dcsimg

Krill antàrtic ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El krill antàrtic (Euphausia superba[a]) és una espècie de krill que es troba a les aigües de l'oceà antàrtic. Els krills antàrtics són invertebrats semblant a una gamba que viu en grans grups, que s'anomenen eixams, que de vegades arriben als 10.000–30.000 animals per metre quadrat.[1] S'alimenten de fitoplàncton, aprofitant l'energia que aquest agafa de la llum solar.[2] Creixen fins a una longitud de 6 centímetres, pesen uns 2 grams, i poden arribar a viure durant sis anys. Són una peça clau a l'ecosistema antàrtic, i, en termes de biomassa, són probablement l'espècie animal més reeixida del planeta (aproximadament 500 milions de tones).[3]

Classificació sistemàtica

Tots els membres de l'ordre Euphausiacea són crustacis del superordre Eucarida, i la placa corporal la tenen unida en los que la closca i forma a cada banda de les agalles del krill, visibles per a l'ull humà. Les potes no formen una estructura mandibular, que diferencia a aquest ordre dels decàpodes (crancs, etc.).

Vegeu també: Euphausia superba a Wikispecies, el directori lliure d'espècies.

Alimentació

 src=
Cap d'un krill antàrtic. Observeu l'òrgan bioluminescent darrere els ulls, els nervis visibles a l'antena, el tub gàstric i la xarxa de filtratge a les potes

L'intestí del krill antàrtic és visible normalment amb un color verd brillant a través de la seva pell transparent, car indica que el seu aliment principal és el fitoplàncton, especialment diatomees molt petites (20 μm), que filtra de l'aigua mitjançant una cistella d'alimentació.[4]

La closca cristal·lina de les diatomees és triturada pel tub gàstric, i digerida a l'hepatopàncrees. El krill antàrtic també pot capturar altres crustacis de l'ordre Amphipoda i de la subclasse Copepoda, així com altres components del zooplàncton.

L'intestí forma un tub recte; la seva eficiència no és molt alta, ja que als excrements s'hi pot trobar molt carboni (vegeu la secció "Bomba biològica" més avall).

S'ha observat a alguns aquaris que el krill pot arribar a menjar-se animals de la mateixa espècie. Si no és alimentat, pot arribar a reduir la seva mida a la muda, i resulta excepcional en animals d'aquesta mida.

 src=
Distribució del krill segons una imatge d'un satèl·lit de la NASA — Les concentracions principals estan al Mar de Scotia a la Península Antàrtica.

Distribució geogràfica

El krill antàrtic abunda a les aigües superficials dels mars del Sud: té una distribució circumpolar, amb les majors concentracions al sector de l'Oceà Atlàntic.

El límit dels sectors del mar austral, que inclouen a l'Atlàntic, al Pacífic, i a l'Índic es defineixen en forma aproximada per la convergència antàrtica, un frent circumpolar on l'aigua freda superficial se submergeix a baix de les aigües subantàrtiques més càlides.

Notes

  1. Aquesta espècie de vegades s'escriu malament Euphasia superba o Eupausia superba .

Vegeu també

Referències

  1. Hamner, W. M., Hamner, P. P., Strand, S. W., Gilmer, R. W. «Behavior of Antarctic Krill, Euphausia superba: Chemoreception, Feeding, Schooling and Molting'». Science, 220, 1983, pàg. 433–435. DOI: 10.1126/science.220.4595.433. PMID: 17831417.
  2. Kils, U., Klages, N «Der Krill». Naturwissenschaftliche Rundschau, 10, 1979, pàg. 397–402.
  3. Nicol, S., Endo, Y.. Fisheries Technical Paper 367: Krill Fisheries of the World. FAO, 1997.
  4. Ecoscope.Com

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Krill antàrtic: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El krill antàrtic (Euphausia superba) és una espècie de krill que es troba a les aigües de l'oceà antàrtic. Els krills antàrtics són invertebrats semblant a una gamba que viu en grans grups, que s'anomenen eixams, que de vegades arriben als 10.000–30.000 animals per metre quadrat. S'alimenten de fitoplàncton, aprofitant l'energia que aquest agafa de la llum solar. Creixen fins a una longitud de 6 centímetres, pesen uns 2 grams, i poden arribar a viure durant sis anys. Són una peça clau a l'ecosistema antàrtic, i, en termes de biomassa, són probablement l'espècie animal més reeixida del planeta (aproximadament 500 milions de tones).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA