Sundasciurus tenuis ye una especie de royedor de la familia Sciuridae. El cuerpu ye de color marrón na parte cimera y gris claru nes partes inferiores. El cuerpu mide alredor de 13-16 cm, con una cola delgada llixeramente más curtia. Alimentase d'inseutos, frutes blandes y corteces.
Alcuéntrase n'Indonesia, Méxicu, Malasia y Tailandia.
Sundasciurus tenuis ye una especie de royedor de la familia Sciuridae. El cuerpu ye de color marrón na parte cimera y gris claru nes partes inferiores. El cuerpu mide alredor de 13-16 cm, con una cola delgada llixeramente más curtia. Alimentase d'inseutos, frutes blandes y corteces.
L'esquirol esvelt indonesi (Sundasciurus tenuis) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. Viu a Brunei, Indonèsia, Malàisia, Singapur i Tailàndia. Es tracta d'un animal diürn i arborícola. El seu hàbitat natural són els boscos primaris i pertorbats, tant de plana com de muntanya. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1]
L'esquirol esvelt indonesi (Sundasciurus tenuis) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. Viu a Brunei, Indonèsia, Malàisia, Singapur i Tailàndia. Es tracta d'un animal diürn i arborícola. El seu hàbitat natural són els boscos primaris i pertorbats, tant de plana com de muntanya. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.
Das Sunda-Schlankhörnchen (Sundasciurus tenuis) ist eine Hörnchenart aus der Gattung der Sunda-Baumhörnchen (Sundasciurus). Es kommt in Südostasien auf der malaiischen Halbinsel und den Inseln Sumatra und Borneo sowie einigen kleineren umgebenden Inseln vor.
Das Sunda-Schlankhörnchen erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von etwa 13,8 bis 14,0 Zentimetern bei einem Gewicht von etwa 75 bis 82 Gramm. Der Schwanz ist etwa 11,3 bis 11,4 Zentimeter lang und damit etwas kürzer als der restliche Körper, er ist im Vergleich zu anderen Arten der Gattung lang und schlank. Die Rückenfarbe der Tiere ist einheitlich trübbraun und gesprenkelt. Die Bauchseite ist grau und besteht aus Haaren mit weißer oder sandfarbener Spitze. Um die Augen und oberhalb der Schnurrhaare sind die Tiere blassbraun, hinter den Ohren befindet sich in der Regel ein blasser Fleck.[1]
Das Sunda-Schlankhörnchen kommt in Südostasien auf der malaiischen Halbinsel im Süden Thailands und Malaysia und den Inseln Sumatra und Borneo sowie einigen kleineren umgebenden Inseln vor. Auf Borneo lebt die Art sowohl im indonesischen Teil Kalimantan wie auch in den malaysischen Bundesstaaten Sabah und Sarawak und im Sultanat Brunei.[2][1]
Über die Lebensweise des Sunda-Schlankhörnchens liegen nur wenige Daten vor. Es ist tagaktiv und baumlebend und lebt wie andere Hörnchen vor allem in Primär- und Sekundärwäldern, kommt jedoch auch im Bereich abgeholzter und gestörter Lebensräume vor.[2][1] Dabei lebt es sowohl im Flachland wie in den Höhenlagen, in den höheren Bergregionen Borneos wird es allerdings vom Jentink-Hörnchen (Sundasciurus jentinki) verdrängt.[1] Es ernährt sich vor allem von Rinden und Insekten, die im Baumstamm leben, sowie von Samen und Früchten.[1]
Das Sunda-Schlankhörnchen wird als eigenständige Art innerhalb der Gattung der Sunda-Baumhörnchen (Sundasciurus) eingeordnet, die – je nach Autor – aus 15 bis 17 Arten besteht.[3] Die wissenschaftliche Erstbeschreibung stammt von Thomas Walker Horsfield aus dem Jahr 1824, der die Art anhand von Individuen aus Singapur beschrieb.[3]
Innerhalb der Art werden gemeinsam mit der Nominatform fünf Unterarten unterschieden:[1][3]
Das Sunda-Schlankhörnchen wird von der International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN) als nicht gefährdet (Least concern) gelistet.[2] Begründet wird dies durch das große Verbreitungsgebiet und das häufige Vorkommen sowie die Anpassungsfähigkeit an veränderte Lebensraumbedingungen.[2] Bestandsbedrohende Gefahren sind nicht bekannt.[2]
Das Sunda-Schlankhörnchen (Sundasciurus tenuis) ist eine Hörnchenart aus der Gattung der Sunda-Baumhörnchen (Sundasciurus). Es kommt in Südostasien auf der malaiischen Halbinsel und den Inseln Sumatra und Borneo sowie einigen kleineren umgebenden Inseln vor.
The slender squirrel (Sundasciurus tenuis) is a species of rodent in the family Sciuridae. It is arboreal and found in Indonesia, Singapore, Malaysia, and Thailand. The body is brown on the upper parts and light grey on the underparts. The body measures about 13–16 cm, with a slightly shorter slender tail. It feeds on soft bark, fruits and insects.
The slender squirrel (Sundasciurus tenuis) is a species of rodent in the family Sciuridae. It is arboreal and found in Indonesia, Singapore, Malaysia, and Thailand. The body is brown on the upper parts and light grey on the underparts. The body measures about 13–16 cm, with a slightly shorter slender tail. It feeds on soft bark, fruits and insects.
