Distribucion General: Desde México hasta Guyanas, sureste de Brasil, Bolivia, Ecuador; Trinidad. Se localizan desde las tierras bajas hasta los 1.400m.s.n.m. (recolectado en las tierras altas de Monteverde, Costa Rica)
La parte dorsal es café parduzco o café anaranjado pálido. La parte ventral es más descolorida. El pelaje es largo, rizado y brillante. Las orejas son largas y redondeadas. Alrededor de la boca se localizan verrugas similares a papilas elongadas y conspícuas. El uropatagio y el calcáneo son largos; la cola es corta. Las alas son anchas y están unidas a los tobillos.
El ratpenat de llavis orlats (Trachops cirrhosus) és una espècie de ratpenat sense registre fòssil. Actualment té tres subespècies reconegudes. Aquesta espècie és monotípica dins el seu gènere.
El seu nom prové de les berrugues que té als llavis i també al musell. El seu pelatge llarg i llanós és de color marró vermellós amb el ventre gris. Es tracta d'un ratpenat de mida mitjana que pesa al voltant dels 32 grams.[1] No hi ha dimorfisme sexual entre mascles i femelles.
La cua és curta i el musell té una protuberància en forma de fulla dentada sobre els orificis nasals. La mandíbula inferior té dos parells d'incisives i tres parells de premolars. Els molars tenen depressions tuberculoses amb cúspides en forma de W. Té una ràtio de la longitud de l'ala respecte a la corda baix i una càrrega de l'ala alta.[2]
El seu hàbitat preferit són els boscos tropicals secs i humits prop d'estanys i rierols. Viuen als arbres o troncs buits i de vegades a coves. Viuen des del sud de Mèxic fins a Bolívia i el sud el Brasil.[3]
Es refugien en grups de fins a 50 individus d'ambdós sexes. Surten del refugi quan encara hi ha llum, ja que és el millor moment per caçar granotes. Cacen seguint els sons dels insectes i les granotes i fent servir l'ecolocalització per trobar-los.[2]
Els ratpenats de llavis orlats s'aparellen generalment durant l'estació seca tropical, entre gener i juny. Les femelles donen a llum una sola cria per ventrada, la qual roman durant molt de temps amb els seus progenitors.[2])
És un omnívor oportunista que s'alimenta principalment d'insectes, els quals complementa amb alguns llangardaixos, granotes, fruits i llavors. De vegades comparteixen els refugis amb altres espècies de ratpenat.
El seu predador principal és el filandre d'Allen.[2]
El ratpenat de llavis orlats (Trachops cirrhosus) és una espècie de ratpenat sense registre fòssil. Actualment té tres subespècies reconegudes. Aquesta espècie és monotípica dins el seu gènere.
Die Fransenlippenfledermaus (Trachops cirrhosus) ist eine Fledermausart aus der Unterfamilie der Lanzennasen (Phyllostominae). Ihren Namen hat sie von den warzenähnlichen Fortsätzen auf der Unterlippe.
Das Fell dieser Fledermaus ist rötlich-braun oder gräulich gefärbt, charakteristisch sind wie bei vielen Lanzennasen die langen, quergefurchten Ohren und das spitze Nasenblatt. Die Tiere erreichen eine Kopfrumpflänge von 76 bis 88 Millimeter und ein Gewicht von rund 32 Gramm. Der kurze Schwanz wird 12 bis 21 Millimeter lang.
Fransenlippenfledermäuse sind vom südlichen Mexiko bis Bolivien und dem südlichen Brasilien verbreitet. Ihr Lebensraum sind vorwiegend Wälder, manchmal kommen sie auch auf Plantagen vor. Als Schlafquartiere dienen ihnen Baumhöhlen, Höhlen oder Gebäude.
Die Nahrung dieser Tiere besteht aus Insekten und kleinen Wirbeltieren. Besonders ihre Jagd auf Frösche hat sie bekannt gemacht. Frösche quaken oft in der Nacht in Gruppen, um Weibchen anzulocken, die Fransenlippenfledermäuse orientieren sich an diesen Geräuschen und können sie bis zu 12 Tiere pro Stunde erlegen. Bleiben die Frösche stumm, ist die Ausbeute der Fledermäuse weit geringer. Die Fransenlippenfledermäuse sind darüber hinaus in der Lage, anhand der Quakgeräusche einzelne Froscharten zu identifizieren, so können sie giftige von genießbarer Beute unterscheiden.
