dcsimg

Icteridae ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Los ictéridos (Icteridae) son una familia d'aves paseriformes distribuyíes por América. Ente'l so miembros atopen los turpiales o bolseros d'América (Icterus), los caciques o conotos, los zanates y los tordos americanos, estos postreros nun tán rellacionaos colos tordos del Vieyu Mundu (antiguu nome pa los malvises, de la familia Turdidae).

Son páxaros de pequeños a medianos con picos robustos y apuntiaos. En munches de les sos especies predomina, nos machos, el plumaxe negru, frecuentemente en contraste con zones marielles, naranxes o coloraes. Suelen presentar dimorfismu sexual, siendo les femes de menor tamañu y de coloraciones más apagaes que los machos, predominando ente elles los tonos pardos.

Especies

Familia Icteridae[1][2]

Carauterístiques

La mayoría de los ictéridos habiten nos trópicos, anque delles especies viven en climes templaos, como los sarxentos y la loica. La mayor cantidá d'especies reproductores de la familia atópase en Colombia y el sur de Méxicu.[3] Los ictéridos viven nuna gran variedá de hábitats, como carbes, banzaos, montes y sabanes.[4] Les especies de zones templaes son Migración de les aves migratories y casi toles qu'añeren n'Estaos Xuníos y Canadá mover hasta Méxicu y América Central.

 src=
Los ictéridos pueden engrandar los buecos forzándolos colos sos picos, como esti machu de zanate de Brewer.
 src=
Niales colgantes nuna colonia de cacique de Moctezuma.

El tamañu de los ictéridos varia considerablemente tantu ente les sos especies, como ente los individuos de dambos sexos, que con frecuencia presenten un marcáu dimorfismu sexual. La especie más pequeña ye'l turpial castañu, que les sos femes miden unos 15 cm de llargu y pesen 18 gramos, ente que'l más grande'l cacique del Pará, que los sos machos miden 52 cm y pesen alredor de 550 gramos. Por casu, el machu del zanate mexicanu pesa un 60% más que la fema. Esta variación ye mayor qu'en cualesquier otra familia de paseriformes (cola esceición del cotinguita reyezuelo, familia Cotingidae).[5] Tamién presenten dimorfismu sexual na coloración del plumaxe. Ente los machos predomina'l color negru, con frecuencia con llamativos contrastes con zones marielles, naranxes o coloraes, ente que les femes tienen plumaxes más discretos onde predominen los tonos pardos.

Una adaptación pocu común de los ictéridos ye la configuración del so craniu por que puedan abrir el picu aplicando fuercia muscular, en llugar de producise l'apertura por relaxación muscular como ye habitual, lo que-yos dexa forzar les fisuras p'algamar alimentos escondíos dientro d'elles.

Los ictéridos tán afechos pa consumir un ampliu espectru d'alimentos. Los caciques usen les sos llongures y arteros picos pa estrayer la magaya de les frutes. Otros, como los tordos americanos, loicas y praderos usen los sos picos más curtios y robustos pa descascarillar granes. El zanate xamaicanu usa'l so picu pa sondiar en busca d'inseutos ente les corteces de los árboles y les epífitas, ocupando'l nichu ecolóxicu que nel restu del Neotrópico esploten los ferrerinos. Los turpiales, amás de comer inseutos y frutos, usen los sos afilaos picos pa consumir néctar de les flores.

Les forma de anidamiento d'estos páxaros ye variable. Los turpiales y los caciques constrúin niales de yerba entretejida que cuelguen de les cañes de los árboles. Munchos ictéridos añeren en colonies, que pueden llegar hasta los 100 000 individuos. Delles especies de tordos practiquen el nidoparasitismo: les sos femes ponen los güevos nos niales d'otres especies, de forma similar a como faen los cucos.[4]

Delles especies de ictéridos son consideraes plagues pa l'agricultura, por casu n'Estaos Xuníos el sarxentu alirrojo considérase'l vertebráu más perxudicial pa les colleches, particularmente l'arroz.[6] En California el costu de controlar a los sarxentos foi de 30$ por acre en 1994. Sicasí, non toles especies consiguen ser tan numberoses y delles tán en peligru d'estinción. Ente elles atopen especies insulares como'l zanate xamaicanu, el sarxentu puertorriqueñu y el turpial de Santa Lucía, que tán amenaciaos pola perda d'hábitat.

Referencies

  1. 1,0 1,1 Frank Gill y David Donsker. New World warblers & oropendolas. IOC World Bird List versión 5.1.
  2. Pa los nomes comunes: De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «Nomes en castellanu de les aves del mundu recomendaos pola Sociedá Española d'Ornitoloxía (Decimosexta parte: Orde Passeriformes, Families Thraupidae a Icteridae)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 59 (1): pp. 157-166. ISSN 0570-7358. http://www.seo.org/wp-content/uploads/downloads/2012/06/Vol_59_1.pdf.
  3. Lowther P (1975) "Geographic and Ecological Variation in the Family Icteridae" Wilson Bulletin 87 (4): 481-495
  4. 4,0 4,1 Parkes, Kenneth C. (1991), Forshaw, Joseph, ed., Encyclopaedia of Animals: Birds, Londres: Merehurst Press, pp. 214–215, ISBN 1-85391-186-0
  5. Prum, Richard O. (2003), “Cotingas”, in Christopher Perrins (Ed.), Firefly Encyclopedia of Birds, Firefly Books, pp. 432–433, ISBN 1-55297-777-3
  6. Dolbeer, R & S Ickes (1994) "Rede-winged Blackbird feeding preferences and response to wild rice treated with Portland cement or plaster" Vertebrate Pest Conference Proceedings collection. Proceedings of the Sixteenth Vertebrate Pest Conference (1994) (W.S. Halverson& A.C. Crabb, Eds.) Univ. of Calif.:Davis.

Bibliografía

  • Narosky, Pedrete & Henschke, Christian (2005): Guía d'aves de la ciudá de Buenos Aires. Vázquez Mazzini Editores.
  • Jaramillo, Alvaro & Burke, Peter (1999): New World Blackbirds. Christopher Helm, Londres. ISBN 0-7136-4333-1
  • Price, J. Jordan y Lanyon, Scott M. (2002): A robust phylogeny of the oropendolas: Polyphyly revealed by mitochondrial sequence data. Auk 119(2): 335–348. DOI: 10.1642/0004-8038(2002)119[0335:ARPOTO]2.0.CO;2 Testu completu en PDF (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).

Enllaces esternos


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Icteridae: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Los ictéridos (Icteridae) son una familia d'aves paseriformes distribuyíes por América. Ente'l so miembros atopen los turpiales o bolseros d'América (Icterus), los caciques o conotos, los zanates y los tordos americanos, estos postreros nun tán rellacionaos colos tordos del Vieyu Mundu (antiguu nome pa los malvises, de la familia Turdidae).

Son páxaros de pequeños a medianos con picos robustos y apuntiaos. En munches de les sos especies predomina, nos machos, el plumaxe negru, frecuentemente en contraste con zones marielles, naranxes o coloraes. Suelen presentar dimorfismu sexual, siendo les femes de menor tamañu y de coloraciones más apagaes que los machos, predominando ente elles los tonos pardos.

 src= Agelaius phoeniceus machu.  src= Agelaius phoeniceus fema.  src= Cacicus cela.  src= Gymnomystax mexicanus.  src= Icterus galbula.  src= Icterus gularis.  src= Molothrus aeneus.  src= Psarocolius montezuma.  src= Psarocolius decumanus.  src= Pseudoleistes guirahuro.  src= Quiscalus quiscula.  src= Sturnella superciliaris.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Icteridae ( Breton )

provided by wikipedia BR

Icteridae a zo ur c'herentiad e rummatadur an evned, termenet e 1825 gant al loenoniour iwerzhonat Nicholas Aylward Vigors (1785-1840).
Kavout a reer an holl laboused anezhañ en Amerika.

Diouzh Doare 6.1 an IOC World Bird List[1] ez a nav genad golvaneged warn-ugent d'ober ar c'herentiad :

Genadoù (renket diouzh an urzh filogenetek)

Notennoù ha daveennoù



Commons
Muioc'h a restroù diwar-benn

a vo kavet e Wikimedia Commons.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia BR

Icteridae: Brief Summary ( Breton )

provided by wikipedia BR

Icteridae a zo ur c'herentiad e rummatadur an evned, termenet e 1825 gant al loenoniour iwerzhonat Nicholas Aylward Vigors (1785-1840).
Kavout a reer an holl laboused anezhañ en Amerika.

Diouzh Doare 6.1 an IOC World Bird List ez a nav genad golvaneged warn-ugent d'ober ar c'herentiad :

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia BR

Ictèrid ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els ictèrids (Icteridae) és el nom d'una família de petits i mitjans ocells, restringits al Nou Món. El color dominat del plomatge de la majoria de les espècies és el negre, sovint contrastat amb groc, taronja o vermell. El nom d'aquests ocells, fa referència a les plomes grogues de moltes espècies, del llatí icterus (groc) i el grec ikteros.

Malgrat que de vegades se les assigna noms similars a altres aus del Vell Món, les merles del Nou Món o els Oriols del Nou Món no estan relacionades de manera propera amb les homònimes del Vell Món.

Característiques

  • Són de mida variable. L'espècie més petita és Icterus spurius que fa 15 cm de llargària i 18 g de pes, mentre que el més gran és Psarocolius bifasciatus, de 52 cm i 445 g. Aquesta variació és la major de totes les famílies de passeriformes.
  • Sovint presenten un considerable dimorfisme sexual. Per exemple, el mascle de Quiscalus mexicanus pesa un 60% més que la femella.

Hàbitat i distribució

Nidifiquen en hàbitats molt variats. La majoria de les espècies d'aquesta família viuen a la zona tropical, però hi ha una sèrie d'espècies de clima temperat, com les merles americanes del gènere Agelaius i l'alosa pradenca de cua llarga (Sturnella loyca). Les zones amb major densitat d'espècies són Colòmbia i el sud de Mèxic. Habiten en una ampli ventall d'hàbitats, incloent-hi matolls, pantans, boscos i sabanes. Les espècies de clima temperat fan moviments migratoris i moltes espècies que nien als Estats Units i Canadà es traslladen cap al sud fins a Mèxic i Amèrica Central.

Alimentació

Les diferents espècies d'ictèrids s'han adaptat a una àmplia gamma d'aliments. Les espècies dels gèneres Icterus i Cacicus s'alimenten de la polpa de les fruites i per això tenen uns becs llargs adaptats a aquesta funció. Altres espècies tenen becs curts i forts per a la trituració de les llavors. La merla de Jamaica utilitza el seu bec per tafanejar entre l'escorça dels arbres i les epífites, aprofitant un nínxol evolutiu que en altres llocs de la zona Neotropical ocupen els grimpatroncs. Altres espècies s'alimenten de nèctar.

Reproducció

Els hàbits de nidificació d'aquestes aus són variables, incloent-hi nius penjants en els oriols. Molts ictèrids niden en colònies de fins a 100.000 aus. Algunes espècies del gènere Molothrus són paràsites de criança i ponen els seus ous als nius d'altres espècies de manera similar als cucuts.

Estatus i conservació

Algunes espècies d'Ictèrids es consideren plagues per als cultius, per exemple, la merla ala-roja (Agelaius phoeniceus) es considera als EUA una de les pitjors plagues de vertebrats per l'arròs. Però no totes les espècies han triomfat de la mateixa manera i hi ha un cert nombre d'espècies amenaçades d'extinció, sobretot espècies insulars com la merla de Jamaica (Nesopsar nigerrimus) i l'Oriol de Saint Lucia (Icterus laudabilis), amenaçats per la pèrdua d'hàbitat.

Taxonomia

El Congrés Ornitològic Internacional classifica aquesta família en 27 gèneres i 107 espècies:

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ictèrid Modifica l'enllaç a Wikidata


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Ictèrid: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els ictèrids (Icteridae) és el nom d'una família de petits i mitjans ocells, restringits al Nou Món. El color dominat del plomatge de la majoria de les espècies és el negre, sovint contrastat amb groc, taronja o vermell. El nom d'aquests ocells, fa referència a les plomes grogues de moltes espècies, del llatí icterus (groc) i el grec ikteros.

Malgrat que de vegades se les assigna noms similars a altres aus del Vell Món, les merles del Nou Món o els Oriols del Nou Món no estan relacionades de manera propera amb les homònimes del Vell Món.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Vlhovcovití ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Vlhovcovití (Icteridae) jsou čeleď amerických pěvců z podřádu zpěvní. V současné době je rozlišováno 106 druhů ve 27 rodech.[1] Jednotlivé druhy čeledi vlhovcovitých vykazují zajímavé rysy chování (hnízdní parazitismus, hnízdění v koloniích, polygynie, monogamie, opožděné hnízdění, napodobování hlasů, tah na velké vzdálenosti), žijí v rozmanitých prostředích a živí se různými druhy potravy. Díky této rozmanitosti a tomu, že není obtížné je v přírodě pozorovat, se často stali modelovými druhy v evoluční biologii a molekulární genetice.[2] Zástupci čeledi se od sebe hodně liší tvarem zobáku, zbarvením i velikostí. Nejmenší jsou velikosti pěnkavy, největší druh, vlhovec aztécký (Psarcolius montezuma) dosahuje velikosti vrány a měří až 50 cm.

Rozšíření

Zálety do Evropy

Vlhovcovití ptáci výjimečně zaletují také do Evropy, kde byly dosud zjištěny čtyři druhy:[3]

Fylogeneze a taxonomie

Na rozdíl od příbuzných čeledí (tangarovití) je celkem jasné, které druhy mezi vlhovce patří. Podařilo se rovněž vymezit základní skupiny uvnitř čeledi[2]; méně jasné však byly jejich vzájemné vztahy.[1]

Kladogram


Sturnellinae




Amblycercinae



Agelaiinae

Agelaiini




Quiscalini



Amblyramphini




Icterinae

Cacicini



Icterini





Přehled rodů

Reference

  1. a b http://jboyd.net/Taxo/List30.html
  2. a b LANYON, Scott M.; OMLAND, Kevin E. A molecular phylogeny of the Blackbirds (Icteridae): five lineages revealed by cytochrome-b sequence data. The Auk. 1999, roč. 116, čís. 3, s. 629-639. Dostupné online.
  3. AERC WPlist July 2010 - Families Voous sequence version 2.0 (pdf version) (anglicky)

Externí odkazy

Pahýl
Tento článek je příliš stručný nebo postrádá důležité informace.
Pomozte Wikipedii tím, že jej vhodně rozšíříte. Nevkládejte však bez oprávnění cizí texty.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Vlhovcovití: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Vlhovcovití (Icteridae) jsou čeleď amerických pěvců z podřádu zpěvní. V současné době je rozlišováno 106 druhů ve 27 rodech. Jednotlivé druhy čeledi vlhovcovitých vykazují zajímavé rysy chování (hnízdní parazitismus, hnízdění v koloniích, polygynie, monogamie, opožděné hnízdění, napodobování hlasů, tah na velké vzdálenosti), žijí v rozmanitých prostředích a živí se různými druhy potravy. Díky této rozmanitosti a tomu, že není obtížné je v přírodě pozorovat, se často stali modelovými druhy v evoluční biologii a molekulární genetice. Zástupci čeledi se od sebe hodně liší tvarem zobáku, zbarvením i velikostí. Nejmenší jsou velikosti pěnkavy, největší druh, vlhovec aztécký (Psarcolius montezuma) dosahuje velikosti vrány a měří až 50 cm.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Trupialer ( Danish )

provided by wikipedia DA
 src=
Han af purpurhovedet stærling (Euphagus cyanocephalus)

Trupialer (latin: Icteridae) er en familie af små til mellemstore spurvefugle, der udelukkende findes i Amerika. De fleste arter i familien har sort som den dominerende farve på fjerdragten, ofte suppleret med en iøjnefaldende gul, orange eller rød farve.

Karakteristik

Størstedelen af trupialerne lever i troperne, selv om der også findes arter i tempererede områder, heriblandt stærlinger og langhalet englærke. Den største koncentration af ynglende trupialer finder man i Colombia og i det sydlige Mexico.[1] De holder til i forskellige naturtyper som buskadser, sumpe, skove og savanner.[2] Arter, der yngler i tempererede områder, er trækfugle, hvor mange arter fra USA og det sydlige Canada overvintrer i Mexico og Centralamerika.

Trupialerne varierer en del i størrelse, og man finder ofte betydelig kønsdimorfisme. For eksempel er hannen af kragegracklen 60 % tungere end hunnen. Den mindste trupial er rusttrupialen, hvor hunnen i gennemsnit er 15 cm lang og vejer 18 gram, mens den største art er hvidkindet oropendola, hvor hannen er 52 cm lang og vejer 550 gram. Denne variation er større end hos nogen anden familie af spurvefugle (med mindre man medregner fuglekongetyran til kotingaer, der så har større variation[3]). Et kendetegn, der er specielt for trupialer, er deres tilpasning til at åbne ting; deres kranier er dannet på en måde, der gør det muligt for dem at åbne deres næb kraftfuldt i stedet for mere passivt. Derved kan de udvide små åbninger og derved få fat i ellers skjult føde.

Trupialerne har tilpasset sig til en række forskellige typer føde. Oropendolaer og pungstære bruger deres evne til at udvide åbninger til frugter, hvor de åbner hårde skaller for derved at få fat i den søde frugtkød; til det formål har de ret lange næb. Kostære og bobolink har mere stumpe næb for at kunne knuse frø. Sorttrupialen bruger sit næb til at rode i barken på træer og epifytter og har derved fundet en evolutionær niche, der ellers tilhører trækrybere. New World trupialerne suger nektar.

Redevanerne hos trupialerne er tilsvarende forskelligartede og omfatter hængende, vævede reder hos oropendolaer og New World trupialer. Mange trupialer bygger rede i kolonier, hvor der kan være op imod 100.000 fugle. Nogle kostære snylter med æglægningen; de lægger deres æg i reder fra andre fuglearter og ligner derved nogle gøgearter.[2]

Nogle trupialarter er blevet skadedyr for landbrug, fx rødvinget stærling, der i nogle områder af USA anses for at være det værste skadedyr med ryghvirvel i afgrøder som ris.[4] Udgiften til modvirkning af skaderne fra den rødvingede stærling løb op i $30 per acre i Californien i 1994. Ikke alle trupialarter klarer sig lige godt, og en del arter er truet af udryddelse. Blandt disse er arter, der lever på øer, som sorttrupial, gulskuldret stærling og Skt. Lucia-trupial, der trues af, at deres naturlige levesteder forsvinder.

Klassifikation

Familie: Trupialer (Icteridae)

Noter

  1. ^ Lowther, P. (1975). "Geographic and Ecological Variation in the Family Icteridae". Wilson Bulletin. 87 (4): 481-495.
  2. ^ a b Parkes, K.C. (1991). Forshaw, J., (red.). Encyclopaedia of Animals: Birds. London: Merehurst Press. s. 214-215. ISBN 1-85391-186-0.
  3. ^ Prum, R.O. og Snow, D.W. (2003). "Cotingas". I Perrins, C. Firefly Encyclopedia of Birds. Firefly Books. s. 432-433. ISBN 1-55297-777-3. CS1 maint: Multiple names: authors list (link)
  4. ^ Dolbeer, R. og Ickes, S. (1994). "Red-winged Blackbird feeding preferences and response to wild rice treated with Portland cement or plaster". Vertebrate Pest Conference Proceedings collection. CS1 maint: Multiple names: authors list (link)

Eksterne henvisninger

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Trupialer: Brief Summary ( Danish )

provided by wikipedia DA
 src= Han af purpurhovedet stærling (Euphagus cyanocephalus)

Trupialer (latin: Icteridae) er en familie af små til mellemstore spurvefugle, der udelukkende findes i Amerika. De fleste arter i familien har sort som den dominerende farve på fjerdragten, ofte suppleret med en iøjnefaldende gul, orange eller rød farve.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Stärlinge ( German )

provided by wikipedia DE

Die Stärlinge (Icteridae) sind eine artenreiche und formreiche Familie in der Ordnung der Sperlingsvögel (Passeriformes) mit 112 Arten in 31 Gattungen.[1]

Stärlinge kommen ausschließlich in der Neuen Welt vor. Von Nordamerika über Mittelamerika bis Südamerika leben sie in vielen verschiedenen Lebensräumen. Die meisten Arten bewohnen Wälder und bewaldete Gebiete, andere leben im offenen Gelände, in Gärten, Wüsten, trockenem Buschland oder Sümpfen.[1]

Merkmale

Die Weibchen sind kleiner als die Männchen, die auch kräftiger gefärbt sind. Zu den kleinsten Arten gehört der Reisstärling (Dolichonyx oryzivorus) mit etwa 18 bis 20 Zentimetern. Die größte Art mit 42 bis 45 Zentimetern ist der männliche Olivstirnvogel (Psarocolius viridis). Das Gefieder ist in der Regel vor allem bräunlich oder schwarz mit roten, rotbraunen, orangen oder gelben Gefiederpartien. Die Schnäbel sind scharf zugespitzt, die Flügel lang und spitz.[1]

Lebensweise

Die meisten Stärlinge ernähren sich von Insekten, anderen Wirbellosen, kleinen Wirbeltieren, darunter Nestlinge anderer Vögel, Früchten und Nektar. Molothrus-Arten und einige andere Arten fressen auch Samen. Bei den Stirnvögeln, Trupialen und der Haubenkassike haben Früchte und Nektar einen großen Anteil an ihrer Nahrung.[1]

Bei den Stärlingen gibt es einige Arten, die wie der Kuckuck Brutparasiten sind, zum Beispiel die Kuhstärlinge.

Gattungen und Arten

Zu den Stärlingen gehören folgende Arten:[2]

Belege

  1. a b c d David W. Winkler, Shawn M. Billerman, Irby J. Lovette: Bird Families of the World: A Guide to the Spectacular Diversity of Birds. Lynx Edicions (2015), ISBN 978-8494189203, S. 538 u. 539.
  2. Oropendolas, orioles, blackbirds in der IOC World Bird List v10.2

Literatur

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Stärlinge: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Stärlinge (Icteridae) sind eine artenreiche und formreiche Familie in der Ordnung der Sperlingsvögel (Passeriformes) mit 112 Arten in 31 Gattungen.

Stärlinge kommen ausschließlich in der Neuen Welt vor. Von Nordamerika über Mittelamerika bis Südamerika leben sie in vielen verschiedenen Lebensräumen. Die meisten Arten bewohnen Wälder und bewaldete Gebiete, andere leben im offenen Gelände, in Gärten, Wüsten, trockenem Buschland oder Sümpfen.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Icterid

provided by wikipedia EN

Icterids (/ˈɪktərɪd/) or New World blackbirds make up a family, the Icteridae (/ɪkˈtɛrɪdi/), of small to medium-sized, often colorful, New World passerine birds. Most species have black as a predominant plumage color, often enlivened by yellow, orange, or red. The species in the family vary widely in size, shape, behavior, and coloration. The name, meaning "jaundiced ones" (from the prominent yellow feathers of many species) comes from the Ancient Greek ikteros via the Latin ictericus. This group includes the New World blackbirds, New World orioles, the bobolink, meadowlarks, grackles, cowbirds, oropendolas, and caciques.

Despite the similar names, the first groups are only distantly related to the Old World common blackbird (a thrush) or the Old World orioles.

The Icteridae are not to be confused with the Icteriidae, a family created in 2017 and consisting of one species — the yellow-breasted chat (Icteria virens).[1]

Characteristics

Most icterid species live in the tropics, although many species also occur in temperate regions, such as the red-winged blackbird and the long-tailed meadowlark. The highest densities of breeding species are found in Colombia and southern Mexico.[2] They inhabit a range of habitats, including scrub, swamp, forest, and savanna.[3] Temperate species are migratory, with many species that nest in the United States and Canada moving south into Mexico and Central America.

Breeding male Brewer's blackbird apparently gaping (see text) in soil

Icterids are variable in size, and often display considerable sexual dimorphism, with brighter coloration and greater size in males being typical. While such dimorphism is widely known in passerines, the sexual dimorphism by size is uniquely extreme in icterids. For example, the male great-tailed grackle is 60% heavier than the female. The smallest icterid species is the orchard oriole, in which the female averages 15 cm in length (6 in) and 18 g (0.040 lb) in weight, while the largest is the Amazonian oropendola, the male of which measures 52 cm (20 in) and weighs about 550 g (1.21 lb). This variation is greater than in any other passerine family (unless the kinglet calyptura belongs with the cotingas, which would then have greater variation[4]). One unusual morphological adaptation shared by the icterids is gaping, where the skull is configured to allow them to open their bills strongly rather than passively, allowing them to force open gaps to obtain otherwise hidden food.

Icterids have adapted to taking a wide range of foods. Oropendolas and caciques use their gaping motion to open the skins of fruit to obtain the soft insides, and have long bills adapted to the process. Others such as cowbirds and the bobolink have shorter, stubbier bills for crushing seeds. The Jamaican blackbird uses its bill to pry amongst tree bark and epiphytes, and has adopted the evolutionary niche filled elsewhere in the Neotropics by woodcreepers. Orioles drink nectar.

The nesting habits of these birds are also variable, including pendulous woven nests in the oropendolas and orioles. Many icterids are colonial, nesting in colonies of up to 100,000 birds. Some cowbird species engage in brood parasitism; females lay their eggs in the nests of other species, in a similar fashion to some cuckoos.[3]

Some species of icterid have become agricultural pests; for example, red-winged blackbirds in the United States are considered the worst vertebrate pests on some crops, such as rice.[5] The cost of controlling blackbirds in California was $30 per acre in 1994. Not all species have been as successful, and a number of species are threatened with extinction. These include insular forms such as the Jamaican blackbird, yellow-shouldered blackbird, and St Lucia oriole, all threatened by habitat loss; and the tricolored blackbird of California, which is threatened by habitat loss and destruction of nests.

Folklore

Cacique and oropendola species are called paucar or similar names in Peru.[6][7] As paucares are considered very intelligent, Native Americans feed the brains to their children to make them fast learners.[8] As the male plays no part in nesting and care of the young, a man who does not work may be called a "male paucar".[9]

Systematics

For more details, see List of icterid species.

FAMILY ICTERIDAE

Prehistoric icterid genera that have been described from Pleistocene fossil remains are Pandanaris from Rancho La Brea and Pyelorhamphus from Shelter Cave.

References

  1. ^ Chesser, R. Terry; Burns, Kevin J.; Cicero, Carla; Dunn, Jon L.; Kratter, Andrew W.; Lovette, Irby J.; Rasmussen, Pamela C.; Remsen, J. V.; Rising, James D. (2017). "Fifty-eighth supplement to the American Ornithological Society's Check-list of North American Birds". The Auk. 134 (3): 751–773. doi:10.1642/auk-17-72.1.
  2. ^ Lowther P (1975) "Geographic and Ecological Variation in the Family Icteridae" Wilson Bulletin 87 (4): 481-495
  3. ^ a b Parkes, Kenneth C. (1991), Forshaw, Joseph (ed.), Encyclopaedia of Animals: Birds, London: Merehurst Press, pp. 214–215, ISBN 1-85391-186-0
  4. ^ Prum, Richard O.; Snow, David W. (2003), "Cotingas", in Christopher Perrins (ed.), Firefly Encyclopedia of Birds, Firefly Books, pp. 432–433, ISBN 1-55297-777-3
  5. ^ Dolbeer, R & S Ickes (1994) "Red-winged Blackbird feeding preferences and response to wild rice treated with Portland cement or plaster" Vertebrate Pest Conference Proceedings collection Proceedings of the Sixteenth Vertebrate Pest Conference (1994) (W.S. Halverson& A.C. Crabb, Eds.) Univ. of Calif.:Davis.
  6. ^ Manu Peru Manu - Aves, Enjoy Corporation S. A., 2007, archived from the original on 2006-02-25, retrieved 2007-09-28
  7. ^ Muyuna Amazon Lodge, Iquitos - Peru, retrieved 2007-09-28. Click the link to Fauna and scroll forward one page.
  8. ^ Moyobamba - Peru, 2007, archived from the original on 2008-01-06, retrieved 2007-09-28. The source given is Moyobamba, apuntes turísticos y geográficos by Pedro Vargas Roja.
  9. ^ Aves en Soritor - Distrito de soritor Moyobamba - Alto Mayo - San Martín - Peru, 2006, retrieved 2007-09-28
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Icterid: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Icterids (/ˈɪktərɪd/) or New World blackbirds make up a family, the Icteridae (/ɪkˈtɛrɪdi/), of small to medium-sized, often colorful, New World passerine birds. Most species have black as a predominant plumage color, often enlivened by yellow, orange, or red. The species in the family vary widely in size, shape, behavior, and coloration. The name, meaning "jaundiced ones" (from the prominent yellow feathers of many species) comes from the Ancient Greek ikteros via the Latin ictericus. This group includes the New World blackbirds, New World orioles, the bobolink, meadowlarks, grackles, cowbirds, oropendolas, and caciques.

Despite the similar names, the first groups are only distantly related to the Old World common blackbird (a thrush) or the Old World orioles.

The Icteridae are not to be confused with the Icteriidae, a family created in 2017 and consisting of one species — the yellow-breasted chat (Icteria virens).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Ikteredoj ( Esperanto )

provided by wikipedia EO

La Ikteredoj (Ikteridae) estas speciriĉa kaj formoriĉa familio el la ordo de la Paseroformaj birdoj en 26 genroj, kutime nigrecaj aŭ koloraj. Tiuj nigraj montras ofte kolorajn markojn, ĉefe ruĝajn, flavajn aŭ oranĝajn. La nomo, signife "kiuj havas ikteron" (pro la elstaraj flavaj plumoj de multaj specioj) devenas el vorto de la antikva greka ikteros, tra la latina ictericus. Tiu grupo inkludas la konatajn ikterojn, la Dolikonikson, sturnelojn, kviskalojn, molotrojn, psarokoliojn kaj la kacikojn.

Karakteroj

Disvastiĝo

Ikteredoj ekskluzive troviĝas en la Nova Mondo. De Nordameriko tra Mezameriko ĝis Sudameriko ili vivas en multaj diversaj vivejoj.

La plej multaj specioj loĝas en la arbaroj kaj arbaraj regionoj, aliaj vivas en malferma tereno, en ĝardenoj, dezertoj, arbustaro aŭ ĉe marĉoj.

La plej altaj densecoj de reproduktantaj specioj troviĝas en Kolombio kaj en suda Meksiko.[1]

La moderklimataj specioj estas migrantaj, kun multaj specioj kiuj nestumas en Usono kaj Kanado kiu migras suden al Meksiko kaj Centrameriko.

Manĝo

La Psarokolioj specialiĝis al fruktoj kiel nutraĵo, dum la plej multaj Ikteredoj preferas insektojn. Iuj specioj estas ĉiomanĝantoj kaj eĉ iom malgrandajn vertebrulojn ili ne rifuzas. Ĝenerale estas granda vario.

Psarokolioj kaj kacikoj uzas la bekokapablon por amlfermi la ŝelon de fruktoj kaj akiri la mildajn intrenojn, kaj havas longajn bekojn adaptitajn al tiu proceso. Aliaj kiaj la molotroj kaj la Dolikonikso havas pli mallongajn kaj fortikajn bekojn por rompi semojn. La Nesopsaro uzas sian bekon por traserĉi inter arboŝelo kaj epifitoj, kaj adoptis la evoluan niĉon kiun plenas en Novtropikoj la Dendrokolaptedoj. Ikteroj suĉas nektaron.

Reproduktado

La reprodukta kutimaro de tiuj birdoj estas simile varia, inklude pendantajn tekstitajn nestojn ĉe ikteroj kaj psarokololioj.

Multaj ikteredoj estas koloniaj, kiuj nestumas en kolonioj de ĝis 100,000 birdoj.

Kelkaj specioj, ekzemple la Molotroj (Molothrus), estas nestoparazitoj: inoj demetas siajn ovojn en la nestoj de aliaj specioj, samkiel la Kukolo.[2]

Morfologio

La inoj ĝenerale estas malpli grandaj ol la maskloj kaj foje eĉ portas diferencajn plumarojn (seksa duformismo). Ekzemple la masklo de Grandavosta kviskalo estas 60 % pli fortikaj ol sia ino. Al la plej malgrandaj specioj apartenas Hortiktero 15 cm longa kaj 18 g peza, dum la plej granda specio estas la Verda psarokolio, 52 cm longa kaj 445 g peza. Tiu vario estas pli granda ol ĉe aliaj paserinaj familioj (escepte la Kalipturo kiu apartenas al la Kotingedoj, kiu havus pli grandan varion[3]).

Bekomalfermo

 src=
Masklo de Purpurkapa eŭfago ŝajne kun malferma beko tragrunde (vidu tekston).

Malkutima morfologia adapto kunhavata de ikteredoj estas bekomalfermo, laŭ kio kranio estas formata tiele ke ĝi permesas malfermi ties bekojn ege forte por preni kaŝitajn manĝerojn tragrunde.

Variaĵoj

Kelkaj specioj de ikteredoj iĝis agrikulturaj plagoj, ekzemple la Ruĝaflugila agelajo en Usono, estas konsiderataj la plej damaĝaj plagoj ĉe kelkaj kultivoj, kiaj tiu de la rizo.[4] La kosto kontroli agelajojn en Kalifornio estis $30 por ĉiu akreo en 1994.

Ne ĉiuj specioj estis sukcesaj, kaj kelkaj estas minacataj de formorto. Tio okzas ekzemple ĉe insulaj formoj kiaj la Nesopsaro de Jamajko kaj la Sanktalucia iktero, kiuj estas minacataj pro habitatoperdo.

Genroj kaj elektitaj specioj

Notoj

  1. Lowther P (1975) "Geographic and Ecological Variation in the Family Icteridae" Wilson Bulletin 87 (4): 481-495
  2. Parkes, Kenneth C. (1991), Forshaw, Joseph, ed., Encyclopaedia of Animals: Birds, London: Merehurst Press, pp. 214–215, ISBN 1-85391-186-0
  3. Prum, Richard O.; Snow, David W. (2003), "Cotingas", in Christopher Perrins (Eld.), Firefly Encyclopedia of Birds, Firefly Books, pp. 432–433, ISBN 1-55297-777-3
  4. Dolbeer, R & S Ickes (1994) "Red-winged Blackbird feeding preferences and response to wild rice treated with Portland cement or plaster" Vertebrate Pest Conference Proceedings collection Proceedings of the Sixteenth Vertebrate Pest Conference (1994) (W.S. Halverson& A.C. Crabb, Eds.) Univ. of Calif.:Davis.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Ikteredoj: Brief Summary ( Esperanto )

provided by wikipedia EO

La Ikteredoj (Ikteridae) estas speciriĉa kaj formoriĉa familio el la ordo de la Paseroformaj birdoj en 26 genroj, kutime nigrecaj aŭ koloraj. Tiuj nigraj montras ofte kolorajn markojn, ĉefe ruĝajn, flavajn aŭ oranĝajn. La nomo, signife "kiuj havas ikteron" (pro la elstaraj flavaj plumoj de multaj specioj) devenas el vorto de la antikva greka ikteros, tra la latina ictericus. Tiu grupo inkludas la konatajn ikterojn, la Dolikonikson, sturnelojn, kviskalojn, molotrojn, psarokoliojn kaj la kacikojn.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Icteridae ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Los ictéridos (Icteridae) son una familia de aves paseriformes distribuidas por América. Entre sus miembros se encuentran los turpiales o bolseros de América (Icterus), los caciques o conotos, los zanates y los tordos americanos, estos últimos no están relacionados con los tordos del Viejo Mundo (antiguo nombre para los zorzales, de la familia Turdidae).

Son pájaros de pequeños a medianos con picos robustos y puntiagudos. En muchas de sus especies predomina, en los machos, el plumaje negro, frecuentemente en contraste con zonas amarillas, naranjas o rojas. Suelen presentar dimorfismo sexual, siendo las hembras de menor tamaño y de coloraciones más apagadas que los machos, predominando entre ellas los tonos pardos.

Especies

Familia Icteridae[1][2]

Características

La mayoría de los ictéridos habitan en los trópicos, aunque algunas especies viven en climas templados, como los sargentos y la loica. La mayor cantidad de especies reproductoras de la familia se encuentra en Colombia y el sur de México.[3]​ Los ictéridos viven en una gran variedad de hábitats, como matorrales, pantanos, bosques y sabanas.[4]​ Las especies de zonas templadas son migratorias y casi todas las que anidan en Estados Unidos y Canadá se desplazan hasta México y América Central.

 src=
Los ictéridos pueden agrandar los huecos forzándolos con sus picos, como este macho de zanate de Brewer.
 src=
Nidos colgantes en una colonia de caciques de Moctezuma.

El tamaño de los ictéridos varía considerablemente tanto entre sus especies, como entre los individuos de ambos sexos, que con frecuencia presentan un marcado dimorfismo sexual. La especie más pequeña es el turpial castaño, cuyas hembras miden unos 15 cm de largo y pesan 18 gramos, mientras que el más grande el cacique del Pará, cuyos machos miden 52 cm y pesan alrededor de 550 gramos. Por ejemplo, el macho del zanate mexicano pesa un 60 % más que la hembra. Esta variación es mayor que en cualquier otra familia de paseriformes (con la excepción del cotinguita reyezuelo, familia Cotingidae).[5]​ También presentan dimorfismo sexual en la coloración del plumaje. Entre los machos predomina el color negro, con frecuencia con llamativos contrastes con zonas amarillas, naranjas o rojas, mientras que las hembras tienen plumajes más discretos donde predominan los tonos pardos.

Una adaptación poco común de los ictéridos es la configuración de su cráneo para que puedan abrir el pico aplicando fuerza muscular, en lugar de producirse la apertura por relajación muscular como es habitual, lo que les permite forzar las fisuras para alcanzar alimentos escondidos dentro de ellas.

Los ictéridos están adaptados para consumir un amplio espectro de alimentos. Los caciques usan sus largos y hábiles picos para extraer la pulpa de las frutas. Otros, como los tordos americanos, loicas y praderos usan sus picos más cortos y robustos para descascarillar semillas. El zanate jamaicano usa su pico para sondear en busca de insectos entre las cortezas de los árboles y las epífitas, ocupando el nicho ecológico que en el resto del Neotrópico explotan los trepatroncos. Los turpiales, además de comer insectos y frutos, usan sus afilados picos para consumir néctar de las flores.

Las forma de anidamiento de estos pájaros es variable. Los turpiales y los caciques construyen nidos de hierba entretejida que cuelgan de las ramas de los árboles. Muchos ictéridos anidan en colonias, que pueden llegar hasta los 100 000 individuos. Algunas especies de tordos practican el nidoparasitismo: sus hembras ponen los huevos en los nidos de otras especies, de forma similar a como hacen los cucos.[4]

Algunas especies de ictéridos son consideradas plagas para la agricultura, por ejemplo en Estados Unidos el sargento alirrojo se considera el vertebrado más perjudicial para las cosechas, particularmente el arroz.[6]​ En California el coste de controlar a los sargentos fue de 30 $ por acre en 1994. En cambio, no todas las especies consiguen ser tan numerosas y varias están en peligro de extinción. Entre ellas se encuentran especies insulares como el zanate jamaicano, el sargento puertorriqueño y el turpial de Santa Lucía, que están amenazados por la pérdida de hábitat.

Referencias

  1. a b Frank Gill y David Donsker. Oropendolas, orioles, blackbirds. IOC World Bird List versión 9.1.
  2. Para los nombres comunes: De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Decimosexta parte: Orden Passeriformes, Familias Thraupidae a Icteridae)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultado el 29 de abril de 2015.
  3. Lowther P (1975) "Geographic and Ecological Variation in the Family Icteridae" Wilson Bulletin 87 (4): 481-495
  4. a b Parkes, Kenneth C. (1991), Forshaw, Joseph, ed., Encyclopaedia of Animals: Birds, Londres: Merehurst Press, pp. 214-215, ISBN 1-85391-186-0.
  5. Prum, Richard O.; Snow, David W. (2003), «Cotingas», en Christopher Perrins (Ed.), ed., Firefly Encyclopedia of Birds, Firefly Books, pp. 432–433, ISBN 1-55297-777-3.
  6. Dolbeer, R & S Ickes (1994) "Red-winged Blackbird feeding preferences and response to wild rice treated with Portland cement or plaster" Vertebrate Pest Conference Proceedings collection. Proceedings of the Sixteenth Vertebrate Pest Conference (1994) (W.S. Halverson& A.C. Crabb, Eds.) Univ. of Calif.:Davis.

Bibliografía

  • Narosky, Tito & Henschke, Christian (2005): Guía de aves de la ciudad de Buenos Aires. Vázquez Mazzini Editores.
  • Jaramillo, Álvaro & Burke, Peter (1999): New World Blackbirds. Christopher Helm, Londres. ISBN 0-7136-4333-1
  • Price, J. Jordan y Lanyon, Scott M. (2002): A robust phylogeny of the oropendolas: Polyphyly revealed by mitochondrial sequence data. Auk 119(2): 335–348. DOI: 10.1642/0004-8038(2002)119[0335:ARPOTO]2.0.CO;2 Texto completo en PDF
  • POWELL, A. F. L. A., F. K. BARKER, S. M. LANYON, K. J. BURNS, J. KLICKA, AND I. J. LOVETTE. 2013. A comprehensive species-level molecular phylogeny of the New World blackbirds (Icteridae). Molecular Phylogenetics and Evolution 71: 94-112. Texto completo en PDF.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Icteridae: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Los ictéridos (Icteridae) son una familia de aves paseriformes distribuidas por América. Entre sus miembros se encuentran los turpiales o bolseros de América (Icterus), los caciques o conotos, los zanates y los tordos americanos, estos últimos no están relacionados con los tordos del Viejo Mundo (antiguo nombre para los zorzales, de la familia Turdidae).

Son pájaros de pequeños a medianos con picos robustos y puntiagudos. En muchas de sus especies predomina, en los machos, el plumaje negro, frecuentemente en contraste con zonas amarillas, naranjas o rojas. Suelen presentar dimorfismo sexual, siendo las hembras de menor tamaño y de coloraciones más apagadas que los machos, predominando entre ellas los tonos pardos.

 src= Agelaius phoeniceus macho.  src= Agelaius phoeniceus hembra.  src= Cacicus cela.  src= Gymnomystax mexicanus.  src= Icterus galbula.  src= Icterus gularis.  src= Molothrus aeneus.  src= Psarocolius montezuma.  src= Psarocolius decumanus.  src= Pseudoleistes guirahuro.  src= Quiscalus quiscula.  src= Leistes superciliaris.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Turpiaalit ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Turpiaalit, aikaisemmalta nimeltään trupiaalit[1] (Icteridae) on pienikokoisten varpuslintujen heimo. Niitä esiintyy luonnonvaraisina Etelä-Amerikasta ja Pohjois-Amerikasta. Useilla lajeilla höyhenpeitteen pääväri on musta, ja höyhenpeitteeseen kuuluu myös yleensä keltaista, oranssia tai punaista väriä.

Turpiaaleihin kuuluu 30 sukua ja 102 lajia.[2]

Suvut

Amerikanturpiaalit Euphagus

Hohtoturpiaalit Molothrus

Hupputurpiaalit Chrysomus

Kasikit Cacicus

Kosteikkoturpiaalit Agelasticus

Kultapyrstöt Psarocolius

Lauluturpiaalit Dives

Mustaturpiaalit Curaeus

Mölyturpiaalit Quiscalus

Preeriaturpiaalit Sturnella

Punaolkaturpiaalit Agelaius

Ruohikkoturpiaalit Leistes

Suoturpiaalit Pseudoleistes

Turpiaalit Icterus

 src=
venezuelankyläturpiaali, Icterus icterus

Vuoriturpiaalit Macroagelaius

Lajeja, jotka ovat sukunsa ainoita

Lähteet

  1. Palmén, Ernst & Nurminen, Matti (toim.): Eläinten maailma, Otavan iso eläintietosanakirja. 5. Sydän–Öljykala, s. 1889–1890. Helsinki: Otava, 1975. ISBN 951-1-02059-5.
  2. Maailman lintujen suomenkieliset nimet BirdLife Suomi. Viitattu 27.3.2018.
Tämä lintuihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Turpiaalit: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Turpiaalit, aikaisemmalta nimeltään trupiaalit (Icteridae) on pienikokoisten varpuslintujen heimo. Niitä esiintyy luonnonvaraisina Etelä-Amerikasta ja Pohjois-Amerikasta. Useilla lajeilla höyhenpeitteen pääväri on musta, ja höyhenpeitteeseen kuuluu myös yleensä keltaista, oranssia tai punaista väriä.

Turpiaaleihin kuuluu 30 sukua ja 102 lajia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Icteridae ( French )

provided by wikipedia FR

Les Icteridae (ou ictéridés en français) sont une famille de passereaux du continent américain, réparti de 29 genres et 109 espèces. Leur allure rappelle parfois celle des sturnidés.

Position systématique

Elle a temporairement été considérée comme la sous-famille des ictérinés (ou Icterinae) parmi les Fringillidés dans la classification de Sibley et Monroe.

L’American Ornithologists' Union, l’European Ornithologists' Union et le Congrès ornithologique international lui ont redonné son ancien statut de famille[1].

À la suite de la publication de l'étude phylogénique de Powell et collaborateurs (2014), le Congrès ornithologique international (classification version 4.3, 2014) bouleverse la taxonomie de cette famille pour suivre ses conclusions. Les genres monotypiques Clypicterus et Ocyalus sont supprimés et les deux espèces placées dans le genre Cacicus ; et quatre genres monotypiques sont créés : Anumara, Cassiculus, Oreopsar et Ptiloxena.

Liste des genres

D'après la classification de référence du Congrès ornithologique international (ordre alphabétique) :

Liste des espèces

D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :

Liste des espèces

Parmi celles-ci, une espèce est éteinte :

Références

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Icteridae: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Les Icteridae (ou ictéridés en français) sont une famille de passereaux du continent américain, réparti de 29 genres et 109 espèces. Leur allure rappelle parfois celle des sturnidés.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Icteridae ( Italian )

provided by wikipedia IT

Gli Itteridi (Icteridae Vigors, 1825) sono una famiglia di uccelli dell'ordine dei Passeriformi.[1] Diffusi solamente nel Nuovo Mondo, sono uccelli di dimensioni medio-piccole spesso vivacemente colorati. La maggior parte delle specie è ricoperta da un piumaggio nero, spesso screziato di giallo, arancione o rosso. Il nome, che deriva dal latino ictericus, significa «itterico» (per il colore giallo delle piume di molte specie).

Caratteristiche

Gli Itteridi, comuni ed eminenti in gran parte delle Americhe, attirano l'attenzione anche dell'osservatore più casuale grazie all'abitudine di formare possenti stormi quando non sono impegnati nelle attività riproduttive. Della famiglia fanno parte i vaccari, parassiti dei nidi di altre specie.

La fascia tropicale è particolarmente feconda di specie: 24 nel Messico meridionale, 27 in Colombia, due regioni di ambiente diverso[2]. Molti sono insediati in aree temperate ricche di paludi, come l'Argentina settentrionale e l'adiacente Uruguay e il Midwest degli Stati Uniti. Gli Itteridi nidificano in ogni tipo di habitat, ma soprattutto laddove il terreno è sgombro, vale a dire in praterie, savane e acquitrini[3]. Le specie di foresta privilegiano le zone marginali a vegetazione secondaria, ma qualche forma tropicale si riproduce nella foresta primaria. Si può ben dire che gli Itteridi mangino praticamente di tutto, dimostrando uguale appetito sia per i vegetali sia per gli invertebrati. Molti sono insettivori all'epoca della cova ma granivori per tutto il resto dell'anno.

Le dimensioni sono comprese tra quelle di un grosso passero e quelle di un corvo (oropendole tropicali)[4]. Becco e occhi sono spesso vivacemente colorati, ma le zampe hanno tonalità opache. Il dimorfismo sessuale è minimo in molte forme tropicali ma assai accentuato tra le specie migratrici delle alte latitudini e dove i maschi mantengono un harem. Le femmine acquisiscono il piumaggio adulto nell'arco di un anno, ma i maschi di molte specie poliginiche conservano la livrea adolescenziale sino ai due anni di età. L'abito giovanile ricorda sempre quello della femmina e i piumaggi subadulti dei maschi sono intermedi tra quelli delle femmine e quelli dei maschi adulti.

Fuori dall'epoca della nidificazione si costituiscono branchi a volte sterminati. Molto più ridotti sono i gruppi sociali tipici del periodo delle cove, ma l'ittero tricolore della California si riproduce in colonie anche di 100.000 individui[5]. Gli Itteridi territoriali nidificano in tutti i tipi di habitat occupati dalla famiglia. Il senso della comunità si ritrova soprattutto tra i frequentatori delle zone acquitrinose (che fanno il nido sui pochi alberi isolati disponibili in un ambiente assai dispersivo dal punto di vista del foraggiamento) e tra le oropendole e i cacicchi tropicali (parzialmente frugivori, portati a dar vita a vistose colonie su alberi isolati nelle radure della foresta).

Gli Itteridi sfoggiano quasi tutti i sistemi sociali propri dell'avifauna. La soluzione più adottata prevede una coppia installata su un ampio territorio, ma vi sono anche specie coloniali, specie a fitta densità territoriale, e poi ancora specie monogame, poliginiche e promiscue. Alcuni vivono permanentemente in grandi stormi e, a volte, anche 8 individui si accalcano attorno a un nido.

Tra i vaccari vi sono due specie, il vaccaro testabruna del Nordamerica e il vaccaro splendente del Sudamerica, che depongono le loro uova nei nidi di centinaia di uccelli appartenenti alle più svariate famiglie. Due, il vaccaro bronzeo e il vaccaro gigante, parassitano di preferenza i membri della loro stessa famiglia, in particolare cacicchi, oropendole e orioli. Il vaccaro testabruna si impadronisce dei nidi, attivi o abbandonati, di altre specie ornitiche, ma cova le sue uova e nutre i suoi nidiacei. Infine, unica vittima del vaccaro urlatore è il vaccaro alibaie. Gli adattamenti dei vaccari al parassitismo includono un breve tempo di incubazione, l'espulsione di un uovo dell'ospite in corrispondenza di ciascuna delle proprie e l'imitazione delle uova e dei nidiacei dell'ospite[3].

Indipendentemente dal tipo di organizzazione sociale, maschi e femmine assumono ruoli molto diversi. Con due sole eccezioni, l'edificazione del nido è affidata esclusivamente alla femmina. Non è stato mai documentato un caso di cova da parte di un maschio, neppure tra le specie caratterizzate dall'assenza di dimorfismo sessuale. I maschi portano cibo alle spose intente all'incubazione, ma sovente rimangono di guardia nei paraggi. All'alimentazione dei nidiacei e degli immaturi provvedono i maschi di quasi tutte le specie monogame, ma di un terzo soltanto di quelle poliginiche. I «pascià» si occupano di preferenza del nido contenente i rampolli più anziani. Tra le forme monogame prevale un numero pressoché identico di vocalizzazioni nei due sessi, mentre ove è praticata la poligamia i maschi si dimostrano in possesso di una maggiore varietà di suoni.

Quanto alle specie antillane, in gran parte limitate a singole isole e rappresentate da popolazioni poco numerose, sono considerate in pericolo l'oriolo di Saint Lucia, l'oriolo di Martinica, l'oriolo di Montserrat e l'ittero della Giamaica. Le genti sudamericane usano tenere in gabbia per via del meraviglioso canto il trupiale del Venezuela, l'ittero chopi e il vaccaro splendente.

Tassonomia

 src=
Oropendola amazzonica (Psarocolius bifasciatus
 src=
Ittero alirosse (Agelaius phoeniceus)
 src=
Ittero di Brewer (Euphagus cyanocephalus)
 src=
Ittero oriolo (Gymnomystax mexicanus)
 src=
Oriolo di Baltimora (Icterus galbula)
 src=
Trupiale del Venezuela (Icterus icterus)
 src=
Vaccaro testabruna (Molothrus ater)
 src=
Gracula comune (Quiscalus quiscula)
 src=
Sturnella occidentale (Sturnella neglecta)
 src=
Ittero testagialla (Xanthocephalus xanthocephalus)

Sino al recente passato questi uccelli venivano inquadrati all'interno della famiglia Fringillidae, con il rango di tribù (Icterini) della sottofamiglia Emberizinae.[6]
Una rivalutazione filogenetica del 2008[7] ha evidenziato il carattere largamente polifiletico degli Emberizini, portando ad un loro significativo ridimensionamento: le tribù Cardinalini, Icterini, Parulini e Thraupini sono state elevate al rango di famiglie a sé stanti (rispettivamente Cardinalidae, Icteridae, Parulidae e Thraupidae).

La famiglia comprende Icteridae 109 specie in 29 generi:[1]

Note

  1. ^ a b (EN) Gill F. and Donsker D. (eds), Family Icteridae, in IOC World Bird Names (ver 9.2), International Ornithologists’ Union, 2019. URL consultato il 2 dicembre 2018.
  2. ^ Lowther P (1975) "Geographic and Ecological Variation in the Family Icteridae" Wilson Bulletin 87 (4): 481-495
  3. ^ a b Parkes, Kenneth C., Encyclopaedia of Animals: Birds, a cura di Forshaw, Joseph, Londra, Merehurst Press, 1991, pp. 214–215, ISBN 1-85391-186-0.
  4. ^ Richard O. Prum, Snow, David W., Cotingas, in Christopher Perrins (a cura di), Firefly Encyclopedia of Birds, Firefly Books, 2003, pp. 432–433, ISBN 1-55297-777-3.
  5. ^ Dolbeer, R & S Ickes (1994) "Red-winged Blackbird feeding preferences and response to wild rice treated with Portland cement or plaster" Vertebrate Pest Conference Proceedings collection Proceedings of the Sixteenth Vertebrate Pest Conference (1994) (W.S. Halverson& A.C. Crabb, Eds.) Univ. of Calif.:Davis.
  6. ^ Sibley, C.G., Ahlquist, J.E., Phylogeny and Classification of Birds: A Study in Molecular Evolution, New Haven, Yale University Press, 1990.
  7. ^ Alström P, Olsson U, Lei F, Wang H, Gao W & Sundberg P, Phylogeny and classification of the Old World Emberizini (Aves, Passeriformes) (PDF), in Mol. Phy. Evol., vol. 47, 2008, pp. 960-973.

Bibliografia

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Icteridae: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

Gli Itteridi (Icteridae Vigors, 1825) sono una famiglia di uccelli dell'ordine dei Passeriformi. Diffusi solamente nel Nuovo Mondo, sono uccelli di dimensioni medio-piccole spesso vivacemente colorati. La maggior parte delle specie è ricoperta da un piumaggio nero, spesso screziato di giallo, arancione o rosso. Il nome, che deriva dal latino ictericus, significa «itterico» (per il colore giallo delle piume di molte specie).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Trupialiniai ( Lithuanian )

provided by wikipedia LT

Trupialiniai (lot. Icteridae, angl. Icterids, vok. Stärlinge) – žvirblinių (Passeriformes) būrio paukščių šeima, kuriai priklauso maži ir vidutinio dydžio paukščiai.

Šeimoje yra 24 gentys.

Gentys


Vikiteka

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visit source
partner site
wikipedia LT

Trupialiniai: Brief Summary ( Lithuanian )

provided by wikipedia LT

Trupialiniai (lot. Icteridae, angl. Icterids, vok. Stärlinge) – žvirblinių (Passeriformes) būrio paukščių šeima, kuriai priklauso maži ir vidutinio dydžio paukščiai.

Šeimoje yra 24 gentys.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visit source
partner site
wikipedia LT

Amerikas vālodžu dzimta ( Latvian )

provided by wikipedia LV

Amerikas vālodžu dzimta (Icteridae) ir zvirbuļveidīgo kārtas (Passeriformes) dzimta, kas apvieno 109 dziedātājputnu sugas un kuras tiek iedalītas 30 ģintīs.[1] Dzimtā apvienotas Jaunās Pasaules vālodzes, strazdi, pļavustrazdi, pusvārņi, govjputni, oropendolas un kasiksi. Lai arī lielu daļu sugu sauc par vālodzēm un strazdiem, to radniecība ar Vecās Pasaules vālodzēm un strazdiem ir samērā attāla.

Jāuzmanās Amerikas vālodžu dzimtu nesajaukt ar dzeltenkrūšu ķauķu dzimtu, jo abām dzimtām ir ļoti līdzīgi zinātniskie nosaukumi — Icteridae un Icteriidae. Neskatoties uz to, abas dzimtas nav tuvu radniecīgas.[2]

Izplatība

 src=
Mazākā dzimtā ir dārzu vālodze (Icterus spurius)
 src=
Lielastes pusvārņa (Quiscalus mexicanus) tēviņš ir par 60% smagāks nekā mātīte

Amerikas vālodžu dzimtas putni izplatīti Ziemeļamerikā un Dienvidamerikā.[1] Lielākā daļa sugu mājo tropos un subtropos, lai gan dažas sugas izplatītas mērenajā joslā, piemēram, Amerikas strazdi. Sugas, kas ligzdo mērenajā joslā (ASV un Kanādā), ir gājputni, un tās ziemo Meksikā un Centrālamerikā. Vislielākā sugu dažādība sastopama Kolumbijā un Meksikas dienvidos.[3]

Izskats

Amerikas vālodžu dzimtas putni ir mazi līdz vidēji lieli dziedātājputni. Mazākā dzimtā ir dārzu vālodze (Icterus spurius), kuras ķermeņa garums ir apmēram 15 cm, svars 18 g. Lielākā ir olīvu oropendola (Psarocolius bifasciatus) — tēviņa ķermeņa garums ir 52 cm, svars 550 g. Šādas auguma lieluma atšķirības nav vērojamas nevienā cietā dziedātājputnu dzimtā.[3]

Lielākajai daļai sugu apspalvojums ir melns ar metālisku spīdumu vai melns ar dzeltenu, oranžu, sarkanu vai brūnu.[4] Daudzām sugām piemīt dzimumu dimorfisms: tēviņi ir košāki un lielāki nekā mātītes. Lai arī daudzām dziedātājputnu sugām novērojams dzimumu dimorfisms, tomēr daudzām Amerikas vālodžu dzimtas sugām (gājputniem un poligāmajām sugām), ja salīdzina dzimumu lielumu, tas ir ļoti izteikts, pat ekstrēms.[4] Piemēram, lielastes pusvārņa (Quiscalus mexicanus) tēviņš ir par 60% smagāks nekā mātīte.[5] Monogāmajām sugām auguma atšķirības ir nenozīmīgas, kā arī apspalvojums ir līdzīgi košs (mātītes ir tikai nedaudz bālākas).[4]

Dažām sugām ir gaišas acis. Tās var būt, sākot ar baltām un beidzot ar gaiši zilām (oropendolām un kasiksiem). Abām šīm grupām ir arī ļoti gari, smaili un pie pamatnes augsti knābji.[4] Īpaša morfoloģiska iezīme raksturo visus Amerikas vālodžu dzimtas putnus. To galvaskauss veidots tā, lai tie spētu knābi atvērt ļoti platu un ar spēku, ļaujot putniem piekļūt pie barības salīdzinoši nepieejamās vietās.

Uzvedība

Amerikas vālodžu dzimtas putni uzturas dažāda rakstura biomās: krūmājos, purvos, mežos un savannā.[6] Barojas ar ļoti dažāda veida barību, lielākā daļa ar kukaiņiem.[7] Oropendolas un kasiksi barojas ar augļu mīkstumu, ar saviem garajiem knābjiem uzplēšot augļu mizu. Toties govjputni barojas ar sēklām, un to knābji ir īsāki un masīvāki, lai varētu sēklas saspiest. Jamaikas melnie strazdi ar smailo knābi pārmeklē mizu rievas, bet Amerikas vālodzes sūc nektāru.

Arī ligzdošanas ieradumi atkarībā no ģints ir ļoti atšķirīgi. Daudzas sugas ligzdo kolonijās, kurās var būt līdz 100 000 putniem. Dažām govjputnu sugām, līdzīgi kā dzeguzēm, ir raksturīgs ligzdošanas parazītisms: mātīte olas dēj citu putnu ligzdās.[6]

Sistemātika

 src=
Krūmu melnais strazds (Dives warczewiczi)
 src=
Lielais govjputns (Molothrus oryzivorus)
 src=
Cekulainā oropendola (Psarocolius decumanus)

Amerikas vālodžu dzimta (Icteridae)

Atsauces

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autori un redaktori
original
visit source
partner site
wikipedia LV

Amerikas vālodžu dzimta: Brief Summary ( Latvian )

provided by wikipedia LV

Amerikas vālodžu dzimta (Icteridae) ir zvirbuļveidīgo kārtas (Passeriformes) dzimta, kas apvieno 109 dziedātājputnu sugas un kuras tiek iedalītas 30 ģintīs. Dzimtā apvienotas Jaunās Pasaules vālodzes, strazdi, pļavustrazdi, pusvārņi, govjputni, oropendolas un kasiksi. Lai arī lielu daļu sugu sauc par vālodzēm un strazdiem, to radniecība ar Vecās Pasaules vālodzēm un strazdiem ir samērā attāla.

Jāuzmanās Amerikas vālodžu dzimtu nesajaukt ar dzeltenkrūšu ķauķu dzimtu, jo abām dzimtām ir ļoti līdzīgi zinātniskie nosaukumi — Icteridae un Icteriidae. Neskatoties uz to, abas dzimtas nav tuvu radniecīgas.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autori un redaktori
original
visit source
partner site
wikipedia LV

Troepialen ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Vogels

Troepialen (Icteridae) zijn een familie van de zangvogels die meer dan 100 soorten telt.[1] Het zijn vogels van de Nieuwe Wereld. Zij omvatten onder meer de koevogels (geslacht Molothrus) en diverse andere geslachten die de naam troepiaal of spreeuw dragen. De bobolink (Dolichonyx oryzivorus) wordt ook wel tot zijn eigen onderfamilie, de Dolichonychinae, gerekend.

Kenmerken

De eigenlijke troepialen zijn meest slanke vogels met een lange staart ter grootte van een ekster, hoewel zij daar niet nauw aan verwant zijn. Zij hebben vaak (maar niet altijd) een glanzend zwart verenpak, maar kunnen ook opvallen door hun bonte kleuren. Ze hebben bijna allemaal een kegelvormige, spitse snavel, op enkele uitzonderingen na. Soorten in sommige geslachten, zoals de epauletspreeuw, worden ook als spreeuw aangeduid. Deze soorten zijn echter helemaal niet verwant aan de spreeuwen maar staan dichter bij de gorzen. De lichaamslengte varieert van 15 tot 53 cm.[2]

Koevogels zijn vogels ter grootte van een merel. Het zijn broedparasieten, zoals de Europese koekoek. De bruine koevogel hoort niet (meer) tot het geslacht Molothrus en is ook geen broedparasiet.

Verspreiding

Deze vogels komen uitsluitend voor in Noord- en Zuid-Amerika en het Caribische gebied, vaak in de buurt van menselijke nederzettingen, waar sommige profiteren van de landbouw. Soms brengen ze daarbij schade toe aan gewassen. De meeste soorten zijn standvogels, een enkele is trekvogel.

Taxonomie

Er zijn 30 geslachten (op volgorde van de IOC World Bird List:[1])

Bronnen, noten en/of referenties
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Troepialen: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Troepialen (Icteridae) zijn een familie van de zangvogels die meer dan 100 soorten telt. Het zijn vogels van de Nieuwe Wereld. Zij omvatten onder meer de koevogels (geslacht Molothrus) en diverse andere geslachten die de naam troepiaal of spreeuw dragen. De bobolink (Dolichonyx oryzivorus) wordt ook wel tot zijn eigen onderfamilie, de Dolichonychinae, gerekend.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Trupialar ( Norwegian )

provided by wikipedia NN

Trupialar er ein familie, Icteridae, av små til medium store og ofte fargefulle fuglar som berre finst i «den nye verda». Dei fleste artane i familien har svart som den dominerande farga i fjørdrakta, ofte oppliva med innslag av gule, oransje og raude felt. Det latinske namnet tyder «gulsotane» etter gulfarga på mange av artane og kjem frå gamalgresk ikteros. Familien inkluderer amerikanske svarttrastar, trupialar, bobolink, lerketrupialar, oropendolaer og kasikar.

 src=
Gullbryntrupial Icterus bullockii
Foto: Kevin Cole
 src=
Storlerketrupial, Sturnella loyca
Foto: Nestor Galina
 src=
Båthaletrupial, Quiscalus major, hofugl
Foto: Tom Friedel
 src=
Montezumaoropendola, Psarocolius montezuma
Foto: Wikimedia-brukar: Basar

Artar

Trupialar i rekkjefølgje etter EBird/Clements Checklist v2018[1] med norske namn etter Norske navn på verdens fugler:[2]

Slekt Xanthocephalus

  • Gulhovudtrupial, Xanthocephalus xanthocephalus, Yellow-headed Blackbird, Bonaparte, 1826, (LC)

Slekt Dolichonyx

  • Bobolink, Dolichonyx oryzivorus, Bobolink, Linné, 1758, (LC)

Slekt Sturnella

Slekt Leistes

Slekt Amblycercus

  • Gulnebbkasik, Amblycercus holosericeus, Yellow-billed Cacique, Deppe, 1830, (LC)

Slekt Cassiculus

  • Gulvengkasik, Cassiculus melanicterus, Yellow-winged Cacique, Bonaparte, 1825, (LC)

Slekt Psarocolius

  • Brunoropendola, Psarocolius angustifrons, Russet-backed Oropendola, von Spix, 1824, (LC)
  • Inkaoropendola, Psarocolius atrovirens, Dusky-green Oropendola, d'Orbigny & Lafresnaye, 1838, (LC)
  • Grønoropendola, Psarocolius viridis, Green Oropendola, Statius Müller, PL, 1776, (LC)
  • Soldatoropendola, Psarocolius decumanus, Crested Oropendola, Pallas, 1769, (LC)
  • Kastanjeoropendola, Psarocolius wagleri, Chestnut-headed Oropendola, Gray, GR, 1844, (LC)
  • Montezumaoropendola, Psarocolius montezuma, Montezuma Oropendola, Lesson, R, 1830, (LC)
  • Svartoropendola, Psarocolius guatimozinus, Black Oropendola, Bonaparte, 1853, (LC)
  • Chocooropendola, Psarocolius cassini, Baudo Oropendola, Richmond, 1898, (EN)
  • Amazonoropendola, Psarocolius bifasciatus, Olive Oropendola, von Spix, 1824, (LC)

Slekt Cacicus

  • Eremittkasik, Cacicus solitarius, Solitary Black Cacique, Vieillot, 1816, (LC)
  • Småkasik, Cacicus chrysopterus, Golden-winged Cacique, Vigors, 1825, (LC)
  • Ecuadorkasik, Cacicus sclateri, Ecuadorian Cacique, Dubois, AJC, 1887, (LC)
  • Selvaskasik, Cacicus koepckeae, Selva Cacique, Lowery & O'Neill, 1965, (EN)
  • Karmingumpkasik, Cacicus uropygialis, Scarlet-rumped Cacique, Lafresnaye, 1843, (LC)
  • Gulgumpkasik, Cacicus cela, Yellow-rumped Cacique, Linné, 1758, (LC)
  • Bergkasik, Cacicus chrysonotus, Mountain Cacique, d'Orbigny & Lafresnaye, 1838, (LC)
  • Bandhalekasik, Cacicus latirostris, Band-tailed Cacique, Swainson, 1838, (LC)
  • Raudgumpkasik, Cacicus haemorrhous, Red-rumped Cacique, Linné, 1766, (LC)
  • Perukasik, Cacicus oseryi, Casqued Cacique, Deville, 1849, (LC)

Slekt Icterus

  • Tainotrupial, Icterus dominicensis, Hispaniolan Oriole, Linné, 1766, (LC)
  • Solgumptrupial, Icterus melanopsis, Cuban Oriole, Wagler, 1829, (LC)
  • Bahamastrupial, Icterus northropi, Bahama Oriole, Allen, JA, 1890, (CR)
  • Puertoricotrupial, Icterus portoricensis, Puerto Rican Oriole, Bryant, H, 1866, (LC)
  • Saintluciatrupial, Icterus laudabilis, St. Lucia Oriole, Sclater, PL, 1871, (NT)
  • Montserrattrupial, Icterus oberi, Montserrat Oriole, Lawrence, 1880, (VU)
  • Martiniquetrupial, Icterus bonana, Martinique Oriole, Linné, 1766, (VU)
  • Svartgumptrupial, Icterus wagleri, Black-vented Oriole, Sclater, PL, 1857, (LC)
  • Bandvengtrupial, Icterus maculialatus, Bar-winged Oriole, Cassin, 1848, (LC)
  • Svartkappetrupial, Icterus prosthemelas, Black-cowled Oriole, Strickland, 1850, (LC)
  • Hagetrupial, Icterus spurius, Orchard Oriole, Linné, 1766, (LC)
  • Palmetrupial, Icterus cucullatus, Hooded Oriole, Swainson, 1827, (LC)
  • Gulryggtrupial, Icterus chrysater, Yellow-backed Oriole, Lesson, R, 1844, (LC)
  • Gyllenhettetrupial, Icterus auricapillus, Orange-crowned Oriole, Cassin, 1848, (LC)
  • Kvittipptrupial, Icterus graceannae, White-edged Oriole, Cassin, 1867, (LC)
  • Gulhaletrupial, Icterus mesomelas, Yellow-tailed Oriole, Wagler, 1829, (LC)
  • Epålettrupial, Icterus cayanensis, Epaulet Oriole, Linné, 1766, (LC)
  • Plettrupial, Icterus pyrrhopterus, Variable Oriole, Vieillot, 1819, (LC)
  • Brilletrupial, Icterus icterus, Venezuelan Troupial, Linné, 1766, (LC)
  • Campostrupial, Icterus jamacaii, Campo Troupial, Gmelin, JF, 1788, (LC)
  • Oransjeryggtrupial, Icterus croconotus, Orange-backed Troupial, Wagler, 1829, (LC)
  • Flammetrupial, Icterus pustulatus, Streak-backed Oriole, Wagler, 1829, (LC)
  • Gullbryntrupial, Icterus bullockii, Bullock's Oriole, Swainson, 1827, (LC)
  • Yucatántrupial, Icterus auratus, Orange Oriole, Bonaparte, 1850, (LC)
  • Kvitvengtrupial, Icterus leucopteryx, Jamaican Oriole, Wagler, 1827, (LC)
  • Gultrupial, Icterus nigrogularis, Yellow Oriole, Hahn, 1819, (LC)
  • Flekktrupial, Icterus pectoralis, Spot-breasted Oriole, Wagler, 1829, (LC)
  • Eldoradotrupial, Icterus gularis, Altamira Oriole, Wagler, 1829, (LC)
  • Sitrontrupial, Icterus graduacauda, Audubon's Oriole, Lesson, R, 1839, (LC)
  • Lundtrupial, Icterus galbula, Baltimore Oriole, Linné, 1758, (LC)
  • Svartryggtrupial, Icterus abeillei, Black-backed Oriole, Lesson, R, 1839, (LC)
  • Yuccatrupial, Icterus parisorum, Scott's Oriole, Bonaparte, 1838, (LC)

Slekt Nesopsar

  • Jamaicatrupial, Nesopsar nigerrimus, Jamaican Blackbird, Osburn, 1859, (EN)

Slekt Agelaius

  • Raudvengtrupial, Agelaius phoeniceus, Red-winged Blackbird, Linné, 1766, (LC)
  • Eldvengtrupial, Agelaius assimilis, Red-shouldered Blackbird, Lembeye, 1850, (LC)
  • Kaliforniatrupial, Agelaius tricolor, Tricolored Blackbird, Audubon, 1837, (EN)
  • Brunskuldertrupial, Agelaius humeralis, Tawny-shouldered Blackbird, Vigors, 1827, (LC)
  • Gulskuldertrupial, Agelaius xanthomus, Yellow-shouldered Blackbird, Sclater, PL, 1862, (EN)

Slekt Molothrus

  • Skrikjetrupial, Molothrus rufoaxillaris, Screaming Cowbird, Cassin, 1866, (LC)
  • Silketrupial, Molothrus bonariensis, Shiny Cowbird, Gmelin, JF, 1789, (LC)
  • Bronsetrupial, Molothrus aeneus, Bronzed Cowbird, Wagler, 1829, (LC)
  • Brunhovudtrupial, Molothrus ater, Brown-headed Cowbird, Boddaert, 1783, (LC)
  • Stortrupial, Molothrus oryzivorus, Giant Cowbird, Gmelin, JF, 1788, (LC)

Slekt Dives

  • Songtrupial, Dives dives, Melodious Blackbird, Deppe, 1830, (LC)
  • Krattrupial, Dives warczewiczi, Scrub Blackbird, Cabanis, 1861, (LC)

Slekt Ptiloxena

  • Kubatrupial, Ptiloxena atroviolacea, Cuban Blackbird, d'Orbigny, 1839, (LC)

Slekt Euphagus

  • Kanadatrupial, Euphagus carolinus, Rusty Blackbird, Statius Müller, PL, 1776, (VU)
  • Purpurhovudtrupial, Euphagus cyanocephalus, Brewer's Blackbird, Wagler, 1829, (LC)

Slekt Quiscalus

  • Glanstrupial, Quiscalus quiscula, Common Grackle, Linné, 1758, (LC)
  • Båthaletrupial, Quiscalus major, Boat-tailed Grackle, Vieillot, 1819, (LC)
  • Storhaletrupial, Quiscalus mexicanus, Great-tailed Grackle, Gmelin, JF, 1788, (LC)
  • Nicaraguatrupial, Quiscalus nicaraguensis, Nicaraguan Grackle, Salvin & Godman, 1891, (LC)
  • Antilltrupial, Quiscalus niger, Greater Antillean Grackle, Boddaert, 1783, (LC)
  • Sørgjetrupial, Quiscalus lugubris, Carib Grackle, Swainson, 1838, (LC)

Slekt Hypopyrrhus

  • Raudbuktrupial, Hypopyrrhus pyrohypogaster, Red-bellied Grackle, de Tarragon, 1847, (VU)

Slekt Lampropsar

  • Fløyelstrupial, Lampropsar tanagrinus, Velvet-fronted Grackle, von Spix, 1824, (LC)

Slekt Gymnomystax

  • Piroltrupial, Gymnomystax mexicanus, Oriole Blackbird, Linné, 1766, (LC)

Slekt Macroagelaius

  • Bergtrupial, Macroagelaius subalaris, Mountain Grackle, Boissonneau, 1840, (EN)
  • Gullfjærtrupial, Macroagelaius imthurni, Golden-tufted Grackle, Sclater, PL, 1881, (LC)

Slekt Curaeus

Slekt Amblyramphus

  • Raudhovudtrupial, Amblyramphus holosericeus, Scarlet-headed Blackbird, Scopoli, 1786, (LC)

Slekt Anumara

  • Sottrupial, Anumara forbesi, Forbes's Blackbird, Sclater, PL, 1886, (EN)

Slekt Gnorimopsar

  • Chopitrupial, Gnorimopsar chopi, Chopi Blackbird, Vieillot, 1819, (LC)

Slekt Oreopsar

  • Boliviatrupial, Oreopsar bolivianus, Bolivian Blackbird, Sclater, WL, 1939, (LC)

Slekt Agelaioides

  • Brunvengtrupial, Agelaioides badius, Grayish Baywing, Vieillot, 1819, (LC)
  • Bleiktrupial, Agelaioides fringillarius, Pale Baywing, von Spix, 1824, (LC)

Slekt Agelasticus

  • Bleikaugetrupial, Agelasticus xanthophthalmus, Pale-eyed Blackbird, Short, 1969, (LC)
  • Sumptrupial, Agelasticus cyanopus, Unicolored Blackbird, Vieillot, 1819, (LC)
  • Gulvengtrupial, Agelasticus thilius, Yellow-winged Blackbird, Molina, 1782, (LC)

Slekt Chrysomus

  • Brunkronetrupial, Chrysomus ruficapillus, Chestnut-capped Blackbird, Vieillot, 1819, (LC)
  • Gulhettetrupial, Chrysomus icterocephalus, Yellow-hooded Blackbird, Linné, 1766, (LC)

Slekt Xanthopsar

  • Safrantrupial, Xanthopsar flavus, Saffron-cowled Blackbird, Gmelin, JF, 1788, (VU)

Slekt Pseudoleistes

  • Gulgumptrupial, Pseudoleistes guirahuro, Yellow-rumped Marshbird, Vieillot, 1819, (LC)
  • Brungumptrupial, Pseudoleistes virescens, Brown-and-yellow Marshbird, Vieillot, 1819, (LC)

Kjelde

Referansar

  1. Schulenberg T. S., M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, T. A. Fredericks, og D. Roberson (august 2018), eBird/Clements Checklist v2018 (CSV), Cornell Lab of Ornithology, henta 18. august 2018 CS1 maint: Multiple names: authors list (link)
  2. Syvertsen, P. O., Ree, V., Hansen, O. B., Syvertsen, Ø., Bergan, M., Kvam, H., Viker, M. & Axelsen, T. 2008. Virksomheten til Norsk navnekomité for fugl (NNKF) 1990-2008. Norske navn på verdens fugler. med oppdateringar i 2017. Norsk Ornitologisk Forening sin nettstad (publisert 21.12.2017)

Bakgrunnsstoff

Commons-logo.svg Wikimedia Commons har multimedia som gjeld: Trupialar
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia NN

Trupialar: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NN

Trupialar er ein familie, Icteridae, av små til medium store og ofte fargefulle fuglar som berre finst i «den nye verda». Dei fleste artane i familien har svart som den dominerande farga i fjørdrakta, ofte oppliva med innslag av gule, oransje og raude felt. Det latinske namnet tyder «gulsotane» etter gulfarga på mange av artane og kjem frå gamalgresk ikteros. Familien inkluderer amerikanske svarttrastar, trupialar, bobolink, lerketrupialar, oropendolaer og kasikar.

 src= Gullbryntrupial Icterus bullockiiFoto: Kevin Cole  src= Storlerketrupial, Sturnella loycaFoto: Nestor Galina  src= Båthaletrupial, Quiscalus major, hofuglFoto: Tom Friedel  src= Montezumaoropendola, Psarocolius montezumaFoto: Wikimedia-brukar: Basar
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia NN

Trupialer ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Trupialer (Icteridae) er en familie med svært små til litt mer enn middelsstore (16–53 cm og 20–560 g), ofte fargerike spurvefugler, som bare fins i Amerika. Ekstrem kjønnsdimorfisme finnes blant noen arter. De fleste artene har en fjærdrakt som hovedsakelig er (ofte glinsende) svært mørk eller sort, ofte opplivet med gult, oransje, rødt, grønt og blått. Bortsett fra at fugler i denne familien ikke finnes på tundra uten trær, i ekstreme ørkenområder, og i høyfjell over 4 500 moh, så er artene vanlig i de fleste biomer. Mange av artene er hekkeparasitter.

 src=
Storlerketrupial, Sturnella loyca
Foto: Alastair Rae
 src=
Prærielerketrupial, Sturnella neglecta
 src=
Glanstrupial, Quiscalus quiscula
 src=
Brunhodetrupial, Molothrus ater
 src=
Eldoradotrupial, Icterus gularis

Systematikk

Systematikken for denne familien har lenge vært et subjekt for ulike oppfatninger. I 1968 hevdet E. R. Blake, i J. L. Peters’s Check-list of Birds of the World, at det var 91 arter fordelt i 25 slekter. C. G. Sibley og B. L. Monroe anerkjente i 1990 i sitt verk om verdens fugler 97 arter fordelt i 26 slekter, mens A. Jaramillo og P. Bruke i sitt verk fra 1999 anerkjente 103 arter fordelt i 26 slekter. Ifølge Handbook of the Birds of the World anerkjennes det nå 111 arter fordelt i 31 slekter.[1]

Opprinnelsen

Det er uenighet om opprinnelsen til denne familien. Noen mener den kan ha oppstått i Nord-Amerika (blant annet E. Mayr), andre at den kan ha oppstått i Sør-Amerika (blant annet Sibley og J. E. Ahlquist). De eldste fossile beviser (slektene Cremaster, Pandanaris og Pyelorhamphus) man har stammer fra pleistocen og ble funnet i Nord-Amerika, men den store genetiske variasjonen blant artene indikerer en opprinnelse i sen miocen. Da var Nord- og Sør-Amerika separert av et arkipel, som strakk seg fra dagens sørlige Mexico og sørover til dagens nordlige Colombia. Dette arkipelet eksisterte til for cirka 3,5 millioner år siden, da Mellom-Amerika og Panamaeidet oppsto og dannet en kontinuerlig landmasse mellom de to kontinentene.[1]

Arter ifølge Clementslisten

Listen over arter nedenfor er basert på den såkalte Clementslisten og er nødvendigvis ikke komplett[2]. Norske navn etter Norske navn på fulger[3].

