Ambystoma andersoni Krebs & Brandon 1984

Sourd Anderson (Ambystoma andersoni) a zo un divelfenneg lostek brosezat e Mec'hiko.

Ambystoma andersoni és una espècie d'amfibi pertanyent a la família dels ambistomàtids.^[3]

Descripció

• Fa 21,4 cm de llargària corporal (només la cua fa el 40% de la mida total).
• Cos fort, cap gros, cua curta, dits curts i peus molt palmats.
• Color marró vermellós amb taques negres nombroses, de vegades connectades entre si.^[4][5][6]

Alimentació

Es nodreix de gastròpodes i crancs de riu.^[7]

Hàbitat

És totalment aquàtic i passa tota la seua vida en el mateix cos d'aigua (el llac Zacapu).^[6]

Distribució geogràfica

Viu només al llac Zacapu i els seus rierols circumdants a 2.000 m d'altitud (el nord-oest de Michoacán, Mèxic).^[7][8][9]

Població

Encara que no és rar, és probable que estigui en declivi.^[7]

Amenaces

Les seues principals amenaces són la contaminació del llac on viu, la seua captura per a l'alimentació humana per part de les poblacions locals i la introducció d'espècies foranes i depredadores al llac Zacapu.^[7]

Accions de conservació

Tot i que no habita en una àrea protegida, el seu nombre podria augmentar si el llac Zacapu es manté net, lliure de contaminació i amb un control efectiu dels peixos depredadors. A més, aquesta espècie es pot reproduir en captivitat i els exemplars criats en captivitat poden ajudar a repoblar llurs hàbitats naturals originals. Gaudeix de protecció per part de l'Estat mexicà sota la categoria Pr (Protecció especial).^[7]

Vida en captivitat

Des de l'any 2009, la seua cria ha esdevingut cada vegada més freqüent entre els seus admiradors i és pràcticament idèntica a la de la salamandra mexicana (Ambystoma mexicanum). La diferència més notable entre totes dues espècies en captivitat és que A. andersoni experimenta metamorfosis espontànies amb més freqüència que Ambystoma mexicanum.^[10][11]

Referències

Bibliografia

• Dyer, W.G., 1988. Megalobatrachonema (Chabaudgolvania) elongata (Baird, 1858) (Baker, 1986) (Nematoda: Kathlaniidae) in Ambystoma andersoni (Krebs and Brandon, 1984) from Zacapu, Michoacan, Mexico. Transactions of the Illinois State Academy of Science: 275-277.
• Highton, R., 2000. Detecting cryptic species using allozyme data. A: Bruce, R.C., Jaeger, R.G. i Houck, L.D. (eds). The Biology of Plethodontid Salamanders, pàgs. 215-241. Kluwer Academic / Plenum Publishers, Nova York.
• Krebs, S.L. i Brandon, R.A., 1984. A new species of salamander (Family Ambystomatidae) from Michoacan, Mexico. Herpetologica: 238-245.
• Roelants, K., Gower, D. J., Wilkinson, M., Loader, S. P., Biju, S. D., Guillaume, K., Moiau, L. i Bossuyt, F., 2007. Global patterns of diversification in the history of modern amphibians. Proceedings of the National Academy of Sciences 104: 887-892.
• Shaffer, H.B., 1984. Evolution in a paedomorphic lineage. I. An electrophoretic analysis of the Mexican ambystomatid salamanders. Evolution: 1194-1206.
• Shaffer, H.B., 1984. Evolution in a paedomorphic lineage. II. Allometry and form in the Mexican ambystomatid salamanders. Evolution: 1207-1218.
• Shaffer, H.B. i Lauder, G.V., 1985. Patterns of variation in aquatic ambystomatid salamanders: kinematics of the feeding mechanism. Evolution: 83-92.
• Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young (Eds.), 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona; International Union for the Conservation of Nature, Gland, Suïssa; Conservation International, Arlington, Virgínia, els Estats Units: Lynx Editions. Pàg. 543.

Enllaços externs

• ITIS (anglès)
• NCBI (anglès)
• Arctos Specimen Database (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• Global Species (anglès)
• CalPhotos (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)
• BioLib (anglès)
• Discover Life (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• ARKive (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• YouTube (anglès)

Der Anderson-Querzahnmolch (Ambystoma andersoni) ist ein tagaktiver mexikanischer Schwanzlurch aus der Familie der Querzahnmolche (Ambystomatidae), der gewöhnlich nur in neotener, larvenähnlicher Form auftritt.

Beschreibung

Der ausgewachsene Salamander erreicht eine Länge von 18 Zentimetern. Er hat einen massigen Körper, einen wenig abgeflachten Kopf und einen relativ kurzen Schwanz mit einem ziemlich hohen Schwimmsaum. Seine Färbung ist ein Muster mit schwarzen Flecken, die oft miteinander verbunden sind, und einer leuchtend rötlich-braunen Grundfärbung. An den außenliegenden Kiemenbüscheln befinden sich leuchtend rote Fäden.

Die Salamander werden in ihrem natürlichen Habitat als neoten beschrieben. Sie leben aquatisch und verbringen dort normalerweise ihr ganzes Leben. Morphologisch betrachtet scheinen sie entfernt mit dem Dumerils Querzahnmolch (Ambystoma dumerilii) vom Lago Pátzcuaro verwandt zu sein. Genetisch handelt es sich um eine Schwesterart des Axolotl (Ambystoma mexicanum) (Samuels et al. 2005).^[1] Im Gegensatz zu ihren Verwandten besitzen sie zwischen ihren Fingern Schwimmhäute und nur die Endglieder stehen hervor.

Wie alle neotenen Ambystoma-Arten behält auch A. andersoni meist die Larvenmerkmale sein ganzes Leben bei und pflanzt sich auch im Larvenstadium fort. Dies gilt aber wahrscheinlich nur in seinem natürlichen Habitat. Dort konnten bisher noch keine durch die Metamorphose gegangenen terrestrisch lebenden Salamander gefunden werden. Bei aquaristischer Haltung kommt es gelegentlich zur Metamorphose, wobei die Ursache dafür derzeit noch nicht bekannt ist.

Vorkommen

Der Anderson-Querzahnmolch ist endemisch in der Laguna en Zacapú sowie in einem kleinen Zufluss. Der Lago Zacapú (19°50'N 101°47'W) ist ein kleiner See in der Nähe von Zacapú.

Die Temperaturen liegen zwischen einem Maximum von 25 °C sowie einem Minimum von 8 °C. Die Größe des Sees beträgt 39,96 ha, bei einer nicht genau bekannten Tiefe. Das Wasser ist morastig, undurchsichtig und hat eine graue Färbung. Der See befindet sich auf einer Höhe von 1990 Metern über dem Meeresspiegel innerhalb der Mesa Central, einem Teil von Mexiko, in einem Gebiet, wo viele neotene Ambystoma-Arten beheimatet sind. Die Temperatur des Sees ist gemäßigt, bei einem niedrigen Salzgehalt. Gespeist wird er aus einem einzigen Zufluss, der vom Patzcuaro-See zum Zacapú-See fließt.

Fortpflanzung

Mit ca. 8 bis 15 Monaten ist der Anderson-Querzahnmolch geschlechtsreif. Im natürlichen Lebensraum liegt die Paarungszeit im Frühjahr. Die Balz des Männchens ist eine Art Tanz, während der aufgerichtete Schwanz häufig schnelle schlängelnde Bewegungen ausführt, wird der Körper gebeugt. Darauf werden eine oder mehrere Spermatophore(n) auf dem Boden abgesetzt. Das Weibchen nimmt sie in seine Kloake auf. Zwei Tage nach der Paarung, bzw. 8 bis 24 Stunden nach der Aufnahme der Spermatophoren folgt das Ablaichen. Die Eier werden vorzugsweise an Blättern von Wasserpflanzen abgelegt. Ein Gelege besteht aus etwa 80 bis 300 Eiern. Die Jungen schlüpfen, temperaturabhängig, nach ca. 9 bis 15 Tagen, um dann noch zwei Tage von ihrem Dottervorrat zu zehren, bevor sie selbständig auf Nahrungssuche gehen. Diese Art der Fortpflanzung nennt man Pädogenese.

