Nyctalus Bowditch 1825

An nozigelled eo an eskell-kroc'hen a ya d'ober ar genad Nyctalus. Bevañ a reont en Europa, Azia ha Norzhafrika.

Spesadoù

6 spesad nozigelled zo :

• an nozigell vras (Nyctalus lasiopterus)
• an nozigell voutin (Nyctalus noctula)
• nozigell Leisler (Nyctalus leisleri)
• (Nyctalus aviator)
• (Nyctalus azoreum)
• (Nyctalus montanus)

El gènere Nyctalus pertany a la família dels vespertiliònids.

Es distribueixen per les regions temperades i subtropicals d'Europa, Àsia i Àfrica del Nord.

Espècies

Aquest gènere està format per les següents 8 espècies:

• Nyctalus aviator
• Nyctalus azoreum
• Nyctalus furvus
• Nyctalus lasiopterus
• Nyctalus leisleri
• Nyctalus montanus
• Nyctalus noctula
• Nyctalus plancyi

Referències

• Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.

Enllaços externs

• Distribució mundial d'aquest gènere. (anglès)

En altres projectes de Wikimedia: Commons Viquiespècies

Die Abendsegler (Nyctalus) sind eine Fledermausgattung aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae). Es existieren acht Arten dieses Taxons in Eurasien und dem nördlichen Afrika, davon drei auch in Europa und eine endemisch auf den Azoren.

Beschreibung

Die Abendsegler sind gekennzeichnet durch ihre kurzen, dreieckigen Ohren mit dem pilzförmig verbreiterten Ohrdeckel (Tragus) und die am Ansatz unterseits behaarten Flügel. Ihr Fell ist an der Oberseite gelbbraun bis dunkelbraun, die Unterseite ist etwas heller.

Diese Fledermäuse sind die größten Fledermäuse Europas, sie erreichen eine Kopfrumpflänge von 50 bis 100 Millimetern, eine Schwanzlänge von 35 bis 65 Millimetern, eine Spannweite von bis zu 46 Zentimetern und ein Gewicht von bis zu 50 Gramm.

Lebensweise

Lebensraum dieser Fledermäuse sind in erster Linie Wälder, manchmal findet man sie aber auch in offenem Gelände oder in der Nähe menschlicher Siedlungen. Tagsüber schlafen sie in Baumhöhlen, Gebäuden oder Höhlen, am frühen Abend fliegen sie auf Nahrungssuche. Diesem frühen Erscheinen verdanken sie auch ihren Namen, obwohl der Azoren-Abendsegler manchmal auch tagsüber beobachtet werden kann. Im Winter suchen sie wärmere Regionen auf, für den Großen Abendsegler ist eine Flugdistanz von maximal 1500 Kilometern belegt.^[1]

Die Abendsegler ernähren sich wie die meisten Fledermäuse fast ausschließlich von Insekten, vor allem Käfern, Libellen und Nachtfaltern. Für den Riesenabendsegler wurde in der Toskana allerdings über Kotanalysen auch Carnivorie nachgewiesen. Vor allem im Spätsommer bis Herbst erbeuten diese Tiere regelmäßig kleine Singvögel wie Rotkehlchen (Erithacus rubecula) und Blaumeisen (Cyanistes caeruleus).^[2][3]

Systematik

Nyctalus

Chinesischer Abendsegler (Nyctalus plancyi)

Großer Abendsegler (Nyctalus noctula)

Nyctalus aviator

Riesenabendsegler (Nyctalus lasiopterus)

Kleiner Abendsegler (Nyctalus leisleri)

Azoren-Abendsegler (Nyctalus azoreum)

Vorlage:Klade/Wartung/Style

Die Gattung beinhaltet acht Arten:^[5]

• Nyctalus aviator ist in Japan, Korea und dem östlichen China beheimatet.
• Der Azoren-Abendsegler (Nyctalus azoreum) ist auf den Azoren endemisch.
• Nyctalus furvus
• Der Riesenabendsegler (Nyctalus lasiopterus) ist die größte europäische Fledermausart.
• Der Kleine Abendsegler (Nyctalus leisleri) ist von Europa bis nach Indien verbreitet.
• Der Berg-Abendsegler (Nyctalus montanus) lebt in Afghanistan, Pakistan und dem nördlichen Indien.
• Der Große Abendsegler (Nyctalus noctula) ist die häufigste und weitestverbreitete Art. Ihr Verbreitungsgebiet reicht von Westeuropa bis Südostasien.
• Der Chinesische Abendsegler (Nyctalus plancyi) ist endemisch in der Volksrepublik China mit einem vergleichsweise großen Verbreitungsgebiet im Südosten des Landes und auf Taiwan.

Entsprechend einer Untersuchung von Salgueiro et al. 2007 stellt dabei der Chinesische Abendsegler (Nyctalus plancyi) die basalste Art und damit die Schwesterart der restlichen Abendsegler-Arten dar. Die restlichen Arten teilen sich auf zwei Gruppen auf, von denen eine aus dem Großen Abendsegler (Nyctalus noctula), dem Riesenabendsegler (Nyctalus lasiopterus) und der asiatischen Art Nyctalus aviator und die andere aus dem Kleinen Abendsegler (Nyctalus leisleri) und dem auf den Azoren endemischen Azoren-Abendsegler (Nyctalus azoreum) gebildet wird.^[4] Der Berg-Abendsegler (Nyctalus montanus), der früher ebenfalls als Unterart des Kleinen Abendseglers betrachtet wurde, und Nyctalus furvus wurden bei dieser Untersuchung nicht betrachtet.

Belege

1. ↑ Christian Dietz, Otto von Helversen, Dietmar Nill: Handbuch der Fledermäuse Europas und Nordwestafrikas. Biologie, Kennzeichen, Gefährdung. Kosmos, Stuttgart 2007, ISBN 3-440-09693-9, ISBN 978-3-440-09693-2, S. 271
2. ↑ G. Dondini, S. Vergari: Carnivory in the greater noctule bat (Nyctalus lasiopterus) in Italy. Journal of Zoology 251 (2), 2000: S. 233–236. ( Volltext (Memento vom 1. Februar 2014 im Internet Archive); PDF; 107 kB)
3. ↑ A. G. Popa-Lisseanu, A. Delgado-Huertas, M. G. Forero, A. Rodriguez, R. Arlettaz, C. Ibanez: Bats’ conquest of a formidable foraging niche: the myriads of nocturnally migrating songbirds. In: PLoS ONE 2(2), 2007, e205. (engl.)
4. ↑ ^{a b} P. Salgueiro, M. Ruedi, M. M. Coelho, J. M. Palmeirim: Genetic divergence and phylogeography in the genus Nyctalus (Mammalia, Chiroptera): implications for population history of the insular bat Nyctalus azoreum. Genetica 130 (2), 2007: S. 169–181.
5. ↑ Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (Hrsg.): Nyctalus (Memento vom 3. Februar 2014 im Internet Archive) in Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed).

Literatur

• Ronald M. Nowak: Walker’s Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, 1999, ISBN 0-8018-5789-9

Weblinks

Abendsegler beim Nabu

Nyctalus is a genus of vespertilionid bats commonly known as the noctule bats. They are distributed in the temperate and subtropical areas of Europe, Asia and North Africa.

There are eight species within this genus:

• Birdlike noctule, Nyctalus aviator
• Azores noctule, Nyctalus azoreum
• Japanese noctule, Nyctalus furvus
• Greater noctule bat, Nyctalus lasiopterus
• Lesser noctule, Nyctalus leisleri
• Mountain noctule, Nyctalus montanus
• Common noctule, Nyctalus noctula
• Chinese noctule, Nyctalus plancyi

See also

• Microbat

References

Retrieved from "https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Nyctalus&oldid=1089397699"

Nyctalus es un género de murciélagos microquirópteros de la familia Vespertilionidae conocidos vulgarmente como nóctulos. Habitan en las áreas de clima templado y subtropicales de Europa, Asia y del norte de África, en países como Irlanda, Libia y la zona que comprende Europa Oriental.

Especies

Se reconocen las siguientes especies:^[1]​

• Nyctalus aviator
• Nyctalus azoreum
• Nyctalus furvus
• Nyctalus lasiopterus
• Nyctalus leisleri
• Nyctalus montanus
• Nyctalus noctula
• Nyctalus plancyi

Referencias

Gau-saguzarrak Vespertilionidae familiako genero bateko saguzarrak dira, Nyctalus izenekoa hain zuzen ere^[1]. Europa, Asia eta iparraldeko Afrikako eskualde epel eta azpitropikaletan bizi dira.

Taxonomia

Generoak zortzi ezpezie ditu:

• Gau-saguzar hegazkinlaria, Nyctalus aviator
• Azoretar gau-saguzarra, Nyctalus azoreum
• Japoniar gau-saguzarra, Nyctalus furvus
• Gau-saguzar handia, Nyctalus lasiopterus
• Gau-saguzar txikia, Nyctalus leisleri
• Mendi gau-saguzarra, Nyctalus montanus
• Gau-saguzar ertaina, Nyctalus noctula
• Txinatar gau-saguzarra, Nyctalus plancyi

Horietatik hiru Euskal Herrian bizi dira: handia, ertaina eta txikia.

Erreferentziak

Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.

Nyctalus est un genre regroupant des espèces de chauves-souris de la famille des Vespertilionidae, appelées noctules en français.

Noms vernaculaires et noms scientifiques correspondants

Noms vernaculaires en français, par ordre alphabétique.

• Grande noctule - Nyctalus lasiopterus
• Noctule des Açores - Nyctalus azoreum
• Noctule commune - Nyctalus noctula
• Noctule de Leisler - Nyctalus leisleri
• etc.

Liste des espèces et sous-espèces

Selon ITIS (14 nov. 2010)^[1] :

• Nyctalus aviator (Thomas, 1911)
• Nyctalus azoreum (Thomas, 1901)
• Nyctalus lasiopterus (Schreber, 1780)
• Nyctalus leisleri (Kuhl, 1817)
• Nyctalus montanus (Barrett-Hamilton, 1906)
• Nyctalus noctula (Schreber, 1774)

Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (14 nov. 2010)^[2] :

• Nyctalus aviator
• Nyctalus azoreum
• Nyctalus furvus
• Nyctalus lasiopterus
• Nyctalus leisleri
  • sous-espèce Nyctalus leisleri leisleri
  • sous-espèce Nyctalus leisleri verrucosus
• Nyctalus montanus
• Nyctalus noctula
  • sous-espèce Nyctalus noctula labiata
  • sous-espèce Nyctalus noctula lebanoticus
  • sous-espèce Nyctalus noctula mecklenburzevi
  • sous-espèce Nyctalus noctula noctula
• Nyctalus plancyi
  • sous-espèce Nyctalus plancyi plancyi
  • sous-espèce Nyctalus plancyi velutinus

Selon NCBI (14 nov. 2010)^[3] :

• Nyctalus aviator
• Nyctalus azoreum
• Nyctalus lasiopterus
• Nyctalus leisleri
  • sous-espèce Nyctalus leisleri verrucosus
• Nyctalus noctula
• Nyctalus plancyi
• Nyctalus velutinus

Galerie

• Nyctalus leisleri

• Noctule commune (Nyctalus noctula)

Notes et références

Ainmhí is ea an ialtóg nochtúil. Mamach eitilte in ord na Chiroptera is ea í.

Nyctalus (Bowditch, 1825) è un genere di pipistrelli della famiglia dei Vespertilionidi.

Descrizione

Dimensioni

Al genere Nyctalus appartengono pipistrelli di piccole dimensioni, con lunghezza della testa e del corpo tra 51 e 106 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 36 e 70 mm, la lunghezza della coda tra 31 e 74 mm e un peso fino a 74 g.^[1]

Caratteristiche craniche e dentarie

Il cranio è appiattito e provvisto di un rostro corto, largo e robusto. L'apertura palatale tra gli incisivi è insolitamente profonda e termina circa all'altezza delle orbite. Gli incisivi superiori esterni sono concavi e bicuspidati. Il primo premolare superiore è piccolo e situato all'interno della linea alveolare nascosto tra il canino e il secondo premolare.

Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:

3 2 1 2 2 1 2 3 3 2 1 3 3 1 2 3 Totale: 34 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;

Aspetto

La pelliccia è corta e si estende ventralmente sulle membrane alari lungo i fianchi fino all'altezza del polso. Il muso è appiattito, corto e largo, con due masse ghiandolari sui lati. Le orecchie sono corte, triangolari e con l'estremità arrotondata, il trago è corto e rotondo. Le ali sono particolarmente strette, con il quinto dito accorciato e il terzo e quarto metacarpo della stessa lunghezza, sono scure, ispessite ed opache. La coda è lunga e talvolta si estende leggermente oltre l'ampio uropatagio. Il calcar presenta una carenatura caratterizzata da un'espansione a forma di T.

Distribuzione

Il genere è diffuso nell'Ecozona paleartica, dalla Penisola Iberica e Isole Canarie fino al Giappone.

Tassonomia

Il genere comprende 8 specie.^[2]

• Nyctalus aviator
• Nyctalus azoreum
• Nyctalus furvus
• Nyctalus lasiopterus
• Nyctalus leisleri
• Nyctalus montanus
• Nyctalus noctula
• Nyctalus plancyi

Note

Bibliografia

• Ronald M. Novak, Walker's Mammals of the World, 6th edition, Johns Hopkins University Press, 1999. ISBN 9780801857898

Nyctalus is een geslacht van zoogdieren uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae).

Soorten

• Nyctalus aviator (Thomas, 1911)
• Nyctalus azoreum (Thomas, 1901) (Azorenvleermuis)
• Nyctalus furvus Imaizumi & Yoshiyuki, 1968
• Nyctalus lasiopterus (Schreber, 1780) (Grote rosse vleermuis)
• Nyctalus leisleri (Kuhl, 1817) (Bosvleermuis)
• Nyctalus montanus (Barrett-Hamilton, 1906)
• Nyctalus noctula (Schreber, 1774) (Rosse vleermuis)
• Nyctalus plancyi Gerbe, 1880

Multimedia w Wikimedia Commons

Borowiec^[6] (Nyctalus) – rodzaj ssaka z podrodziny mroczków (Vespertilioninae) w rodzinie mroczkowatych (Vespertilionidae).

Zasięg występowania

Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Eurazji^[7].

Systematyka

Etymologia

• Nyctalus: gr. νυκταλος nuktalos lub νυσταλος nustalos – senny, ospały^[8].
• Pterygistes: gr. πτερυγιξω pterugiksō – trzepotać^[9]. Gatunek typowy: Vespertilio noctula Schreber, 1774.
• Noctulina: łac. noctulina – należący do nocy, od nox, noctis – noc^[10]. Gatunek typowy: Vespertilio noctula Schreber, 1774.
• Panugo: autor nie wyjaśnił etymologii nazwy zwyczajowej^[11]. Gatunek typowy: Vespertilio noctula Schreber, 1774.

Podział systematyczny

Do rodzaju należą następujące gatunki^[7][6]:

• Nyctalus aviator – borowiec ptasi
• Nyctalus azoreum – borowiec azorski
• Nyctalus furvus – borowiec japoński
• Nyctalus lasiopterus – borowiec olbrzymi
• Nyctalus leisleri – borowiec leśny
• Nyctalus montanus – borowiec górski
• Nyctalus noctula – borowiec wielki
• Nyctalus plancyi – borowiec chiński

Przypisy

Bibliografia

1. T.S. Palmer: Index Generum Mammalium: a List of the Genera and Families of Mammals. Waszyngton: Government Printing Office, 1904, s. 71-718, seria: North American Fauna. (ang.)

Nyctalus é um género de morcegos da família Vespertilionidae. Podem ser encontrados em áreas temperadas e subtropicais da Europa, Ásia e norte de África.

Animais adultos da espécie Nyctalus noctula possuem um comprimento de cerca de 35 cm, sendo umas das espécies de maiores dimensões da Europa ocidental e central. Começa a caça logo que começa a anoitecer, mais cedo do que outras espécies de morcegos europeus. O seu habitat preferido são áreas florestais, onde voa acima das copas das árvores e de maneira rápida. Durante o dia, descansam em buracos de árvores e mesmo em caixas artificiais instaladas em troncos de árvores.

Os membros deste género vivem normalmente em áreas florestais, mas algumas populações podem existir em localidades. Algumas cidades da Europa central possuem populações destes morcegos.

Além da emissão de ultra-sons, estes animais emitem também outro tipo de vocalizações, cuja função é ainda indefinida. Alimentam-se essencialmente de escaravelhos, traças e formigas voadoras. Em complemento aos insectos, a espécie Nyctalus lasiopterus alimenta-se de aves migratórias.^[1]

No inverno, tal como os morcegos que habitam em regiões temperadas, hibernam. Buracos de árvores não são suficientemente quentes para este propósito, pelo que costumam procurar cavernas ou cavidades feitas pelo ser humano. Por vezes, os territórios de verão e os de hibernação distanciam-se em mais de centenas de quilómetros.

Espécies

• Nyctalus aviator (Thomas, 1911)
• Nyctalus azoreum (Thomas, 1901) - Morcego-dos-açores
• Nyctalus furvus Imaizumi e Yoshiyuki, 1968
• Nyctalus lasiopterus (Schreber, 1780)
• Nyctalus leisleri (Kuhl, 1817)
• Nyctalus montanus (Barrett-Hamilton, 1906)
• Nyctalus noctula (Schreber, 1774)
• Nyctalus plancyi Gerbe, 1880

Referências

• SIMMONS, N. B. Order Chiroptera. In: WILSON, D. E.; REEDER, D. M. (Eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3. ed. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. v. 1, p. 312-529.

Referências

Brunfladdermöss^[1] (Nyctalus^[2]) är ett släkte av fladdermöss som beskrevs av Bowdich 1825. Nyctalus ingår i familjen läderlappar.^[2][3]

Utseende

Dessa fladdermöss blir 50 till 100 mm långa (huvud och bål) och har en 35 till 65 mm lång svans. Underarmarnas längd är 40 till 70 mm. Vikten för stor fladdermus (Nyctalus noctula) anges med 15 till 40 g. De andra arterna är ungefär lika tunga. Arternas päls är oftast mörkbrun på ryggen och ljusare brun på undersidan.^[4] Brunfladdermöss har ganska korta öron med en broskig flik (tragus) som liknar en klubba i formen. I överkäken finns två framtänder per sida och i underkäken förekommer tre framtänder per sida. Antalet premolarer på varje sida i över- och underkäken är två. Bara en liten del av svansens spets är inte inbäddad i svansflyghuden.^[5]

Ekologi

Habitatet utgörs främst av skogar men jakten sker ofta över öppna landskap. Flera arter kan anpassa sig till människans kulturlandskap. Individerna vilar i trädens håligheter, i grottor och i byggnader. De flesta arter är aktiva på natten men Nyctalus azoreum kan även vara dagaktiv. De jagar olika insekter som skalbaggar, flygande myror och nattfjärilar. Stor fladdermus fångar ibland husmus (Mus musculus).^[4]

Stor fladdermus och Leislers fladdermus utför före och efter vintern längre vandringar. Honor kan para sig under hösten och under våren men de har bara en kull per år. Per kull föds vanligen en eller två ungar, sällan tre. Före ungarnas födelse bildar honor stora kolonier med upp till 400 medlemmar. Ibland får ungen di av en annan hona. Efter 6 till 7 veckor slutar modern med digivning. Vissa honor blir könsmogna tre månader efter födelsen. Hos hanar infaller könsmognaden under andra levnadsåret.^[4]

Arter

Arter enligt Wilson & Reeder (2005)^[6] och IUCN^[7]:

• Nyctalus aviator, Kina, Koreahalvön, Japan.
• Nyctalus azoreum, Azorerna.
• Nyctalus furvus, norra Japan.
• Nyctalus lasiopterus, Europa, norra Afrika.
• Leislers fladdermus (Nyctalus leisleri), Europa, norra Afrika, centrala Asien.
• Nyctalus montanus, Himalaya, östra Afghanistan.
• Stor fladdermus (Nyctalus noctula), Eurasien.
• Nyctalus plancyi, östra Kina, Taiwan.

