dcsimg

Distribution in Egypt

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Mareotic Sector.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Life Expectancy

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Perennail.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Size

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Height: 0.5-1.5 m.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Rhamnus lycioides ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Rhamnus lycioides, el espín negru, cambrón o escambrón, ye una especie de planta arbustiva perteneciente a la familia Rhamnaceae. Na Península Ibérica distribuyir pol centru, este y sur y el so hábitat natural son los monte esclerófilos, al abelugu de pinos, encinas y caxigales

 src=
Vista de la planta

Descripción

Ye un parrotal de 1,5-3 metros d'altor, con abondoses cañes que formen un marayu. La corteza de los tarmos ye de color abuxáu y estos tán remataos con escayos. Fueyes verdes, estreches y allargaes que dacuando s'enanchen llixeramente escontra'l ápiz. Son coriacees y persistentes y los nervios llaterales tán pocu o nada marcaos pol viesu.

Flores bien pequeñes, solitaries o en pequeños hacecillos nes axiles de les fueyes, de color verde-amarellentáu con 4 lóbulos triangulares. Los pétalos son rudimentarios o inesistentes. El frutu ye globosu,con poca carne, primeramente verde y al maurecer de color negru.

Taxonomía

Rhamnus lycioides describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, Editio Secunda 279, nel añu 1762.[1]

Etimoloxía

Rhamnus: nome xenéricu que deriva d'un antiguu nome griegu pal espín cerval.[2]

lycioides: epítetu llatín ;Sinonimia:

  • Atulandra arragonensis Raf.
  • Verlangia sicula Neck. ex Raf.[3]
subsp. graeca (Boiss. & Reut.) Tutin
  • Rhamnus graeca Boiss. & Reut.[4]
subsp. oleoides (L.) Jahand. & Maire
  • Rhamnus oleoides L.[5]
subsp. velutina (Boiss.) Tutin
  • Rhamnus velutina Boiss.[6]

Nome común

  • Castellanu: alariego, artos, escambrones, escambrón, artuganciu, espín, espín negru, espín prieto, espín roqueru, gargullero, prieto, tamujo.[7]

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Rhamnus lycioides: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Rhamnus lycioides

Rhamnus lycioides, el espín negru, cambrón o escambrón, ye una especie de planta arbustiva perteneciente a la familia Rhamnaceae. Na Península Ibérica distribuyir pol centru, este y sur y el so hábitat natural son los monte esclerófilos, al abelugu de pinos, encinas y caxigales

 src= Vista de la planta
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Arçot ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

L'arçot, espí negre, garboller, trencaolles,[1] o escambró[2] (Rhamnus lycioides), és una espècie de planta amb flor de la família de les ramnàcies.

Descripció

És un arbust molt ramificat, amb espines a la tija, de fulla persistent d'1 a 2 m d'alçada. Les fulles són enteres, sèssils, linears-espatulades, reunides en fascicles, de color verd clar. Floreix del març fins al maig, amb flors grogues de quatre pètals. El fruit és una drupa esfèrica de color negrós.

Distribució i hàbitat

En la vegetació dels Països Catalans es troba en sòls carbonatats en màquies litorals i continentals des del nivell del mar fins als 650 metres.[3][4]

Referències

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 143-144. ISBN 84-7306-407-0.
  2. Garrido Palacios, José. Estudi dels aiguamolls en el municipi de Fraga i mesures de planificació i gestió de l'ús sostenible (en català). Fraga: Institut d'Estudis del Baix Cinca, 2006, p. 80. ISBN 9788487861123.
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya - Rhamnus lycioides subsp. lycioides» (en català). [Consulta: 30 desembre 2015].
  4. «FloraCatalana.net - Rhamnus lycioides L. subsp. lycioides» (en català). [Consulta: 30 desembre 2015].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Arçot: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

L'arçot, espí negre, garboller, trencaolles, o escambró (Rhamnus lycioides), és una espècie de planta amb flor de la família de les ramnàcies.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Rhamnus lycioides ( German )

provided by wikipedia DE

Rhamnus lycioides oder der Bocksdornartige Kreuzdorn,[1] ist eine Pflanzenart aus der Gattung Kreuzdorn (Rhamnus) innerhalb der Familie der Kreuzdorngewächse (Rhamnaceae). Das Verbreitungsgebiet erstreckt sich über den Mittelmeerraum.

Beschreibung

 src=
Zweige mit Laubblättern und schwarzen Dornen
 src=
Zweig mit Laubblättern und vierzähligen Blüten von Rhamnus lycioides subsp. graeca
 src=
Zweig mit Laubblättern und Früchten

Vegetative Merkmale

Rhamnus lycioides ist ein sommergrüner oder immergrüner, sehr formenreicher, dornenbewehrter Strauch, der Wuchshöhen von etwa 1 Meter erreicht. Die Rinde älterer Zweige sind grau.[2]

Die Laubblätter stehen gegenständig[3], büschelig an Kurztrieben.[4] Die einfache, ganzrandige, kahle, hellgrüne Blattspreite ist bei einer Länge von 0,5 bis 3,5 Zentimetern sowie einer Breite von 0,3 bis 1 Zentimetern linealisch bis verkehrt-eiförmig mit stumpfen bis stachelspitzigen oberen Ende.

Generative Merkmale

Die gelblichen Blüten sind unauffällig, stehen in Gruppen und erscheinen schon im Winter.[2] Die Blüten sind vierzählig. Der Blütenkelch endet in vier spitzen Kelchzipfeln.[3]

Die Früchte sind bei einer Länge von 4 bis 6 Millimetern eiförmig, zu Beginn gelblich und werden zur Reife schwarz.[2]

Standortbedingungen

Rhamnus lycioides wächst auf felsigen und nährstoffarmen Böden.[2]

Systematik und Verbreitung

Die Art Rhamnus lycioides gehört zur Untergattung Rhamnus in der Gattung Rhamnus.[4]

Rhamnus lycioides ist im Mittelmeerraum verbreitet. Rhamnus lycioides kommt besonders in Spanien und auf den Balearen.[4] Sie fehlt jedoch auf Korsika, auf der Apenninhalbinsel und im Gebiet des ehemaligen Jugoslawien.[3]

Je nach Autor werden bei Rhamnus lycioides mehrere Unterarten unterschieden:[5]

  • Rhamnus lycioides subsp. atlantica (Murb.) Jahand. & Maire: Sie kommt in Marokko und Algerien vor.[5]
  • Rhamnus lycioides subsp. borgiae Rivas Mart. & J.M.Pizarro: Sie kommt in Marokko, Tunesien und Spanien vor.[5]
  • Rhamnus lycioides subsp. graeca (Boiss. & Reut.) Tutin (Syn.: Rhamnus graeca Boiss. & Reut., Rhamnus palaestina Boiss.): Sie kommt in Griechenland, in Kreta, auf Inseln in der Ägäis, in der Türkei, in Zypern, Syrien, im Libanon, im Gebiet von Israel und Jordanien und auf der Sinaihalbinsel vor.[5]
  • Rhamnus lycioides subsp. laderoi Rivas Mart. & J.M.Pizarro: Sie kommt in Portugal und in Spanien vor.[5]
  • Rhamnus lycioides L. subsp. lycioides: Sie kommt ursprünglich in Spanien, auf Mallorca und Ibiza vor.[5]
  • Rhamnus lycioides subsp. oleoides (L.) Jahand. & Maire (Syn.: Rhamnus oleoides L.): Sie kommt im Mittelmeerraum von Marokko und Portugal bis Zypern und der Türkei vor.[6]
  • Rhamnus lycioides subsp. velutina (Boiss.) Nyman (Syn.: Rhamnus velutina Boiss.): Sie kommt in Marokko, Tunesien und Spanien vor.[5]

Nachweise

  1. Peter Schönfelder, Ingrid Schönfelder: Die neue Kosmos-Mittelmeerflora. Franckh-Kosmos-Verlag Stuttgart 2008. ISBN 978-3-440-10742-3. S. 308.
  2. a b c d Frédéric Tournay: Rhamnus lycioides. Biologie an der Universität Ulm, abgerufen am 18. April 2010 (englisch).
  3. a b c Ingrid Schönfelder, Peter Schönfelder: Die Kosmos-Mittelmeerflora. Über 500 Mittelmeerpflanzen in Farbfotos (= Kosmos-Naturführer). 3. Auflage. Franckh-Kosmos, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07803-5, S. 144.
  4. a b c Peter Schütt, Hans Joachim Schuck, Bernd Stimm (Hrsg.): Lexikon der Baum- und Straucharten. Das Standardwerk der Forstbotanik. Morphologie, Pathologie, Ökologie und Systematik wichtiger Baum- und Straucharten. Nikol, Hamburg 2002, ISBN 3-933203-53-8, S. 238 (Nachdruck von 1992).
  5. a b c d e f g T. Henning, E. von Raab-Straube (2016): Rhamnaceae.: Datenblatt Rhamnus lycioides, In: Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity.
  6. Rhamnus lycioides subsp. oleoides im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Abgerufen am 18. April 2010.

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Rhamnus lycioides: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Rhamnus lycioides oder der Bocksdornartige Kreuzdorn, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Kreuzdorn (Rhamnus) innerhalb der Familie der Kreuzdorngewächse (Rhamnaceae). Das Verbreitungsgebiet erstreckt sich über den Mittelmeerraum.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Rhamnus lycioides

provided by wikipedia EN

Detail of branches

Rhamnus lycioides, the black hawthorn, European buckthorn, or Mediterranean buckthorn, is a shrub up to about 1 metre tall[1] in the buckthorn family, Rhamnaceae. It is found in the Mediterranean region, in southern Europe and northern Africa. Its scientific name lycioides refers to its resemblance to the botanical genus Lycium.

Description

Rhamnus lycioides is a slow growth shrub adapted to dry Mediterranean climate. It is a deciduous or evergreen shrub of 1.5–3 meters high with a tangled, thorny, and many-branched form. The bark is grayish, and the young stems are topped with a thorn.

Leaves are light green and, 0.5 to 3.5 centimeters long and 0.3 to 1 inch wide. The tip is obtuse to apiculate. The leaf is entire, linear to obovate, glabrous, narrow and elongated, sometimes slightly broadened towards the apex. They are sometimes leathery and persistent. Lateral nerves have little or no markings on the underside.

The yellow flowers are inconspicuous, standing in groups and appear in the winter. The calyx shows four sharp corners. The flowers are very small, solitary or in small bundles in the axils of the leaves, greenish-yellow with 4 triangular lobes. The petals are rudimentary or nonexistent.

The fruits ovoid, 4-6 millimeters large, yellowish and are beginning to ripen black. The berry is having inside a single seed or more, depending on the subspecies.

It does not bloom and bear fruit at the same time. Several specimens of the same population bear fruit in different months extending the availability of the species as food for birds that disperse their seeds. The berry is purgative, very bitter and in large quantities is toxic to humans.

Subspecies

Five subspecies are recognized:[2]

  • Rhamnus lycioides subsp. lycioides
  • Rhamnus lycioides subsp. atlantica (Murb.) Jahand. & Maire
  • Rhamnus lycioides subsp. borgiae Rivas Mart. & J.M.Pizarro
  • Rhamnus lycioides subsp. graeca (Boiss. & Reut.) Tutin
  • Rhamnus lycioides subsp. laderoi Rivas Mart. & J.M.Pizarro

Ecology

In the Iberian Peninsula is distributed throughout the central, eastern and south and its natural habitat are the sclerophyllous forest, and woods of pines, oaks, holm oaks and quercus coccifera.

The species is found in the Mediterranean region, particularly in Spain and the Balearic Islands. It also grows on mediterranean Islands and islets, Norther Africa, the Apennine Peninsula and in former Yugoslavia on rocky, nutrient-poor soils.

The plant appears in sclerophyllous forests, scrub, and even solitary in severely degraded drylands as a pioneer species as the species is resilient to overgrazing and trampling by livestock. It is very resistant to drought, preferring calcareous soils. In extremely dry and windy climates it appears in the rocks. It survives in desert areas with annual rainfall of 200 mm.

Shrubs of Rhamnus lycioides in Turkey

The plant thrives in dry forests and bushes, under the Kermes oak, the Holm oak, Aleppo pine and juniper. It is a very hardy plant, which occupies poor soils, gritty and highly eroded. Along with the gorse and thistles are the latest species to disappear in overgrazed areas, being of inestimable value to small birds for its fruit and as the protection and support for their nests. The species is very important for desert birds by their fruits with high water content. The fruit can cause death in mammals, but is consumed by ants and birds.

References

Wikimedia Commons has media related to Rhamnus lycioides.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Rhamnus lycioides: Brief Summary

provided by wikipedia EN
Detail of branches

Rhamnus lycioides, the black hawthorn, European buckthorn, or Mediterranean buckthorn, is a shrub up to about 1 metre tall in the buckthorn family, Rhamnaceae. It is found in the Mediterranean region, in southern Europe and northern Africa. Its scientific name lycioides refers to its resemblance to the botanical genus Lycium.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Rhamnus lycioides ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Rhamnus lycioides, el espino negro, cambrón o escambrón, es una especie de planta arbustiva de la familia Rhamnaceae. En la península ibérica se distribuye por el centro, este y sur y su hábitat natural son los bosque esclerófilos, al abrigo de pinos, encinas y quejigos[cita requerida]

 src=
Vista de la planta

Descripción

Es un arbusto de 1,5-3 metros de altura, con abundantes ramas que forman una maraña. La corteza de los tallos es de color grisáceo y estos están rematados con espinas. Hojas verdes, estrechas y alargadas que a veces se ensanchan ligeramente hacia el ápice. Son coriáceas y persistentes y los nervios laterales están poco o nada marcados por el envés. [Flor]]es muy pequeñas, solitarias o en pequeños hacecillos en las axilas de las hojas, de color verde-amarillento con 4 lóbulos triangulares. Los pétalos son rudimentarios o inexistentes. El fruto es globoso, con poca carne, inicialmente verde y al madurar de color negro. Fuente: Rhamnus lycioides – JB-PSA1-03 Jardín Botánico de la Universidad de Málaga

Taxonomía

Rhamnus lycioides fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum, Editio Secunda 279, en el año 1762.[1]

Etimología

Rhamnus: nombre genérico que deriva de un antiguo nombre griego para el espino cerval.[2]

Sinonimia
  • Atulandra arragonensis Raf.
  • Verlangia sicula Neck. ex Raf.[3]
subsp. graeca (Boiss. & Reut.) Tutin
  • Rhamnus graeca Boiss. & Reut.[4]
subsp. oleoides (L.) Jahand. & Maire
  • Rhamnus oleoides L.[5]
subsp. velutina (Boiss.) Tutin
  • Rhamnus velutina Boiss.[6]

Nombres comunes

  • Castellano: alariego, artos, escambrones, escambrón, escaramujo, espino, espino negro, espino prieto, espino roquero, gargullero, prieto, tamujo.[7]

Referencias

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Rhamnus lycioides: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Rhamnus lycioides, el espino negro, cambrón o escambrón, es una especie de planta arbustiva de la familia Rhamnaceae. En la península ibérica se distribuye por el centro, este y sur y su hábitat natural son los bosque esclerófilos, al abrigo de pinos, encinas y quejigos[cita requerida]

 src= Vista de la planta
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Ena arrunt ( Basque )

provided by wikipedia EU

Ena arrunta (Rhamnus lycioides) zuhaixka adartsua da, hosto txiki gogorrekikoa eta banakako loreak dituena. Mediterraneoko ertzetan eta Iberiar Penintsulako estepa eskualdeetan hazten da.

Erreferentziak

Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Ena arrunt: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Ena arrunta (Rhamnus lycioides) zuhaixka adartsua da, hosto txiki gogorrekikoa eta banakako loreak dituena. Mediterraneoko ertzetan eta Iberiar Penintsulako estepa eskualdeetan hazten da.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Rhamnus lycioides ( French )

provided by wikipedia FR
 src=
Détail des branches

Rhamnus lycioides, Aubépine noire, Argousier européen, ou encore Argousier de la Méditerranée, est une espèce d’arbustes atteignant environ 1 mètre de haut [2] dans la famille des Rhamnaceae (Argousiers). On le trouve dans la région méditerranéenne dans le sud de l'Europe et en Afrique du Nord. Son nom scientifique lycioides fait référence à sa ressemblance avec le genre botanique Lycium.

La description

Rhamnus lycioides est un arbuste à croissance lente, adapté au climat méditerranéen sec. C'est un arbuste à feuilles caduques ou à feuilles persistantes de 1,5–3 mètres de haut à la forme enchevêtrée, épineuse et à plusieurs branches. L'écorce est grisâtre et les jeunes tiges sont surmontées d'une épine.

Les feuilles sont vert clair et mesurent 0,5 à 3,5 cm de long et 0,3 à 1 pouce de large. La pointe est obtuse à apiculée. La feuille est entière, linéaire à obovale, glabre, étroite et allongée, parfois légèrement élargie vers le sommet. Elles sont parfois coriaces et persistantes. Les nervures latérales ont peu ou pas de marques sur le dessous.

Les fleurs jaunes sont discrètes, debout en groupes et apparaissent en hiver. Le calice montre quatre coins pointus. Les fleurs sont très petites, solitaires ou groupées à l'aisselle des feuilles, jaune verdâtre avec 4 lobes triangulaires. Les pétales sont rudimentaires ou inexistants.

Les fruits sont ovoïdes, jaunâtres, de 4 à 6 millimètres. La baie contient une seule graine ou plus, selon la sous-espèce.

Il ne fleurit pas et ne porte pas de fruits en même temps. Plusieurs spécimens d'une même population portent leurs fruits au cours de mois différents, ce qui élargit la disponibilité de l'espèce comme aliment pour les oiseaux qui dispersent leurs graines. La baie est purgative, très amère, et en grande quantité est toxique pour l'Homme.

Sous-espèces

Cinq sous-espèces sont reconnues[3] :

Rhamnus lycioides subsp. atlantica (Murb.) Jahand. & Maire est maintenant connu sous le nom de Rhamnus atlantica[3].

Écologie

La péninsule ibérique est répartie dans le centre, l'est et le sud et son habitat naturel est constitué de forêts sclérophylles et de bois de pins, de chênes, de chênes verts et de chêne kermès.

L'espèce est présente dans la région méditerranéenne, en particulier en Espagne et dans les îles Baléares. Il pousse également sur les îles et îlots méditerranéens, en Afrique du Nord, dans la péninsule des Apennins et dans l'ex-Yougoslavie sur des sols rocheux et pauvres en éléments nutritifs.

La plante apparaît dans les forêts sclérophylles, les garrigues et même solitaire dans les zones arides très dégradées en tant qu'espèce pionnière, étant capable de résister au surpâturage et au piétinement du bétail. Il est très résistant à la sécheresse, préférant les sols calcaires. Dans les climats extrêmement secs et venteux, il apparaît dans les rochers. Il survit dans les zones désertiques avec des précipitations annuelles de 200 mm.

La plante prospère dans les forêts sèches et les arbustes, sous le chêne kermès, le chêne vert, le pin d'Alep et le genévrier. C'est une plante très rustique, qui occupe des sols pauvres, graveleux et très érodés. Avec les ajoncs et les chardons, il est des dernières espèces à disparaître dans les zones surexploitées. Ils ont une valeur inestimable pour les petits oiseaux pour les fruits, comme protection et ou support pour leurs nids. L'espèce est très importante pour les oiseaux du désert car ses fruits ont une forte teneur en eau. Le fruit peut causer la mort chez les mammifères, mais il est consommé par les fourmis et les oiseaux.

Voir également

Liste des sous-espèces

Selon BioLib (4 avril 2019)[8] et Tropicos (4 avril 2019)[9] :

  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. oleoides (L.) Jahand. & Maire

Selon Catalogue of Life (4 avril 2019)[10] :

  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. atlantica (Murb.) Jahandiez & Maire
  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. borgiae
  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. graeca (Boiss. & Reuter) Tutin
  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. laderoi Rivas Mart. & J. M. Pizarro
  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. lycioides

Selon NCBI (4 avril 2019)[11] :

  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. oleoides (L.) Jahand. & Maire

Selon The Plant List (4 avril 2019)[1] :

  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. graeca (Boiss. & Reut.) Tutin
  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. oleoides (L.) Jahand. & Maire
  • sous-espèce Rhamnus lycioides subsp. velutina (Boiss.) Tutin

Notes et références

  1. a b c et d The Plant List (2013). Version 1.1. Published on the Internet; http://www.theplantlist.org/, consulté le 4 avril 2019
  2. « Mediterranean Plants Identification and Distribution »
  3. a et b « The Plant List: A Working Checklist of all Plant Species »
  4. « The Plant List, Rhamnus lycioides »
  5. « The Plant List, Rhamnus lycioides subsp. graeca »
  6. « The Plant List, Rhamnus lycioides subsp. oleoides »
  7. « The Plant List, Rhamnus lycioides subsp. velutina »
  8. BioLib, consulté le 4 avril 2019
  9. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden., consulté le 4 avril 2019
  10. Bánki, O., Roskov, Y., Vandepitte, L., DeWalt, R. E., Remsen, D., Schalk, P., Orrell, T., Keping, M., Miller, J., Aalbu, R., Adlard, R., Adriaenssens, E., Aedo, C., Aescht, E., Akkari, N., Alonso-Zarazaga, M. A., Alvarez, B., Alvarez, F., Anderson, G., et al. (2021). Catalogue of Life Checklist (Version 2021-10-18). Catalogue of Life. https://doi.org/10.48580/d4t2, consulté le 4 avril 2019
  11. NCBI, consulté le 4 avril 2019

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Rhamnus lycioides: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR
 src= Détail des branches

Rhamnus lycioides, Aubépine noire, Argousier européen, ou encore Argousier de la Méditerranée, est une espèce d’arbustes atteignant environ 1 mètre de haut dans la famille des Rhamnaceae (Argousiers). On le trouve dans la région méditerranéenne dans le sud de l'Europe et en Afrique du Nord. Son nom scientifique lycioides fait référence à sa ressemblance avec le genre botanique Lycium.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Rhamnus lycioides ( Latin )

provided by wikipedia LA

Rhamnus lycioides (binomen a Carolo Linnaeo anno 1762 statutum) est planta familiae Rhamnacearum quae in collibus iuxta oras Mediterraneas sponte gignitur. Fructus avibus gratissimos, hominibus haud comestibiles, in medicina utiles producit. Latinitate communi olim rhamnus tertius nuncupabatur.

Bibliographia

Nexus externi

Commons-logo.svg Vicimedia Communia plura habent quae ad Rhamnum lycioiden spectant.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Rhamnus lycioides: Brief Summary ( Latin )

provided by wikipedia LA

Rhamnus lycioides (binomen a Carolo Linnaeo anno 1762 statutum) est planta familiae Rhamnacearum quae in collibus iuxta oras Mediterraneas sponte gignitur. Fructus avibus gratissimos, hominibus haud comestibiles, in medicina utiles producit. Latinitate communi olim rhamnus tertius nuncupabatur.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Rhamnus lycioides ( Norwegian )

provided by wikipedia NO


Rhamnus lycioides er en løvfellende busk i trollheggfamilien.

Den har en tett vekst med mange torner og blir opptil én meter høy. Bladformen varierer med underarten; subsp. lycioides har linjeformede blad, mens subsp. oleoides har ovale blad. Blomstene er små og grønngule, og frukten er svart når den er moden. Den vokser på steinete steder og i kratt i middelhavslandene.

Arten er svært variabel og deles i fire underarter.

Kilder

Eksterne lenker

 src=
Rhamnus lycioides fra Spania
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Rhamnus lycioides: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NO


Rhamnus lycioides er en løvfellende busk i trollheggfamilien.

Den har en tett vekst med mange torner og blir opptil én meter høy. Bladformen varierer med underarten; subsp. lycioides har linjeformede blad, mens subsp. oleoides har ovale blad. Blomstene er små og grønngule, og frukten er svart når den er moden. Den vokser på steinete steder og i kratt i middelhavslandene.

Arten er svært variabel og deles i fire underarter.

subsp. graecus – sørlige Hellas og øyene i Egeerhavet subsp. lycioides – Spania, Balearene subsp. oleoides – spredt i hele middelhavsområdet, ofte regnet som egen art subsp. velutina – Sør-Spania (Granada, Málaga, Almería, Murcia)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Rhamnus lycioides ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Rhamnus lycioides é uma espécie de planta com flor pertencente à família Rhamnaceae.

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum, Editio Secunda 279. 1762.[1]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]

Referências

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 29 de setembro de 2014 http://www.tropicos.org/Name/27501121>
  2. Sequeira M, Espírito-Santo D, Aguiar C, Capelo J & Honrado J (Coord.) (2010). Checklist da Flora de Portugal (Continental, Açores e Madeira). Associação Lusitana de Fitossociologia (ALFA).

Bibliografia

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Rhamnus lycioides: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Rhamnus lycioides é uma espécie de planta com flor pertencente à família Rhamnaceae.

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum, Editio Secunda 279. 1762.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Rhamnus lycioides ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Опис

Кущ листяний або вічнозелений, 1.5-3 м заввишки, з багатьма гілками із шипами. Старі гілки сірі. Зелене, шкірясте, вузьке й витягнуте, що іноді злегка розширюються до вершини, листя завдовжки від 0.5 до 3.5 сантиметрів і шириною від 0.3 до 1 см. Утворює дуже маленькі, одиночні або в невеликих пучках в пазухах листків, зеленувато-жовті квіти. Пелюстки знаходяться в зародковому стані або взагалі відсутні. Плоди 3.3-5 x 3.4-5 мм. Плоди кулясті, з невеликою кількістю м'якоті, спочатку зелені й жовтуваті, коли дозрілі — чорні. Всередині одне насіння або більше, залежно від підвиду. Насіння від 3.3 до 4.7 мм.

Поширення

Знаходиться в Середземноморському регіоні, в Південній Європі і Північній Африці. Росте на скелястих і бідних ґрунтах.

Екологія

Кілька особин одної й тої ж популяції дають фрукти в різні місяці, що корисно як їжа для птахів, які розсіюють насіння. Ягода проносна, дуже гірка й у великих кількостях токсична для людини.

Посилання

Галерея

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Rhamnus lycioides ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Rhamnus lycioides là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1762.[5]

Hình ảnh

Chú thích

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết họ Táo này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Rhamnus lycioides: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Rhamnus lycioides là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1762.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

毡毛鼠李 ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科
二名法 Rhamnus velutina
J. Anthony

毡毛鼠李学名Rhamnus velutina)为鼠李科鼠李属下的一个种。

参考文献

扩展阅读

小作品圖示这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

毡毛鼠李: Brief Summary ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

毡毛鼠李(学名:Rhamnus velutina)为鼠李科鼠李属下的一个种。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