Ernährung

Der Anderson-Querzahnmolch ernährt sich als Ansitzjäger von Krebstieren, anderen wasserbewohnenden Wirbellosen, Fischen und von Laich sowie Jungtieren von Lurchen. Auch der Nachwuchs von Artgenossen steht auf ihrem Speiseplan. Ihr breites großes Maul befähigt sie, überraschend große Beutetiere zu fangen und zu verschlingen.

Artenschutz

Da Anderson-Querzahnmolch ein stark eingeschränktes Verbreitungsgebiet hat, sind die Tiere in der freien Natur äußerst bedroht, zumal sie, ähnlich wie die Axolotl, von den Ortsansässigen gelegentlich gegessen werden. Die IUCN stuft Ambystoma andersoni als "critically endangered" (vom Aussterben bedroht) ein.

Literatur

• Hans-Joachim Herrmann: Amphibien im Aquarium. - Eugen Ulmer Verlag, Stuttgart, 1994. ISBN 3800172879

Einzelnachweise

1. ↑ Amy K. Samuels, David W. Weisrock, Jeramiah J. Smith, Katherine J. France, John A. Walker, Srikrishna Putta & S. Randal Voss: Transcriptional and phylogenetic analysis of five complete ambystomatid salamander mitochondrial genomes, University of Kentucky, Department of Biology, Lexington, KY 40506, USA. 2005

Anderson's salamander (Ambystoma andersoni) is a neotenic salamander from Zacapu Lagoon in the Mexican state of Michoacán.

This salamander is a relatively recent discovery, first described by Branden and Krebs in 1984. Ambystoma andersoni is named after James Anderson, a herpetologist with the American Museum of Natural History, who did extensive fieldwork studying Ambystoma and other amphibians and reptiles in Mexico.

Like all neotenic Ambystoma species, A. andersoni retains its larval features into adulthood. The mature salamander has medium-sized external gills with bright red filaments, and a prominent caudal fin. It has a large head and small limbs, as do the larvae. Its coloration is a strange pattern of black blotches on a red-brown base. The salamanders are totally aquatic and spend their whole lives in the same body of water.

Anderson's salamander in Morelia Zoo.

Habitat

Lake Zacapu is small lake near Zacapu, sitting at an altitude of 2000 meters. The lake is located within the Mesa Central portion of Mexico, an area home to many neotenic Ambystoma species. It is temperate, with low salinity, and has a single stream originating from it.

Ambystoma andersoni is listed as critically endangered on the IUCN Red List.

map of where Anderson's salamander occurs

References

Wikispecies has information related to Ambystoma andersoni.

• IUCN SSC Amphibian Specialist Group (2015). "Ambystoma andersoni". IUCN Red List of Threatened Species. 2015: e.T59051A176772780. doi:10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T59051A176772780.en. Retrieved 11 November 2021. Database entry includes a range map and justification for why this species is critically endangered

El ajolote jaguar (Ambystoma andersoni), también conocido como ajolote leopardo, ajolote moteado, achoque de Zacapu,^[2]​ salamandra de Anderson, ajolote de la laguna de Zacapu o achoque purépecha, es una especie de anfibio caudado ambistomátido endémico de la laguna de Zacapu, ubicada en el estado de Michoacán, México, a 2,000 msnm.^[3]​^[2]​ Fue descrito por Ronald A. Brandon y Salome Litwin Krebs en 1984.^[3]​

Requiere de un hábitat acuático limpio y fresco como el que encuentra en dicha laguna, considerada en buen estado de conservación y decretada recientemente Sitio RAMSAR.

Etimología

El epíteto específico de A. andersoni es en referencia a James Anderson, un herpetólogo del Museo Americano de Historia Natural, que realizó un extenso trabajo de campo estudiando al género Ambystoma y otros anfibios y reptiles en México.^[1]​

Descripción

Como todas las especies neoténicas del género Ambystoma, A. andersoni conserva sus características larvales en la edad adulta, no pasando por una metamorfosis en la naturaleza, y las que son inducidas a hacerlo artificialmente normalmente no sobreviven.^[1]​ El ajolote jaguar adulto mantiene las branquias externas de tamaño mediano con filamentos de color rojo brillante y una aleta caudal prominente. Tiene una cabeza grande y extremidades pequeñas con dedos palmeados en las patas posteriores, al igual que los renacuajos. La especie es de color anaranjado pardo a rojo brillante con puntos negros en todo el cuerpo.^[3]​

Los renacuajos de A. andersoni tienen una longitud entre 10 y 15 milímetros.^[4]​^[3]​ Aproximadamente a 25 días después de la eclosión, se desarrollan sus extremidades anteriores hacia la parte posterior del cuerpo. El ajolote jaguar alcanza su etapa juvenil a los 105 días después de la eclosión.^[4]​

Ambystoma andersoni alcanza la madurez sexual al año de edad, con una longitud hocico-cloaca de 8,7 cm, lo que se puede observar por la hinchazón de las paredes cloacales, y se cree que tiene una tasa comparable de crecimiento, edad y tamaño en la madurez como Ambystoma mexicanum.^[3]​ El ajolote leopardo adulto tiene un cuerpo robusto, de cola corta y con branquias, los adultos tienen en promedio longitud de 16,2 a 23,5 cm.^[3]​

Diferencias con especies similares

A. andersoni es una especie similar a A. dumerilii, en que también tiene pies cortos con dedos palmeados y 14-25 branquias ramificadas, pero aún así se pueden diferenciar por las siguientes características:

• Un color marrón rojizo con manchas en A. andersoni, mientras que A. dumerilii presenta un color uniformemente marrón sin manchas.
• A. dumerilii tiene branquias hiperfilamentosas, un ojo más pequeño, huevos más pequeños y un tamaño corporal más grande en la madurez sexual.^[3]​

Reproducción

El periodo de reproducción del achoque purépecha es amplio, desde diciembre hasta septiembre (primavera/verano).^[3]​^[4]​ Las hembras pueden poner entre once y catorce huevos por masa cada ocho meses, los cuales suelen ser puestos en diferentes sustratos, desde la vegetación acuática hasta las redes colocadas por pescadores. Los huevos de A. andersoni son pigmentados de color marrón amarillento oscuro, esto para proteger al feto contra los rayos ultravioleta; los huevos miden 2,3 mm de diámetro aproximadamente. La cápsula del huevo tiene la propiedad de concentrar el calor.^[4]​^[3]​

Distribución y hábitat

Esta especie es nativa del municipio de Zacapu en Michoacán, México, específicamente en la laguna de Zacapu, la cual está rodeada por zona urbana; la vegetación interna de la laguna se trata de tulares y lirios. El achoque se encuentra generalmente dónde hay manantiales que alimentan la laguna. Esta laguna es utilizada como balneario, además que en uno de sus canales salientes se arrojan desechos tanto de drenaje como industriales.^[3]​

Estado de conservación

Las presiones y amenazas como la introducción de peces depredadores y la extracción de ajolotes para consumo humano y medicinal representan un problema importante. También amenazan a la especie la contaminación de arroyos y canales circundantes, el crecimiento de la mancha urbana y las actividades turísticas. En México, la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a esta salamandra como especie sujeta a protección especial; la UICN-2019 como en peligro crítico.^[1]​

Ver también

• Laguna de Zacapu
• Allotoca zacapuensis
• Cambarellus zacapuensis
• Notropis grandis

Referencias

Ambystoma andersoni Ambystoma generoko animalia da. Anfibioen barruko Ambystomatidae familian sailkatuta dago, Caudata ordenan.

Erreferentziak

Ikus, gainera

• Ambystomatidae

Ambystoma andersoni est une espèce d'urodèles de la famille des Ambystomatidae^[1].

Proche de l'axolotl, il est néotène.

Répartition

Cette espèce est endémique des environs du lac Zacapú dans l'État de Michoacán au Mexique^[1]. Elle se rencontre à Zacapú vers 2 000 m d'altitude.

Description

Ambystoma andersoni mesure de 100 à 140 mm sans la queue^[2].

Elle a une crête beaucoup plus haute que l'axolotl, et leurs pattes sont palmées. Leurs branchies sont toujours pourpres. Sa couleur de fond est brun/ocre, avec des taches noires irrégulières sur le dos et le ventre. Le ventre est beige clair à blanc. Il existe deux lignées : l'une claire et l'autre foncée.

Étymologie

Cette espèce est nommée en l'honneur de James D. Anderson^[3].

Publication originale

• Krebs & Brandon, 1984 : A new species of salamander (family Ambystomatidae) from Michoacan, Mexico. Herpetologica, vol. 40, n^o 3, p. 238-245.

Notes et références

Ambystoma andersoni is een salamander uit de familie molsalamanders (Ambystomatidae). De soort werd voor het eerst wetenschappelijk beschreven door Salome Litwin Krebs en Ronald A. Brandon in 1984.^[2] De soortaanduiding andersoni is een eerbetoon aan James D. Anderson.

Verspreiding en leefgebied

Deze soort komt voor in delen van zuidelijk Noord-Amerika en leeft endemisch in het Lago Zacapumeer en de omringende wateren in het noordwesten van Michoacan de Ocampo, Mexico op een hoogte tot 2000 meter boven zeeniveau.^[3]

Referenties

Bronnen

• (en) - Darrel R. Frost - Amphibian Species of the World: an online reference - Version 6.0 - American Museum of Natural History - Ambystoma andersoni - Website Geconsulteerd 26 februari 2017
• (en) - University of California - AmphibiaWeb - Ambystoma andersoni - Website

Ambystoma andersoni é uma espécie de anfíbio caudado pertencente à família Ambystomatidae. Esta espécie requer um habitat de água doce fresca e limpa e encontra-se apenas no lago Zacapu e riachos associados ao lago, no estado de Michoacán, México.^[2] Alimenta-se principalmente de caracóis e lagostins.

A espécie encontra-se ameaçada por destruição de habitat, devido ao aumento de poluição no lago, considerando-se também negativas a pesca da própria espécie e a introdução de espécies de peixes predatórias.^[2] Encontra-se provavelmente em declínio.

Referências

Kỳ giông Anderson, tên khoa học Ambystoma andersoni, là một loài kỳ giông từ Laguna de Zacapú tại bang Michoacán của México.

Kỳ nhông này là một phát hiện tương đối gần đây, lần đầu tiên được mô tả bởi Brandon và Krebs trong năm 1984.

Giống như tất cả các loài Ambystoma giữ tính ấu trùng khác. Kỳ giông Anderson giữ lại tính chất ấu trùng của nó vào tuổi trưởng thành. Kỳ nhông trưởng thành có kích thước mang ngoài trung bình với các sợi màu đỏ tươi, và một cái đuôi nổi bật. Nó có một cái đầu lớn và chi nhỏ, cũng như các ấu trùng. Màu sắc của nó là những vệt đen trên nền màu nâu đỏ. Nó là hoàn toàn sống dưới nước và dành toàn bộ cuộc sống của chúng dưới nước.

Chú thích

Tham khảo

• Shaffer et al. (2004). Ambystoma andersoni. Sách đỏ 2006. IUCN 2006. Truy cập ngày 11 tháng 5 năm 2006. Database entry includes a range map and justification for why this species is critically endangered

Bài viết Bộ Có đuôi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s