Montezumaoropendola, Chocooropendola og Amazonoropendola var tidligere klassifisert i en egen slekt Gymnostinops [4]. Peruoropendola var tidligere regnet til slekten Psarocolius [5]. Denne omklassifiseringen ble begrunnet ut i fra undersøkelser av mitokondrie-DNA [6].

Referanser

  1. ^ a b Fraga, R. & Bonan, A. (2016). New World Blackbirds (Icteridae). In: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
  2. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson. 2012. The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.7. Cornell Lab of Ornithology. Lasted ned fra Cornell Lab of Ornithology: The Clements Checklist
  3. ^ Syvertsen, P. O., Ree, V., Hansen, O. B., Syvertsen, Ø., Bergan, M., Kvam, H., Viker, M. & Axelsen, T. 2008. Virksomheten til Norsk navnekomité for fugl (NNKF) 1990-2008. Norske navn på verdens fugler. Norsk Ornitologisk Forenings hjemmesider (publisert 22.5.2008)
  4. ^ BirdLife International (2013). «IUCN Red List for birds.». IUCN Red List for birds.
  5. ^ BirdLife International (2013). «Species factsheet: Clypicterus oseryi». www.birdlife.org.
  6. ^ Price, J. Jordan & Lanyon, Scott M. (2002). «A robust phylogeny of the oropendolas: Polyphyly revealed by mitochondrial sequence data.». AUK. doi:10.1642/0004-8038(2002)119[0335:ARPOTO]2.0.CO;2.CS1-vedlikehold: Flere navn: forfatterliste (link)

Kilder

  • Jaramillo, Alvaro & Burke, Peter (1999): New World Blackbirds. Helm Identification Guides, London. ISBN 0-7136-4333-1

Eksterne lenker

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Trupialer: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Trupialer (Icteridae) er en familie med svært små til litt mer enn middelsstore (16–53 cm og 20–560 g), ofte fargerike spurvefugler, som bare fins i Amerika. Ekstrem kjønnsdimorfisme finnes blant noen arter. De fleste artene har en fjærdrakt som hovedsakelig er (ofte glinsende) svært mørk eller sort, ofte opplivet med gult, oransje, rødt, grønt og blått. Bortsett fra at fugler i denne familien ikke finnes på tundra uten trær, i ekstreme ørkenområder, og i høyfjell over 4 500 moh, så er artene vanlig i de fleste biomer. Mange av artene er hekkeparasitter.

 src= Storlerketrupial, Sturnella loyca
Foto: Alastair Rae  src= Prærielerketrupial, Sturnella neglecta  src= Glanstrupial, Quiscalus quiscula  src= Brunhodetrupial, Molothrus ater  src= Eldoradotrupial, Icterus gularis
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Kacykowate ( Polish )

provided by wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Kacykowate[2] (Icteridae) – rodzina ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes), obejmująca około sto gatunków. Występują wyłącznie w Nowym Świecie[3]. Są małych lub średnich rozmiarów, często kolorowo ubarwione. Dominującym kolorem jest czerń, ale bardzo często towarzyszą jej partie upierzenia w kolorach żółtym, czerwonym lub pomarańczowym.

Ich cechą charakterystyczną są długie, mocne dzioby. Większość gatunków z tej rodziny podejmuje wędrówki. Gniazdują samotnie lub kolonijnie, przy czym ich gniazda są misternie plecionymi koszykami zwisającymi z gałęzi drzew, podobnie jak to ma miejsce u remizów i wikłaczy. Niektóre gatunki są pasożytami lęgowymi.

Systematyka

Do rodziny zaliczane są następujące podrodziny[2]:

Przypisy

  1. Icteridae, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. a b Systematyka i nazwy polskie za: P. Mielczarek & M. Kuziemko: Rodzina: Icteridae Vigors, 1825 – kacykowate – New World Blackbirds (wersja: 2017-07-09). W: Kompletna lista ptaków świata [on-line]. Instytut Nauk o Środowisku Uniwersytetu Jagiellońskiego. [dostęp 2017-08-10].
  3. F. Gill & D. Donsker: New World warblers & oropendolas (ang.). IOC World Bird List: Version 7.3. [dostęp 2017-08-10].

Bibliografia

Linki zewnętrzne

p d e
Rodziny ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes) Królestwo: zwierzęta • Typ: strunowce • Podtyp: kręgowce • Gromada: ptaki • Rząd: wróblowebarglikowce
(Acanthisitti) tyrankowce
(Tyranni) śpiewające
(Oscines)
lirogonygąszczakialtannikikorołazychwostkowatekolcopiórkimiodojadylamparcikibuszówkowateziemnodrozdystadniakijagodziakipłatkonosykoralnikimiodnikimaoryskikowaliczkiliszkojadypieszakifletówkiczubcegórnikitrzaskaczekoralniczkijagodnikiwireonkowatewilgowatełuskowczykiszuflodziobkiostrolotykrępaczkiwangowategołogłowypaskownikidzierzbikidziwogonywachlarzówkowatedzierzbykrukowatemonarkiskałowronyczarniakimodrogłówkicudowronkidługobiegowateskalinkowatedudkowcowatekwiatówkinektarnikiturkuśnikowatetybetańczykipłochaczezłotogłówkiwikłaczowateastryldowatewdówkiwróblepliszkowatełuszczakowatepoświerkitanagrzcetrznadlepasówkihispaniolczykitrelnikiantylezeledonkiplatynkilasówkisłowikówkikacykowatehispanioletanagrzykikardynałytanagrowateaksamitnikiowadówkisikoryremizynikatoryskowronkiwąsatkikrótkosterkichwastówkowateświerszczakimimikimadagaskarniczkitrzciniakiskąpoogonkijaskółkowatebilbileświstunkiskotniczkowatepokrzewczykiraniuszkipokrzewkiogoniatkiszlarnikitymaliowatedżunglakisikornikipekińczykimysikrólikitajwaneczkipalmowcejemiołuszkipersówkowatejedwabniczkireliktowcepełzaczekowalikowatestrzyżykisiwuszkibąkojadyprzedrzeźniaczeszpakowatepluszczemuchołówkowatedrozdowate
Układ filogenetyczny na podstawie Paweł Mielczarek, Marek Kuziemko: Rząd: Passeriformes - wróblowe. W: Kompletna lista ptaków świata [on-line]. Instytut Nauk o Środowisku Uniwersytetu Jagiellońskiego. [dostęp 2017-07-18].
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Kacykowate: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL

Kacykowate (Icteridae) – rodzina ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes), obejmująca około sto gatunków. Występują wyłącznie w Nowym Świecie. Są małych lub średnich rozmiarów, często kolorowo ubarwione. Dominującym kolorem jest czerń, ale bardzo często towarzyszą jej partie upierzenia w kolorach żółtym, czerwonym lub pomarańczowym.

Ich cechą charakterystyczną są długie, mocne dzioby. Większość gatunków z tej rodziny podejmuje wędrówki. Gniazdują samotnie lub kolonijnie, przy czym ich gniazda są misternie plecionymi koszykami zwisającymi z gałęzi drzew, podobnie jak to ma miejsce u remizów i wikłaczy. Niektóre gatunki są pasożytami lęgowymi.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Icteridae ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Icterídeos (Icteridae) é uma família de aves da ordem Passeriformes restrita ao Novo Mundo. Inclui, em sua maioria, aves com bico longo, reto e com ponta afiada.

Taxonomia

A família Icteridae foi reduzida a tribo (Icterini) da família Fringillidae sensu lato na taxonomia de Sibley & Ahlquist.[1][2] Entretanto, esse arranjo não foi seguido por outros autores.[3][4]

 src=
Molothrus rufoaxillaris

Vinte e sete gêneros são reconhecidos para a família Icteridae:[5]

O gênero Scaphidura foi incluído como sinônimo de Molothrus.[6] Os gêneros Gymnostinops e Zarhynchus foram incluídos no Psarocolius.[7] E o gênero Oreopsar, incluído no Agelaioides, embora alguns autores ainda o mantenham como um gênero monotípico válido.[6][8]

Referências

  1. SIBLEY, C.G.; AHLQUIST, J.E. (1990). Phylogeny and classification of birds. New Haven: Yale University Press
  2. SIBLEY, C.G.; MONROE, B.L.Jr. (1990). Distribution and Taxonomy of Birds of the World. New Haven: Yale University Press
  3. DICKINSON, E. (ed.) (2003). The Howard and Moore Complete Checklist of the Birds of the World 3 ed. Princeton: Princeton University Press
  4. CLEMENTS, J.F. (2007). The Clements Checklist of Birds of the World 6 ed. Ithaca: Cornell University Press
  5. GILL, F.; DONSKER, D. (Eds). (2011). «Order Passeriformes (family Icteridae)». IOC World Bird List version 2.9. Consultado em 27 de julho de 2011
  6. a b JOHNSON, K.P.; LANYON, S.M. (1999). «Molecular systematics of the grackles and allies, and the effect of additional sequence (cyt b and ND2)». Auk. 116: 759-768
  7. PRICE, J.J.; LANYON, S.M. (2002). «Reconstructing the Evolution of Complex Bird Song in the Oropendolas». Evolution. 56: 1514-1529
  8. LOWTHER, P.E. (2001). «New name for the Bolivian Blackbird». Bulletin of the British Ornithologists’ Club. 121 (4): 280-281
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Icteridae: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Icterídeos (Icteridae) é uma família de aves da ordem Passeriformes restrita ao Novo Mundo. Inclui, em sua maioria, aves com bico longo, reto e com ponta afiada.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Trupialer ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Trupialer (Icteridae) är en grupp med små till medelstora, ofta färggranna tättingar som bara förekommer i Nya världen. Svart är den vanligaste färgen i deras fjäderdräkt, ofta tillsammans med gult, orange och rött. Deras vetenskapliga namn betyder ungefär "den blekgula" (på grund av de ofta förekommande gula fjädrarna i fjäderdräkten) och härstammar från gammalgrekiskans ikteros.

Systematik

Familjens närmaste släktingar utgörs av skogssångare (Parulidae) samt en samling utvecklingslinjer från framför allt Västindien. Dessa har tidigare hemvist bland både skogssångare och tangaror som numera urskiljs som egna familjer:

Allra närmast står arten gulbröstad ikteria i den egna familjen Icteriidae som vissa inkluderar i trupialerna.

Internt kan familjen delas in i fyra underfamiljer, med följande släkten:

Externa länkar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Trupialer: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Trupialer (Icteridae) är en grupp med små till medelstora, ofta färggranna tättingar som bara förekommer i Nya världen. Svart är den vanligaste färgen i deras fjäderdräkt, ofta tillsammans med gult, orange och rött. Deras vetenskapliga namn betyder ungefär "den blekgula" (på grund av de ofta förekommande gula fjädrarna i fjäderdräkten) och härstammar från gammalgrekiskans ikteros.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Трупіалові ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Трупіалові (Icteridae), інакше цих птахів називають американськими вивільгами, або касиками, родина горобцеподібних птахів, яка поширена в Новому Світі.

Птахи малих або середніх розмірів, забарвлені в різні кольори. Домінуючим кольором оперення є чорний, але дуже часто він поєднаний із жовтим, червоним або оранжевим кольорами. Їхньою характерною ознакою є довгий, міцний дзьоб. Більшість видів із цієї родини є перелітні. Гніздяться поодиноко або колоніями, їхні гнізда є майстерно плетеними кошиками, які звисають з гілок дерев подібно до гнізд ремеза. Для деяких видів характерним є гніздовий паразитизм.

Класифікація

Родина Трупіалові (Icteridae)

Посилання

Птах Це незавершена стаття з орнітології.
Ви можете допомогти проекту, виправивши або дописавши її.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Трупіалові: Brief Summary ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Трупіалові (Icteridae), інакше цих птахів називають американськими вивільгами, або касиками, родина горобцеподібних птахів, яка поширена в Новому Світі.