Sundasciurus tenuis es una especie de roedor de la familia Sciuridae.[2] El cuerpo es de color marrón en la parte superior y gris claro en las partes inferiores. El cuerpo mide alrededor de 13-16 cm, con una cola delgada ligeramente más corta. Se alimenta de insectos, frutas blandas y cortezas.
Se encuentran en la península de Malaca, Singapur, Sumatra, Borneo y algunas otras islas menores de la zona (Indonesia, Brunéi, Malasia y Tailandia peninsular).
Sundasciurus tenuis es una especie de roedor de la familia Sciuridae. El cuerpo es de color marrón en la parte superior y gris claro en las partes inferiores. El cuerpo mide alrededor de 13-16 cm, con una cola delgada ligeramente más corta. Se alimenta de insectos, frutas blandas y cortezas.
Sundasciurus tenuis Sundasciurus generoko animalia da. Karraskarien barruko Callosciurinae azpifamilia eta Sciuridae familian sailkatuta dago.
Sundasciurus tenuis Sundasciurus generoko animalia da. Karraskarien barruko Callosciurinae azpifamilia eta Sciuridae familian sailkatuta dago.
Tupai Cerleh (Sundasciurus tenuis) merupakan spesies rodensia dalam keluarga Sciuridae. Tupai Cerleh adalah arboreal (hidup di pokok) dan ditemui di Indonesia, Singapura, Malaysia, dan Thailand. Badannya perang di bahagian atas dan kelabu lembut di bahagian bawah. Ukuran badan kira-kira 13-16 cm, dengan ekor yang agak nipis dan pendek. Tupai Cerleh makan kulit kayu lembut, buah-buahan dan serangga.
Tupai Cerleh (Sundasciurus tenuis) merupakan spesies rodensia dalam keluarga Sciuridae. Tupai Cerleh adalah arboreal (hidup di pokok) dan ditemui di Indonesia, Singapura, Malaysia, dan Thailand. Badannya perang di bahagian atas dan kelabu lembut di bahagian bawah. Ukuran badan kira-kira 13-16 cm, dengan ekor yang agak nipis dan pendek. Tupai Cerleh makan kulit kayu lembut, buah-buahan dan serangga.
Sundasciurus tenuis is een zoogdier uit de familie van de eekhoorns (Sciuridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Horsfield in 1824.
De soort komt voor in Brunei, Indonesië, Maleisië, Singapore en Thailand.
Bronnen, noten en/of referentiesSundasciurus tenuis is een zoogdier uit de familie van de eekhoorns (Sciuridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Horsfield in 1824.
Slank ekorre (Sundasciurus tenuis[2][3]) är en däggdjursart som först beskrevs av Thomas Horsfield 1824. Den ingår i släktet sundaekorrar och familjen ekorrar.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1]
Catalogue of Life[4] samt Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 5 underarter:[6]
Pälsen på ovansidan är brun med blekt orangebruna ringar kring ögonen, och ofta en orangebrun örsnibb. Undersidans päls är mera variabel, från gråaktig till brunaktig med vita hårspetsar. Arten är liten, med små öron och en lång, smal svans. Kroppslängden är 13 till 16 cm, ej inräknat den 12 till 13 cm långa svansen. Vikten varierar mellan 120 och 140 g.[7]
Denna ekorre förekommer i Sydostasien på södra Malackahalvön, på Sumatra, på Borneo och på flera mindre öar i området.[1]
Habitaten utgörs av både urskog och kulturskog, i lågländerna såväl som i bergstrakter.[1] Som högst har arten påträffats på 1 650 meters höjd.[8] Den kan anpassa sig till skogsavverkning så länge det finns träd kvar. Individerna är dagaktiva[1] och kan uppträda i grupper om upp till 10 individer, som gärna jagar varandra[7]. Födan består framför allt av bark, men även av mjuka frukter, späda löv och insekter[7][8] som samlas in i trädkronorna och områdena just under[8].
Boet konstrueras av pinnar och grenar och placeras i trädklykor, ibland så lågt som en meter över marken.[7]
Wikimedia Commons har media som rör Slank ekorre.
Wikispecies har information om Sundasciurus tenuis.
Slank ekorre (Sundasciurus tenuis) är en däggdjursart som först beskrevs av Thomas Horsfield 1824. Den ingår i släktet sundaekorrar och familjen ekorrar. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.
Sundasciurus tenuis là một loài động vật có vú trong họ Sóc, bộ Gặm nhấm. Loài này được Horsfield mô tả năm 1824.[2]
Sundasciurus tenuis là một loài động vật có vú trong họ Sóc, bộ Gặm nhấm. Loài này được Horsfield mô tả năm 1824.
가는다람쥐(Sundasciurus tenuis)는 다람쥐과에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 인도네시아, 싱가포르, 말레이시아, 태국에서 발견되고, 나무 위에서 서식한다.[1] 등 쪽 털은 갈색이고, 배 쪽은 연한 회색이다. 꼬리를 제외한 몸길이는 약 13~16cm로 꼬리보다 약간 짧다. 꼬리는 가늘다. 부드러운 나무껍질이나 열매, 곤충을 먹는다.[1]
5종의 아종이 알려져 있다.[2]
_-_Flickr_-_Lip_Kee.jpg)
