Les falgueres leptoesporiangiades (Pteridopsida) o falgueres modernes és el grup més extens de les falgueres actuals. Sovint es consideren com la classe Pteridopsida o Polypodiopsida,[1] però d'altres les classifiquen en un rang diferent.[2] Els altres grups de falgueres principals són Marattiopsida, Equisetopsida (cues de cavall), i Psilotopsida (Psilotaceae i Ophioglossales).[1]
Hi ha unes 9.000 espècies de falgueres leptosporangiades actuals comparat amb les 260 espècies de totes les altres falgueres.[3] Gairebé un terç dels leptosporangiats són plantes epífites.[3]
Aquestes falgueres s'anomenen leptosporangiades perquè els seus esporangis surten d'una cèl·lula epidèrmica única i no d'un grup de cèl·lules com en les falgueres eusporiangiades.
Entre els exemples de famílies hi ha: Dryopteridaceae, Cyatheaceae, Polypodiaceae, Athyriaceae, Woodsiaceae, Onocleaceae, Lomariopsidaceae i Tectariaceae.
Esquema proposat per Smith et al.:
Les falgueres leptoesporiangiades (Pteridopsida) o falgueres modernes és el grup més extens de les falgueres actuals. Sovint es consideren com la classe Pteridopsida o Polypodiopsida, però d'altres les classifiquen en un rang diferent. Els altres grups de falgueres principals són Marattiopsida, Equisetopsida (cues de cavall), i Psilotopsida (Psilotaceae i Ophioglossales).
Hi ha unes 9.000 espècies de falgueres leptosporangiades actuals comparat amb les 260 espècies de totes les altres falgueres. Gairebé un terç dels leptosporangiats són plantes epífites.
Aquestes falgueres s'anomenen leptosporangiades perquè els seus esporangis surten d'una cèl·lula epidèrmica única i no d'un grup de cèl·lules com en les falgueres eusporiangiades.
