La tayuya (Cayaponia tayuya) ye una enredadera que crez na cuenca del ríu Amazones, rexón suramericana: Brasil, Bolivia, Ecuador y el Perú.
Descripción
Puede algamar fácilmente 15 metros, con bilortos bien aportunantes. Fueyes finamente pubescentes, de 15 cm x 11 cm; el viesu ye rasposo.
Usos
Los sos raigaños usar en medicina yerbácea.[2]
Estudios en royedores (como modelos) amosaron que delles cucurbitacines aisllaes de la tayuya tienen efeutos útiles médicamente, tales como antiinflamatorios[3] amenorgando'l dañu de l'artritis.[4]
Taxonomía
Cayaponia tayuya describióse por (Vell.) Cogn. y espublizóse en Monographiae Phanerogamarum 3: 772. 1881.[5]
- Sinónimos
-
Allagosperma tayuya (Vell.) M.Roem.
-
Alternasemina tayuia (Vell.) Xibla Mansu *
Arkezostis piauhiensis (Cogn.) Kuntze
-
Arkezostis tayuya (Vell.) Kuntze
-
Bryonia cordatifolia Goday Torres
-
Bryonia cordifolia Walp.
-
Bryonia tajuja Mart.
-
Bryonia tayuya Vell.
-
Cayaponia piauhiensis (Cogn.) Cogn.
-
Trianosperma piauhiensis Cogn.
-
Trianosperma tayuya Mart.[6]
- Huansoco, rusto, fransoco, zapote, sapota, lleche caspi, lleche huayo, sorva, árbol de la vaca, popa, sorveira, perillo.
Ver tamién
Referencies
-
↑ «Cucurbitaceae Cayaponia tayuya». International Plant Names Index. Consultáu'l 5 de xunu de 2007.
-
↑ «Tayuya (Cayaponia tayuya)». The Healing Power of Rainforest Herbs. Consultáu'l 5 de xunu de 2007.
-
↑ Reciu, MC (mayu). Actividad antiinflamatoria de dos cucurbitacinas aisllaes de los raigaños de Cayaponia tayuya. PMID 15124085.
-
↑ Escandell, JM; Reciu, MC; Manez, S; Giner, RM; Gocha-Nicolas, M; Rios, JL. (17 de febreru 2006). Dihidrocucurbitacina B, aisllada de Cayaponia tayuya, amenorga dañu n'artritis inducida. PMID 16443215.
-
↑ «Cayaponia tayuya». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 1 de xineru de 2014.
-
↑ «Couma macrocarpa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 4 de setiembre de 2009.
Bibliografía
-
USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?402742 (10 ene 2008)
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
- Jørgensen, P. M. & S. Lleón-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Ulloa Ulloa, C., J. L. Zarucchi & B. Lleón. 2004. Diez años d'amiestes a la flora del Perú 1993–2003. Arnaldoa Ed. Especial Nov.: 1–242.
- Vásquez Martínez, R., R. P. Rojas G. & Y. Rodríguez R. 2002 [2003]. Amiestes a la flora peruana: especies nueves, nuevos rexistros y estaos taxonómicos de les Anxospermes pal Perú. Arnaldoa 9(2): 43–110.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & Y. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogu de les plantes vasculares del Conu Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.