dcsimg

Associations

provided by BioImages, the virtual fieldguide, UK
Animal / parasite / endoparasite
cyst of Pleurogenes claviger endoparasitises body cavity of Adephaga

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
BioImages
project
BioImages

Adephaga ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Los adéfagos (Adephaga, del griegu adephagos, voraz) son un suborde del orde Coleopteres con más de 40.000 especies rexistraes en 10 families; ye'l segundu suborde más grande tres los Polyphaga.

Trátase de coleópteros altamente especializaos como los miembros de les families Carabidae, Cicindelinae, Dytiscidaes, Gyrinidae.

Anatomía

Los adéfagos tienen antenes filiformes, non pectinadas y ensin maza terminal. La galea del primer par de mexelles usualmente tien dos segmentos. Los adultos tienen visible la sutura notopleural. El primera esternito abdominal visible ta dafechu dixebráu poles coxas posteriores, que ye una de les carauterístiques principales que definen los adéfagos. Tien cinco segmentos nos tarsos.

Nales

Les plegues transversos de les nales posteriores tán cerca del noto. La nervadura media remata ellí, onde se xune a la nervadura crucial.

Órganos internos

Tien cuatro tubos de Malpighi. Al contrariu d'otros coleópteros, les cámares vitelines alternen coles cámares ovulares nel tubu ováricu. El testículu ye espiralado y tubular y tien un solu folículo; y los ovarios son politróficos.

Glándules químiques

Toles families d'adéfagos tienen glándules pigidiales pares alcontraes dorsalmente na rexón posterior del abdome que secretan productos químicos empustes. Les glándules consisten en complexes invaginaciones de la cutícula con célules epidérmiques allegantes al integumento. Les glándules nun tienen conexón col rectu y ábrense nel octavu tergito abdominal.

Les secreciones pasen de los lóbulos secretores, que son agregamientos de les célules secretores, al traviés d'un tubu a un reservorio conectáu con músculos. Esti reservorio estrechar formando un tubu que tien una válvula d'apertura. Los lóbulos secretores difieren estructuralmente d'un taxón a otru: pueden ser allargaos, ovales, estremaos basalmente, apicalmente, o non segmentados.

Espulsión de los productos glandulares

La secreción realizar d'una de los trés siguientes maneres:

  • Rezumíu: si la glándula nun s'acomuñar con músculos, la descarga ta llindada en cantidá.
  • Asperxadura: si la glándula ta coneutada muscularmente, típicu casu de los carábidos, les sustances se eyectan más o menos forzadamente.
  • Crepitación: solo acomuñáu colos carábidos Brachininae y numberoses especies rellacionaes, que son capaces d'espulsar con fuercia y a abondo alloña los sos productos tóxicos cuando son fadiaos.

Naturaleza química

La secreción difier nos sos constituyentes químicos, d'alcuerdu al taxón. Los Gyrinidae, por casu, secretan norsesquiterpenos como'l girinidal, isogirinidal, girinidiona, girinidona. Los Dytiscidae descarguen aldehídos arumosos, ésteres, ácidos, especialmente acedu benzoicu. Los Carabidae producen acedos carboxílicos, particularmente el ácidu fórmico, ácidu metacrílico, acedu tíglico, pero tamién cetonas cetonas alifáticas, ésteres enchíos, fenoles, aldehídos arumosos y quinones. Hai glándules accesories o estructures modificaes presentes en dellos taxones: Dytiscidae y Hygrobiidae tamién tienen glándules pares protoráxicas que secretan esteroides; y les Gyrinidae son únicos pola forma enanchada de l'apertura esterna de la so glándula pigidial.

La función de munchos compuestos permanez desconocida. Pero propunxéronse delles hipótesis:

  • Toxines o disuasivas antialimentarias contra les sos predadores. Dellos compuestos indirectamente xueguen el rol de facilitar la penetración del disuasivo dientro del sistema integumentario del predador.
  • Axentes antimicrobianos y antifúngicos (especialmente en Hydradephaga).
  • Un mediu d'amontar la humedabilidad del integumento (especialmente en Hydradephaga).
  • Feromones de larma (especialmente en Gyrinidae).
  • Propelente de líquidos superficiales (especialmente en Gyrinidae).
  • Acondicionamientu de texíos vexetales acomuñaos con oviposición.

Distribución y hábitat

Los hábitats van dende cueves hasta'l dosel más eleváu de les selves tropicales, y hábitats en clima alpín. Les formes corporales de dalgunos tán estructuralmente modificaes p'afaese a los hábitats: los miembros de la Gyrinidae viven na interfaz aire-enagua, Rhysodinae en madera, Paussinae en niales de formigues.

Alimentación

Munches especies son depredadores. Otres menos típiques formes d'alimentación inclúi: algofagia (familia Haliplidae), granes (Harpalinae), micofagia (Rhysodinae), cascoxues (Licininae y Cychrinae). Delles especies son ectoparasitoides d'inseutos (Brachininae y Lebiinae) o de Diplopoda (milpiés) (Peleciinae).

Reproducción y estadios llarvales

Delles especies son ovovivíparos, como Pseudomorphinae.

Les bárabos son actives, con cutícula bien quitinizada, frecuentemente con cercos llargos y cinco pates segmentadas acabaes en dos uñes. Les bárabos tienen un llabro fundíu y escarecen de mola mandibular.

Filoxenia

Les Adefágas diverxen del so grupu hermano dende'l Pérmicu Tardíu; y, el más recién ancestru común viviente de los adefágos probablemente esistió nel Triásicu Ceo, fai cerca de 240 millones d'años. Tanto los representantes acuáticos como los terrestres apaecen nel rexistru fósiles del Triásicu Tardíu. La fauna del Xurásicu taba constituyida por Trachypachidae, Carabidae, Gyrinidae, Haliplidae. La diversificación a nivel de familia y tribu producir nel Mesozoicu, con unes poques tribus radiando explosivamente mientres el Terciariu.

La filoxenia de los adéfagos ta en disputa. El grupu estremábase tradicionalmente en dos subgrupos:

  • Los Geadephaga, entendiendo los dos families terrestres, Carabidae y Trachypachidae (Trachypachidae dacuando ye considerada una subfamilia de Carabidae).
  • Los Hydradephaga, axuntando toles otres families, que son acuátiques.

Esta división ye frecuentemente criticada, con clares evidencies de que los dos grupos nun son monofiléticos.

Enllaces esternos

Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Adephaga (TSN 109226)» (inglés).

[Categoría:Adephaga|]

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Adephaga: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Los adéfagos (Adephaga, del griegu adephagos, voraz) son un suborde del orde Coleopteres con más de 40.000 especies rexistraes en 10 families; ye'l segundu suborde más grande tres los Polyphaga.

Trátase de coleópteros altamente especializaos como los miembros de les families Carabidae, Cicindelinae, Dytiscidaes, Gyrinidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Ətyeyən böcəklər ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Ətyeyənlər böcəklər-(lat. Adephaga) Buğumayaqlılar tipinin Sərtqanadlılar dəstəsinə aid olan yarımdəstə.

Xarici quruluşu

Arxa ayaqların çanaqları dala yönəlib qarıncığın birinci sternitindən geriyə çıxaraq yalnız onun yan kənarlarını sərbəst buraxır. Bütün ayaqların pəncələri əksərən 5 buğumludur. Maksillərin xarici pərləri ayrılmışdır və üçüncü, əlavə qısqac cütü kimi görünür.[1]

Təsnifatı

Ədəbiyyat

  • Azərbaycanın heyvanlar aləmi, Buğumayaqlılar, Bakı: Elm, -2004, -388 səh.

Həmçinin bax

Qaçağanlar

Karabidlər

Xarici keçidlər

İstinadlar

  1. Azərbaycanın heyvanlar aləmi, Buğumayaqlılar, Bakı: Elm, -2004, -388 səh.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Ətyeyən böcəklər: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Ətyeyənlər böcəklər-(lat. Adephaga) Buğumayaqlılar tipinin Sərtqanadlılar dəstəsinə aid olan yarımdəstə.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Adèfags ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els adèfags (Adephaga, en grec "voraç") són un subordre l'ordre coleòpters amb més de 40.000 espècies classificades en 10 famílies, és el segon subordre més gran després dels polífags. Es tracta de coleòpters altament especialitzats com ara els membres de les famílies Carabidae, Cicindelinae, Dytiscidae i Gyrinidae.

