction is used as an antitussive. The fruit also exists in three colors, dark purple, greenish brown and yellow. The purple fruit has a denser skin and texture while the greenish brown fruit has a thin skin and a more liquid pulp; the yellow variety is less common and difficult to find.
A number of related species, also called star apples, are grown in Africa including Gambeya albida and G. africana.[7]
In Vietnam, the most famous variety is Lò Rèn milk fruit coming from Vĩnh Kim commune, Châu Thành District, Tiền Giang Province.
Chrysophyllum cainito is a tropical tree of the family Sapotaceae. It is native to the Isthmus of Panama, where it was domesticated. It has spread to the Greater Antilles and the West Indies and is now grown throughout the tropics, including Southeast Asia. It grows rapidly and reaches 20 meters in height.
Chrysophyllum cainito estas tropika arbo de la familio Sapotacoj, apartenantaj al la malaltebenaĵo de Mezameriko kaj la Karibaj insuloj. Ĝi kreskas rapide kaj atingas 20 m en alteco.
Ĝi ankaŭ estas konata per la sinonimo Achras cainito. En Vjetnamio, ĝi estas nomita vú sữa (laŭlitere: patrina lakto).
La folioj estas ĉiamverdaj, alternaj, simple ovalaj, tutaj, 5-15 cm longaj; la malsupra flanko brilas kun ora koloro kiam vidite de fore. La malgrandegaj floroj estas purpurkolore blankaj kaj havas dolĉan bonodoron. La arbo ankaŭ estas hermafrodita (mem-fekunda).
Ĝi havas rondan, purpur-haŭtan frukton kiu ofte estas verda ĉirkaŭ la kaliko, kun stelpadrono en la pulpo. Foje ekzistas verdet-blanka aŭ flava v de la frukto. La haŭto estas riĉa je latekso, kaj kaj ĝi kaj la lardhaŭto ne estas manĝeblaj. La platpremitaj semoj estas helbrunaj kaj malmolaj. Ĝi portas fruktojaron ĉirkaŭe post kiam ĝi atingas proksimume sep jarojn de aĝo.
La fruktoj estas bongustaj kiel freŝa desertofrukto; ĝi estas dolĉa kaj plej bone servita malvarma. Infuzoj de la folioj estis uzitaj kontraŭ diabeto kaj reŭmatismo. La frukto havas antioksidantajn trajtojn. ,[1][2] La ŝelo estas konsiderita toniko kaj stimulilo, kaj ŝelodekoktaĵo estas utiligita kiel kontraŭtusaĵo. La frukto ankaŭ ekzistas en tri koloroj, malhelviolkolora, verdece bruna kaj flava. La purpura frukto havas pli densan haŭton kaj stukturon, dum la verdece bruna frukto havas maldikan haŭton kaj pli likvan pulpon; la flava variaĵo estas malpli ofta kaj malfacile trovebla.
Kelkaj parencaj specioj, ankaŭ nomitaj stelpomoj, estas kultivitaj en Afriko, inkluzive de C. albidum kaj C. africanum.[3]
En Vjetnamio, la plej fama variaĵo estas Lò Rèn-laktofrukto venanta de Vĩnh Kim komunumo, Châu Thành distrikto, Tiền Giang provinco.
En Sieraleono la frukto estas menciita kiel "Bobi wata" aŭ patrinolakto-frukto.
La Nobel-premiita poeto Derek Walcott eternigas la frukton kiel simbolo de Karibio mem en sia kolekto "La Stelpoma Regno" (1979 ).
Chrysophyllum cainito estas tropika arbo de la familio Sapotacoj, apartenantaj al la malaltebenaĵo de Mezameriko kaj la Karibaj insuloj. Ĝi kreskas rapide kaj atingas 20 m en alteco.
Ĝi ankaŭ estas konata per la sinonimo Achras cainito. En Vjetnamio, ĝi estas nomita vú sữa (laŭlitere: patrina lakto).
La folioj estas ĉiamverdaj, alternaj, simple ovalaj, tutaj, 5-15 cm longaj; la malsupra flanko brilas kun ora koloro kiam vidite de fore. La malgrandegaj floroj estas purpurkolore blankaj kaj havas dolĉan bonodoron. La arbo ankaŭ estas hermafrodita (mem-fekunda).
Ĝi havas rondan, purpur-haŭtan frukton kiu ofte estas verda ĉirkaŭ la kaliko, kun stelpadrono en la pulpo. Foje ekzistas verdet-blanka aŭ flava v de la frukto. La haŭto estas riĉa je latekso, kaj kaj ĝi kaj la lardhaŭto ne estas manĝeblaj. La platpremitaj semoj estas helbrunaj kaj malmolaj. Ĝi portas fruktojaron ĉirkaŭe post kiam ĝi atingas proksimume sep jarojn de aĝo.
