Verbascum boerhavii és una espècie de la família Scrophulariaceae que habita els marges de camins, talussos descarnats, erms i terrenys remoguts humits i nitrificats a una altitud de 0-1.700 (2.100) metres al nord-oest de la conca mediterrània -I de la península Ibèrica, sud-oest de França, nord-oest d'Itàlia, Còrsega i Balears-, dubtosa a la Serralada de l'Atles. Principalment en el quadrant nord-est de la península Ibèrica -més rara al sud-est -i Balears.
És una herba biennal, tomentosa. Té tiges de (30) 50-150 (200) cm d'altura, finament angulosos, simples o, en exemplars de gran talla, ramificades a la meitat inferior, de vegades molt robustos, amb indument blanc-grisenc, més o menys dens a la base, format per pèls protectors verticilado-ramosos, d'un marró-vermellós. Fulles alternes, les basals 10-30 × 4-12 cm, ovades o ovato-el·líptiques, per excepció lirado-pinnatisectes, netament crenades o dentades, pel feix més o menys glabrescents i d'un verd fosc, pel revers tomentoses, d'un verd grisenc, amb pèls protectors verticil·lats o ramosos, pecíols 3-10 cm; les fulles mitjanes són ovato-oblongues, dentades o crenat-denticulades, amplexicaules, sèssils. Té una inflorescència racemiforme, espiciforme o en raïm lax o més o menys dens, d'ordinari amb fascicles més o menys distants, de vegades densament disposats en exemplars de gran talla, simple o amb alguna branca a la base en l'eix amb pèls protectors verticilado-ramosos; bràctees 10-25 (35) x 1-1,5 mm, 5-6 vegades la longitud dels pedicels, linears, senceres o lleugerament dentades en els fascicles inferiors, tomentoses.
Flors d'ordinari 3-5 per fascicle en cada bràctea, amb la principal proveïda de 2 bractèoles linear-lanceolades fins a de 6 mm, per excepció totes les flors solitàries o subsolitàries; pedicels 2-3 mm, prop de la meitat més curts que el calze, erecte-patents, tomentosos, poc acrescents, en la fructificació 3-4 mm i una mica engrossits. Calze 6,5-9 mm, fes fins a gairebé la base, molt tomentós; sèpals 5-7 × 1-1,8 mm, linerar-lanceolats, aguts, enters. Corol·la de 22-30 mm, zigomorfa, groga, pelucido-puntejada, pubescent per fora; lòbuls més o menys orbiculars, els superiors 9-12 × 9-12 mm, els inferiors 12-14 × 12-14 mm, tots a la base amb una discreta taca o amb estries purpúries que poden variar en nombre i intensitat, de vegades molt tènues, el conjunt de conflueix de forma anular a la gorja. Té cinc estams dimorfs, els superiors amb anteres reniformes, transversals i filaments densament coberts en tota la seva longitud per pèls claviformes purpuris, més pàl·lids sota l'antera, els inferiors amb anteres 2-2,3 mm, més o menys arquejades, una mica obliqües i filaments coberts en els dos terços inferiors per pèls purpuris. Ovari és tomentós; l'estil mesura entre 9 i 12 mm; l'estigma és capitat. El fruit és una càpsula de 7-10 × 5-6 mm, poc més llarga que el calze, ovoide, molt asimètric a l'àpex, curtament rostrat. Les llavors mesuren 0,8-1 × 0,5-0,6 mm. Té un nombre cromosòmic de 2n = 45.
Verbascum boerhavii és una espècie de la família Scrophulariaceae que habita els marges de camins, talussos descarnats, erms i terrenys remoguts humits i nitrificats a una altitud de 0-1.700 (2.100) metres al nord-oest de la conca mediterrània -I de la península Ibèrica, sud-oest de França, nord-oest d'Itàlia, Còrsega i Balears-, dubtosa a la Serralada de l'Atles. Principalment en el quadrant nord-est de la península Ibèrica -més rara al sud-est -i Balears.
Verbascum boerhavii, the annual mullein, is a species of flowering plant in the family Scrophulariaceae, native to Spain (including the Balearic Islands), France (including Corsica), and Italy.[1][2] It has been traditionally used as a treatment for haemorrhoids.[3] It contains the phenylpropanoid glycoside poliumoside, which has an affinity for metalloproteinases.[3]
Verbascum boerhavii, the annual mullein, is a species of flowering plant in the family Scrophulariaceae, native to Spain (including the Balearic Islands), France (including Corsica), and Italy. It has been traditionally used as a treatment for haemorrhoids. It contains the phenylpropanoid glycoside poliumoside, which has an affinity for metalloproteinases.
Verbascum boerhavii, popularmente llamado gordolobo (al igual que otras especies), es una especie de la familia Scrophulariaceae.
Hierba bienal, tomentosa. Tiene tallos de (30)50-150(200) cm de altura, finamente angulosos, simples o, en ejemplares de gran talla, ramificados en la mitad inferior, a veces muy robustos, con indumento blanco-grisáceo, tomentoso-flocoso, ± denso en la base, caedizo, formado por pelos tectores verticilado-ramosos, de un pardo-rojizo. Hojas alternas; las basales 10-30 × 4-12 cm, ovadas u ovado-elípticas, por excepción lirado-pinnatisectas, netamente crenadas o dentadas, por el haz ± glabrescentes y de un verde obscuro, por el envés tomentosas o flocosas, de un verde- grisáceo, con pelos tectores verticilado-ramosos, pecíolos 3-10 cm; las medias ovado-oblongas, dentadas o crenado-denticuladas, amplexicaules, sésiles. Inflorescencia racemiforme, espiciforme o en racimo laxo o ± denso, de ordinario con fascículos ± distantes, a veces densamente dispuestos en ejemplares de gran talla, simple o con alguna rama en la base, flocosa, en el eje con pelos tectores verticilado-ramosos; brácteas 10-25(35) × 1-1,5 mm, 5-6 veces la longitud de los pedicelos, lineares, enteras o algo dentadas en los fascículos inferiores, tomentosas. Flores de ordinario 3-5 por fascículo en cada bráctea, con la principal provista de 2 bractéolas linear-lanceoladas hasta de 6 mm, por excepción todas las flores solitarias o subsolitarias; pedicelos 2-3 mm, cerca de la mitad más cortos que el cáliz, erecto-patentes, tomentosos, poco acrescentes, en la fructificación 3-4 mm y algo engrosados. Cáliz 6,5-9 mm, hendido hasta casi la base, muy tomentoso; sépalos 5-7 × 1-1,8 mm, linerar-lanceolados, agudos, enteros. Corola de 22-30 mm, zigomorfa, amarilla, pelucido-punteada, pubescente por fuera; lóbulos ± orbiculares, los superiores 9-12 × 9-12 mm, los inferiores 12-14 × 12-14 mm, todos en la base con una discreta mancha o con estrías purpúreas que pueden variar en número e intensidad, a veces muy tenues, cuyo conjunto confluye de forma anular en la garganta. Estambres 5, dimorfos; los superiores con anteras reniformes, transversales y filamentos densamente cubiertos en toda su longitud por pelos claviformes purpúreos, más pálidos bajo la antera; los inferiores con anteras de 2-2,3 mm, ± arqueadas, algo oblicuas, adnato-decurrentes y filamentos cubiertos en los dos tercios inferiores por pelos purpúreos. Ovario tomentoso; estilo 9-12 mm; estigma capitado. Cápsula 7-10 × 5-6 mm, poco más larga que el cáliz, ovoide, muy asimétrica en el ápice, cortamente rostrada, con apículo recto de c. 1,5 mm, tomentosa. Semillas 0,8-1 × 0,5-0,6 mm. Tiene un número de cromosomas de 2n = 45*.
Se encuentra en los márgenes de caminos, taludes descarnados, baldíos y terrenos removidos algo húmedos y nitrificados, indiferente edáfica; a una altitud de 0-1700(2100) metros en el NW de la cuenca mediterránea –E de la península ibérica, SE de Francia, NW de Italia, Córcega y Baleares–, dudosa en el Gran Atlas. Principalmente en el cuadrante NE de la península ibérica –más rara en el SE– y Baleares.
Verbascum boerhavii fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Mantissa Plantarum 45. 1767.[1]
Verbascum: nombre genérico que deriva del vocablo latino Barbascum (barba), refiriéndose a la vellosidad que cubre la planta.
boerhavii: epíteto otorgado en honor del botánico alemán Hermann Boerhaave (1668-1738).[2]
Verbascum boerhavii, popularmente llamado gordolobo (al igual que otras especies), es una especie de la familia Scrophulariaceae.