Morfologia

Els adèfags tenen antenes filiformes, no pectinades, i sense maça terminal. La galea del primer parell de maxil·les normalment té dos segments. Els adults tenen visible la sutura notopleural. La primera esternita abdominal visible està completament separada per les coxes posteriors, que és una de les característiques principals que defineixen els adèfags. Tenen cinc segments en els tarsos.

Els plecs transversos de les ales posteriors estan a prop del noto. La nervadura mitjana finalitza allà, on s'uneix a la nervadura crucial.

Tenen quatre tubs de Malpighi. Al contrari d'altres coleòpters, les cambres vitel·lines alternen amb les cambres ovulars en el tub ovàric. El testicle és espiral i tubular i té un sol fol·licle, i els ovaris són politròfics.

Glàndules químiques

Totes les famílies d'adèfags tenen glàndules pigidials parells localitzades dorsalment a la regió posterior de l'abdomen que secreten productes químics repel·lents. Les glàndules consisteixen en complexes invaginacions de la cutícula amb cèl·lules epidèrmiques contigües al tegument. Les glàndules no tenen connexió amb el recte i s'obren en la vuitena tergita abdominal.

Les secrecions passen dels lòbuls secretors, que són agregacions de les cèl·lules secretores, a través d'un tub a un reservori connectat a un múscul. Aquest reservori s'estreny formant un tub que té una vàlvula d'obertura. Els lòbuls secretors difereixen estructuralment d'un tàxon a un altre: poden ser allargats, ovals, dividits basalment, apicalment, o no segmentats. Els escarabats bombarders (subfamília Brachininae i nombroses espècies relacionades) són capaços d'expulsar amb força i a distància els seus productes tòxics quan són molestats.

Hàbitat

Els adèfags habiten coves fins al dosser més elevat de les selves tropicals, i hàbitats de clima alpí. Les formes corporals d'alguns estan estructuralment modificades per adaptar-se als hàbitats; hi ha famílies senceres que són aquàtiques (Dityscidae); els membres de la Gyrinidae viuen a la interfície aire-aigua, els Rhysodinae a fusta, els Paussinae en nius de formigues.

Alimentació

Moltes espècies són predadorés. Altres menys típiques formes d'alimentació són: algues (Haliplidae), llavors (Harpalinae), micofagia (Rhysodinae), cargols (Licininae i Cychrinae). Algunes espècies són ectoparasitoides d'insectes (Brachininae i Lebiinae) o de Diplopoda (milpeus) (Peleciinae).

Reproducció i estadis larvals

Algunes espècies són ovovivípars, com Pseudomorphinae. Les larvas són actives, amb cutícula ben quitinitzada, sovint amb llargs cercs i cinc potes segmentades acabades en dues ungles. Les larves tenen el labre fusionat i no tenen mola mandibular.

Filogènia

Els adèfags van separar-se del seu grup germà des del Permià superior i, el més recent avantpassat comú vivent dels adèfags probablement va existir en el Triàsic Inferior, fa prop de 240 milions d'anys. Tant els representants aquàtics com els terrestres apareixen en el registre fòssilés del Triàsic Superior. La fauna del Juràssic estava constituïda per Trachypachidae, Carabidae, Gyrinidae, Haliplidae. La diversificació a nivell de família i tribu es va produir en el Mesozoic, amb unes poques tribus radiant explosivament durant el Terciari.

La filogènia dels adèfags és controvertida. El grup es dividia tradicionalment en dos subgrups:

  • Geadephaga, comprenent les dues famílies terrestres, Carabidae i Trachypachidae (Trachypachidae de vegades és considerada una subfamília de caràbids).
  • Hydradephaga, reunint totes les altres famílies, que són aquàtiques.

Taxonomia

Segons Lawrence & Newton els adèfags se subdivideixen en les següents famílies i subfamílies:[1]

Referències

  1. Lawrence, J. F. & Newton, A. F., Jr. 1995. Families and subfamilies of Coleoptera (with selectes genera, notes, refernces and data on family-group names). In: Pakaluk y Slipinski (Eds.). Biology, phylogeny and classification of Coleoptera: Papers celebrating the 80th birthday of Roy A. Crowson. Muzeum i Instytut Zoologii PAN, Warszawa. Pp. 779-1006. ISBN 83-85192-34-4.
  2. Ribera, I, Beutel, R. G., Balke, M. & Vogler, A. P., 2002. Discovery of Aspidytidae, a new family of aquatic Coleoptera. Proc. R. Soc. Lond. B, 269: 2351–2356. Artículo en pdf
  3. Spangler, P. J. & Steiner, W. E. 2005. A new aquatic beetle family, Meruidae, from Venezuela (Coleoptera: Adephaga). Systematic Entomology, 30(3): 339-357

Enllaços externs

 src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.



license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Adèfags: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els adèfags (Adephaga, en grec "voraç") són un subordre l'ordre coleòpters amb més de 40.000 espècies classificades en 10 famílies, és el segon subordre més gran després dels polífags. Es tracta de coleòpters altament especialitzats com ara els membres de les famílies Carabidae, Cicindelinae, Dytiscidae i Gyrinidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Masožraví ( Czech )

provided by wikipedia CZ
Možná hledáte: Masožravci.
 src=
Vyobrazení několika jedinců od Harolda Maxwell-Lefroye

Masožraví (Adephaga) je podřád brouků.

Masožraví je velký podřád, který zahrnuje devět čeledí, u nichž se odhaduje, že mohou mít přibližně 35–38 tisíc rodů. Tento podřád nemá vyhraněný biotop a jeho zástupce lze nalézt na souši i ve vodě.

Převážná většina druhů obsažených v tomto podřádu má dravé dospělé jedince, společným znakem pro všechny jsou dravé larvy, nepohyblivé kyčle posledního páru nohou.

Většina zástupců je považována za užitečné, protože jsou přirozenými nepřáteli mnoha škůdců.

Čeledi

Seznam čeledí brouků (Coleoptera) Říše: živočichové • Kmen: členovci • Třída: hmyz • Podtřída: Pterygota Adephaga (masožraví) Archostemata (prvožraví) Myxophaga (řasožraví) Polyphaga (všežraví)
Bostrichiformia Cucujiformia

nadčeleď Chrysomeloidea: CerambycidaeChrysomelidaeMegalopodidaeOrsodacnidae
nadčeleď Cleroidea: AcanthocnemidaeChaetosomatidaeCleridaeMelyridaePhloiophilidaePhycosecidaePrionoceridaeTrogossitidae
nadčeleď Cucujoidea: AlexiidaeBiphyllidaeBoganiidaeBothrideridaeCavognathidaeCerylonidaeCoccinellidaeCorylophidaeCryptophagidaeCucujidaeDiscolomatidaeEndomychidaeErotylidaeHelotidaeHobartiidaeKateretidaeLaemophloeidaeLamingtoniidaeLanguriidaeMonotomidaeNitidulidaePassandridaePhalacridaePhloeostichidaePropalticidaeProtocucujidaeSilvanidaeSmicripidaeSphindidae
nadčeleď Curculionoidea: AnthribidaeAttelabidaeBelidaeBrentidaeCaridaeCurculionidaeIthyceridaeNemonychidae
nadčeleď Lymexyloidea: Lymexylidae

nadčeleď Tenebrionoidea: AderidaeAnthicidaeArcheocrypticidaeBoridaeChalcodryidaeCiidaeMelandryidaeMeloidaeMordellidaeMycetophagidaeMycteridaeOedemeridaePerimylopidaeProstomidaePterogeniidaePyrochroidaePythidaeSalpingidaeScraptiidaeStenotrachelidaeSynchroidaeTenebrionidaeTetratomidaeTrachelostenidaeTrictenotomidaeUlodidaeZopheridae
Elateriformia Scarabaeiformia Staphyliniformia

Externí odkazy

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Masožraví: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ
Možná hledáte: Masožravci.  src= Vyobrazení několika jedinců od Harolda Maxwell-Lefroye

Masožraví (Adephaga) je podřád brouků.