Bildgalleri

• Nyctalus leisleri

• Stor fladdermus

• Stor fladdermus

Källor

1. ^ De Jong et al.. ”Nya svenska namn på Europas fladdermöss”. Sveriges lantbruksuniversitet. http://pub.epsilon.slu.se/12670/1/de_jong_et_al_151006.pdf. Läst 20 juni 2017.
2. ^ [a b] Bisby F.A., Roskov Y.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.E., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (red.) (27 april 2011). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2011/search/all/key/nyctalus/match/1. Läst 24 september 2012.
3. ^ Dyntaxa Nyctalus
4. ^ [a b c] Ronald M. Nowak, red (1999). ”Noctule Bats” (på engelska). Walker’s Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press. sid. 429-431. ISBN 0-8018-5789-9
5. ^ Srinivasulu, Racey & Mistry (2010). ”A key to the bats of South Asia” (på engelska) (pdf). Journal of Threatened Taxa. sid. 1017. http://indiabiodiversity.org/biodiv/content/documents/document-b40f773f-7bb2-45ec-964b-c889c6ae3647/986.pdf. Läst 6 mars 2018. ”text publicerad under CC-by-SA”
6. ^ Wilson & Reeder, red (2005). ”Nyctalus” (på engelska). Mammal Species of the World. Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-8221-4
7. ^ Nyctalus på IUCN:s rödlista, läst 21 mars 2015.

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör Nyctalus.
  Bilder & media
• Wikispecies har information om Nyctalus.
  Artförteckning

• 1 Таксономія
• 2 Вечірниці в Україні
  • 2.1 Видовий склад
  • 2.2 схожість і відмінності видів
• 3 Джерела

Nyctalus là một chi động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Chi này được Bowditch miêu tả năm 1825.^[1] Loài điển hình của chi này là Nyctalus verrucosus Bowditch, 1825 (= Vespertilio leisleri Kuhl, 1817).

Các loài

Chi này gồm các loài:

Hình ảnh

• 
• 

Chú thích

Tham khảo

Царство: Животные

Подцарство: Эуметазои

Без ранга: Двусторонне-симметричные

Без ранга: Вторичноротые

Тип: Хордовые

Подтип: Позвоночные

Инфратип: Челюстноротые

Надкласс: Четвероногие

Класс: Млекопитающие

Подкласс: Звери

Инфракласс: Плацентарные

Надотряд: Лавразиотерии

Отряд: Рукокрылые

Подотряд: Летучие мыши

Надсемейство: Vespertilionoidea

Семейство: Гладконосые летучие мыши

Подсемейство: Vespertilioninae

Род: Вечерницы

• Noctulina Gray, 1842
• Panugo Kolenati, 1856
• Pterygistes Kaup, 1829^[1]

В Викисловаре есть статья «вечерница»

Источник — https://ru.wikipedia.org/w/index.php?title=Вечерницы&oldid=96091874

멧박쥐속(Nyctalus)은 애기박쥐과에 속해 있는 박쥐 속이다. 유럽, 아시아, 북아메리카에 서식한다.^[1]

하위 종

• 멧박쥐 (Nyctalus aviator)
• 아소르스멧박쥐 (Nyctalus azoreum)
• 쇠멧박쥐 또는 일본멧박쥐 (Nyctalus furvus)
• 큰멧박쥐 (Nyctalus lasiopterus)
• 라이슬러멧박쥐 (Nyctalus leisleri)
• 산멧박쥐 (Nyctalus montanus)
• 작은멧박쥐 (Nyctalus noctula)
• 중국멧박쥐 (Nyctalus plancyi)

계통 분류

다음은 애기박쥐아과의 계통 분류이다.^[2]

애기박쥐아과  

알렌큰귀박쥐속

       

토끼박쥐속

     

바르바스텔레박쥐속

   

흰세점박이박쥐속

   

사막긴귀박쥐속

     

혹코박쥐속

   

털꼬리박쥐족

             

노랑박쥐속

  흰배박쥐족  

알렌노랑박쥐속

     

아메리카노랑박쥐속

     

반겔더박쥐속

   

흰배박쥐속

               

동부집박쥐속

   

서부집박쥐속

        문둥이박쥐족  

할리퀸박쥐속

   

문둥이박쥐속

    저녁박쥐족    

저녁박쥐속

   

나비박쥐속

       

은색털박쥐속

   

아리엘룰루스속

                 

아프리카긴귀박쥐속

   

아프리카문둥이박쥐속

       

슐리펜박쥐속

   

아이젠트라우트집박쥐

       

검은집박쥐속

     

숲박쥐속

   

아랫볏박쥐속

         

대나무박쥐속

    애기박쥐족  

애기박쥐속

     

작은집박쥐속

     

집박쥐속

   

멧박쥐속

                   

각주