Testudo és un gènere de tortugues paleàrtiques de la família Testudinidae que viuen al nord d'Àfrica, Àsia i Europa. Algunes de les espècies que conté es troben amenaçades d'extinció, principalment a causa de la destrucció del seu hàbitat.
Són tortugues petites, la mida de les quals varia entre set i trenta-cinc centímetres de llargària i entre 0,7 i set quilograms de pes, tot i que la tortuga extinta Testudo atlas arribava als 2,5 metres de longitud. Com la majoria de tortugues, són herbívores.
La sistemàtica i taxonomia de Testudo és especialment problemàtica. Highfield i Martin comentaren que:
Des d'aleshores, l'anàlisi de la informació que ofereixen les seqüències d'ADN ha conegut un ús cada cop més freqüent en sistemàtica, però la seva utilitat és limitada dins l'ordre Testudines. En algunes de les espècies, se sap que almenys l'ADN mitocondrial evoluciona més lentament que en la majoria dels altres animals.[1] Observacions paleobiogeogràfiques suggereixen que el ritme evolutiu del gen mitocondrial 12S rRNA és d'1-1,63% cada milió d'anys per l'última dotzena de milions d'anys en el gènere actual,[2] i s'ha demostrat que el ritme d'evolució de l'ADNnt varia de manera significativa fins i tot entre diferents poblacions de T. hermanni;[3] això limita l'elecció de les seqüències per la sistemàtica molecular i fa que l'ús de rellotges moleculars sigui qüestionable.
Generalment, es considera que el gènere conté aquestes cinc espècies:
Les dues primeres són llinatges més distints i primitius que les tres últimes, que tenen una relació estreta. S'argumentà que T. horsfieldii pertanyia a un gènere nou (Agrionemys) a causa de la forma de la seva closca i el seu plastró,[4] i aquesta distinció té el suport d'anàlisis de seqüències d'ADN.[5] De manera similar, s'ha proposat un gènere separat, Eurotestudo, per les T. hermanni; aquests tres llinatges ja eren distints en el Miocè superior, com ho demostra el registre fòssil.[6] S'ha de veure si aquestes distincions acabaran sent acceptades. S'ha proposat el gènere Chersus per unir les tortugues egípcies i marginades, que tenen certes similars en les seqüències d'ADN,[2] però la difusió de cadascuna estan (i sembla que sempre han estat) separades pel seu parent més proper, T. graeca, i el mar obert, de manera que la discrepància biogeogràfica s'explicaria millor per una distribució convergent dels haplotips
D'altra banda, la tortuga grega és una espècie estesa i altament variada. Dins d'aquesta i altres espècies, s'ha descrit un gran nombre de subespècies, però no totes són generalment acceptades, i algunes (com la Testudo werneri o la tortuga marginada nan,) són actualment considerades un morf local. Algunes, com la Testudo graeca nabeulensis, fins i tot foren classificades dins un gènere separat, Furculachelys, però això no concorda amb estudis més recents.[7] Tanmateix, és probable que les tortugues gregues siguin separades en dues o més espècies en el futur pròxim.
Testudo és un gènere de tortugues paleàrtiques de la família Testudinidae que viuen al nord d'Àfrica, Àsia i Europa. Algunes de les espècies que conté es troben amenaçades d'extinció, principalment a causa de la destrucció del seu hàbitat.
Són tortugues petites, la mida de les quals varia entre set i trenta-cinc centímetres de llargària i entre 0,7 i set quilograms de pes, tot i que la tortuga extinta Testudo atlas arribava als 2,5 metres de longitud. Com la majoria de tortugues, són herbívores.
