Oniscus asellus és una de les espècies més grans i més comunes de porquet de Sant Antoni a les Illes Britàniques i i el nord i oest d'Europa. Els individus adults arriben a assolir longituds de 16 mm i una amplada de 6 mm.[2] És relativament pla, i d'un color gris brillant.[2] encara que els joves són més rugosos.[2] sovint presenten taques blanques o grogoses al dors, que són les àrees que emmagatzemen calci, que s'utilitza per reforçar l'exoesquelet després de la muda.[2] La muda es produeix en dues meitats, amb la meitat posterior muda abans de la meitat davantera. L'exúvia és sovint consumida per l'animal després de la muda.[2]
Oniscus asellus és l'espècie més estesa de porquet de Sant Antoni a les illes britàniques, tant geogràficament com ecològicament.[3] No se sap de la conca del Mediterrani, però està molt estesa al nord i Europa occidental, com Ucraïna, així com a l'Açores i Madeira, també s'ha introduït àmpliament en Amèrica.[3] Tot i ser citat en un catàleg de Joan Ramis i Ramis (1814) degut a la reestructuració del clade no sembla estar present a les Balears en una recent revisió.[4]
Oniscus asellus prolifera en una àmplia gamma d'hàbitats, incloent alguns amb poca disponibilitat de calci. Es troba principalment sota les pedres i fusta podrida.[3] Aquest porquet de Sant Antoni es troba normalment en landes i torberes de cobertura, on viu al voltant d'elements com ara pedres o pals de tanques podrides.[1]
PDF). Botlletí de la Societat d'Història Natural de les Balears. Societat d'Història Natural de les Balears [Palma de Mallorca], 39, pàg. 2. ISSN: 0212-260X [Consulta: 9 setembre del 2011]. PDF) (en anglès). Heredity, 83, 1999, pàg. 469-475 [Consulta: 9 setembre del 2011]. «Autors adscrits a la Université de Poitiers, Laboratoire de Génétique et Biologie des Populations de Crustacés, UMR CNRS 6556, 40 avenue du Recteur Pineau, F-86022 Poitiers Cedex, França»
Oniscus asellus és una de les espècies més grans i més comunes de porquet de Sant Antoni a les Illes Britàniques i i el nord i oest d'Europa. Els individus adults arriben a assolir longituds de 16 mm i una amplada de 6 mm. És relativament pla, i d'un color gris brillant. encara que els joves són més rugosos. sovint presenten taques blanques o grogoses al dors, que són les àrees que emmagatzemen calci, que s'utilitza per reforçar l'exoesquelet després de la muda. La muda es produeix en dues meitats, amb la meitat posterior muda abans de la meitat davantera. L'exúvia és sovint consumida per l'animal després de la muda.