Птахи малих або середніх розмірів, забарвлені в різні кольори. Домінуючим кольором оперення є чорний, але дуже часто він поєднаний із жовтим, червоним або оранжевим кольорами. Їхньою характерною ознакою є довгий, міцний дзьоб. Більшість видів із цієї родини є перелітні. Гніздяться поодиноко або колоніями, їхні гнізда є майстерно плетеними кошиками, які звисають з гілок дерев подібно до гнізд ремеза. Для деяких видів характерним є гніздовий паразитизм.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Icteridae ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Icteridae là một họ chim trong bộ Passeriformes.[1]

Phân loại học

Chú thích

  1. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson (2012). “The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.7.”. Truy cập ngày 19 tháng 12 năm 2012.

Tham khảo

 src= Wikispecies có thông tin sinh học về Icteridae  src= Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Icteridae


Hình tượng sơ khai Bài viết Bộ Sẻ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Icteridae: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Icteridae là một họ chim trong bộ Passeriformes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Трупиаловые ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Без ранга: Вторичноротые
Подтип: Позвоночные
Инфратип: Челюстноротые
Надкласс: Четвероногие
Класс: Птицы
Подкласс: Настоящие птицы
Инфракласс: Новонёбные
Инфраотряд: Passerida
Надсемейство: Passeroidea
Семейство: Трупиаловые
Международное научное название

Icteridae Vigors, 1825

Синонимы
Icterini
Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 179030NCBI 164646EOL 7543FW 83663

Трупиаловые[1], американские иволги[1], кассики[1] или желтушники[2] (лат. Icteridae) — семейство воробьиных птиц, распространённое в Новом Свете[3].

Список родов

Примечания

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Трупиаловые: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Трупиаловые, американские иволги, кассики или желтушники (лат. Icteridae) — семейство воробьиных птиц, распространённое в Новом Свете.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

擬黃鸝科 ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

24,見內文

擬黃鸝科Icteridae)是雀形目下的一個,其下的生物全部只生活在南北美洲地區。大部分的羽毛都以黑色為主,間或有赤、橙、黃的色彩。它們的大小、習性都不一。

大部分的擬黃鸝科鳥類都生活在熱帶地區,但也有一些種,例如長尾草地鷚等生活在溫帶地區。擁有最多的擬黃裂開鳥類的地區是哥倫比亞墨西哥南部。[1] 有些擬黃鸝科的生物,例如紅翅黑鸝因為喜食蔬菜及其他作物而成為了農業害鳥[2]

特征

擬黃鸝科生物有明顯的兩性異形特征,雌雄的體態特征極為不同。其下最小的種為圃擬黃鸝,其雌性平均體長15厘米(5.9英寸),重18克(0.63盎司);最大的則是帕拉擬黃鸝,其雄性體長約52厘米(20英寸),重550克(19盎司)。[3]

大多數擬黃鸝科的鳥類都是群居的,其中有些牛鸝有巢寄生的習性。[4]

擬黃鸝科下的屬包括:

參考文獻

 src= 維基文庫有《大英百科第11版》的條目「Icterus」。
  1. ^ Lowther P (1975) "Geographic and Ecological Variation in the Family Icteridae" Wilson Bulletin 87 (4): 481-495
  2. ^ Dolbeer, R & S Ickes (1994) "Red-winged Blackbird feeding preferences and response to wild rice treated with Portland cement or plaster" Vertebrate Pest Conference Proceedings collection Proceedings of the Sixteenth Vertebrate Pest Conference (1994) (W.S. Halverson& A.C. Crabb, Eds.) Univ. of Calif.:Davis.
  3. ^ Prum, Richard O.; Snow, David W., Cotingas, (编) Christopher Perrins (Ed.), Firefly Encyclopedia of Birds, Firefly Books: 432–433, 2003, ISBN 1-55297-777-3 引文使用过时参数coauthors (帮助)
  4. ^ Parkes, Kenneth C., Forshaw, Joseph, 编, Encyclopaedia of Animals: Birds, London: Merehurst Press: 214–215, 1991, ISBN 1-85391-186-0
license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

擬黃鸝科: Brief Summary ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

擬黃鸝科(Icteridae)是雀形目下的一個,其下的生物全部只生活在南北美洲地區。大部分的羽毛都以黑色為主,間或有赤、橙、黃的色彩。它們的大小、習性都不一。

大部分的擬黃鸝科鳥類都生活在熱帶地區,但也有一些種,例如長尾草地鷚等生活在溫帶地區。擁有最多的擬黃裂開鳥類的地區是哥倫比亞墨西哥南部。 有些擬黃鸝科的生物,例如紅翅黑鸝因為喜食蔬菜及其他作物而成為了農業害鳥。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

ムクドリモドキ科 ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語
ムクドリモドキ科 コウウチョウ 分類 : 動物界 Animalia : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata : 鳥綱 Aves : スズメ目 Passeriformes 亜目 : スズメ亜目 Passeri 小目 : スズメ小目 Passerida 上科 : スズメ上科 Passeroidea 階級なし : nine-primaried oscines : ムクドリモドキ科 Icteridae 学名 Emberizidae Vigors, 1825 タイプ属 Icterus 和名 ムクドリモドキ 英名 New World Blackbirds[1]
American Orioles[2]
Orioles and Blackbirds[3] 系統
  • Caciques snd Oropendolas
  • Cup-Nesting Caciques
  • Orioles
  • Grackles and Allies
  • Meadowlarks and Allies
 src= ウィキスピーシーズにムクドリモドキ科に関する情報があります。  src= ウィキメディア・コモンズには、ムクドリモドキ科に関連するカテゴリがあります。

ムクドリモドキ科(ムクドリモドキか、Icteridae)は、鳥綱スズメ目に属する科である。

ムクドリモドキ(椋鳥擬)と総称される[4]。ただし「ムクドリモドキ」は1種 Icterus icterus の和名でもある。

分布[編集]

北アメリカ大陸南アメリカ大陸西インド諸島

形態[編集]

全長15cm–53cmで、大きさは種によってかなり異なる。

生態[編集]

草原、湿地、森林など様々な環境で生息する。

多くの種では繁殖期には昆虫類などの動物質の餌を食べ、非繁殖期には植物の種子、果実や花の蜜などを食べている。

他の種類の鳥類に托卵する習性を持つ種がいる。

系統と分類[編集]

系統[編集]

科間の系統関係は Klicka et al. (2007)[5]; Weir et al. (2009)[6]より。ムクドリモドキ科の内部系統はそれらに加え Lanyon & Omland (1999)[1]より。ムクドリモドキ科の内部系統名は Lanyon & Omland (1999) による仮称である。

nine-primaried
oscines

アトリ科 Fringillidae


New World
nine-primaried
oscines



アメリカムシクイ科 Parulidae


ムクドリモドキ科 Caciques snd Oropendolas

カブトオオツリスドリ Clypicterus



オオツリスドリ属 Psarocolius



? オビオオオツリスドリ Ocyalus



ツリスドリ属 Cacicus



アオクロツリスドリ Cacicus solitarius



Cup-Nesting Caciques

クロツリスドリ Amblycercus


Orioles

ムクドリモドキ属 Icterus


Grackles and Allies

ジャマイカクロムクドリモドキ Nesopsar






オオムクドリモドキ Gymnomystax



フサムクドリモドキ属 Macroagelaius



?アカハラムクドリモドキ Hypopyrrhus



ビロードムクドリモドキ Lampropsar





ミゾハシクロムクドリモドキ Gnorimopsar




ミナミムクドリモドキ属 Curaeus



ヒズキンムクドリモドキ Amblyramphus




Agelasticus





Chrysomus




キバラムクドリモドキ Xanthopsar



ヌマムクドリモドキ属 Pseudoleistes





クリバネコウウチョウ属 Agelaioides







コウウチョウ属 Molothrus



ウタムクドリモドキ属 Dives



ハゴロモガラス属 Agelaius




クロムクドリモドキ属 Euphagus



オオクロムクドリモドキ属 Quiscalus






Meadowlarks and Allies

マキバドリ属 Sturnella




キガシラムクドリモドキ Xanthocephalus



ボボリンク Dolichonyx






ホオジロ科 Emberizidae




フウキンチョウ科 Thraupidae



ショウジョウコウカンチョウ科 Cardinalidae




ツメナガホオジロ科 Calcariidae




ムクドリモドキ科は9枚の初列風切を持つ nine-primaried oscines の1科である。その中ではアメリカムシクイ科、ホオジロ科と共に単系統を作る。この3科間の系統関係は不確実だが、おそらくムクドリモドキ科とホオジロ科が姉妹群である[5][6]

ムクドリモドキ科は5つの系統に分かれる[1]。ただしそれらの間の系統関係は不確実である。

分類史[編集]

nine-primaried oscines は伝統的にはさまざまに分類されてきたが、ムクドリモドキ類は多くの場合、単独でムクドリモドキ科を構成していた。

ただし、nine-primaried oscines 全体をアトリ科1科としたSibley and Ahlquist (1970)[7]や、New World nine-primaried oscines 全体をホオジロ科1科とした AOU Checklist (1983) では、ムクドリモドキ亜科 Icterinae となった。さらに Sibley et al. (1988) では、アトリ科ホオジロ亜科ムクドリモドキ族 Icterini となった。

属と種[編集]

属と種は国際鳥類学会議 (IOC)[8]による。27属108種。

属の分類は Lanyon & Omland (1999)[1]より。ただし彼らが扱わなかったカブトオオツリスドリ Clypicterusオビオオオツリスドリ Ocyalusアカハラムクドリモドキ Hypopyrrhus は、他の研究や伝統的な位置づけによった。

Caciques snd Oropendolas[編集]

Cup-Nesting Caciques[編集]

Orioles[編集]

Grackles and Allies[編集]

Meadowlarks and Allies[編集]

出典[編集]

  1. ^ a b c d Lanyon, Scott M.; Omland, Kevin E. (1999), “A molecular phylogeny of the Blackbirds (Icteridae): five lineages revealed by cytochrome-B sequence data”, Auk 116 (3): 629?639, http://elibrary.unm.edu/sora/Auk/v116n03/p0629-p0639.pdf
  2. ^ 森岡弘之, “ムクドリモドキ”, 世界大百科事典, 平凡社
  3. ^ Lovette, I. J.; Bermingham, E. (2002), “What is a Wood-Warbler? Molecular characterization of a monophyletic Parulidae”, Auk 119: 695–714, http://www.stri.si.edu/sites/publications/PDFs/Bermingham,%20Warbler%20Parulidae%20Auk02.pdf
  4. ^ 中村登流, “ムクドリモドキ”, 日本大百科全書, Yahoo!百科事典, 小学館, http://100.yahoo.co.jp/detail/ムクドリモドキ/
  5. ^ a b Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. (2007), “Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective”, Mol. Phylogenet. Evol. 45: 1014?1032, オリジナルの2010年7月11日時点によるアーカイブ。, https://web.archive.org/web/20100711201517/http://www.bio.sdsu.edu/pub/burns/Klickaetal2007.pdf
  6. ^ a b Weir, J. T.; Bermingham, E.; Schluter, D. (2009), “The Great American Biotic Interchange in birds”, Proc. Natl. Acad. Sci. 106: 21737-21742, http://www.pnas.org/content/106/51/21737.full
  7. ^ Sibley, C.G. (1970), “Family Mimidae, Thrashers and Mockingbirds”, A Comparative Study of the Egg-White Proteins of Passerine Birds, Bulletin 32, New Heaven, CT: Peabody Museum of Natural History and Department of Biology, Yale University
  8. ^ Gill, Frank; Donsker, David, eds. (2012), “Buntings, tanagers and allies”, IOC World Bird Names, version 3.1, オリジナルの2013年10月21日時点によるアーカイブ。, https://web.archive.org/web/20131021042403/http://www.worldbirdnames.org/n-buntings.html

参考文献[編集]

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語

ムクドリモドキ科: Brief Summary ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語

ムクドリモドキ科(ムクドリモドキか、Icteridae)は、鳥綱スズメ目に属する科である。

ムクドリモドキ(椋鳥擬)と総称される。ただし「ムクドリモドキ」は1種 Icterus icterus の和名でもある。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語

찌르레기사촌류 ( Korean )

provided by wikipedia 한국어 위키백과

찌르레기사촌류(Icterids)는 소형 또는 중형 크기의 명금류찌르레기사촌과 또는 찌르레기흉내쟁이과(Icteridae)를 형성한다. 다양한 색깔을 띠며, 신대륙에 제한적으로 분포한다.

하위 속

계통 분류

다음은 2019년 올리버로스(Oliveros) 등의 연구에 의한 멧새상과의 계통 분류이다.[2]

멧새상과

지빠귀풍금조과

       

긴발톱멧새과

   

멧새과

         

홍관조과

     

미트로스핑구스풍금조과

   

풍금조과

         

신대륙참새과

       

아메리카솔새과

   

찌르레기사촌과

       

Calyptophilidae

     

굴뚝지빠귀과

       

푸에르토리코풍금조과

   

스핀달리스과

     

히스파니올라풍금조과

                 

각주

  1. 찌르레기사촌속(Icterus)은 찌르레기흉내쟁이속 또는 열대꾀꼬리속으로도 불린다.
  2. Oliveros, C.H.; 외. (2019). “Earth history and the passerine superradiation”. 《Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America》 116 (16): 7916–7925. doi:10.1073/pnas.1813206116. PMC 6475423. PMID 30936315.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia 작가 및 편집자