dcsimg
Image of Blepharocalyx salicifolius (Kunth) O. Berg
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Myrtles »

Blepharocalyx salicifolius (Kunth) O. Berg

Blepharocalyx salicifolius ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Blepharocalyx salicifolius,[1] popularmente conocíu como arrayán, anacahuita y horco molle, ye una especie d'árbol de la familia de les mirtacees, endémicu del sur de Brasil, Arxentina, Paraguái y Uruguái.

 src=
Vista del árbol
 src=
Fueyes
 src=
Frutos

Descripción

Árbol d'ente 3 y 6 m. Tueru gruesu, escuru, corteza finamente sedada, con xamasca ye persistente, color verde brillante, que dende llueñe paez gris plateáu. Tien fueyes simples, opuestes, llanceolaes, 3,5-5,5 cm de llargu. Ápice acumináu o apiculáu, de cantos íntegros, y más clares nel viesu.

Les flores ablancazaes, de 1 cm de diámetru, a maneres de ramilletes presentar n'inflorescencies di o tri flores, 4 pétalos, 4 sépalos, numberosos estames. Florece en primavera. Los frutos son bayes redondes, pequeñes d'alredor de 1cm de diámetru, que van del mariellu en candia-púrpura según el maduror (reparándose distintos estadios simultáneamente). Son comestibles de sabor amargoso, llixeramente duce y mentoláu, recuerden al arume de la xamasca, dáse-yos principalmente un usu melecinal. Presenten d'una a cuatro granes nel so interior.

La madera ye dura, indiferenciada ente albura y duramen, color castañu claro, tonos grises, aniellos pocu demarcaos, testura bien fina y granu oblícuo, resistente, de bona calidá, dura y pesada.

Taxonomía

Blepharocalyx salicifolius describióse por (Kunth) O.Berg y espublizóse en Linnaea 27(4): 413–414. 1854[1856].[2]

Etimoloxía

Blepharocalyx: nome xenéricu que remanez del griegu Blepharo = (pestañes) + calyx = (mota), por cuenta de que les sos especies presenten una mota particularmente piloso.

salicifolius: epítetu llatín que significa "coles fueyes de sauce"

Sinonimia
  • Aulomyrcia mugiensis (Cambess.) O.Berg
  • Blepharocalyx acuminatissimus (Miq.) O.Berg
  • Blepharocalyx acuminatus O.Berg
  • Blepharocalyx affinis O.Berg
  • Blepharocalyx amarus O.Berg
  • Blepharocalyx angustifolius O.Berg
  • Blepharocalyx angustissimus O.Berg
  • Blepharocalyx apiculatus O.Berg
  • Blepharocalyx brunneus O.Berg
  • Blepharocalyx canescens O.Berg
  • Blepharocalyx cisplatensis Griseb.
  • Blepharocalyx cuspidatus O.Berg
  • Blepharocalyx depauperatus (Cambess.) O.Berg
  • Blepharocalyx deserti (Cambess.) Burret
  • Blepharocalyx gigantea Lillo
  • Blepharocalyx giganteus Lillo
  • Blepharocalyx lanceolatus O.Berg
  • Blepharocalyx longipes O.Berg
  • Blepharocalyx minutiflorus Mattos & D.Legrand
  • Blepharocalyx montanus Lillo
  • Blepharocalyx mugiensis (Cambess.) Burret
  • Blepharocalyx myrcianthoides Mattos
  • Blepharocalyx parvifolius O.Berg
  • Blepharocalyx picrocarpus O.Berg
  • Blepharocalyx pilosus O.Berg
  • Blepharocalyx ramosissimus O.Berg
  • Blepharocalyx serra O.Berg
  • Blepharocalyx sessilifolius O.Berg
  • Blepharocalyx strictus O.Berg
  • Blepharocalyx suaveolens (Cambess.) Burret
  • Blepharocalyx tweediei (Hook. & Arn.) O.Berg
  • Blepharocalyx umbilicatus (Cambess.) Burret
  • Blepharocalyx villosus O.Berg
  • Blepharocalyx widgrenii O.Berg
  • Eugenia acuminatissima Miq.
  • Eugenia adamantium Cambess.
  • Eugenia decumbens Cambess.
  • Eugenia depauperata Cambess.
  • Eugenia deserti Cambess.
  • Eugenia ipehuensis Barb.Rodr. ex Chodat & Hassl.
  • Eugenia piedadensis Kiaersk.
  • Eugenia salicifolia (Kunth) DC.
  • Eugenia suaveolens Cambess.
  • Eugenia tweediei Hook. & Arn.
  • Heteromyrtus umbilicata (Cambess.) Blume
  • Myrcia mugiensis Cambess.
  • Myrcianthes cisplatensis var. angustifolia O.Berg
  • Myrcianthes cisplatensis var. brevipedunculata O.Berg
  • Myrciaria angustifolia (O.Berg) Mattos
  • Myrciaria brevipedunculata (O.Berg) Mattos
  • Myrciaria deserti (Cambess.) O.Berg
  • Myrciaria dichotoma D.Legrand
  • Myrciaria piedadensis (Kiaersk.) Mattos & D.Legrand
  • Myrtus amara (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus amara (O. Berg) Arech.
  • Myrtus angustifolia (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus angustissima (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus apiculata (O.Berg) Kiaersk.
  • Myrtus apiculata var. microphylla Kiaersk.
  • Myrtus brunnea (O.Berg) Kiaersk.
  • Myrtus dumosa Spreng.
  • Myrtus lanceolata (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus longipes (O.Berg) Kiaersk.
  • Myrtus reinhardtiana Kiaersk.
  • Myrtus salicifolia Kunth
  • Myrtus stricta (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus umbilicata Cambess.
  • Myrtus widgrenii (O.Berg) Kiaersk.
  • Pseudomyrcianthes adamantium (Cambess.) Kausel[3]

