Sander volgensis és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia
Reproducció
Assoleix la maduresa sexual en arribar als 3-4 anys de vida (entre 20 i 30 cm de llargària). Fresa entre l'abril i el maig i pot emprendre migracions curtes per a reproduir-se. Els mascles són territorials i excaven nius sobre el fons sorrencs o de grava on els ous seran dipositats a 1-2 m de fondària. Els nius, sovint, es troben a prop dels de Sander lucioperca.[7][8]
Alimentació
És més actiu al vespre i l'alba que és quan s'alimenta de peixos petits i invertebrats. Les larves i els juvenils són pelàgics i es nodreixen de zooplàncton.[5]
Depredadors
A Hongria és depredat per Sander lucioperca.[9][10]
Hàbitat
És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal i de clima temperat (8°C-22°C; 50°N-43°N, 15°E-40°E), el qual viu a les aigües tèrboles de grans rius i llacs i, també, a llacunes salabroses costaneres i estuaris.[11][5]
Distribució geogràfica
Es troba a Europa: la conca septentrional de la mar Negra des de la conca del riu Danubi (Viena avall) fins a la del riu Kuban[12] i, també, la conca de la mar Càspia (conques dels rius Volga i Ural). Ha estat introduït a Anatòlia.[7][5][13][14][15][16][17][18][19][20][21]
Observacions
És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 12 anys.[22]
Referències
-
↑ Oken L., 1817. V. Kl. Fische. Isis (Oken) v. 8 (núm. 148). 1779-1782 (for 1179-1182 + -1182a-).
-
↑ Gmelin, J. F., 1789. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decimo tertia, aucta, reformata. 3 vols. in 9 parts. Lipsiae, 1788-93. Systema Naturae Linné v. 1 (pt 3): 1033-1516.
-
↑ BioLib
-
↑ Catalogue of Life (anglès)
-
↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
-
↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
-
↑ 7,0 7,1 UICN (anglès)
-
↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
-
↑ Biró, P., 1973. The food of pike perch (Lucioperca lucioperca L.) in Lake Balaton. Annal. Biol. Tihany 40:150-183.
-
↑ FishBase (anglès)
-
↑ Baensch, H.A. i R. Riehl, 1995. Aquarien Atlas. Band 4. Mergus Verlag GmbH, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Melle, Alemanya. 864 p.
-
↑ Svetovidov, A.N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, 550 p.
-
↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
-
↑ Banarescu, P., 1964. Pisces - Osteichthyes (pesti ganoizi si osisi). Fauna Rep. Pop. Romîne. Vol. 13. Ed. Acad. Rep. Pop. Romîne, Bucarest. 959 p.
-
↑ Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 2002. An overview of nonindigenous fishes in inland waters of Russia. Proc. Zool. Inst. Russ. Acad. Sci. 296:21-30.
-
↑ Hanel, L., 2003. Komentovaný prehled mihulí a ryb ceské republiky. Bull. Lampetra V:27-67.
-
↑ Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1):41-71.
-
↑ Lusk, S. i L. Hanel, 2000. The Red List of lampreys and fishes in the Czech Republic - Version 2000. Biodiverzita ichtyofauny CR(III):5-13.
-
↑ Lusk, S., L. Hanel i V. Lusková, 2004. Red List of the ichthyofauna of the Czech Republic: development and present status. Folia Zool. 53(2):215-226.
-
↑ Mitrofanov, V.P. i T. Petr, 1999. Fish and fisheries in the Altai, Northern Tien Shan and Lake Balkhash (Kazakhstan). P. 149-167. A: T. Petr (ed.). Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 385. FAO, Roma. 304 p.
-
↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
-
↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
Bibliografia
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
- Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
- Eschmeyer, William N., 1990: Catalog of the Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. ISBN 0-940228-23-8.
- Eschmeyer, W.N. (ed.), 1998. Catalog of fishes. Publicació especial de la California Academy of Sciences, San Francisco. 3 vols. 2905 p.
- Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Rab, P., P. Roth i B. Mayr, 1987. Karyotype study of eight species of European percid fishes (Pisces, Percidae). Caryologia 40(4):307-318.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Vostradovsky, J., 1973. Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs
A
Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Sander volgensis