Masožraví je velký podřád, který zahrnuje devět čeledí, u nichž se odhaduje, že mohou mít přibližně 35–38 tisíc rodů. Tento podřád nemá vyhraněný biotop a jeho zástupce lze nalézt na souši i ve vodě.

Převážná většina druhů obsažených v tomto podřádu má dravé dospělé jedince, společným znakem pro všechny jsou dravé larvy, nepohyblivé kyčle posledního páru nohou.

Většina zástupců je považována za užitečné, protože jsou přirozenými nepřáteli mnoha škůdců.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Adephaga ( Danish )

provided by wikipedia DA

Adephaga (af græsk ἀδηφάγος, adephagos: glubsk, forslugen) er en underorden af biller. Den har mere end 40.000 registrerede arter i 10 familier. Det er højt specialiserede biller og den næststørste underorden i ordenen biller (Coleoptera).


Stub
Denne artikel om insekt er kun påbegyndt. Hvis du ved mere om emnet, kan du hjælpe Wikipedia ved at udvide den.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Adephaga: Brief Summary ( Danish )

provided by wikipedia DA

Adephaga (af græsk ἀδηφάγος, adephagos: glubsk, forslugen) er en underorden af biller. Den har mere end 40.000 registrerede arter i 10 familier. Det er højt specialiserede biller og den næststørste underorden i ordenen biller (Coleoptera).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Adephaga ( German )

provided by wikipedia DE
 src=
Männlicher Gelbrandkäfer (Dytiscus marginalis) von vorne.
 src=
Eine Gruppe Taumelkäfer auf der Oberfläche eines kleinen Kanales.

Die Adephaga stellen neben den Polyphaga die zweitgrößte Unterordnung der Käfer (Coleoptera) dar. Die Gruppe umfasst etwa 34.000 Arten, wobei drei Familien am Boden und die übrigen acht Familien entweder im Wasser oder am Wasser leben. Es handelt sich dabei in erster Linie um Arten, bei denen sowohl die Imagines, als auch die Larven räuberisch leben. Zwei der Familien, die Aspidytidae und die Meruidae wurden erst 2002 bzw. 2005 erstbeschrieben. Die Monophylie der Unterordnung ist unbezweifelt und durch abgeleitete Merkmale sowohl der Larven, als auch der Imagines gut begründet.[1]

Merkmale

Die Autapomorphien, die die Gruppe von den übrigen Käfern unterscheidet sind bei den Imagines die zweisegmentige, palpenartige Galea, das Mentum mit abgerundeten seitlichen Loben, ein ventrales Gelenk an den Hüften (Coxen) der Vorderbeine, sehr unbewegliche, vergrößerte Hüften der Hinterbeine, die das zweite Hinterleibssternit vollständig teilen, die verwachsenen Sternite an zweiten bis vierten Hinterleibssegment und Verteidigungsdrüsen am Pygidium. Bei den Larven sind die Autapomorphien eine Anpassung an die räuberische Lebensweise. Ihr Kopf hat nach vorne gerichtete Mundwerkzeuge, die Gula (das mediale Sklerit am Hals) ist zu einer schmalen, langgestreckten medianen Naht verändert, das Labrum ist mit der Stirnplatte (Clypeus) verwachsen, den Mandibeln fehlt die Schneidefläche (Mola) und die Prostheca, ein geschlossenes prepharyngeale Röhre ist vorhanden und die Verdauung findet extraintestinal statt.[1]

Plesiomorphe Merkmale bei den Imagines sind die elfgliedrigen, fadenförmigen Fühler, die Mandibeln, denen die Mola fehlt, die fünfgliedrigen Tarsen, die frei liegenden Propleura mit freiem Trochantin, Flügel (Alae) mit Oblongum und vier freie Malpighische Gefäße. Bei den Larven sind es vermutlich die viergliedrigen Fühler, die sechsgliedrigen Beine und die gelenkigen Urogomphi.[1]

Taxonomie und Systematik

Man nahm an, dass die Adephaga im Schwesternverhältnis zu den Myxophaga und Polyphaga stehen, neueste Erkenntnisse lassen aber darauf schließen, dass die Adephaga mit den Polyphaga näher verwandt sind.[2]

Die verwandtschaftliche Stellung innerhalb der Adephaga ist noch nicht vollständig geklärt. Ein Ansatz geht davon aus, dass die aquatisch lebenden Familien ein Monophylum, die Hydradephaga bilden, welches mit den verbleibenden Familien, die zu den Geadephaga zählen, verwandt ist. Dies wurde auch durch eine Untersuchung von rDNA-Sequenzen von 39 Taxa der Adephaga und 13 weiteren Taxa bestätigt, wenngleich das Ergebnis keine gut belastbare Begründung lieferte. Ein anderer Ansatz geht davon aus, dass die Taumelkäfer (Gyrinidae) in einem Schwesterverhältnis zu den übrigen Adephaga stehen. Dies wird durch eine Reihe von Synapomorphien der verbleibenden Familien gestützt. Unklar ist außerdem die verwandtschaftliche Stellung der Wassertreter (Haliplidae), die weder anhand von morphologischen Merkmalen, noch anhand molekulargenetischer Untersuchungen befriedigend aufgezeigt werden konnte. Diese Familie könnte in einem Schwesterverhältnis zu einem Taxon, welches die Carabidae, Rhysodidae, Trachypachidae und Dytiscoidea umfasst, stehen. Dieser Ansatz ist jedoch nicht gut begründet. Eine Alternative dazu ist die Vermutung, dass die Wassertreter eine Schwestergruppe der Dytiscoidea sind. Die Aspidytidae sind Teil der Dytiscoidea und stehen möglicherweise in einem Schwesterverhältnis zu einem Taxon, welches die Dytiscidae und Hygrobiidae umfasst. Die Monophylie der Trachypachidae, Rhysodidae und Carabidae konnte in mehreren Untersuchungen bestätigt werden, wohingegen die Gruppe der Geadephaga als paraphyletisch betrachtet wurde. Die Stellung der Trachypachidae ist bisher jedoch unklar, da es Untersuchungen gibt, die diese Familie den basalen Hydradephaga zurechnet, wohingegen andere sie den Geadephaga zuzählen.[1]

Die Unterordnung enthält folgende Familien:[1]

Belege

Einzelnachweise

  1. a b c d e Rolf G. Beutel, Richard A. B. Leschen (Hrsg.): Coleoptera, Beetles (= Handbuch der Zoologie. Band 4: Arthropoda: Insecta). 1. Auflage. Volume 1: Morphology and Systematics (Archostemata, Adephaga, Myxophaga, Polyphaga partim). de Gruyter, 2005, ISBN 3-11-017130-9, ISSN 1861-4388, S. 43 f. (englisch).
  2. Peter S. Cranston, Penny J. Gullan: Phylogeny of Insects. In: V.H. Resh and R. T. Cardé (eds), Encyclopedia of Insects. Academic Press. Amsterdam 2003; Online (PDF)

Literatur

  • Rolf G. Beutel, Richard A. B. Leschen (Hrsg.): Coleoptera, Beetles (= Handbuch der Zoologie. Band 4: Arthropoda: Insecta). 1. Auflage. Volume 1: Morphology and Systematics (Archostemata, Adephaga, Myxophaga, Polyphaga partim). de Gruyter, 2005, ISBN 3-11-017130-9, ISSN 1861-4388 (englisch).
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Adephaga: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE
 src= Männlicher Gelbrandkäfer (Dytiscus marginalis) von vorne.  src= Eine Gruppe Taumelkäfer auf der Oberfläche eines kleinen Kanales.

Die Adephaga stellen neben den Polyphaga die zweitgrößte Unterordnung der Käfer (Coleoptera) dar. Die Gruppe umfasst etwa 34.000 Arten, wobei drei Familien am Boden und die übrigen acht Familien entweder im Wasser oder am Wasser leben. Es handelt sich dabei in erster Linie um Arten, bei denen sowohl die Imagines, als auch die Larven räuberisch leben. Zwei der Familien, die Aspidytidae und die Meruidae wurden erst 2002 bzw. 2005 erstbeschrieben. Die Monophylie der Unterordnung ist unbezweifelt und durch abgeleitete Merkmale sowohl der Larven, als auch der Imagines gut begründet.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Adephaga ( Low Saxon )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Geelrandkäver-Heken (Dytiscus marginalis) vun vörn.
 src=
En Gruppe Dreihkävers up'n lüttjen Kanal.

