El peu de rata anisat (Ramaria gracilis) és un peu de rata tòxic i poc comú, de port petit i gràcil, característica que dóna origen al seu nom científic.[2]
És ramificat, en forma de corall, i de superfície llisa, com la resta de peus de rata. Mesura entre 5 i 8 cm d'amplada i entre 5 i 7 cm d'alçada. La base està poc desenvolupada i de la qual sorgeixen diverses branques principals que se subdivideixen consecutivament. Les ramificacions es formen majoritàriament de dues en dues i els seus extrems acaben en una o més puntes punxegudes. Tot ell és de color de blanquinós a ocraci rosat pàl·lid o ocraci groguenc, i té la superfície pruïnosa (és a dir, com si hagués estat recoberta per pólvores de talc). La carn és consistent i té el mateix color que la resta del bolet. Té un sabor amargant, malgrat que desprèn una olor anisada molt agradable. L'esporada és de color ocraci. Les espores es produeixen en basidis tetraspòrics i són petites (de 5-7 x 3,5-4,5 µm), el·lipsoïdals i berrugoses. No s'observen cistidis.[2][3][4]
Generalment, viu sobre fusta en descomposició[5] en els boscos de pi roig (Pinus sylvestris). Creix en zones de muntanya (entre 700 i 1.500 m d'altitud) sobretot durant la tardor (entre el setembre i el novembre), sovint formant petits grups.[2] Es troba a Noruega, la Gran Bretanya, França, Catalunya (el Parc Natural del Cadí-Moixeró),[6] les illes d'Eivissa, Mallorca (la serra de Tramuntana) i Menorca,[7] i São Paulo.[1] Els informes de la seua presència a Austràlia sembla que són errors d'identificació amb Ramaria filicicola.[8][9]
Es pot conèixer bé per la mida petita, pel color ocraci pàl·lid i per l'olor d'anís de la carn. L'única confusió possible és amb Clavulina cristata, però aquesta espècie no desprèn l'olor anisada del peu de rata anisat.[2][4]
El peu de rata anisat (Ramaria gracilis) és un peu de rata tòxic i poc comú, de port petit i gràcil, característica que dóna origen al seu nom científic.
Ramaria gracilis is a species of coral fungus in the family Gomphaceae.
The species was originally described in Christiaan Hendrik Persoon's 1797 Commentatio de Fungis Clavaeformibus as Clavaria gracilis. It was subsequently reclassified by Kurt Polycarp Joachim Sprengel as Merisma gracile in 1826, by William Nylander as Ramalina gracilis in 1860, by Petter Adolf Karsten as Clavariella gracilis in 1881.[1] It was then described as Ramaria gracilis in Lucien Quélet's 1888 Flore mycologique de la France et des pays limitrophes,[1] and this name was sanctioned by Elias Magnus Fries.[2] The subsequently described Clavaria fragrantissima (G.F. Atk., 1908) is now considered a synonym.[1] Within Ramaria, R. gracilis is a part of the subgenus Lentoramaria.[3]
Ramaria gracilis fruit bodies (basidiocarps), which are made up of a dense cluster of branches, measure up to 8 centimetres (3.1 in) in height and 4 centimetres (1.6 in) in width. The individual branches, which have fairly thin bases, are typically forked and sometimes entangled with one another. In colour, the basidiocarps vary from a pale brown to white to pink-beige. The smell of anise can be used to distinguish the species from the otherwise similar Ramariopsis kunzei and Clavulina cristata.[4]
Ramaria gracilis produces spores which measure from 5 to 7 by 3 to 4.5 micrometres (µm). The spores are elliptic with small warts which can be thin enough to look like spines. They vary in colour from yellow to brown.[5] The cylindrical to club-shaped basidia measure from 25 to 45 by 5 to 7 µm. The hyphae are from 2 to 10 µm thick.[4]
Ramaria gracilis is found in European coniferous woodland,[4] where it grows on leaf litter.[3] It has an uneven distribution, and is very rare. Basidiocarps are most often encountered between August and December.[4] R. gracilis has been reported in Australia, but a 2014 study suggests that such reports were likely misidentifications of R. filicicola.[6]
Ramaria gracilis is a species of coral fungus in the family Gomphaceae.
Clavaire anisée
Ramaria gracilis est une espèce de champignons de la famille des Gomphaceae.
Clavaire anisée
Ramaria gracilis est une espèce de champignons de la famille des Gomphaceae.
Motobin cita, biancastr carnos, con odor anisà.
A chërs a tèra.
A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
As peul nen mangesse.
Ramaria gracilis (Sch.) Q.
Motobin cita, biancastr carnos, con odor anisà.
AmbientA chërs a tèra.
Comestibilità A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
As peul nen mangesse.
Anisfingersvamp (Ramaria gracilis) är en svampart[9] som först beskrevs av Christiaan Hendrik Persoon, och fick sitt nu gällande namn av Lucien Quélet 1888. Enligt Catalogue of Life[10][11] ingår Anisfingersvamp i släktet Ramaria, och familjen Gomphaceae,[10][11] men enligt Dyntaxa[12] är tillhörigheten istället släktet Ramaria, och familjen Ramariaceae.[12] Arten är reproducerande i Sverige.[12] Inga underarter finns listade.[10]
Anisfingersvamp (Ramaria gracilis) är en svampart som först beskrevs av Christiaan Hendrik Persoon, och fick sitt nu gällande namn av Lucien Quélet 1888. Enligt Catalogue of Life ingår Anisfingersvamp i släktet Ramaria, och familjen Gomphaceae, men enligt Dyntaxa är tillhörigheten istället släktet Ramaria, och familjen Ramariaceae. Arten är reproducerande i Sverige. Inga underarter finns listade.