La fruktoj estas bongustaj kiel freŝa desertofrukto; ĝi estas dolĉa kaj plej bone servita malvarma. Infuzoj de la folioj estis uzitaj kontraŭ diabeto kaj reŭmatismo. La frukto havas antioksidantajn trajtojn. , La ŝelo estas konsiderita toniko kaj stimulilo, kaj ŝelodekoktaĵo estas utiligita kiel kontraŭtusaĵo. La frukto ankaŭ ekzistas en tri koloroj, malhelviolkolora, verdece bruna kaj flava. La purpura frukto havas pli densan haŭton kaj stukturon, dum la verdece bruna frukto havas maldikan haŭton kaj pli likvan pulpon; la flava variaĵo estas malpli ofta kaj malfacile trovebla.
Kelkaj parencaj specioj, ankaŭ nomitaj stelpomoj, estas kultivitaj en Afriko, inkluzive de C. albidum kaj C. africanum.
En Vjetnamio, la plej fama variaĵo estas Lò Rèn-laktofrukto venanta de Vĩnh Kim komunumo, Châu Thành distrikto, Tiền Giang provinco.
En Sieraleono la frukto estas menciita kiel "Bobi wata" aŭ patrinolakto-frukto.
El caimito (Chrysophyllum cainito) es un árbol tropical de la familia Sapotaceae, originario de las áreas de baja elevación de América Central y del Caribe. Crece rápidamente y puede llegar a una altura de veinte metros.
Tiene varios nombres: cainito, caimito, cayumito, abiaba, estrella y aguaí. También se le conoce por el nombre de achras caimito.
Chrysophyllum cainito fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 192. 1753.[1]
Palabra de origen taíno caimitu[3][4] o del maya cab jugo, im teta y vitis resina de árbol.[5]
Árbol de tamaño mediano, de 10 a 25 m de alto, aunque puede alcanzar los 35 m, tronco de hasta de un 1 m, con fuste acanalado. Corteza café grisáceo y contiene una gran cantidad de látex blanquecino muy pegajoso. Hojas simples, alternas, coriáceas, elípticas, borde entero, el ápice agudo y casi siempre verdes, perennifolias, de color de oro o bronce, alternantes, con forma oval, enteras y miden entre 5 a 15 centímetros. Por su color en la parte anterior, esta hoja se dice es de oro, muy atractiva al mover con el viento debido a que su pilosidad es dorada, de 6 a 15 cm de largo x 3 a 8 cm de ancho. Son verdes brillantes en el haz y marrón dorado en el envés, con pubescencia sedosa dorada, pecioladas. Inflorescencias axilares, con flores crema amarillento dispuestas en fascículos axilares. Fruto tipo baya, de 5-8 cm de diámetro, de color verde claro o morado, globosas a subglobosas, tornándose moradas cuando maduras y generalmente es verde alrededor del sépalo y con un patrón de estrella. La cáscara contiene mucho látex. Ésta no se puede comer. Las semillas son de un color marrón claro y duras. Da fruto todos los años después que el árbol cumpla los siete años. Es auto-fértil. La pulpa es blancuzca, jugosa, y contiene de 7-10 semillas dispuestas en forma de estrella. De estas semillas, tan solo tres a cinco son viables.[6][7]
Las frutas son deliciosas como un postre de fruta fresca; es dulce y mejor enfriado. La infusión de las hojas se ha utilizado en la lucha contra el diabetes y el reumatismo articular,también es una fruta afrodisíaca ya que al consumirse seguidamente despierta el apetito sexual. No debe confundirse a esta especie con otra sapotacea que suele recibir nombres populares semejantes y que es conocida científicamente como Pouteria caimito.
El área de origen del caimito es de las Antillas, con la llegada de los europeos esta especie se introdujo al resto del continente Americano, de manera que actualmente se encuentra naturalizado en altitudes medias y bajas desde el suroeste de México hasta Panamá.[8] Se cultiva en Estados Unidos (Florida), Suramérica, Asia y África.[6]
Crece y se desarrolla en climas secos y húmedos, pero siempre cálidos. Co propósito de producción, se puede plantar desde el nivel del mar hasta una altitud de 1000 m, aunque el árbol crece con normalidad a alturas superiores, habiéndose encontrado ejemplares a 1200 msnm.[7] Esta especie requiere de temperaturas mínimas de 26 °C en promedio, así como una humedad ambiental alta. Crece y desarrolla en suelos arenosos y arcillosos con buen drenaje, ya que no tolera las inundaciones, como tampoco las heladas.[9]
Es una especie ampliamente distribuida en las áreas tropicales del mundo. Cultivada sobre todo en países de Centroamérica, muy apreciada por sus frutos, sin que hasta el momento exista información relacionada con su mejoramiento genético. De acuerdo a la norma 059, de la SEMARNAT en México, no se encuentra bajo alguna categoría de riesgo, tampoco a nivel internacional de acuerdo a la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN).
El caimito (Chrysophyllum cainito) es un árbol tropical de la familia Sapotaceae, originario de las áreas de baja elevación de América Central y del Caribe. Crece rápidamente y puede llegar a una altura de veinte metros.
