El pinell[1] o estepa de Montpeller (Coris monspeliensis) és una planta perenne herbàcia que pertany a la família Myrsinaceae. també rep els noms de pinzell, pinsell, herba pinzell, cepell, cepell bord; farigola borda, farigola de pastor, farigola mascle, timó reial, tomanyí, herba flatera, herba del fetge, herba soldadora, suelda-consuelda, herba saladora. Aquesta planta, de port semblant al de la farigola quan no està florida, prolifera sobre terrenys calcaris, guixencs, pedregosos i altres sols pobres. Creix a les serres litorals i als erms a on hi ha garrigar i matollar baix.
L'espècie és petita, de 10 a 15 cm d'alçada, nativa de la regió mediterrània. La mata és ramificada i llenyosa a la base. El pecíol és curt, amb forma lineal. El limbe és simple i té vora lobulada. Les fulles tenen la mateixa forma, talla i color que les de la farigola.
El pinell és una planta mel·lífera. Les flors tenen un color violeta molt vistós que atreu les abelles de la mel. Floreixen des de l'abril fins a l'estiu.[2] El fruit del pinell és una càpsula globosa de 0,5 a 2 mm que conté 4-6 llavors papil·loses.
El pinell s'ha emprat en la medicina casolana tradicional per curar ferides i fractures, car hom afirma que té la propietat de soldar els ossos. També es va utilitzar contra la diarrea, la pneumònia i la sífilis. Conté Vicenin-2 un Di-C-glucoflavon.[3] L'arrel té un gust intensament amarg que provoca nàusea i antigament es feia servir com a vomitiu.[4]
Inflorescència
Inflorescència. Les fulles recorden molt a les de la farigola.
Detall de la flor
Detall del fruit
El pinell o estepa de Montpeller (Coris monspeliensis) és una planta perenne herbàcia que pertany a la família Myrsinaceae. també rep els noms de pinzell, pinsell, herba pinzell, cepell, cepell bord; farigola borda, farigola de pastor, farigola mascle, timó reial, tomanyí, herba flatera, herba del fetge, herba soldadora, suelda-consuelda, herba saladora. Aquesta planta, de port semblant al de la farigola quan no està florida, prolifera sobre terrenys calcaris, guixencs, pedregosos i altres sols pobres. Creix a les serres litorals i als erms a on hi ha garrigar i matollar baix.