De Adephaga sünd, na de Polyphaga, de tweet gröttste Unnerornen mank de Kävers (Coleoptera). To düsse Gruppen höört bi 34.000 Aarden in 11 Familien. Dree vun düsse Familien leevt an’e Eer un de annern acht leevt in’t Water oder an dat Water. Bi de meisten Aarden leevt de Imagines just so, as de Budden as Rövers. Twee Familien sünd eerst in de Johre 2002 un 2005 beschreven wurrn. Dor hannelt sik dat um de Aspidytidae un de Meruidae bi. An de Unnerornen ehre Monophylie gifft dat keen Twiefel.

Taxonomie un Systematik

Toeerst is annahmen wurrn, datt sik dat bi de Adephaga um en Sustergruppen vun de Myxophaga un Polyphaga hannelt, man hüdigendags warrt annahmen, de Adephaga sünd neeger mit de Polyphaga verwandt.[1] Wie sik dat mit de Verwandschop binnen de Adephaga verhollt, is noch nich heel un deel klaar. Unklaar is u. a., wo de Waterpedders (Haliplidae) binnen de Adephaga staht. Morpholoogsche Kennteken hefft dat just so wenig klaarstellen konnt, as molekulargeneetsche Unnersökens.

To de Unnerornen höört düsse Familien:

Belege

  1. Peter S. Cranston, Penny J. Gullan: Phylogeny of Insects. In: V.H. Resh and R. T. Cardé (eds), Encyclopedia of Insects. Academic Press. Amsterdam 2003; Online (PDF)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Adephaga: Brief Summary ( Low Saxon )

provided by wikipedia emerging languages
 src= Geelrandkäver-Heken (Dytiscus marginalis) vun vörn.  src= En Gruppe Dreihkävers up'n lüttjen Kanal.

De Adephaga sünd, na de Polyphaga, de tweet gröttste Unnerornen mank de Kävers (Coleoptera). To düsse Gruppen höört bi 34.000 Aarden in 11 Familien. Dree vun düsse Familien leevt an’e Eer un de annern acht leevt in’t Water oder an dat Water. Bi de meisten Aarden leevt de Imagines just so, as de Budden as Rövers. Twee Familien sünd eerst in de Johre 2002 un 2005 beschreven wurrn. Dor hannelt sik dat um de Aspidytidae un de Meruidae bi. An de Unnerornen ehre Monophylie gifft dat keen Twiefel.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Этчил коңуздар ( Kirghiz; Kyrgyz )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Dytiscus latissimus.

Этчил коңуздар (лат. Adephaga) — коңуздардын бир түркүмчөсү.

Колдонулган адабияттар

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia жазуучу жана редактор

Adephaga

provided by wikipedia EN

Image by Harold Maxwell-Lefroy - Adephaga

The Adephaga (from Greek ἀδηφάγος, adephagos, "gluttonous") are a suborder of beetles, and with more than 40,000 recorded species in 10 families, the second-largest of the four beetle suborders. Members of this suborder are collectively known as adephagans. The largest family is Carabidae (ground beetles) which comprises most of the suborder with over 40,000 species. Adephaga also includes a variety of aquatic beetles, such as predaceous diving beetles and whirligig beetles.

Anatomy

Adephagans have simple antennae with no pectination or clubs. The galeae of the maxillae usually consist of two segments. Adult adephagans have visible notopleural sutures. The first visible abdominal sternum is completely separated by the hind coxae, which is one of the most easily recognizable traits of adephagans. Five segments are on each foot.

Wings

The transverse fold of the hind wing is near the wing tip. The median nervure ends at this fold, where it is joined by a cross nervure.

Internal organs

Adephagans have four Malpighian tubules. Unlike the genetical structures of other beetles, yolk chambers alternate with egg chambers in the ovarian tubes of adephagans. The coiled, tubular testes consist of a single follicle, and the ovaries are polytrophic.

Chemical glands

All families of adephagan have paired pygidial glands located posterodorsally in the abdomen, which are used for secreting chemicals. The glands consist of complex invaginations of the cuticle lined with epidermal cells contiguous with the integument. The glands have no connection with the rectum and open on the eighth abdominal tergum.

Secretions pass from the secretory lobes, which are aggregations of secretory cells, through a tube to a reservoir lined with muscles. This reservoir then narrows to a tube leading to an opening valve. The secretory lobes differ structurally from one taxon to another; it may be elongated or oval, branched basally or apically, or unbranched.

Delivery of glandular compounds

Secretion can occur in multiple manners:

  • Oozing: if the gland is not muscle-lined, the discharge is limited in amount.
  • Spraying: if the gland is muscle-lined, which is typically the case of carabids, the substances are ejected more or less forcefully.
  • Crepitation: boiling noxious chemical spray ejected with a popping sound. Crepitation is only associated with the Brachininae carabids and several related species. See bombardier beetle for a detailed description.

The secretions differ in the chemical constituents, according to the taxa. Gyrinids, for instance, secrete norsesquiterpenes such as gyrinidal, gyrinidione, or gyrinidone. Dytiscids discharge aromatic aldehydes, esters, and acids, especially benzoic acid. Carabids typically produce carboxylic acids, particularly formic acid, methacrylic acid, and tiglic acid, but also aliphatic ketones, saturated esters, phenols, aromatic aldehydes, and quinones.

Accessory glands or modified structures are present in some taxa: the Dytiscidae and Hygrobiidae also possess paired prothoracic glands secreting steroids; and the Gyrinidae are unique in the extended shape of the external opening of the pygidial gland.

The function of many compounds remain unknown, yet several hypotheses have been advanced:

Distribution and habitat

Habitats range from caves to rainforest canopy and alpine habitats. The body forms of some are structurally modified for adaptation to habitats: members of the family Gyrinidae live at the air-water interface, Rhysodinae live in heartwood, and Paussinae carabids inhabit ant nests.

Feeding

Most species are predators. Other less-typical forms of feeding include: eating algae (family Haliplidae), seed-feeding (harpaline carabids), fungus-feeding (rhysodine carabids), and snail-feeding (licinine and cychrine carabids). Some species are ectoparasitoids of insects (brachinine and lebiine carabids) or of millipedes (peleciine carabids).

Reproduction and larval stage

Some species are ovoviviparous, such as pseudomorphine carabids.

The larvae are active, with well-chitinized cuticle, often with elongated cerci and five-segmented legs, the foot-segment carrying two claws. Larvae have a fused labrum and no mandibular molae.

Phylogeny

Adephagans diverged from their sister group in the Late Permian, the most recent common ancestor of living adephagans probably existing in the early Triassic, around 240 million years ago. Both aquatic and terrestrial representatives of the suborder appear in fossil records of the late Triassic. The Jurassic fauna consisted of trachypachids, carabids, gyrinids, and haliplid-like forms. The familial and tribal diversification of the group spans the Mesozoic, with a few tribes radiating explosively during the Tertiary.

The adephagans were formerly grouped into the Geadephaga with the two terrestrial families Carabidae and Trachypachidae and the Hydradephaga, for the aquatic families. However this is no longer used as the Hydradephaga are not a monophyletic group. Modern analysis has supported the clade Dytiscoidea instead, which includes many aquatic adephagans, notably excluding Gyrinidae.[2][3] Rhysodidae is suggested to represent a subgroup of Carabidae rather than a distinct family, with Cicindelidae often being treated as a distinct family from Carabidae.[4][5][6]

Cladogram of the relationships of living adephagan families after Vasilikopoulos et al. 2021[5] and Baca et al. 2021:[7]

Adephaga Gyrinoidea

Gyrinidae

Caraboidea

Trachypachidae

Cicindelidae

Carabidae

Haliploidea

Haliplidae

Dytiscoidea

Noteridae

Hygrobiidae

Aspidytidae

Amphizoidae

Dytiscidae

See also

References

  1. ^ Wang, Yan-hui; Engel, Michael S.; Rafael, José A.; Wu, Hao-yang; Rédei, Dávid; Xie, Qiang; Wang, Gang; Liu, Xiao-guang; Bu, Wen-jun (2016). "Fossil record of stem groups employed in evaluating the chronogram of insects (Arthropoda: Hexapoda)". Scientific Reports. 6: 38939. doi:10.1038/srep38939. PMC 5154178. PMID 27958352.
  2. ^ Cai, Chenyang; Tihelka, Erik; Pisani, Davide; Donoghue, Philip C.J. (2020). "Data curation and modeling of compositional heterogeneity in insect phylogenomics: A case study of the phylogeny of Dytiscoidea (Coleoptera: Adephaga)". Molecular Phylogenetics and Evolution. 147: 106782. doi:10.1016/j.ympev.2020.106782. hdl:1983/76336e99-05af-4ea3-b684-fb2c7e00bc21. PMID 32147574. S2CID 212640135.
  3. ^ Beutel, Rolf G.; Wang, Bo; Tan, Jing-Jing; Ge, Si-Qin; Ren, Dong; Yang, Xing-Ke (April 2013). "On the phylogeny and evolution of Mesozoic and extant lineages of Adephaga (Coleoptera, Insecta)". Cladistics. 29 (2): 147–165. doi:10.1111/j.1096-0031.2012.00420.x. PMID 34814378. S2CID 85234655.
  4. ^ Gustafson, Grey T.; Baca, Stephen M.; Alexander, Alana M.; Short, Andrew E. Z. (July 2020). "Phylogenomic analysis of the beetle suborder Adephaga with comparison of tailored and generalized ultraconserved element probe performance". Systematic Entomology. 45 (3): 552–570. doi:10.1111/syen.12413. ISSN 0307-6970. S2CID 214439873.
  5. ^ a b Vasilikopoulos, Alexandros; Balke, Michael; Kukowka, Sandra; Pflug, James M.; Martin, Sebastian; Meusemann, Karen; Hendrich, Lars; Mayer, Christoph; Maddison, David R.; Niehuis, Oliver; Beutel, Rolf G.; Misof, Bernhard (October 2021). "Phylogenomic analyses clarify the pattern of evolution of Adephaga (Coleoptera) and highlight phylogenetic artefacts due to model misspecification and excessive data trimming". Systematic Entomology. 46 (4): 991–1018. doi:10.1111/syen.12508. ISSN 0307-6970. S2CID 237486696.
  6. ^ Baca, Stephen M.; Gustafson, Grey T.; Alexander, Alana M.; Gough, Harlan M.; Toussaint, Emmanuel F. A. (October 2021). "Integrative phylogenomics reveals a Permian origin of Adephaga beetles". Systematic Entomology. 46 (4): 968–990. doi:10.1111/syen.12506. ISSN 0307-6970. S2CID 237486703.
  7. ^ Baca, Stephen M.; Gustafson, Grey T.; Alexander, Alana M.; Gough, Harlan M.; Toussaint, Emmanuel F. A. (2021-07-26). "Integrative phylogenomics reveals a Permian origin of Adephaga beetles". Systematic Entomology. 46 (4): 968–990. doi:10.1111/syen.12506. ISSN 0307-6970. S2CID 237486703.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Adephaga: Brief Summary

provided by wikipedia EN
Image by Harold Maxwell-Lefroy - Adephaga

The Adephaga (from Greek ἀδηφάγος, adephagos, "gluttonous") are a suborder of beetles, and with more than 40,000 recorded species in 10 families, the second-largest of the four beetle suborders. Members of this suborder are collectively known as adephagans. The largest family is Carabidae (ground beetles) which comprises most of the suborder with over 40,000 species. Adephaga also includes a variety of aquatic beetles, such as predaceous diving beetles and whirligig beetles.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Adephaga ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Los adéfagos (Adephaga, del griego adephagos, voraz) son un suborden del orden Coleopteras con más de 40 000 especies registradas en 11 familias; es el segundo suborden más grande tras los Polyphaga. La mayor parte de los coleópteros son comúnmente conocidos como escarabajos.[1]

Se trata de coleópteros altamente especializados como los miembros de las familias y subfamilias Carabidae, Cicindelinae, Dytiscidae, Gyrinidae.

Anatomía

Los adéfagos tienen antenas filiformes, no pectinadas y sin maza terminal. La galea del primer par de maxilas usualmente tiene dos segmentos. Los adultos tienen visible la sutura notopleural. El primer esternito abdominal visible está completamente separado por las coxas posteriores, que es una de las características principales que definen los adéfagos. Tiene cinco segmentos en los tarsos.

Alas

Los pliegues transversos de las alas posteriores están cerca del noto. La nervadura media finaliza allí, donde se une a la nervadura crucial.

Órganos internos

Tiene cuatro tubos de Malpighi. Al contrario de otros coleópteros, las cámaras vitelinas alternan con las cámaras ovulares en el tubo ovárico. El testículo es espiralado y tubular y posee un solo folículo; y los ovarios son politróficos.

Glándulas pigidiales

Todas las familias de adéfagos tienen glándulas pigidiales pares localizadas dorsalmente en la región posterior del abdomen que secretan productos químicos repelentes. Las glándulas consisten en complejas invaginaciones de la cutícula con células epidérmicas contiguas al integumento. Las glándulas no tienen conexión con el recto y se abren en el octavo tergito abdominal.

Las secreciones pasan de los lóbulos secretores, que son agregaciones de las células secretoras, a través de un tubo a un reservorio conectado con músculos. Este reservorio se estrecha formando un tubo que tiene una válvula de apertura. Los lóbulos secretores difieren estructuralmente de un taxón a otro: pueden ser alargados, ovales, divididos basalmente, apicalmente, o no segmentados.

Expulsión de los productos glandulares

La secreción se realiza de una de las tres siguientes maneras:

  • Rezumado: si la glándula no se asocia con músculos, la descarga está limitada en cantidad.
  • Aspersión: si la glándula está conectada muscularmente, típico caso de los carábidos, las sustancias se eyectan más o menos forzadamente.
  • Crepitación: solo asociado con los carábidos Brachininae y numerosas especies relacionadas, que son capaces de expulsar con fuerza y a bastante distancia sus productos tóxicos cuando son molestados.

Naturaleza química

La secreción difiere en sus constituyentes químicos, de acuerdo al taxón. Los Gyrinidae, por ejemplo, secretan norsesquiterpenos como el girinidal, isogirinidal, girinidiona, girinidona. Los Dytiscidae descargan aldehídos aromáticos, ésteres, ácidos, especialmente ácido benzoico. Los Carabidae producen ácidos carboxílicos, particularmente el ácido fórmico, ácido metacrílico, ácido tíglico, pero también cetonas cetonas alifáticas, ésteres saturados, fenoles, aldehídos aromáticos y quinonas. Hay glándulas accesorias o estructuras modificadas presentes en algunos taxones: Dytiscidae y Hygrobiidae también poseen glándulas pares protoráxicas que secretan esteroides; y las Gyrinidae son únicos por la forma ensanchada de la apertura externa de su glándula pigidial.

La función de muchos compuestos permanece desconocida. Pero se han propuesto algunas hipótesis:

  • Toxinas o disuasivas antialimentarias contra sus predadores. Algunos compuestos indirectamente juegan el rol de facilitar la penetración del disuasivo dentro del sistema integumentario del predador.
  • Agentes antimicrobianos y antifúngicos (especialmente en Hydradephaga).
  • Un medio de incrementar la humedabilidad del integumento (especialmente en Hydradephaga).
  • Feromonas de alarma (especialmente en Gyrinidae).
  • Propelente de líquidos superficiales (especialmente en Gyrinidae).
  • Acondicionamiento de tejidos vegetales asociados con oviposición.

Distribución y hábitat

Los hábitats van desde cuevas hasta el dosel más elevado de las selvas tropicales, y hábitats en clima alpino. Las formas corporales de algunos están estructuralmente modificadas para adaptarse a su hábitat: los miembros de la Gyrinidae viven en la interfaz aire-agua, Rhysodinae en madera, Paussinae en nidos de hormigas.

Alimentación

Muchas especies son depredadores. Otras menos típicas formas de alimentación incluye: algas (familia Haliplidae), semillas (Harpalinae), micofagia (Rhysodinae), caracoles (Licininae y Cychrinae). Algunas especies son ectoparasitoides de insectos (Brachininae y Lebiinae) o de Diplopoda (milpiés) (Peleciinae).

Reproducción y estadios larvales

Algunas especies son ovovivíparos, como Pseudomorphinae.

Las larvas son activas, con cutícula bien quitinizada, frecuentemente con cercos largos y cinco patas segmentadas acabadas en dos uñas. Las larvas tienen un labro fusionado y carecen de mola (?) mandibular.

Filogenia

Los adefágos divergen de su grupo hermano desde el Pérmico tardío; y, el más reciente ancestro común viviente de los adefágos probablemente existió en el Triásico temprano, hace cerca de 240 millones de años. Tanto los representantes acuáticos como los terrestres aparecen en el registro fósil del Triásico tardío. La fauna del Jurásico estaba constituida por Trachypachidae, Carabidae, Gyrinidae, Haliplidae. La diversificación a nivel de familia y tribu se produjo en el Mesozoico, con unas pocas tribus radiando explosivamente durante el Terciario.

La filogenia de los adéfagos está en disputa. El grupo se dividía tradicionalmente en dos subgrupos:

Esta división es frecuentemente criticada, con claras evidencias de que los dos grupos no son monofiléticos.

Referencias

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Adephaga: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Los adéfagos (Adephaga, del griego adephagos, voraz) son un suborden del orden Coleopteras con más de 40 000 especies registradas en 11 familias; es el segundo suborden más grande tras los Polyphaga. La mayor parte de los coleópteros son comúnmente conocidos como escarabajos.​

Se trata de coleópteros altamente especializados como los miembros de las familias y subfamilias Carabidae, Cicindelinae, Dytiscidae, Gyrinidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Adephaga ( Basque )

provided by wikipedia EU

Adephaga kakalardoen barruan dagoen azpiordenik da, 40.000 baino gehiago espezie ezagutzen dira.

Kanpo estekak

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Adephaga: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Adephaga kakalardoen barruan dagoen azpiordenik da, 40.000 baino gehiago espezie ezagutzen dira.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Petokuoriaiset ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Petokuoriaiset (Adephaga) on kovakuoriaisten (Coleoptera) alalahko.

Alalahkon nimen mukaisesti useimmat siihen kuuluvista kovakuoriaisista ovat petoja vaikka joukossa on vielä raadonsyöjien lisäksi myös kasvinsyöjiä. Petokuoriaisilla rakenteet ovat yleensä keskenään vähemmän muuttuneita kuin erilaisruokaisilla (Polyphaga), mikä melko varmasti johtuu niiden elintavoista.[1]

Petokuoriaisten toukat ovat campodeiformeja ja yleensä petoja aikuisten kuoriaisten tavoin. Petokuoriaistoukat tuntee helposti niiden viisijaokkeisista raajoistaan, joissa useimpien heimojen edustajilla on lisäksi kaksi kynttä. Vesijuoksijoilla (Haliplidae) niitä on kuitenkin vain yksi.[1]

Heimot

Euroopasta tunnetaan kuusi petokuoriaisheimoa, ja jotkin tutkijat ovat erottaneet niitä useampiakin. Suomesta petokuoriaisheimoja tunnetaan neljä.[2]

Heimot Caraboidea-yläheimossa

Heimot Dytiscoidea-yläheimossa

Heimot Gyrinoidea-yläheimossa

Heimot Haliploidea-yläheimossa

Sukupuuttoon kuolleet heimot...

...yläheimossa Dytiscoidea:

...yläheimossa Triaploidea:

Aiheesta muualla

Lähteet

  1. a b Michael Chinery: Pohjois-Euroopan hyönteiset, s. 291. Alalahko Adephaga - petokuoriaiset. Helsinki: Painokaari Oy, Tammi, 1988. ISBN 951-30-6952-4.
  2. heimot
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Petokuoriaiset: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI

Petokuoriaiset (Adephaga) on kovakuoriaisten (Coleoptera) alalahko.

Alalahkon nimen mukaisesti useimmat siihen kuuluvista kovakuoriaisista ovat petoja vaikka joukossa on vielä raadonsyöjien lisäksi myös kasvinsyöjiä. Petokuoriaisilla rakenteet ovat yleensä keskenään vähemmän muuttuneita kuin erilaisruokaisilla (Polyphaga), mikä melko varmasti johtuu niiden elintavoista.

Petokuoriaisten toukat ovat campodeiformeja ja yleensä petoja aikuisten kuoriaisten tavoin. Petokuoriaistoukat tuntee helposti niiden viisijaokkeisista raajoistaan, joissa useimpien heimojen edustajilla on lisäksi kaksi kynttä. Vesijuoksijoilla (Haliplidae) niitä on kuitenkin vain yksi.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Adephaga ( French )

provided by wikipedia FR

Les Adephaga forment un sous-ordre d'insectes coléoptères dans lequel on trouve, parmi bien d'autres, les gyrins, les dytiques et les carabes. Leur nom vient du grec adephagos, qui signifie « glouton », allusion à la voracité de ces insectes, qui sont pour la plupart carnivores.

Ils étaient auparavant subdivisés en trois super-familles (Caraboidea, Cicindeloidea et Dytiscoidea), les deux premières constituant les " Geadephaga " (= " Adephaga terrestria "), presque tous terrestres, et la dernière les " Hydradephaga " (= " Adephaga aquatica "), presque tous aquatiques.

Liste de super-familles et familles

Cette classification est toujours sujette à discussion : ordre phylogénétique de Beutel actualisé (cinq super-familles) :

Gyrinoidea

Haliploidea

Meruoidea

Dytiscoidea

Caraboidea

Familles fossiles

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Adephaga: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Les Adephaga forment un sous-ordre d'insectes coléoptères dans lequel on trouve, parmi bien d'autres, les gyrins, les dytiques et les carabes. Leur nom vient du grec adephagos, qui signifie « glouton », allusion à la voracité de ces insectes, qui sont pour la plupart carnivores.

Ils étaient auparavant subdivisés en trois super-familles (Caraboidea, Cicindeloidea et Dytiscoidea), les deux premières constituant les " Geadephaga " (= " Adephaga terrestria "), presque tous terrestres, et la dernière les " Hydradephaga " (= " Adephaga aquatica "), presque tous aquatiques.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Adephaga ( Italian )

provided by wikipedia IT

Il sottordine degli Adephaga Schellenberg, 1806, (dal greco ἀδηφάγος, adephagos, "ingordo") è il secondo raggruppamento dell'ordine dei Coleoptera come rappresentatività e numero di specie comprese.

Morfologia

Gli Adephaga si distinguono dai Polyphaga, l'ordine comprendente la maggior parte dei coleotteri, principalmente per avere il primo segmento addominale diviso in due parti dalle coxe delle zampe posteriori.
Ulteriori caratteristiche sono il pronoto separato dalle pleure dalle suture notopleurali, i trocanteri generalmente espansi e le coxe posteriori saldate al metasterno.
Le antenne sono generalmente filiformi (esclusi i girinidi), mai flabellate o clavate, gli occhi composti sono talvolta suddivisi.

Biologia

La maggior parte degli Adephaga sono predatori.
I carabidi sono per la stragrande maggioranza terrestri, mentre le rimanenti famiglie sono più o meno adattate alla vita acquatica.

Sistematica

Gli Adephaga comprendono attualmente le seguenti famiglie:[1]

Note

  1. ^ (EN) Bouchard P. et al, Family-group names in Coleoptera (Insecta), in ZooKeys, vol. 88, 2011, pp. 1-972, DOI:10.3897/zookeys.88.807.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Adephaga: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

Il sottordine degli Adephaga Schellenberg, 1806, (dal greco ἀδηφάγος, adephagos, "ingordo") è il secondo raggruppamento dell'ordine dei Coleoptera come rappresentatività e numero di specie comprese.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Plėšrieji vabalai ( Lithuanian )

provided by wikipedia LT

Plėšrieji vabalai (lot. Adephaga) – vabalų (Coleoptera) būrio pobūris, kuriam priklauso vabalai, turintys didelius užpakalinius dubenėlius, kurie dengia visą pilvelio pirmąjį sternitą.

Lietuvoje 5 šeimos:

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visit source
partner site
wikipedia LT

Adephaga ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Insecten

De Adephaga zijn de op een na grootste onderorde van de kevers (Coleoptera). Volwassen Adephaga zijn te herkennen aan zichtbare notopleurale naden gecombineerd met een door de achtercoxa gedeelde eerste zichtbare abdominale sterniet. De fylogenese van de samenstellende groepen is nog niet geheel uitgekristalliseerd en diverse configuraties van de families zijn voorgesteld. De Adephaga zijn meestal jagers en vleeseters, de wetenschappelijke naam is afgeleid van het Griekse adephagos, wat letterlijk vraatzucht betekent.

Taxonomie

De onderorde is als volgt onderverdeeld:[1]

Bronnen, noten en/of referenties
  1. Bouchard, P. et al (2011) Family-group names in Coleoptera (Insecta). ZooKeys, 88: 1-972. DOI:10.3897/zookeys.88.807 ISBN 978-954-642-583-6 (hardback) ISBN 978-954-642-584-3 (paperback) ZooBank
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Adephaga: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De Adephaga zijn de op een na grootste onderorde van de kevers (Coleoptera). Volwassen Adephaga zijn te herkennen aan zichtbare notopleurale naden gecombineerd met een door de achtercoxa gedeelde eerste zichtbare abdominale sterniet. De fylogenese van de samenstellende groepen is nog niet geheel uitgekristalliseerd en diverse configuraties van de families zijn voorgesteld. De Adephaga zijn meestal jagers en vleeseters, de wetenschappelijke naam is afgeleid van het Griekse adephagos, wat letterlijk vraatzucht betekent.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Adephaga ( Norwegian )

provided by wikipedia NO
 src=
Hos disse billene dekker lårdekket eller den bakerste hoftplaten (grønn), lengre bakover enn det første bakkroppsleddet.
Foto: Siga

Adephaga er en stor gruppe røveriske biller. Gruppen blir – etter sine største delgrupper – på norsk også omtalt som «løpebiller og vannkalver».

Fellestrekk

Avledete fellestrekk for Adephaga er at underkjevens (maxillens) ytterste del (galea) er toleddet. Også larvenes kjever er tilpasset en røverisk livsstil (predator). Hoftene (coxae) til bakbeina er ubevegelige, forstørret, vokst sammen med det første abdomensegmentet og når helt til det tredje. I bakkroppen forekommer kjertler som produserer en forsvarsvæske. Antennene er nesten alltid mer eller mindre trådformede, unntatt hos noen av de spesialiserte løpebillene i gruppen Paussinae.

Av andre (opprinnelige) egenskaper kan nevnes at antennen er elleve-leddet og føttene (tarsi) femleddet.

Levevis

De aller fleste artene er rovdyr, men noen undergrupper av løpebiller lever mest av frø. Disse artene lever mest på bakken, eller i ferskvann, men det finnes også enkelte grupper av løpebiller som lever oppe i trekronene eller under barken på døde trær.

Systematisk inndeling med norske delgrupper

Tradisjonelt har man delt inn Adephaga i to grupper, de terrestriske («Geadephaga», hovedsakelig løpebiller) og de akvatiske, dvs. vannlevende, artene («Hydradephaga» med blant annet vannkalver og virvlere).

Det har imidlertid så langt ikke lyktes helt å avklare om disse to gruppene virkelig er naturlige, eller om det akvatiske leveviset har oppstått flere ganger uavhengig innen Adephaga.

Systematikken har med bare de norske delgruppene og følger Ødegaard, 2004.[2]

Referanser

Litteratur

Eksterne lenker

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Adephaga: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NO
 src= Hos disse billene dekker lårdekket eller den bakerste hoftplaten (grønn), lengre bakover enn det første bakkroppsleddet. Foto: Siga

Adephaga er en stor gruppe røveriske biller. Gruppen blir – etter sine største delgrupper – på norsk også omtalt som «løpebiller og vannkalver».

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Chrząszcze drapieżne ( Polish )

provided by wikipedia POL

Chrząszcze drapieżne (Adephaga) – drugi pod względem liczebności podrząd chrząszczy (Coleoptera). Obejmuje około 40 tys. gatunków, z czego 672 odnotowano w Polsce[2].

Przedstawiciele Adephaga występują w różnych środowiskach. Większość prowadzi drapieżniczy tryb życia. Odżywiają się owadami, pierścienicami i ślimakami. Tylko nieliczne przeszły wtórnie na pokarm roślinny[3].

Ciało dorosłych osobników jest zwykle wydłużone, grzbiet wypukły. Zazwyczaj mają dobrze zaznaczone szwy notopleuralne na spodniej stronie przedplecza. Tylne skrzydła niektórych Adephaga są zredukowane, zachowują jednak przynajmniej kilka żyłek poprzecznych[2].

Rodziny

oraz kilka rodzin wymarłych.

Zobacz też

Przypisy

  1. Adephaga, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. a b Fauna Polski - charakterystyka i wykaz gatunków. Bogdanowicz W., Chudzicka E., Pilipiuk I. i Skibińska E. (red.). T. I. Warszawa: Muzeum i Instytut Zoologii PAN, 2004. ISBN 83-88147-04-8.
  3. Czesław Jura: Bezkręgowce : podstawy morfologii funkcjonalnej, systematyki i filogenezy. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 2007. ISBN 978-83-01-14595-8.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Chrząszcze drapieżne: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL

Chrząszcze drapieżne (Adephaga) – drugi pod względem liczebności podrząd chrząszczy (Coleoptera). Obejmuje około 40 tys. gatunków, z czego 672 odnotowano w Polsce.

Przedstawiciele Adephaga występują w różnych środowiskach. Większość prowadzi drapieżniczy tryb życia. Odżywiają się owadami, pierścienicami i ślimakami. Tylko nieliczne przeszły wtórnie na pokarm roślinny.

Ciało dorosłych osobników jest zwykle wydłużone, grzbiet wypukły. Zazwyczaj mają dobrze zaznaczone szwy notopleuralne na spodniej stronie przedplecza. Tylne skrzydła niektórych Adephaga są zredukowane, zachowują jednak przynajmniej kilka żyłek poprzecznych.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Adephaga ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Adephaga é a segunda maior sub-ordem da ordem Coleoptera. O grupo inclui os besouros com suturas notopleurais e urosternito basal dividido em dois através das coxas posteriores. Estes besouros têm antenas filiformes e possuem tarsos de fórmula 5-5-5. A maioria das espécies são predadoras.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Adefage ( Romanian; Moldavian; Moldovan )

provided by wikipedia RO

Adefagele (Adephaga) (din greaca adēphagos= mîncăcios) este un subordin de coleoptere primitive carnivore specializate, prădătoare, active atât în stare de larvă, care este campodeiformă, cât și în stare de imago. Unele sunt terestre, altele acvatice.

Au elitrele (aripile anterioare) bine dezvoltate, însă aripile posterioare membranoase sunt adesea mai reduse și scurte, zborul lor fiind slab, sau nu zboară de loc. În schimb, au picioarele bine adaptate la alergat, cu tarsele la cele trei perechi de picioare alcătuite din 5 articole. Abdomenul are 6-7 sternite, primul dintre ele fiind în mare parte acoperit de către coxele posterioare, rămânând vizibil numai lateral. Au antene cu articole homonome, filiforme (filamentoase), în general cu forma de fir, rar cu forme mai deosebite. Cele mai multe adefage au trei perechi de palpi, numai girinidele (Gyrinidae), pausidele (Paussidae), rizodidele (Rhysodidae) și cupedidele (Cupedidae) au două perechi de palpi.

Larvele adefagelor sunt cel mai adesea campodeiforme (de tip campodeoid), carnivore, sprintene și agile. Sunt cele mai primitive coleoptere, în marea lor majoritate carnivore (prădătoare).

Acest subordin cuprinde două grupe:

  • Geodephaga (Geadephaga) (adefage terestre)
  • Hydrocanthari (Hydradephaga) (adefage acvatice)

Hrana lor

Majoritatea de specii de Adefagi sunt carnivori. Une specii de Adefagi se mențin pe sămănțe, dar aste nu este foate comun. Alte specii se mențin măcănd alte specii de invertebrate.

Note


Bibliografie

  • Mihail A. Ionescu, Matilda Lăcătușu. Entomologie. Editura Didactică și Pedagogică, București, 1971, 417 p.
  • Radu V. Gh. Zoologia nevertebratelor. Vol. II. Editura didactică și pedagogică. București 1972
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autori și editori
original
visit source
partner site
wikipedia RO

Adefage: Brief Summary ( Romanian; Moldavian; Moldovan )

provided by wikipedia RO

Adefagele (Adephaga) (din greaca adēphagos= mîncăcios) este un subordin de coleoptere primitive carnivore specializate, prădătoare, active atât în stare de larvă, care este campodeiformă, cât și în stare de imago. Unele sunt terestre, altele acvatice.

Au elitrele (aripile anterioare) bine dezvoltate, însă aripile posterioare membranoase sunt adesea mai reduse și scurte, zborul lor fiind slab, sau nu zboară de loc. În schimb, au picioarele bine adaptate la alergat, cu tarsele la cele trei perechi de picioare alcătuite din 5 articole. Abdomenul are 6-7 sternite, primul dintre ele fiind în mare parte acoperit de către coxele posterioare, rămânând vizibil numai lateral. Au antene cu articole homonome, filiforme (filamentoase), în general cu forma de fir, rar cu forme mai deosebite. Cele mai multe adefage au trei perechi de palpi, numai girinidele (Gyrinidae), pausidele (Paussidae), rizodidele (Rhysodidae) și cupedidele (Cupedidae) au două perechi de palpi.

Larvele adefagelor sunt cel mai adesea campodeiforme (de tip campodeoid), carnivore, sprintene și agile. Sunt cele mai primitive coleoptere, în marea lor majoritate carnivore (prădătoare).

Acest subordin cuprinde două grupe:

Geodephaga (Geadephaga) (adefage terestre) Hydrocanthari (Hydradephaga) (adefage acvatice)
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autori și editori
original
visit source
partner site
wikipedia RO

Rovskalbaggar ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Rovskalbaggar (Adephaga) är en underordning i ordningen skalbaggar med över 40 000 beskrivna arter i tio familjer.

Familjer

Nuvola apps bug2.svg Denna insekts-relaterade djurartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Rovskalbaggar: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Rovskalbaggar (Adephaga) är en underordning i ordningen skalbaggar med över 40 000 beskrivna arter i tio familjer.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Хижі жуки ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK
  1. Ribera, I, Beutel, R. G., Balke, M. & Vogler, A. P., 2002. Discovery of Aspidytidae, a new family of aquatic Coleoptera. Proc. R. Soc. Lond. B, 269: 2351–2356. DOI:10.1098/rspb.2002.2157. Pdf
  2. Spangler, P. J. & Steiner, W. E. 2005. A new aquatic beetle family, Meruidae, from Venezuela (Coleoptera: Adephaga). Systematic Entomology, 30(3): 339–357. DOI:10.1111/j.1365-3113.2005.00288.x

Посилання

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Хижі жуки: Brief Summary ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK
Ribera, I, Beutel, R. G., Balke, M. & Vogler, A. P., 2002. Discovery of Aspidytidae, a new family of aquatic Coleoptera. Proc. R. Soc. Lond. B, 269: 2351–2356. DOI:10.1098/rspb.2002.2157. Pdf Spangler, P. J. & Steiner, W. E. 2005. A new aquatic beetle family, Meruidae, from Venezuela (Coleoptera: Adephaga). Systematic Entomology, 30(3): 339–357. DOI:10.1111/j.1365-3113.2005.00288.x
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Adephaga ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Adephaga (Tiếng Hy Lạp ἀδηφάγος, adephagos, "gluttonous") là nhóm phân họ lớn thứ hai của bộ Bọ cánh cứng, với hơn 40.000 loài được ghi chép lại chia thành 10 họ.

Danh sách các họ

 src=
Hình ảnh bởi Harold Maxwell-Lefroy - Adephaga

Họ còn hiện hữu

Amphizoidae
Aspidytidae
Carabidae
Dytiscidae
Gyrinidae
Haliplidae
Hygrobiidae
Meruidae Spangler & Steiner 2005
Noteridae
Rhysodidae
Trachypachidae

Họ tuyệt chủng

Colymbothetidae
Coptoclavidae
Liadytidae
Parahygrobiidae
Triaplidae

Chú thích

Liên kết ngoài

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Adephaga: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Adephaga (Tiếng Hy Lạp ἀδηφάγος, adephagos, "gluttonous") là nhóm phân họ lớn thứ hai của bộ Bọ cánh cứng, với hơn 40.000 loài được ghi chép lại chia thành 10 họ.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Плотоядные жуки ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Без ранга: Первичноротые
Без ранга: Линяющие
Без ранга: Panarthropoda
Надкласс: Шестиногие
Класс: Насекомые
Надотряд: Coleopterida
Подотряд: Плотоядные жуки
Международное научное название

Adephaga Schellenberg, 1806

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 109226NCBI 41071EOL 2646465FW 69177

Плотоядные жуки (лат. Adephaga) — подотряд жесткокрылых. Тазики их задних ног длинные, прикрывающие почти весь первый брюшной сегмент. Наружная лопасть нижней челюсти расчленённая, выглядит как щупик, так что у этих жуков как бы три пары щупиков. Большинство представителей — хищники, хотя есть и растительноядные формы.

Таксономия

В подотряде выделяют следующие надсемейства и семейства:

Иллюстрации

Примечания

  1. В том числе жуки-скакуны и пауссиды, ранее выделявшиеся в самостоятельные семейства
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Плотоядные жуки: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Плотоядные жуки (лат. Adephaga) — подотряд жесткокрылых. Тазики их задних ног длинные, прикрывающие почти весь первый брюшной сегмент. Наружная лопасть нижней челюсти расчленённая, выглядит как щупик, так что у этих жуков как бы три пары щупиков. Большинство представителей — хищники, хотя есть и растительноядные формы.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

肉食亞目 ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科
總科與科

見內文

肉食亞目(Adephaga)是昆蟲綱鞘翅目的一個亞目。

肉食亞目的特色是第一可見腹節之腹板多為後足基節窩所分開,後翅近中部處具1或2橫脈(通常為m-cu橫脈形成oblong cell),前胸多具側板縫,後足轉節膨大,指向中線,腿節基部靠近基節,觸角似念珠狀,如步行蟲科龍蝨科虎甲蟲科等。

分類

根據布鲁斯的昆虫分类表,肉食亞目包括下列各個總科與科:

後來豉甲總科及原來條脊甲總科的短跗蟲科被併入步甲總科,短跗蟲科被併入了鰹櫛蟲總科(Dermestoidea)。現時本亞目之下只有步甲總科一個總科。

參考文獻

  1. ^ Rolf G. Beutel, Richard A. B. Leschen. Handbuch der Zoologie - Coleoptera, Beetles, Volume 1: Morphology and Systematics (Archostemata, Adephaga, Myxophaga, Polyphaga partim) 1. de Gruyter. 2005. ISBN 3-11-017130-9.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

肉食亞目: Brief Summary ( Chinese )

provided by wikipedia 中文维基百科

肉食亞目(Adephaga)是昆蟲綱鞘翅目的一個亞目。

肉食亞目的特色是第一可見腹節之腹板多為後足基節窩所分開,後翅近中部處具1或2橫脈(通常為m-cu橫脈形成oblong cell),前胸多具側板縫,後足轉節膨大,指向中線,腿節基部靠近基節,觸角似念珠狀,如步行蟲科龍蝨科虎甲蟲科等。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
维基百科作者和编辑

식육아목 ( Korean )

provided by wikipedia 한국어 위키백과

식육아목(食肉亞目, Adephaga)은 딱정벌레목곤충 아목이다.[1] 10여개 과에 약 4만여 종의 딱정벌레를 포함하고 있다. 대다수의 종이 딱정벌레과에 속해 있다.

하위 분류

각주

  1. van Vondel, B.J., Ostovan, H. & Ghahari, H. 2017. An annotated checklist of Iranian Myxophaga (Hydroscaphidae, Sphaeriusidae) and Adephaga (Gyrinidae, Haliplidae, Noteridae, Rhysodidae) (Insecta: Coleoptera). Zootaxa 4216(3): 225–246. DOI: 10.11646/zootaxa.4216.3.2
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia 작가 및 편집자