Die Fransenlippenfledermaus (Trachops cirrhosus) ist eine Fledermausart aus der Unterfamilie der Lanzennasen (Phyllostominae). Ihren Namen hat sie von den warzenähnlichen Fortsätzen auf der Unterlippe.
Das Fell dieser Fledermaus ist rötlich-braun oder gräulich gefärbt, charakteristisch sind wie bei vielen Lanzennasen die langen, quergefurchten Ohren und das spitze Nasenblatt. Die Tiere erreichen eine Kopfrumpflänge von 76 bis 88 Millimeter und ein Gewicht von rund 32 Gramm. Der kurze Schwanz wird 12 bis 21 Millimeter lang.
Fransenlippenfledermäuse sind vom südlichen Mexiko bis Bolivien und dem südlichen Brasilien verbreitet. Ihr Lebensraum sind vorwiegend Wälder, manchmal kommen sie auch auf Plantagen vor. Als Schlafquartiere dienen ihnen Baumhöhlen, Höhlen oder Gebäude.
Die Nahrung dieser Tiere besteht aus Insekten und kleinen Wirbeltieren. Besonders ihre Jagd auf Frösche hat sie bekannt gemacht. Frösche quaken oft in der Nacht in Gruppen, um Weibchen anzulocken, die Fransenlippenfledermäuse orientieren sich an diesen Geräuschen und können sie bis zu 12 Tiere pro Stunde erlegen. Bleiben die Frösche stumm, ist die Ausbeute der Fledermäuse weit geringer. Die Fransenlippenfledermäuse sind darüber hinaus in der Lage, anhand der Quakgeräusche einzelne Froscharten zu identifizieren, so können sie giftige von genießbarer Beute unterscheiden.
The fringe-lipped bat (Trachops cirrhosus) is a leaf-nosed bat from southern Mexico to Bolivia and southern Brazil. It has three subspecies and no known fossils. It is the only species within its genus.
The fringe-lipped bat has wart-like bumps on its lips and muzzle, which give it its name. The bat has an overall color of a reddish brown with gray on its belly. The fur is long and woolly. It is medium in size, about 32 grams.[2]
The tail is short. It has a nose-leaf with serrated edges. It has two pairs of lower incisors with three pairs of lower premolars. The molars have tubercular depressions with w-shaped cusps. The rostrum is shorter than the braincase but equal to the width of the braincase. It has a low wing-aspect ratio and high wing loading.[3]
The fringe-lipped bat generally mates during the dry season in the tropics, usually from January to June. There is no real difference in appearance between the male and the female. It gives birth to one offspring at a time. The young can stay with the parents for a considerable amount of time.[3])
Its preferred habitat is near ponds or streams. It roosts in trees or hollow logs and sometimes in caves. It likes tropical dry and moist forests. Trachops cirrhosus is an opportunistic foliage-gleaning omnivore, eating mainly insects with some lizards, frogs (such as hyalinobatrachium fleischmanni),[4][5] fruits, and seeds. In rare cases this species has been idententified eating bats such as Furipterus horrens.[6] It sometimes shares roosts with other species of bats. It is sometimes preyed upon by gray four-eyed opossums.[3]
Trachops cirrhosus roost in groups of up to 50 individuals and both sexes roost together. They emerge from the roosts early when there is still daylight because that is the best time to hunt frogs. They hunt in continuous flight or sally out from perches. They hunt by following sounds of insects and frogs[4] and also by using echolocation.[3] Some frog species, such as Smilisca sila, have evolved methods of acoustic crypsis to confuse auditory predators like T. cirrhosus. This is done by synchronizing the timing of calls.[7]
The current conservation status of Trachops cirrhosus is least concern because its populations are currently stable.[8] Because it is stable there are no conservation action plans. But because of its feeding habits, it is placed in a precarious position that puts it at a risk from human activity.[2]
Trachops cirrhosus teeth
The fringe-lipped bat (Trachops cirrhosus) is a leaf-nosed bat from southern Mexico to Bolivia and southern Brazil. It has three subspecies and no known fossils. It is the only species within its genus.
El murciélago de labios con flecos (Trachops cirrhosus) es un quiróptero de la familia Phyllostomidae, que habita en los bosques tropicales a menos de 1.400 m de altitud,[3] desde el sur de México hasta Bolivia y Brasil. Esta especie es monotípica en su género.
Presenta protuberancias, como verrugas o flecos en los labios y la boca, lo cual le da su nombre. El uropatagio[4] es largo, con bordes aserrados. El pelaje es largo y lanoso, con una coloración general marrón a rojiza en el dorso, pero más clara y grisácea en el vientre. La longitud de la cabeza y cuerpo alcanza entre 6,5 y 8,8 cm, la cola 1 a 2 cm, el pie entre 1,6 y 2,2 cm de longitud, la oreja de 2,6 a 3,7 cm y la longitud del antebrazo entre 5,7 y 6, 5 cm. Pesa entre 24 y 36 g, en promedio 32 g. Tiene dos pares de incisivos inferiores con tres pares de premolares inferiores. Los molares tienen depresiones tuberosas con cúspides en forma de w. El rostro es más corto que el cráneo, pero de ancho igual al de la caja craneana.[5][6][3]
Su hábitat preferido son las cercanías de los de estanques o arroyos en el bosque. Se refugian en árboles o troncos huecos y, a veces en cuevas y túneles.[6]
Se posan en grupos de hasta 50 individuos de ambos sexos y duermen juntos. Salen de sus refugios antes de anochecer, cuando todavía hay luz del día, ya que es el mejor momento para cazar ranas.[6]
Come principalmente ranas y además devora insectos, lagartijas y otros vertebrados pequeños,[3] incluso crías de otras especies de murciélagos que caen al suelo.[7] Se le considera un omnívoro oportunista. Caza en vuelo continuo o también acometiendo desde el lugar donde está posado. Caza siguiendo los sonidos de los insectos y ranas mediante ecolocalización.[6]
No hay diferencia de aspecto entre el macho y la hembra. Se aparean durante la estación seca en las zonas tropicales, generalmente de enero a junio. Dan a luz a una cría a la vez. Los jóvenes pueden permanecer con los padres durante una cantidad considerable de tiempo.[6]
El murciélago de labios con flecos (Trachops cirrhosus) es un quiróptero de la familia Phyllostomidae, que habita en los bosques tropicales a menos de 1.400 m de altitud, desde el sur de México hasta Bolivia y Brasil. Esta especie es monotípica en su género.
Trachops cirrhosus Trachops generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Trachops cirrhosus Trachops generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Trachops cirrhosus
La phyllostome à lèvres frangées[1] (Trachops cirrhosus, Spix, 1823) est la seule espèce de chauves-souris du genre Trachops.
Trachops cirrhosus
La phyllostome à lèvres frangées (Trachops cirrhosus, Spix, 1823) est la seule espèce de chauves-souris du genre Trachops.
Trachops cirrhosus (Spix, 1823) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi, unica specie del genere Trachops (Dobson, 1847), diffuso nell'America centrale e meridionale.[1][2]
Il termine generico deriva dalla combinazione delle due parole greche τραχύς-, ruvido e -ωπος, aspetto, con riferimento al muso ricoperto di verruche, mentre il termine specifico deriva dalla parola greca κυρρος, ovvero di color bruno-giallastro.
Pipistrello di medie dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 76 e 88 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 57 e 64 mm e la lunghezza della coda tra 12 e 21 mm.[3]
Il cranio è grande ed allungato, con una cresta sagittale ben sviluppata. Il rostro è più corto della scatola cranica. Gli incisivi superiori esterni sono minuti, come anche il secondo premolare inferiore.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 2 1 2 2 1 2 3 3 3 1 2 2 1 3 3 Totale: 34 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;La pelliccia è lunga, lanosa e si estende fino alla metà dell'avambraccio. Le parti superiori variano dal castano al bruno-rossastro scuro, mentre le parti inferiori sono più grigiastre. La foglia nasale è ovale e lanceolata, lunga circa 12 mm e larga 8 mm. I margini della lancetta sono finemente dentellati. Le orecchie sono grandi, erette e larghe, il trago è appuntito e lungo circa un terzo dell'orecchio stesso; le labbra sono costellate di piccole verruche, che diventano meno numerose verso gli angoli della bocca. L'estremità della corta coda fuoriesce sulla superficie dorsale dell'ampio uropatagio. Il calcar è lungo circa la metà della tibia. Le membrane alari sono attaccate posteriormente alla base delle caviglie ed hanno un basso allungamento ed un alto carico alare. Il cariotipo è 2n=30 FN=56.
Emette ultrasuoni a frequenza modulata tra 25 e 13 kHz, di breve durata e bassa intensità, con da 2 a 4 armoniche.
Forma colonie di circa 6 individui di entrambi i sessi all'interno di alberi cavi e talvolta anche in grotte, rovine Maya, canali sotterranei e anche in gallerie ferroviarie abbandonate.
Si nutre di insetti, piccoli vertebrati come lucertole, rane e possibilmente anche di qualche frutto. Cattura le prede sopra specchi d'acqua o altre zone umide.
Nei tropici, si riproduce durante la stagione secca, tra gennaio e giugno.Femmine gravide o in allattamento sono state osservate nel Messico e in America centrale a febbraio, marzo, aprile, maggio, agosto e dicembre, mentre sull'isola di Trinidad a marzo e a luglio in Perù. Danno alla luce un piccolo alla volta.
Questa specie è diffusa nell'America centrale e meridionale, dal Messico meridionale fino al Brasile sud-orientale.
Vive nelle foreste umide e secche pianeggianti fino a 1.400 metri di altitudine.
Sono state riconosciute 3 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica T.cirrhosus come specie a rischio minimo (LC).[1]
Trachops cirrhosus (Spix, 1823) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi, unica specie del genere Trachops (Dobson, 1847), diffuso nell'America centrale e meridionale.
De franjelipvleermuis (Trachops cirrhosus) is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Spix in 1823.
De lippen van deze breedvleugelige , krachtig vliegende vleermuis zijn bezet met kleine, wratachtige papillen, waarvan de functie nog onduidelijk is.
Zijn jachtgebied omvat sloten, beken en andere kleine waterlopen. Zijn voedsel bestaat uit insecten, hagedissen en kikkers, die hij waarschijnlijk localiseert aan de hand van het door de prooien voortgebrachte geluid in plaats van via zijn eigen echolocatie. Overdag verblijft het dier in een holle boom of grot.
Deze in groepsverband levende soort komt voor in de tropische bossen van Oaxaca (Mexico) tot noordelijk Zuid-Amerika, met name Guyana, zuidoostelijk Brazilië, Bolivia en Ecuador.
Bronnen, noten en/of referenties
De franjelipvleermuis (Trachops cirrhosus) is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Spix in 1823.
Trachops cirrhosus é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. É a única espécie descrita para o gênero Trachops.[1] Pode ser encontrada na América Central e na América do Sul.[2]
O morcego apresenta realces semelhantes a verrugas nos lábios e no focinho. Possui uma cor marrom-avermelhada com cinza na barriga. O pelo é longo e lanoso. É de tamanho médio, pesando cerca de 32 gramas.[4]
A cauda é curta. Possui uma folha nasal com bordas serrilhadas. Possui dois pares de incisivos inferiores com três pares de pré-molares inferiores. Os molares têm depressões tuberculosas com cúspides em forma de w. O rostro é mais curto que a caixa craniana, mas igual à largura da caixa craniana.[5]
Geralmente acasala durante a estação seca nos trópicos, normalmente de janeiro a junho. Não há diferença real na aparência entre o macho e a fêmea. Dá à luz um filho de cada vez. Os filhotes podem ficar com os pais por um período considerável de tempo.[5]
Pode ser encontrada na América Central e na América do Sul, incluindo os seguintes países: México, Guatemala, Belize, El Salvador, Honduras, Nicarágua, Costa Rica, Panamá, Colômbia, Venezuela, Guiana, Suriname, Guiana Francesa, Trinidad e Tobago, Brasil e Peru.[2]
Seu habitat preferido é próximo a lagoas ou riachos. Se empoleira em árvores ou troncos ocos e, às vezes, em cavernas. Gosta de florestas tropicais secas e úmidas. Trachops cirrhosus é um onívoro oportunista que apanha folhagem, comendo principalmente insetos com alguns lagartos, sapos,[6] frutas e sementes. Em casos raros, observou-se que a espécie é capaz de comer morcegos, como o Furipterus horrens.[7] Às vezes, compartilha poleiros com outras espécies de morcegos. Às vezes é atacado por gambás da espécie cuíca-de-quatro-olhos.[5]
Empoleira-se em grupos de até 50 indivíduos e ambos os sexos empoleiram-se juntos. emergem dos poleiros cedo, quando ainda há luz do dia, pois esse é o melhor momento. A espécie caça seguindo sons de insetos e sapos[6] e também por meio da ecolocalização.[5]
Seu estado de conservação foi descrito como "espécie pouco preocupante" pela União Internacional para a Conservação da Natureza (IUCN). Tal classificação foi aferida pois suas populações estão estáveis,[8] porém foi observado que, diante de seus hábitos alimentares, encontra-se em posição precária que sofre riscos pelas atividades humanas.[4]
Trachops cirrhosus é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. É a única espécie descrita para o gênero Trachops. Pode ser encontrada na América Central e na América do Sul.
Trachops cirrhosus[2][3] är en fladdermusart som först beskrevs av Johann Baptist von Spix 1823. Trachops cirrhosus är ensam i släktet Trachops som ingår i familjen bladnäsor.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan tre underarter.[2]
Arten blir 76 till 88 mm lång (huvud och bål), har en 12 till 21 mm lång svans och 57 till 64 mm långa underarmar. Den väger cirka 32 g. Pälsen har på ryggen en mörkbrun till svartbrun färg, ibland med röd skugga. Undersidan är ljusare till gråbrun. Trachops cirrhosus kännetecknas av vårtor på munnen. Dessutom är öronen större än huvudet.[6]
Denna fladdermus förekommer i Centralamerika och i Sydamerika öster om Anderna. Utbredningsområdet sträcker sig från södra Mexiko till centrala Bolivia och södra Brasilien. Arten vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 1400 meter över havet. Habitatet utgörs främst av fuktiga städsegröna skogar. Ibland uppsöker Trachops cirrhosus lövfällande skogar nära vattenansamlingar.[1]
Individerna vilar i grottor, bergssprickor, trädens håligheter, vägtrummor och byggnader. Där bildar de vanligen mindre grupper med cirka 6 medlemmar. Sällan förekommer större kolonier. De jagar insekter samt mindre ryggradsdjur som grodor, ödlor, småfåglar och små däggdjur (även andra fladdermöss). Några individer fångar främst grodor och därför fick arten det engelska trivialnamnet "frog-eating bat". De kan skilja mellan giftiga och ätliga grodor när de tolkar grodornas läten.[1] Vissa ofarliga grodor i Panama ändrade därför sina läten.[7]
Parningstiden varierar troligen beroende på utbredning. Honor föder en unge per kull.[6]
Wikimedia Commons har media som rör Trachops cirrhosus.
Wikispecies har information om Trachops cirrhosus.
Trachops cirrhosus är en fladdermusart som först beskrevs av Johann Baptist von Spix 1823. Trachops cirrhosus är ensam i släktet Trachops som ingår i familjen bladnäsor. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan tre underarter.
Arten blir 76 till 88 mm lång (huvud och bål), har en 12 till 21 mm lång svans och 57 till 64 mm långa underarmar. Den väger cirka 32 g. Pälsen har på ryggen en mörkbrun till svartbrun färg, ibland med röd skugga. Undersidan är ljusare till gråbrun. Trachops cirrhosus kännetecknas av vårtor på munnen. Dessutom är öronen större än huvudet.
Denna fladdermus förekommer i Centralamerika och i Sydamerika öster om Anderna. Utbredningsområdet sträcker sig från södra Mexiko till centrala Bolivia och södra Brasilien. Arten vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 1400 meter över havet. Habitatet utgörs främst av fuktiga städsegröna skogar. Ibland uppsöker Trachops cirrhosus lövfällande skogar nära vattenansamlingar.
Individerna vilar i grottor, bergssprickor, trädens håligheter, vägtrummor och byggnader. Där bildar de vanligen mindre grupper med cirka 6 medlemmar. Sällan förekommer större kolonier. De jagar insekter samt mindre ryggradsdjur som grodor, ödlor, småfåglar och små däggdjur (även andra fladdermöss). Några individer fångar främst grodor och därför fick arten det engelska trivialnamnet "frog-eating bat". De kan skilja mellan giftiga och ätliga grodor när de tolkar grodornas läten. Vissa ofarliga grodor i Panama ändrade därför sina läten.
Parningstiden varierar troligen beroende på utbredning. Honor föder en unge per kull.
Довжина голови і тіла від 76 до 88 мм, довжина передпліччя між 57 і 64 мм, довжина хвоста між 12 і 21 мм, вага близько 32 грамів. Шерсть довга, пухнаста. Верхні частини тіла від коричневого до темно-червонувато-коричневого кольору, нижні — більш сіруваті. Вуха великі, прямі і широкі. Зубна формула: 2/2, 1/1, 2/3, 3/3 = 34. Каріотип, 2n=30 FN=56.
грец. τραχύς — «суворий, грубий», грец. ωπος — «вигляд»; грец. κυρρος — «жовтувато-коричневий».
Спочиває у печерах, дуплах дерев, дорожніх водопропускних трубах та будівлях невеликим колоніями (менше шести осіб), але більші материнські колонії іноді зустрічаються в глибоких печерах. Хоча вони їдять комах, ці кажани є активними хижаками, і також харчуються ящірками, іншими ссавцями (у тому числі деякими кажанами), птахами і жабами. Єдине дитинча народжується в кінці сухого сезону.
Країни проживання: Беліз, Болівія, Бразилія, Колумбія, Коста-Рика, Еквадор, Сальвадор, Французька Гвіана, Гватемала, Гаяна, Гондурас, Мексика, Нікарагуа, Панама, Перу, Суринам, Тринідад і Тобаго, Венесуела. Живе від низовин до 1400 м над рівнем моря. Значною мірою пов'язаний з тропічними вічнозеленими лісами, але також зустрічається в регіонах сухих листяних лісів поблизу вологих місць проживання.
Trachops cirrhosus là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Chúng được Gray mô tả cấp chi năm 1847[1] và Spix mô tả cấp loài năm 1823.[1] Loài dơi này phân bố ở phía Nam Mexico tới Bolivia và phía nam Brazil. Loài này có ba phân loài và không có hóa thạch được biết đến. Đây lag loài đơn loài trong chi của nó. Loài dơi này có bướu trên môi và mõm. Chúng có màu sắc tổng thể gồm màu nâu đỏ với màu xám trên bụng. Lông dài và có nhiều lông mịn. Loài dơi này có kích thước trung bình, cân nặng khoảng 32 gram.
Phương tiện liên quan tới Trachops cirrhosus tại Wikimedia Commons
Trachops cirrhosus là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Chúng được Gray mô tả cấp chi năm 1847 và Spix mô tả cấp loài năm 1823. Loài dơi này phân bố ở phía Nam Mexico tới Bolivia và phía nam Brazil. Loài này có ba phân loài và không có hóa thạch được biết đến. Đây lag loài đơn loài trong chi của nó. Loài dơi này có bướu trên môi và mõm. Chúng có màu sắc tổng thể gồm màu nâu đỏ với màu xám trên bụng. Lông dài và có nhiều lông mịn. Loài dơi này có kích thước trung bình, cân nặng khoảng 32 gram.
사마귀입술박쥐(Trachops cirrhosus)은 주걱박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다. 멕시코 남부부터 볼리비아와 브라질 남부까지 지역에서 발견된다. 3종의 아종이 알려져 있으며, 화석종은 없다. 사마귀입술박쥐속(Trachops)의 유일종이다.
.jpg){kind=small}