Ver tamién

Referencies

  1. 1,0 1,1 1,2 «Blepharocalyx salicifolius (Kunth) O.Berg» (inglés). The Plant List. Consultáu'l 15 de xunetu de 2011.
  2. «Blepharocalyx salicifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 14 de xunu de 2014.
  3. «Blepharocalyx salicifolius». The Plant List. Consultáu'l 27 de xineru de 2015.

Bibliografía

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Blepharocalyx salicifolius: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Blepharocalyx salicifolius, popularmente conocíu como arrayán, anacahuita y horco molle, ye una especie d'árbol de la familia de les mirtacees, endémicu del sur de Brasil, Arxentina, Paraguái y Uruguái.

 src= Vista del árbol  src= Fueyes  src= Frutos
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Blepharocalyx salicifolius ( German )

provided by wikipedia DE
 src=
Illustration von Blepharocalyx salicifolius
 src=
Blätter und Blütenstand

Blepharocalyx salicifolius ist ein Baum in der Familie der Myrtengewächse aus dem nördlicheren Argentinien, Uruguay, Paraguay, Bolivien bis Peru und Ecuador sowie aus dem südlichen bis zentralen und östlichen Brasilien.

Beschreibung

Blepharocalyx salicifolius wächst als immergrüner Baum mit ausladender Krone bis über 20 Meter hoch. Der Stammdurchmesser erreicht etwa 40–50 Zentimeter.

Die einfachen kurz gestielten und kahlen bis leicht behaarten Laubblätter sind gegenständig. Der kurze, kahle bis behaarte, mehr oder weniger abgeflachte Blattstiel ist bis 1 Zentimeter lang. Die spitzen bis zugespitzten, seltener abgerundeten Blätter sind ganzrandig, eiförmig, -lanzettlich bis elliptisch, lanzettlich oder verkehrt-eiförmig, -eilanzettlich und bis 7 Zentimeter lang und bis 2,5 Zentimeter breit. Die Nervatur ist fein gefiedert, mit vielen schwachen, undeutlichen Seitenadern.

Die duftenden Blüten erscheinen an länger oder kürzer gestielten und einblütigen oder dichasialen, mehr oder weniger behaarten Blütenständen. Die sehr kleinen, vierzähligen und zwittrige Blüten mit doppelter Blütenhülle sind weiß. Die sehr kleinen, meist kahlen bis leicht behaarten Kelchblätter sind früh abfallend. Die bis 3 Millimeter langen Kronblätter sind bewimpert. Es ist ein kleiner, meist kahler Blütenbecher und bis über 100 vorstehende Staubblätter am Rand des Blütenbechers vorhanden. Der meist zweikammerige Fruchtknoten ist (halb)unterständig mit einem fast kahlen, langen und leicht konischen Griffel mit kleiner, kopfiger Narbe. Es ist ein kahler Diskus vorhanden.

Es werden meist mehrsamige, 5–8 Millimeter große, dunkel-purpurfarbene, glatte Früchte, Beeren mit Diskusresten an der Spitze gebildet. Die bis zu etwa 4 Samen sind nierenförmig und bis 5 Millimeter lang.

Taxonomie

Die Erstbeschreibung des Basionyms Myrtus salicifolia erfolgte 1823 durch Karl Sigismund Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Gen. Sp. 6: 108, t. 541.[1] Die Umteilung in die neu aufgestellte Gattung Blepharocalyx zu Blepharocalyx salicifolius erfolgte 1854 durch Otto Karl Berg in Linnaea 27: 413. Es ist eine Unzahl von Synonymen bekannt.[2][3]

Verwendung

Die Früchte sollen essbar sein. Die Blätter werden medizinisch verwendet.

Literatur

  • Harri Lorenzi: Árvores Brasileiras. Vol. 2, Instituto Plantarum, 1998, ISBN 85-86714-07-0, S. 244, online bei StuDocu.
  • Cecilia Ballvé Alice u. a.: Plantas Medicinais De Uso Popular: Atlas Farmacognóstico. Ulbra, 1995, ISBN 85-85692-12-X, S. 56 ff.

Einzelnachweise

  1. online biodiversitylibrary.org.
  2. Useful Tropical Plants.
  3. NYBG.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Blepharocalyx salicifolius: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE
 src= Illustration von Blepharocalyx salicifolius  src= Blätter und Blütenstand

Blepharocalyx salicifolius ist ein Baum in der Familie der Myrtengewächse aus dem nördlicheren Argentinien, Uruguay, Paraguay, Bolivien bis Peru und Ecuador sowie aus dem südlichen bis zentralen und östlichen Brasilien.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Blepharocalyx salicifolius ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Blepharocalyx salicifolius,[1]​ popularmente conocido como arrayán, anacahuita y horco molle, es una especie de árbol de la familia de las mirtáceas, endémico del sur de Brasil, Argentina, Paraguay y Uruguay.

 src=
Vista del árbol
 src=
Hojas
 src=
Frutos

Descripción

Árbol de entre 3 y 6 m. Tronco grueso, oscuro, corteza finamente agrietada, con follaje persistente, color verde brillante, que desde lejos parece gris plateado. Tiene hojas simples, opuestas, lanceoladas, 3,5-5,5 cm de largo. Ápice acuminado o apiculado, de bordes íntegros, y más claras en el envés.

Las flores blanquecinas, de 1 cm de diámetro, a modos de ramilletes se presentan en inflorescencias di o tri floras, 4 pétalos, 4 sépalos, numerosos estambres. Florece en primavera. Los frutos son bayas redondas, pequeñas de alrededor de 1cm de diámetro, que van del amarillo al rojo-púrpura según la madurez (observándose diferentes estadios simultáneamente). Son comestibles de sabor amargo, dulce (19º Brix) y mentolado, recuerdan al aroma del follaje, se les da principalmente un uso medicinal. En Uruguay suelen usarse como sustituto de pimienta cuando se usa en grano, especialmente en la mortadela{cita requerida}. Presentan de una a cuatro semillas en su interior.

La madera es dura, indiferenciada entre albura y duramen, color castaño claro, tonos grises, anillos poco demarcados, textura muy fina y grano oblicuo, resistente, de buena calidad, dura y pesada.

Taxonomía

Blepharocalyx salicifolius fue descrita por (Kunth) O.Berg y publicado en Linnaea 27(4): 413–414. 1854[1856].[2]

Etimología

Blepharocalyx: nombre genérico que deriva del griego Blepharo = (pestañas) + calyx = (cáliz), debido a que sus especies presentan un cáliz particularmente piloso.

salicifolius: epíteto latíno que significa "con las hojas de sauce"

Sinonimia
  • Aulomyrcia mugiensis (Cambess.) O.Berg
  • Blepharocalyx acuminatissimus (Miq.) O.Berg
  • Blepharocalyx acuminatus O.Berg
  • Blepharocalyx affinis O.Berg
  • Blepharocalyx amarus O.Berg
  • Blepharocalyx angustifolius O.Berg
  • Blepharocalyx angustissimus O.Berg
  • Blepharocalyx apiculatus O.Berg
  • Blepharocalyx brunneus O.Berg
  • Blepharocalyx canescens O.Berg
  • Blepharocalyx cisplatensis Griseb.
  • Blepharocalyx cuspidatus O.Berg
  • Blepharocalyx depauperatus (Cambess.) O.Berg
  • Blepharocalyx deserti (Cambess.) Burret
  • Blepharocalyx gigantea Lillo
  • Blepharocalyx giganteus Lillo
  • Blepharocalyx lanceolatus O.Berg
  • Blepharocalyx longipes O.Berg
  • Blepharocalyx minutiflorus Mattos & D.Legrand
  • Blepharocalyx montanus Lillo
  • Blepharocalyx mugiensis (Cambess.) Burret
  • Blepharocalyx myrcianthoides Mattos
  • Blepharocalyx parvifolius O.Berg
  • Blepharocalyx picrocarpus O.Berg
  • Blepharocalyx pilosus O.Berg
  • Blepharocalyx ramosissimus O.Berg
  • Blepharocalyx serra O.Berg
  • Blepharocalyx sessilifolius O.Berg
  • Blepharocalyx strictus O.Berg
  • Blepharocalyx suaveolens (Cambess.) Burret
  • Blepharocalyx tweediei (Hook. & Arn.) O.Berg
  • Blepharocalyx umbilicatus (Cambess.) Burret
  • Blepharocalyx villosus O.Berg
  • Blepharocalyx widgrenii O.Berg
  • Eugenia acuminatissima Miq.
  • Eugenia adamantium Cambess.
  • Eugenia decumbens Cambess.
  • Eugenia depauperata Cambess.
  • Eugenia deserti Cambess.
  • Eugenia ipehuensis Barb.Rodr. ex Chodat & Hassl.
  • Eugenia piedadensis Kiaersk.
  • Eugenia salicifolia (Kunth) DC.
  • Eugenia suaveolens Cambess.
  • Eugenia tweediei Hook. & Arn.
  • Heteromyrtus umbilicata (Cambess.) Blume
  • Myrcia mugiensis Cambess.
  • Myrcianthes cisplatensis var. angustifolia O.Berg
  • Myrcianthes cisplatensis var. brevipedunculata O.Berg
  • Myrciaria angustifolia (O.Berg) Mattos
  • Myrciaria brevipedunculata (O.Berg) Mattos
  • Myrciaria deserti (Cambess.) O.Berg
  • Myrciaria dichotoma D.Legrand
  • Myrciaria piedadensis (Kiaersk.) Mattos & D.Legrand
  • Myrtus amara (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus amara (O. Berg) Arech.
  • Myrtus angustifolia (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus angustissima (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus apiculata (O.Berg) Kiaersk.
  • Myrtus apiculata var. microphylla Kiaersk.
  • Myrtus brunnea (O.Berg) Kiaersk.
  • Myrtus dumosa Spreng.
  • Myrtus lanceolata (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus longipes (O.Berg) Kiaersk.
  • Myrtus reinhardtiana Kiaersk.
  • Myrtus salicifolia Kunth
  • Myrtus stricta (O.Berg) Arechav.
  • Myrtus umbilicata Cambess.
  • Myrtus widgrenii (O.Berg) Kiaersk.
  • Pseudomyrcianthes adamantium (Cambess.) Kausel[3]

Referencias

  1. a b c «Blepharocalyx salicifolius (Kunth) O.Berg». The Plant List (en inglés). Consultado el 15 de julio de 2011.
  2. «Blepharocalyx salicifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 14 de junio de 2014.
  3. «Blepharocalyx salicifolius». The Plant List. Consultado el 27 de enero de 2015.

Bibliografía

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Blepharocalyx salicifolius: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Blepharocalyx salicifolius,​ popularmente conocido como arrayán, anacahuita y horco molle, es una especie de árbol de la familia de las mirtáceas, endémico del sur de Brasil, Argentina, Paraguay y Uruguay.

 src= Vista del árbol  src= Hojas  src= Frutos
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Blepharocalyx salicifolius ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Blepharocalyx salicifolius là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được (Kunth) O.Berg mô tả khoa học đầu tiên năm 1856.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Blepharocalyx salicifolius. Truy cập ngày 7 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết tông thực vật Myrteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Blepharocalyx salicifolius: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Blepharocalyx salicifolius là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được (Kunth) O.Berg mô tả khoa học đầu tiên năm 1856.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI