Oxynoemacheilus insignis (Heckel 1843)

Oxynoemacheilus insignis és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.^[6][7]

Etimologia

L'epítet insignis fa referència, probablement, al seu patró de color corporal consistent en un conspicu negre marbrat.^[8]

Descripció

Fa 12 cm de llargària màxima,^[9] encara que la més comuna és de 8.^[10][11]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic, no migratori i de clima subtropical (17°C-24°C),^[12][11] el qual viu a Àsia: uns pocs rierols de la conca on es troba Damasc (Síria)^[13] i uns altres 10 a la conca del riu Jordà i la mar Morta a Israel, Jordània^[9][14] i Síria.^[10][15] Sembla que també és present a Turquia.^{[16][10][17][3][18]} Prefereix els rierols de corrent ràpid o lent i amb substrat pedregós, fangós i amb vegetació.^[11]

Estat de conservació

La seua àrea de distribució s'està assecant a causa de la reducció de les precipitacions com a conseqüència del canvi climàtic i de l'extracció d'aigua en quantitats insostenibles, la qual cosa comporta un descens del nivell freàtic i del volum d'aigua dels rierols on viu. A més, i a nivell local, les aigües residuals domèstiques són abocades als rius directament i fan augmentar la contaminació de l'aigua. D'altra banda, moltes petites preses hi han estat construïdes i la retenció d'aigua que provoquen fa que els rierols que hi ha per sota esdevinguin secs.^[15]

Va esdevindre extint al riu Barada, però encara és present al curs superior del riu Awaj (a l'oest de Damasc) i és molt estès a les conques del riu Jordà i de la mar Morta. El creixement demogràfic, l'extracció d'aigua per als regadius i l'ús domèstic, el desenvolupament econòmic i la reducció de les pluges a causa del canvi climàtic donarà lloc a una forta minva d'aquesta espècie en les properes dècades, ja que hom calcula que experimentarà una reducció de prop del 30% en els pròxims 10 anys a causa de l'augment de la sequera a tot el seu territori.^[15]

Tot i així, i segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, no hi ha accions de conservació per a aquesta espècie ni per a la restant biodiversitat amenaçada de la zona.^[15][19]

Observacions

És inofensiu per als humans^[11] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (24 de 100).^[20]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
• Freyhof, J., F. Erk'akan, C. Özeren i A. Perdices, 2012. An overview of the western Palaearctic loach genus Oxynoemacheilus (Teleostei: Nemacheilidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, vol. 22 (núm. 4): 301-312. Pàg. 307. [2]
• Geiger, M. F., Herder, F., Monaghan, M. T., Almada, V., Barbieri, R., Bariche, M., Berrebi, P., Bohlen, J., Casal-López, M., Delmastro, G. B., Denys, G. P. J., Dettai, A., Doadrio, I., Kalogianni, E., Kärst, H., Kottelat, M., Kovačić, M., Laporte, M., Lorenzoni, M., Marčić, Z., Özuluğ, M., Perdices, A., Perea, S., Persat, H., Porcelotti, S., Puzzi, C., Robalo, J., Šanda, R., Schneider, M., Šlechtová, V., Stoumboudi, M., Walter, S. i Freyhof, J., 2014. Spatial heterogeneity in the Mediterranean Biodiversity Hotspot affects barcoding accuracy of its freshwater fishes. Molecular Ecology Resources, 14: 1210–1221. [3]
• Hanel, L. i J. Novák, 2002. Ceské názvy zivocichu V. Ryby a ryboviti obratlovci (Pisces) 3., maloústí (Gonorhynchiformes) - máloostní (Cypriniformes). Národní muzeum (zoologické oddelení), Praga.
• Kottelat, M., 2012. Conspectus Cobitidum: an inventory of the loaches of the world (Teleostei: Cypriniformes: Cobitoidei). Raffles Bulletin of Zoology Suppl. No. 26: 1-199. [4]
• Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
• Prokofiev, A. M., 2009. Problems of the classification and phylogeny of Nemacheiline loaches of the group lacking the preethmoid I (Cypriniformes: Balitoridae: Nemacheilinae). Journal of Ichthyology, vol. 49 (núm. 10): 874-898.
• Wilkens, H., 1977. Die Typen der Ichthyologischen Sammlung des Zoologischen Instituts und Zoologischen Museums der Universität Hamburg (ZMH). Theil III. Mitteilungen aus dem Hamburgischen Zoologischen Museum und Institut, vol. 74: 155-163.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs