El ren (Rangifer tarandus) és una espècie de mamífer de la família dels cérvols (Cervidae). A l'estiu té una distribució circumpolar a la tundra, mentre que a l'hivern habita la taigà del nord d'Euràsia i Nord-amèrica, així com Groenlàndia i altres illes de l'Àrtic. Es tracta de l'única espècie de cérvol que ha estat domesticada.
Les poblacions americanes es coneixen amb el nom de caribús, que prové de la llengua dels micmac.
La mida d'aquest animal varia molt d'una part del seu àmbit de distribució a l'altra.
El pes de la femella varia entre els 60 i 170 kg. En algunes subespècies de ren, el mascle és tan sols lleugerament més gros, però en d'altres pot assolir els 300 kg.[2]
Ambdós sexes tenen banyes, però els mascles vells de la varietat que habita Escandinàvia les perden al desembre, els joves mascles a la primavera i les femelles durant l'estiu. Els domèstics tenen potes més curtes i són més pesants que els seus parents salvatges.
Són remugants i per tant, tenen un estómac de quatre cavitats. Mengen principalment líquens a l'hivern. Tanmateix, també mengen fulles de salzes i bedolls, i també herbes. Poden arribar a menjar rates de camp, lemmings (Lemmus lemmus), ocells i ous d'ocell.
En estat salvatge, emigra en grans ramats i viatja des dels seus hàbitats de naixement als llocs on passa l'hivern. Les seves amples peülles li ajuden a moure's per la neu o la tundra i, fins i tot, quan neda. A Alaska, hi viuen al voltant d'un milió d'exemplars, i un nombre similar al Canadà. A Euràsia, s'ha estimat una població d'uns 5 milions que són, majoritàriament, domèstics.
Els mascles normalment se separen del ramat i són solitaris, cosa que propicia els ramats matriarcals.
Els rens destaquen per la seva presència en la cultura nadalenca, a través dels mítics rens que s'encarreguen de tirar el trineu de Santa Claus. Són també animals comuns als escuts de poblacions noruegues.
El ren (Rangifer tarandus) és una espècie de mamífer de la família dels cérvols (Cervidae). A l'estiu té una distribució circumpolar a la tundra, mentre que a l'hivern habita la taigà del nord d'Euràsia i Nord-amèrica, així com Groenlàndia i altres illes de l'Àrtic. Es tracta de l'única espècie de cérvol que ha estat domesticada.
Les poblacions americanes es coneixen amb el nom de caribús, que prové de la llengua dels micmac.