Tiene varios nombres: cainito, caimito, cayumito, abiaba, estrella y aguaí. También se le conoce por el nombre de achras caimito.
Chrysophyllum cainito fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 192. 1753.
Chrysophyllum cainito ou caïmitier, caïnitier est un arbre fruitier exotique, des régions tropicales, du genre Chrysophyllum et de la famille des Sapotaceae. Son fruit comestible est appelé pomme de lait.
Originaire des basses terres du Mexique, d'Amérique centrale et des îles Caraïbes. Il s'y cultive ainsi qu'aux Antilles. C'est un arbre auto-fertile qui mesure entre 6 et 30 m et dont l'écorce est riche en latex. Son feuillage est persistant.
C'est une espèce tropicale, des climats chauds. elle pousse aussi bien dans des régions humides que semi-arides. Peu exigeante sur la nature du sol, elle supporte toutefois mal les sols asphyxiants[4].
Arbre adulte, aux Philippines
Arbre jeune, cultivé au Bangladesh
Fruits (Pomme de lait)
Le caïmitier est un arbre qui mesure entre 6 et 30 m et dont l'écorce est riche en latex. Son feuillage est persistant. Il est auto-fertile, les fleurs sont petites, jaune verdâtre et groupées par bouquet[4].
Le fruit est sphérique. Sa couleur dépend des variétés, vertes ou pourpres. En coupe, la pulpe est blanchâtre, la peau contient du latex et les graines sont situées dans des loges disposées en étoile, ce qui lui vaut le nom de pomme étoilée[4].
Cette espèce a été décrite en 1753 par le naturaliste suédois Carl von Linné (1707-1778).
En classification phylogénétique APG III (2009) il est classé dans le genre Chrysophyllum, assigné à la famille des Sapotaceae.
Selon Tropicos (21 décembre 2017)[5] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :
L'arbre est apprécié en horticulture, dans les régions chaudes, pour son aspect décoratif. Il est planté dans les jardins, surtout en Martinique[4].
Le fruit est comestible par les humains, cru ou cuit, une fois débarrassé de la peau contenant un latex, désagréable au goût. Il est appelé pomme de lait ou caïmite, caïnite, cayemite ou encore pomme étoile. Il est principalement cultivé aux Antilles.
Chrysophyllum cainito ou caïmitier, caïnitier est un arbre fruitier exotique, des régions tropicales, du genre Chrysophyllum et de la famille des Sapotaceae. Son fruit comestible est appelé pomme de lait.
Originaire des basses terres du Mexique, d'Amérique centrale et des îles Caraïbes. Il s'y cultive ainsi qu'aux Antilles. C'est un arbre auto-fertile qui mesure entre 6 et 30 m et dont l'écorce est riche en latex. Son feuillage est persistant.
Sawo duren adalah nama sejenis buah dari suku sawo-sawoan (Sapotaceae). Buah ini juga dikenal dengan nama sawo apel, sawo ijo atau apel ijo (Jw.), sawo hejo (Sd.), sawo kadu (Banten), kenitu atau manécu (Jatim), dan sawo manila (Lampung).
Nama-nama dalam pelbagai bahasa asing misalnya di Filipina dengan sebutan cainito, Inggris dengan sebutan caimito dan star apple, Thailand dengan sebutan sataa appoen serta Malaysia dengan sebutan sawu duren dan pepulut. Buah ini dikenal pula dengan aneka nama lain seperti chicle durian, sterappel, golden leaf tree, abiaba, pomme de lait, estrella, aguay dan lain-lain. Nama ilmiahnya adalah Chrysophyllum cainito.
Pohon yang selalu hijau dan tumbuh cepat, tinggi hingga 30 m, dengan batang berkayu, silindris, tegak, pepagan berpermukaan kasar berwarna cokelat, abu-abu gelap sampai keputihan; dengan banyak bagian pohon yang mengeluarkan lateks—getah putih yang pekat—manakala dilukai.
Daun tunggal berwarna coklat-keemasan (chrysophyllum berarti daun yang berwarna keemasan), karena bulu-bulu halus yang tumbuh terutama di sisi bawah daun dan di rerantingan; permukaan atasnya lekas gundul dan berwarna hijau cerah. Duduk daun berseling, memencar, bentuk lonjong sampai bundar telur terbalik, 3-6 x 5-16 cm, seperti kulit, bertangkai 0,6-1,7 cm panjangnya.
Perbungaan terletak di ketiak daun, berupa kelompok 5-35 kuntum bunga kecil-kecil bertangkai panjang, kekuningan sampai putih lembayung, harum manis. Kelopak 5 helai, bundar sampai bundar telur; mahkota bentuk tabung bercuping 5, bundar telur, panjang sampai 4 mm.
Buah buni berbentuk bulat hingga bulat telur sungsang, berdiameter 5–10 cm, dengan kulit buah licin mengkilap, coklat keunguan atau hijau kekuningan sampai keputihan. Kulit agak tebal, liat, banyak mengandung lateks dan tak dapat dimakan. Daging buah putih atau keunguan, lembut dan banyak mengandung sari buah, manis, membungkus endokarp berwarna putih yang terdiri dari 4-11 ruang yang bentuknya mirip bintang jika dipotong melintang. Biji 3-10 butir, pipih agak bulat telur, coklat muda sampai hitam keunguan, keras berkilap.
Sawo duren umumnya dikonsumsi sebagai buah segar, meski juga dapat digunakan sebagai bahan baku es krim atau serbat (sherbet). Pohon sawo duren menghasilkan buah setelah berumur 5-6 tahun, dan biasanya musim puncak buah itu di Jawa terjadi pada musim kemarau.
Banyak bagian pohon yang berkhasiat obat; misalnya kulit kayunya, getah, buah dan biji. Rebusan daunnya dipakai untuk menyembuhkan diabetes dan rematik. Dari pepagannya (kulit kayu) dihasilkan obat kuat dan obat batuk.
Pohonnya kerap digunakan sebagai tanaman hias dan peneduh di taman-taman dan tepi jalan. Kayunya cukup baik sebagai bahan bangunan. Dan cabang-cabangnya yang tua dimanfaatkan untuk menumbuhkan anggrek.
Sawo duren berasal dari dataran rendah Amerika Tengah dan Hindia Barat. Karena manfaatnya, kini sawo duren telah menyebar ke seluruh daerah tropis. Di Asia Tenggara, sawo duren banyak ditanam di Filipina, Thailand dan Indocina bagian selatan.
Sawo duren adalah nama sejenis buah dari suku sawo-sawoan (Sapotaceae). Buah ini juga dikenal dengan nama sawo apel, sawo ijo atau apel ijo (Jw.), sawo hejo (Sd.), sawo kadu (Banten), kenitu atau manécu (Jatim), dan sawo manila (Lampung).
Nama-nama dalam pelbagai bahasa asing misalnya di Filipina dengan sebutan cainito, Inggris dengan sebutan caimito dan star apple, Thailand dengan sebutan sataa appoen serta Malaysia dengan sebutan sawu duren dan pepulut. Buah ini dikenal pula dengan aneka nama lain seperti chicle durian, sterappel, golden leaf tree, abiaba, pomme de lait, estrella, aguay dan lain-lain. Nama ilmiahnya adalah Chrysophyllum cainito.
Stjörnuepli (eða stjörnueplatré) (fræðiheiti: Chrysophyllum cainito) er hitabeltistré af kvoðutrésætt sem á uppruna sinn að rekja til láglendis Mið-Ameríku og Karíbaálfu. Tréð vex hratt og getur orðið allt að 20 metra hátt.
Chrysophyllum cainito L., 1753, è un albero appartenente alla famiglia Sapotaceae, che è coltivato per la produzione del suo frutto, la cainetta (traslitterazione in italiano del termine spagnolo "cainito"), e che viene detto anche "melastella" (per via della stella che appare nella polpa, tagliando trasversalmente il frutto).
Altri nomi con cui il frutto è noto sono "star apple" nei Paesi anglofoni, "pomme de lait" nei Paesi francofoni, "abiaba" in Messico. Altrove viene chiamato anche "caimito", "ajara", "macoucou" e "aguay". Anticamente il genere a cui apparteneva la specie era denominato "Achras".
L'albero è ritenuto originario di qualche isola dei Caraibi, ed oggi è ampiamente diffuso dal Sud del Messico al nord dell'Argentina, ma la sua regione di maggiore diffusione sono i Paesi dell'America istmica, in particolare la Costa Rica, dove ha il ruolo di frutto più pregiato, similarmente al mangostano nel Sudest Asiatico. Altrove il frutto è coltivato in vari Stati dell'Africa tropicale, in Vietnam, nel Sud dell'India, a Ceylon, ma prevalentemente per il valore decorativo dell'albero in parchi e viali. Nelle Filippine, invece, è frequente nei mercati e molto apprezzato. Il frutto per il suo valore pregiato viene coltivato anche nel Nord dell'Australia, ma su scala molto limitata, come anche in Florida e alle Hawaii. Una diffusione su larga scala è limitata dal fatto che per sviluppare il suo eccellente aroma la cainetta deve maturare sull'albero ed è anche poco resistente ai trasporti, per questo è ancora pressoché introvabile nei mercati dell'Europa.
L'albero della cainetta può raggiungere i 30 m di altezza e cresce velocemente. Il suo tronco raggiunge al massimo 1 m di circonferenza ed è corto con rami che si sviluppano subito in larghezza e danno un aspetto espanso. Il legno essuda lattice come altre Sapotaceae. È molto decorativo per via delle sue foglie verdi brillanti nella parte superiore e di color oro in quella inferiore; esse sono perenni, ovali, lunghe circa 10 cm e larghe 5 cm. I fiori sono piccoli, da gialli a rosa.
Il cainetto inizia a produrre frutti dal settimo anno ed è autofertile. Essi misurano 6–8 cm, sono rotondi ed hanno una buccia che può essere di colore viola o verde, a seconda della varietà, che contiene molto lattice e non è commestibile. I semi sono 5-10, marroni, gelatinosi e duri.
La polpa dei frutti, di colore variabile dal viola chiaro al bianco, è succosa, dissetante e di aroma delizioso, che rende la cainetta uno tra i migliori frutti del tropico americano.
Il Chrysophyllum cainito è un fruttifero tropicale diffuso nei climi caldo umidi a latitudine inferiore a 25 N e 20 S. Sembra adattarsi anche ad alcuni ambienti subtropicali, infatti produce bene in Florida e nel Nord dell'Argentina. In ogni caso soffre eccessivamente periodi prolungati di temperature vicine a 0 °C, mentre piante adulte vengono uccise già a -2 °C, il che rende difficile quasi ovunque la sua coltivazione all'aperto alle latitudini del Mediterraneo.
La cainetta si divide in due macrovarietà. Quella viola ha scorza più spessa e polpa più soda e scura, quella verde ha scorza fine e polpa più liquida e chiara. In Florida è occasionalmente allevata una cultivar a frutto morato chiamata "Haitian Star Apple", con semenzali originari di Haiti, che è quella che si trova sporadicamente presente nei mercati di Miami: questa produce frutti di 7 cm, di ottimo sapore e di forma regolarmente sferica.
Chrysophyllum cainito L., 1753, è un albero appartenente alla famiglia Sapotaceae, che è coltivato per la produzione del suo frutto, la cainetta (traslitterazione in italiano del termine spagnolo "cainito"), e che viene detto anche "melastella" (per via della stella che appare nella polpa, tagliando trasversalmente il frutto).
Altri nomi con cui il frutto è noto sono "star apple" nei Paesi anglofoni, "pomme de lait" nei Paesi francofoni, "abiaba" in Messico. Altrove viene chiamato anche "caimito", "ajara", "macoucou" e "aguay". Anticamente il genere a cui apparteneva la specie era denominato "Achras".
De cainito (Chrysophyllum cainito) of sterappel (niet te verwarren met het gelijknamige appelras) is een plant uit de familie Sapotaceae. Het is een 8-30 m hoge, groenblijvende boom met een korte, tot 1 m brede stam, een dichte, brede kroon en bruin behaarde takken. Alle plantendelen bevatten een melkachtig latex. De afwisselend geplaatste bladeren zijn tot 16 x 6 cm groot, ovaal, gespitst, gaafrandig, leerachtig, van boven groen en glanzend en van onderen kalend zilverachtig tot goudbruin behaard. De kleine bloemetjes staan in trosjes in de bladoksels. Ze zijn groenachtig geel, geel of paars-wit, hebben vijf of zes kelkbladeren en een vijfslippige bloemkroon.
De besvruchten zijn rond of ovaal en tot 10 cm groot. De buitenschil is dun, glad en glanzend en afhankelijk van het ras groen of roodpaars, donkerpaars tot violetbruin van kleur. De binnenschil is dik, taai en vlezig en bevat bittere, witte latex (melksap). Bij paarse rassen is de binnenschil 6-13 mm dik en donkerviolet en bij groene rassen is deze 3-5 mm dik en groenwittig. Onder de binnenschil ligt een laag sappig, witglazig vruchtvlees met een zoete doch flauwe smaak bij paarse rassen en met een zuurdere maar aromatischere smaak bij groene rassen. Onder dit vruchtvlees liggen tot elf, stervormig om de kern van de vrucht gerangschikte, glanzende, donkerbruine zaden. Op een doorsnede van de vrucht vormen deze zaden een sterpatroon.
De vrucht kan gehalveerd en uitgelepeld worden of worden verwerkt in gerechten en sappen. De schil is oneetbaar en het melksap uit de schil mag bij het opensnijden van de cainito niet op het vruchtvlees terechtkomen.
De cainito komt van nature voor in Midden-Amerika en op de Cariben. Hij wordt van Mexico tot in het noorden van Argentinië verbouwd. De plant is ook bekend uit Suriname, waar hij wordt gekweekt. Tevens kan hij in Zuid- en Zuidoost-Azië, in het noorden van Australië en in Afrika worden aangetroffen. Uit Suriname geïmporteerde cainito's worden in Nederland op de markt gebracht.
Stjerneeple er frukten fra treet Chrysophyllum cainito i sapodillefamilien. Fruktene er spiselige og har søt smak. Arten hører hjemme på De vestindiske øyer, og i sørøst Asia.
Stjerneeple er frukten fra treet Chrysophyllum cainito i sapodillefamilien. Fruktene er spiselige og har søt smak. Arten hører hjemme på De vestindiske øyer, og i sørøst Asia.
