L'argelaga borda, argelaga, argelaga de bosc, argelaga de marge, argelaga de muntanya, gatosa (negra) o argilaga (Genista scorpius)[1] és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la ginesta però és molt més petita i punxa molt.
És un arbust molt ramificat, de 0,5 a 2 m i d'un to verd grisenc. Té fulles simples de 4 a 8 mm de llargada, lanceolades i molt escasses.
Les flors papilionades, són d'1 cm aproximadament de color groc viu carbassat i es reuneixen en grups al llarg de les tiges i damunt de les espines.
Tradicionalment les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la matança del porc per socarrimar els pels de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.
Vista de la planta
Vista de la planta
Hàbitat
Detall de les flors
L'argelaga borda, argelaga, argelaga de bosc, argelaga de marge, argelaga de muntanya, gatosa (negra) o argilaga (Genista scorpius) és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la ginesta però és molt més petita i punxa molt.
És un arbust molt ramificat, de 0,5 a 2 m i d'un to verd grisenc. Té fulles simples de 4 a 8 mm de llargada, lanceolades i molt escasses.
Les flors papilionades, són d'1 cm aproximadament de color groc viu carbassat i es reuneixen en grups al llarg de les tiges i damunt de les espines.
Tradicionalment les argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la matança del porc per socarrimar els pels de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.
