L'albada (Anthyllis cytisoides) és una espècie de la família de les fabàcies molt comuna arreu del territori.[1]
Nanofaneròfit[2] d'uns 30 a 90 cm d'altura, encara que a vegades pot arribar als 150 cm. Les seues branques són erectes, cobertes totalment per abundants pèls blanquinosos o grisencs, molt fins i atapeïts. Les fulles basals són simple, amb pecíol curt, i linear-lanceolades, mentre que les superiors són trifoliades, inserides sense pecíol sobre la tija, de forma lanceolat-el·líptica. La inflorescència és una espiga (amb les flors agrupades en nombre d'1 a 3), llarga i ininterrompuda. Les flors són papilionades, amb el calze pubescent. La corol·la és groga, amb la quilla corbada i l'estendard més llarg que les ales. La floració té lloc entre el maig i l'agost.[3] La pol·linització és entomòfila, sobretot duta a terme per abelles i borinots, desenvolupant-se només una llavor en cada primordi seminal. El fruit és un llegum ovoide, indehiscent, monosperma, xicotet i amb taques roges longitudinals. La llavor és de color groc a verdós, amb forma arronyonada. La maduració dels fruits es dóna entre l'abril i l'agost, moment en el qual s'ha de procedir a la seua recol·lecció, la qual ha de fer-se manualment, mitjançant el munyiment de les tiges florals. L'estat de maduresa es manifesta quan els fruits comencen a adquirir una tonalitat rogenca. Degut a llargs períodes de sequera pot arribar a perdre les fulles, per a rebrotar quan les condicions d'humitat edàfica ho permetisquen.[4] El nombre cromosòmic és 2n = 14.[5]
Habita les brolles litorals, en zones semiàrides i prefereix els sòls calcaris. És una planta endèmica del sud-oest d'Europa i del nord d'Àfrica. Es troba sobretot a les Illes Balears i a la costa sud-est de la Península Ibèrica, en zones lliures de gelades.[6]
albada (B, C), albaida (PV, C), aubada (B), botja blanca (C), botja de cuc (C), botja (PV), botja de cuca (C), botja de cuques (B), botja de rames (PV), botja rasparella (PV), botja rasposa (PV), botja resparella (PV), botxa (B), cugot (B), estepa groga (B), herba blanca (PV) i rapa (B).[7]
És una planta atractiva per a jardineria, tant pel seu fullatge com per les seues flors. És una planta mel·lífera molt important, de la qual s'obté mel monofloral, de consistència lleugera, considerada de primera qualitat després de la de flor del taronger i romer. És per això que és una gran aliada de l'hort ecològic per atraure a fauna auxiliar. En medicina popular s'usa com a estomacal, antiasmàtic i anti-refredat. Però un dels usos més importants en l'actualitat és la seua utilització per a la revegetació[8] de zones degradades, ja que té un alt valor protector.[4]
Es pot sembrar el llegum directament i germinarà als 15-20 dies, sense necessitat de cap tractament pregerminatiu. Presenta una germinació epigea. En germinar, apareixen unes plàntules delicades, d'1 a 3 cm, amb dos cotilèdons verds el·lipsoidals de 2 a 4 mm de llarg, amb fulles primordials simples, semblants a les adultes.[9][10]
L'albada (Anthyllis cytisoides) és una espècie de la família de les fabàcies molt comuna arreu del territori.
.jpg)
.jpg)