Stjerneeple
Chrysophyllum cainito – gatunek drzewa z rodziny sączyńcowatych (Sapotaceae). Pochodzi prawdopodobnie z rejonu Karaibów. Współcześnie naturalizowany jest w całej Ameryce Środkowej, w uprawie aż po Peru i Argentynę[3]. Lokalne nazwy: star apple, caimito, aguay.
Chrysophyllum cainito – gatunek drzewa z rodziny sączyńcowatych (Sapotaceae). Pochodzi prawdopodobnie z rejonu Karaibów. Współcześnie naturalizowany jest w całej Ameryce Środkowej, w uprawie aż po Peru i Argentynę. Lokalne nazwy: star apple, caimito, aguay.
O caimito, também designado por camitié[1], abio ou abio-do-pará ou ainda aguaí, é uma árvore sapotácea (Chrysophyllum cainito, L.).
Arbusto do país (Brasil), das Antilhas e de Caiena, onde recebe este nome; o fruto de seis centímetros de comprimento; de ordinário arredondado, oblongo, amarelo e pontiagudo; a casca fina, dura e viscosa, contem uma massa viscosa e branca, e caroços arredondados, que são escuros e lisos; come-se a fruta que de gosto agradável. Os abios cultivados são melhores o maiores do que os silvestres.
Em Portugal, é conhecido como cainito, ciniti, caninquié.
O caimito, também designado por camitié, abio ou abio-do-pará ou ainda aguaí, é uma árvore sapotácea (Chrysophyllum cainito, L.).
Arbusto do país (Brasil), das Antilhas e de Caiena, onde recebe este nome; o fruto de seis centímetros de comprimento; de ordinário arredondado, oblongo, amarelo e pontiagudo; a casca fina, dura e viscosa, contem uma massa viscosa e branca, e caroços arredondados, que são escuros e lisos; come-se a fruta que de gosto agradável. Os abios cultivados são melhores o maiores do que os silvestres.
Em Portugal, é conhecido como cainito, ciniti, caninquié.
Cây vú sữa có tên khoa học là Chrysophyllum cainino[2], thuộc họ Hồng xiêm (Sapotaceae)[3] (trước đây vú sữa được coi là thuộc bộ Thị: Ebenales). Cây vú sữa có nguồn gốc ở đảo Antilles và châu Mỹ nhiệt đới[3]. Đây là loại cây trồng lớn nhanh, thân dẻo, tán lá rộng, chiều cao lên tới từ 10 - 15 mét. Trái vú sữa to khoảng một nắm tay, da màu xanh, khi chín chuyển sang màu hồng nhạt, ăn rất ngon[2]. Cây vú sữa còn được đưa vào danh mục cây trồng làm cảnh trong khu nhà biệt thự của các thành phố[3].
Lá của vú sữa là thường xanh, mọc so le, hình ôvan đơn, mép liền, dài 5–15 cm; mặt dưới bóng như màu vàng khi nhìn từ xa. Các hoa nhỏ màu trắng ánh tía và có mùi thơm ngát. Cây vú sữa là loại cây lưỡng tính (tự thụ phấn).
Quả của vú sữa tròn, có lớp vỏ màu tía hoặc nâu ánh lục khi chín, thường có màu xanh lục xung quanh đài hoa, với kiểu hình sao trong cùi thịt. Có một vài giống cho quả màu trắng ánh xanh lục. Vỏ nhiều latex (nhựa mủ) và không ăn được. Các hạt dẹt có màu nâu nhạt và cứng. Nó ra quả quanh năm sau khi đạt đến 7 năm tuổi trở lên[3].
Lớp cùi thịt của quả ăn được và rất ngon, dùng làm các món tráng miệng. Vú sữa có vị ngọt, hay được phục vụ dưới dạng tươi hoặc làm lạnh (khoảng 10-15 °C). Lá của vú sữa được dùng ở một số khu vực làm dạng như chè và người ta coi nó có tác dụng chống các bệnh đái đường và thấp khớp. Vỏ cây được coi là có chứa chất bổ và có tác dụng kích thích, nước sắc vỏ cây được dùng để chống ho. Loại quả vỏ màu tía có lớp vỏ dày hơn và cùi thịt đặc hơn còn loại quả vỏ màu nâu-lục có vỏ mỏng và nhiều cùi thịt nhão[3].
Cây vú sữa có tốc độ sinh trưởng Nhanh. Phù hợp với: điều kiện nhiệt đới nhiệt độ 22-34 độ C, chỉ ra hoa tốt trong điều kiện có hai mùa mưa nắng phân biệt và không chịu được gió to do cây có tán lá dày và rễ nông, đất phù sa ven sông, đất thịt nhẹ, thoát nước tốt, ít chua, pH 5,5-6,5, cao độ không quá 400m[3].
Cây vú sữa được trồng bằng cách chiết nhánh hoặc tháp cây. Khi được chăm bón cẩn thận thì khoảng sau 3 năm sau có thể thu hoạch được. Cây vú sữa khi đậu trái đến khi thu hoạch mất khoảng thời gian từ 180 - 200 ngày. Mùa thu hoạch vú sữa từ tháng 2 - 3 dương lịch hàng năm.
Vú sữa là loại trái cây được người Việt Nam sử dụng từ hàng trăm năm trước. Loại trái cây này hiện có rất nhiều giống như vú sữa Lò Rèn, vú sữa nâu tím, vú sữa vàng. Trong đó giống vú sữa Lò Rèn đặc biệt được trồng nhiều nhất, bởi trái vú sữa Lò Rèn vỏ mỏng, sáng bóng rất đẹp, thịt trái nhiều, hương vị thơm ngọt, nhiều chất dinh dưỡng, được nhều người ưa chuộng[4]. Tại châu Á, cây vú sữa không biết đầu tiên đã được trồng ở nước nào, chỉ biết rằng tại Việt Nam, cây vú sữa được trồng nhiều ở miền Nam, nhất là ở các tỉnh Tiền Giang, Đồng Tháp, Bến Tre, Cần Thơ, Cà Mau... và nhiều tỉnh thành ở miền Trung, miền Bắc.
Tỉnh Tiền Giang là tỉnh trồng nhiều vú sữa nhất, tính riêng ở huyện Châu Thành đã có diện tích cây trồng là 2.300 ha. Dự kiến đến năm 2015, toàn tỉnh Tiền Giang sẽ có 5.000 ha đất trồng cây vú sữa[2].
.
Hiện nay, Việt Nam là nước duy nhất trên thế giới chọn trái vú sữa làm hàng hóa xuất khẩu[2][4]. Các nước khác như Campuchia, Philippines, Ấn Độ, Thái Lan, tiểu bang Northern Territory (Australia) đều có trồng cây vú sữa nhưng họ không chọn làm hàng hóa để xuất khẩu mà chỉ tiêu thụ nội địa.
Viện Nghiên cứu Cây ăn quả miền Nam (SOFRI) và Trung tâm sách kỷ lục Việt Nam (VietKings) đã chính thức đề xuất đến Tổ chức Kỷ lục châu Á và Tổ chức Kỷ lục Thế giới xác lập kỷ lục "Việt Nam là nước duy nhất trên thế giới xuất khẩu trái vú sữa[2][4], Với mong muốn quảng bá hình ảnh và khẳng định giá trị của trái cây Việt Nam trên thế giới[4].
Để xuất khẩu ra nước ngoài, vú sữa Việt Nam phải đạt tiêu chuẩn GlobalGAP (tức là tiêu chuẩn Thực hành nông nghiệp tốt toàn cầu)[4]. Điều này đã được Hợp tác xã Vú sữa Lò Rèn Vĩnh Kim (Tiền Giang) thực hiện thành công. Hàng năm, Hợp tác xã Vú sữa Lò Rèn Vĩnh Kim xuất khẩu sang các nước Anh, Canada một số lượng vú sữa trên 10 tấn[2].
Cùng với vú sữa Lò Rèn, hai loại vú sữa Bơ cơm vàng (Đồng Tháp) và Bơ hồng (Bến Tre) cũng đang được xuất khẩu ra nước ngoài)[4].
Trái vú sữa được bày bán trong một chợ ở Viêng Chăn, Lào.
Cây vú sữa dây ở huyện An Phú, An Giang
Theo sự tích dân gian Việt Nam, sự ra đời của cây vú sữa bắt nguồn từ một câu chuyện về hai mẹ con. Người mẹ vì nuông chiều con mà con đâm hư hỏng không nghe lời mẹ, bỏ nhà ra đi theo bạn bè xấu. Đến khi đói khát quay về tìm mẹ thì không thấy mẹ đâu. Chỉ thấy một cây lạ mọc ở trong vườn, cây cho quả thơm ngọt như dòng sữa mẹ. Cây đó chính là hiện thân của người mẹ mỏi mòn đợi con về. Về sau, loại trái cây thơm ngon đó mới được người dân yêu thích đặt tên là cây Vú sữa và đem giống đi gieo trồng ở khắp nơi[5].
|date=
(trợ giúp) (tiếng Anh)
(tiếng Việt)
Cây vú sữa có tên khoa học là Chrysophyllum cainino, thuộc họ Hồng xiêm (Sapotaceae) (trước đây vú sữa được coi là thuộc bộ Thị: Ebenales). Cây vú sữa có nguồn gốc ở đảo Antilles và châu Mỹ nhiệt đới. Đây là loại cây trồng lớn nhanh, thân dẻo, tán lá rộng, chiều cao lên tới từ 10 - 15 mét. Trái vú sữa to khoảng một nắm tay, da màu xanh, khi chín chuyển sang màu hồng nhạt, ăn rất ngon. Cây vú sữa còn được đưa vào danh mục cây trồng làm cảnh trong khu nhà biệt thự của các thành phố.
Звёздчатое яблоко, или каими́то (лат. Chrysophyllum cainito) — плодовое дерево, вид растений из рода Chrysophyllum семейства Сапотовые (Sapotaceae). В литературе встречается также под названием Каинито, или Каимито (от испанского названия этого растения — caimito).
В 1553 году в книге «Хроника Перу» Сьеса де Леона неоднократно упоминается и даётся первое описание «caymito»:
«Встречается в этой провинции [Кимбайя] кроме названых ранее плодов еще один, называющийся Каймито [Caymito], величиной с персик [или абрикос], черный внутри, у них очень маленькие косточки, а сок приклеивается к бороде и рукам, что довольно затрудняет потом его выкинуть.»[2]
Дерево высотой до 20 метров, кора его содержит млечный сок. Листья очерёдные, кожистые, вечнозеленые, длиной до 16 см. Листовые пластинки овальные с короткозаострённым кончиком и цельным краем.
Соцветия из 5—30 цветков растут в пазухах листьев. Цветки мелкие, невзрачные, с пятью овальными чашелистиками и трубковидным зеленоватым, желтоватым, или бледно-фиолетовым пятидольным венчиком.
Плоды округлые или яйцевидные, диаметром до 10 см, с блестящей зелёной или фиолетово-коричневой кожурой и сочной белой мякотью сладкого вкуса. Плод содержит до восьми блестящих тёмно-коричневых семян, расположенных в студенистых семенных камерах, которые на поперечном срезе плода образуют характерный звездообразный рисунок. Созревают плоды в феврале-марте.
Родина Звёздного яблока — Центральная Америка. В настоящее время культивируется также повсюду в тропической части Южной Америки, в Индии, в Индонезии, в Малайзии, во Вьетнаме, в Танзании, в Западной Африке.
Плоды едят в свежем виде, а также используют для приготовления соков и различных десертов. Кожура, содержащая горький млечный сок, несъедобна, поэтому обычно плоды разрезают пополам и ложкой выбирают мякоть[3].
Звёздчатое яблоко, или каими́то (лат. Chrysophyllum cainito) — плодовое дерево, вид растений из рода Chrysophyllum семейства Сапотовые (Sapotaceae). В литературе встречается также под названием Каинито, или Каимито (от испанского названия этого растения — caimito).
金星果(学名:Chrysophyllum cainito),屬山欖科多年生喬木,原產於熱帶美洲和西印度群島,在80年代起被引進中國海南、廣東等地作農產品種植。 成年金星果樹高10米左右,樹幹灰色,葉面光滑,有茸毛,半革質的葉呈卵圓形或長橢圓形,暗綠色,葉背金黃色,長16至18釐米。果實蘋果狀,熟時黃色,橫剖面可見星狀的白色可食果肉從果心向外放射,像星星放射出的光一樣,故名星蘋果。果肉未熟時有白色乳汁,似牛奶,又名牛奶果。
綠色的果實(爪哇島東部產)
金星果(学名:Chrysophyllum cainito),屬山欖科多年生喬木,原產於熱帶美洲和西印度群島,在80年代起被引進中國海南、廣東等地作農產品種植。 成年金星果樹高10米左右,樹幹灰色,葉面光滑,有茸毛,半革質的葉呈卵圓形或長橢圓形,暗綠色,葉背金黃色,長16至18釐米。果實蘋果狀,熟時黃色,橫剖面可見星狀的白色可食果肉從果心向外放射,像星星放射出的光一樣,故名星蘋果。果肉未熟時有白色乳汁,似牛奶,又名牛奶果。
スターアップル(学名Chrysophyllum cainito)は、中央アメリカや西インド諸島など熱帯の低地を原産とするアカテツ科の樹木である。急速に成長し、20mの高さに達する。和名はスイショウガキ。別名カイニット、ホシリンゴ、ミルクアップルなど。果樹として世界中の熱帯で広く栽培されている。
葉は常緑で長さ5-15cmの全縁、楕円形の単葉である。葉序は互生。遠くから見ると葉裏が黄金色に輝いて見える。花は小さく紫がかった白色で、甘い香りがする。スターアップルは自家受粉が可能である。
果実は濃い紫色のものと緑がかった茶色のものと2種類あり、紫色のものの方が果皮が厚く果肉の水分が少ない。がくの周りは通常緑色で、果肉を割ると星型の模様が見られる。果皮には蝋が多いため、皮は食べられない。扁平な種子は明るい茶色で硬い。約7年目から果実ができるようになる。果実は甘く、冷やしてデザートで食べるととても味が良い。葉で作ったハーブティーは糖尿病や関節リウマチの治療用に用いられた。樹皮は強壮剤や覚せい剤になると考えられ、樹皮の煎じ汁は咳止めに用いられた。
セントルシア出身のノーベル文学賞詩人デレック・ウォルコットは1979年に発表した詩集『カイニットの王国』(原題:The Star-Apple Kingdom)の中で、カイニット(スターアップル)をカリブの象徴であるとした。
緑色の果実(ジャワ島東部産)