dcsimg

Arethusana arethusa ( Asturian )

provided by wikipedia AST

'Arethusana arethusa,' tamién conocida como Pintes ocres, ye una especie d´inseutu lepidópteru perteneciente a la familia de les Nymphalidae, subfamilia Satyrinae.Ye la única especie del xéneru Arethusana.[1]

La especie Arethusana arethusa foi descrita por Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis y Ignaz Schiffermüller en 1775, sol nome inicial de Papilio arethusa. foi reclasificada en 1951 pola entomólogu francés Hubert de Lesse nel xéneru monotípoco Arethusana.

Descripción

Pintes ocres ye de color ocre con una ancha banda submarginal mariella naranxa, y un visible ocelu negru nel ápice de les ales anteriores.

L'envés de les anteriores ye mariellu anaranxáu bordiáu más o menos llargamente de marrón, col visible ocelu negru discretamente pupilado al ápice de les ales anteriores ente que l'envés de les posteriores ta marcáu d'una banda clara y de nervaduras blanques bien visibles.[2]

 src=
Dambos llaos

Gata

La so gata ye de color beige con rayes llonxitudinales color marrón gastáu.

Bioloxía

Periodu de vuelu y envernía

Univoltinu, la Pintes ocres vuela nuna xeneración de mediaos de xunu a empiezos de setiembre.[3]

Plantes güéspedes

Les plantes güéspedes de la so canesba son diverses, como les Festuca, les Dactylis, les Poa y Bromus erectus

Ecoloxía y distribución

La Arethusana arethusa esta presente en Marruecos, nel Europa (España, Portugal, Francia) nos balcaness (Eslovaquia, Albania, Grecia), Turquía y Oriente Mediu hasta n'Arménia, sur de Rusia y sur oeste de Siberia[3].[4][5]

En Marruecos, ye Arethusana arethusa aksouali, que ye un endemismu de los montes del Toubkal y namái presente nesti llugar.[6]

El pequeñu montascosu, la Pintes ocres, esti presente na mayoría de los departamentos de la Francia metropolitana salváu los departamentos de Bretaña, de Vosgos, d'Altu Saona y Alsacia, de Creuse, de Puy-de-Dôme, de Allier y d'Altu Loira, de Pas-de-Calais, de Gers y Córcega.[7]

Biotopu

La Pintes ocres gusta-y les zones yerboses, arbustives, márxenes de monte, y ribayos predresos, vuela hasta los 1 700 metros.

Sinónimos

  • Papilio arethusa [Schiffermüller], 1775 Protonyme
  • Papilio erythia Hübner, 1805
  • Hipparchia arethusa [Otakar Kudrna]
  • Arethusana dentata (Frayer, 1834)
  • Satyrus boabdil Rambur, 1840
  • Satyrus dentata Staudinger, 1871,.[4][8]

Nomes vernaculares

  • El Petit montascosu o Mercuriu en francés
  • False Grayling n'inglés, Rotbindiger Samtflater n'alemán y Pintes ocres n'español.[4]

Taxonomía

  • Arethusana arethusa aksouali Wyatt, 1952 a Marruecos.
  • Arethusana arethusa heptapotamica (Stauder, 1924)
  • Arethusana arethusa pontica (Heyne, [1895].[4]

Proteición

Ta protexíu na rexón Islla de Francia según figura na publicación a esti fin del 22 de xunetu de 1993 relativu a la llista de los inseutos protexíos en rexón "Islla de Francia".[9]

Notes y referencies

Venceyos esternos

Bibliografía

  • Guía de les caparines d'Europa y d'África de Norte, Delachaux y Niestlé, Tom Tolman&Richard Lewington, ISBN 978-2-603-01649-7
  • Lionel G. Higgins y Norman D. Riley (1988). Guía de les camparines d'Europa. Delachaux y Niestlé (Lausana).
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Arethusana arethusa: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

'Arethusana arethusa,' tamién conocida como Pintes ocres, ye una especie d´inseutu lepidópteru perteneciente a la familia de les Nymphalidae, subfamilia Satyrinae.Ye la única especie del xéneru Arethusana.

La especie Arethusana arethusa foi descrita por Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis y Ignaz Schiffermüller en 1775, sol nome inicial de Papilio arethusa. foi reclasificada en 1951 pola entomólogu francés Hubert de Lesse nel xéneru monotípoco Arethusana.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Fals faune ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El fals faune (Arethusana arethusa)[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[3]

Distribució

Es distribueix pel Marroc i el sud d'Europa fins al Tian Shan. A la península Ibèrica es troba a la meitat nord i a Sierra Nevada i serralades limítrofes.[3]

Hàbitat

Zones arbustives i herboses, marges de bosc i barrancs rocosos.[3] L'eruga s'alimenta de gramínies tals com Bromus, Festuca, Brachypodium phoenicoides, Dactylis, Poa, Lolium.[4]

Període de vol i hibernació

Vola en una sola generació entre finals de juny i mitjans de setembre, segons la localitat.[3] Hiberna com a eruga.[4]

Referències

  1. «Arethusana arethusa» (en castellà). Catalogue of Life. [Consulta: 31 agost 2014].
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 2 febrer 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
  4. 4,0 4,1 «Arethusana arethusa» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 31 agost 2014].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Fals faune: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El fals faune (Arethusana arethusa) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Gweirlöyn llwyd gwythiennog ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Glöyn byw sy'n perthyn i urdd y Lepidoptera yw gweirlöyn llwyd gwythiennog, sy'n enw gwrywaidd; yr enw lluosog ydy gweirloynnod llwyd gwythiennog; yr enw Saesneg yw False Grayling, a'r enw gwyddonol yw Arethusana arethusa.[1]

Cyffredinol

Gellir dosbarthu'r pryfaid (neu'r Insecta) sy'n perthyn i'r Urdd a elwir yn Lepidoptera yn ddwy ran: y gloynnod byw a'r gwyfynod. Mae'r dosbarthiad hwn yn cynnyws mwy na 180,000 o rywogaethau mewn tua 128 o deuluoedd.

Wedi deor o'i ŵy mae'r gweirlöyn llwyd gwythiennog yn lindysyn sy'n bwyta llawer o ddail, ac wedyn mae'n troi i fod yn chwiler. Daw allan o'r chwiler ar ôl rhai wythnosau. Mae pedwar cyfnod yng nghylchred bywyd glöynnod byw a gwyfynod: ŵy, lindysyn, chwiler ac oedolyn.

Gweler hefyd

Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:

Cyfeiriadau

  1. Gwefan Cyngor Cefn Gwlad Cymru. Cyngor Cefn Gwlad Cymru. Adalwyd ar 29 Chwefror 2012.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Gweirlöyn llwyd gwythiennog: Brief Summary ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Glöyn byw sy'n perthyn i urdd y Lepidoptera yw gweirlöyn llwyd gwythiennog, sy'n enw gwrywaidd; yr enw lluosog ydy gweirloynnod llwyd gwythiennog; yr enw Saesneg yw False Grayling, a'r enw gwyddonol yw Arethusana arethusa.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Rotbindiger Samtfalter ( German )

provided by wikipedia DE

Der Rotbindige Samtfalter (Arethusana arethusa) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Edelfalter (Nymphalidae).

Merkmale

Die Falter erreichen eine Flügelspannweite von 34 bis 44 Millimetern. Die Flügeloberseite ist samtig dunkelbraun mit einer aus querovalen, orangebraunen bis rotbraunen Flecken zusammengesetzten Längsbinde, die auf den Hinterflügeln undeutlicher ausgebildet ist. Im obersten Bindenelement befindet sich ein dunkler Augenfleck, der keinen hellen Kern besitzt. Gelegentlich ist auch im untersten Bindenelement der Hinterflügel ein dunkler Augenfleck vorhanden. Der Saum ist abwechselnd gelblich und dunkelbraun gepunktet. Das Muster auf der Vorderflügelunterseite ist überwiegend orangebraun mit deutlich hervortretenden Adern sowie einem weiß zentrierten schwarzen Augenfleck. Die Hinterflügelunterseite zeigt bei den meisten Faltern eine breite, durchgehende, weiße Binde in der Mitte und ist ansonsten undeutlich gemustert und graubraun bestäubt. Die Raupen sind gelbbraun gefärbt, haben einen schmalen, weiß eingefassten Rückenstreifen sowie breite weißliche und rotbraune Seitenstreifen.

Ähnliche Arten

Die Art ähnelt dem Ockerbindigen Samtfalter (Hipparchia semele), der jedoch durchschnittlich etwas größer ist, ocker- oder gelblichfarbene sowie breitere Binden aufweist und außerdem zwei hell zentrierte Augenflecke auf den Vorderflügeln zeigt.

Vorkommen

Der Rotbindige Samtfalter kommt vorwiegend in trockenen, sandigen Gebieten in Spanien, Griechenland, Frankreich, Ungarn und weiteren südosteuropäischen Ländern vor. Die weitere Verbreitung umfasst Anatolien bis Mittelasien sowie Nordafrika. Im deutschsprachigen Raum ist er an wenigen Plätzen in Niederösterreich und dem Burgenland zu finden. Ein früheres Vorkommen am Oberrhein kann gegenwärtig nicht bestätigt werden. Das letzte gesicherte Vorkommen in Baden-Württemberg betraf in den Jahren 1975/76 den Kaiserstuhl. Danach wurden dort keine Tiere mehr nachgewiesen. Zwei Gründe gelten für das Verschwinden der Art als wahrscheinlich: An den sehr kleinen und eng begrenzten Fundstellen wurde der Falter in großer Zahl besammelt, was die Population erheblich schwächte. Außerdem verzeichnete das Jahr 1976 einen extrem heißen Sommer, in dem die Futterpflanze Aufrechte Trespe (Bromus erectus) großflächig austrocknete. Beide Faktoren zusammen haben offensichtlich zum Aussterben des Rotbindigen Samtfalters geführt. Obwohl sich die Vegetation in den Folgejahren erholte, blieb die Art verschwunden.[1]

Lebensweise

Die Falter fliegen jährlich in einer Generation von Juli bis September. Sie saugen gerne an Blüten, beispielsweise von Mannstreuarten (Eryngium) und ruhen mit zusammengeklappten Flügeln am Boden sowie an Baumstämmen und Steinen. Ungewöhnlich ist die Eiablage, da die Weibchen die Eier im Fluge verstreuen.[2] Die Raupen überwintern sehr klein, ernähren sich von den Halmen von Schwingelarten (Festuca) sowie anderer Gräser und verpuppen sich überwiegend im Juni in der Erde.

Gefährdung

Der Rotbindige Samtfalter gilt in Deutschland als ausgestorben und wird dementsprechend auf der Roten Liste gefährdeter Arten in Kategorie 0 (ausgestorben oder verschollen) geführt.[3]

Quellen

Einzelnachweise

  1. Günter Ebert, Erwin Rennwald: Die Schmetterlinge Baden-Württembergs Band 2, Tagfalter II (Augenfalter (Satyridae), Bläulinge (Lycaenidae), Dickkopffalter (Hesperidae)), Ulmer Verlag Stuttgart 1993. ISBN 3-8001-3459-4
  2. Walter Forster, Theodor A. Wohlfahrt: Die Schmetterlinge Mitteleuropas. Band 2: Tagfalter. (Rhopalocera und Hesperiidae). Franckh'sche Verlagshandlung, Stuttgart 1955, . – Thomas Fartmann, Gabriel Hermann: Larvalökologie von Tagfaltern und Widderchen in Mitteleuropa – von den Anfängen bis heute. Abhandlungen aus dem Westfälischen Museum für Naturkunde, Heft 68, (3/4), 2006, S. 11–57, hier S. 32, online
  3. Bundesamt für Naturschutz (Hrsg.): Rote Liste gefährdeter Tiere Deutschlands. Landwirtschaftsverlag, Münster 1998, ISBN 3-89624-110-9

Literatur

  • Günter Ebert, Erwin Rennwald: Die Schmetterlinge Baden-Württembergs Band 2, Tagfalter II (Augenfalter (Satyridae), Bläulinge (Lycaenidae), Dickkopffalter (Hesperidae)), Ulmer Verlag Stuttgart 1993. ISBN 3-8001-3459-4
  • Walter Forster, Theodor A. Wohlfahrt: Die Schmetterlinge Mitteleuropas. Band 2: Tagfalter. (Rhopalocera und Hesperiidae). Franckh'sche Verlagshandlung, Stuttgart 1955, .

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Rotbindiger Samtfalter: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Der Rotbindige Samtfalter (Arethusana arethusa) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Edelfalter (Nymphalidae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Arethusana arethusa ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Arethusana arethusa, también conocida popularmente como pintas ocres, es una especie de lepidóptero perteneciente a la familia de las Nymphalidae, subfamilia Satyrinae. Es la única especie del género Arethusana, descrita por Denis & Schiffermüller 1775, Viena, Austria.

Descripción

Pintas ocres es de color ocre con una ancha banda submarginale amarilla naranja, y un visible ocelo negro en el ápice de las alas anteriores.

El dorso de las anteriores es amarillo anaranjado bordeado más o menos ampliamente de marrón, con el visible ocelo negro discretamente pupilado al ápice de las alas anteriores mientras que el dorso de las posteriores está marcado de una banda clara y de nervaduras blancas bien visibles.

Oruga

Su oruga es de color beige con rayas longitudinales color marrón gastado.[1]

Biología

Periodo de vuelo e hibernación

Univoltino, la Pintas ocres vuela en una generación de mediados de junio a comienzos de septiembre.[2]

Plantas hospederas

Las plantas huéspedes de su oruga son diversas, como las Festuca, las Dactylis, las Poa y Bromus erectus

Ecología y distribución

Arethusana arethusa está presente en Marruecos, en el sudoeste de Europa (España, Portugal, Francia) en los Balcanes (Eslovaquia, Albania, Grecia), Turquía y Oriente Medio hasta Armenia, sur de Rusia y sudoeste de Siberia.[2][3]

En Marruecos, es A. arethusa aksouali, que es un endemismo de las montañas del Toubkal.[4]

El pequeño agreste, la Pintas ocres, está presente en la mayoría de los departamentos de la Francia metropolitana exceptuado los departamentos de Bretaña, de Vosgos, de Alto Saona y Alsacia, de Creuse, de Puy-de-Dôme, de Allier y de Alto Loira, de Pas-de-Calais, de Gers y Córcega.[5]

Biotopo

La Pintas ocres gusta de zonas herbosas, arbustivas, márgenes de bosque, y barrancos rocosos, vuela hasta los 1 700 metros.

Sistemática

  • La especie Arethusana arethusa fue descrita por Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis y Ignaz Schiffermüller en 1775, bajo el nombre inicial de Papilio arethusa.[6]​ fue reclasificada en 1951 por la entomólogo francés Hubert de Lesse en el género monotípoco Arethusana.

Sinónimos

  • Papilio arethusa [Schiffermüller], 1775 Protonyme
  • Papilio erythia Hübner, 1805
  • Hipparchia arethusa [Otakar Kudrna]
  • Arethusana dentata (Frayer, 1834)
  • Satyrus boabdil Rambur, 1840
  • Satyrus dentata Staudinger, 1871,.[3][7]

Nombres vernaculares

  • El Petit agreste o Mercurio en francés
  • False Grayling en inglés, Rotbindiger Samtflater en alemán y Pintas ocres en español.[3]

Taxonomía

  • Arethusana arethusa aksouali Wyatt, 1952 a Marruecos.
  • Arethusana arethusa heptapotamica (Stauder, 1924)
  • Arethusana arethusa pontica (Heyne, [1895].[3]

Protección

Está protegido en la región Isla de Francia según figura en la publicación a este fin del 22 de julio de 1993 relativo a la lista de los insectos protegidos en región "Isla de Francia".[8]

Notas y referencias

Bibliografía

  • Guía de las mariposas de Europa y de África de Norte, Delachaux y Niestlé, Tom Tolman, Richard Lewington, ISBN 978-2-603-01649-7
  • Lionel G. Higgins y Norman D. Riley (1988). Guía de las mariposas de Europa. Delachaux y Niestlé (Lausana).

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Arethusana arethusa: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Arethusana arethusa, también conocida popularmente como pintas ocres, es una especie de lepidóptero perteneciente a la familia de las Nymphalidae, subfamilia Satyrinae. Es la única especie del género Arethusana, descrita por Denis & Schiffermüller 1775, Viena, Austria.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Petit agreste ( French )

provided by wikipedia FR

Arethusana arethusaMercure

Le Petit agreste ou Mercure (Arethusana arethusa) est une espèce de lépidoptères (papillons) appartenant à la famille des Nymphalidae et à la sous-famille des Satyrinae. C'est la seule espèce du genre monotypique Arethusana.

Description

Le petit agreste est de couleur ocre avec une large bande submarginale jaune orangé, et un gros ocelle noir aveugle à l'apex des antérieures.

Le revers des antérieures est jaune orangé bordé plus ou moins largement de marron, avec le gros ocelle noir discrètement pupillé à l'apex des antérieures alors que le revers des postérieures est marqué d'une bande claire et de nervures blanches bien visibles.

Chenille

Sa chenille est de couleur beige à rayures longitudinales marron terne[1].

Biologie

Période de vol et hivernation

Le petit agreste vole en une génération entre mi-juin et début mi-septembre[2].

Plantes hôtes

Les plantes hôtes de sa chenille sont diverses, des Festuca, des Dactylis, des Poa et Bromus erectus[3].

Écologie et distribution

Le petit agreste est présent sous forme d'isolats, un au Maroc, un dans le sud-ouest de l'Europe (Espagne, Portugal, France) un dans les balkans (Slovaquie, Albanie, Grèce), Turquie et Moyen-Orient jusqu'en Arménie, sud de la Russie et sud-ouest de la Sibérie[2],[3].

Au Maroc, c'est Arethusana arethusa aksouali qui est indigène des montagnes du Toubkal et uniquement présent en ce lieu[4].

Le petit agreste est présent dans la majorité des départements de la France métropolitaine excepté les départements de Bretagne, des Vosges, de la Haute-Saône et Alsace, de la Creuse, du Puy-de-Dôme, de l'Allier et de la Haute-Loire, du Pas-de-Calais et la Corse[5].

Biotope

Le Petit agreste réside dans des landes et friches sèches jusqu’à 1 700 mètres.

Systématique

Synonymes

  • Papilio arethusa [Schiffermüller], 1775 Protonyme
  • Papilio erythia Hübner, 1805
  • Hipparchia arethusa [Otakar Kudrna]
  • Arethusana dentata (Frayer, 1834)
  • Satyrus boabdil Rambur, 1840
  • Satyrus dentata Staudinger, 1871[3],[7].

Noms vernaculaires

  • Le Petit agreste ou Mercure en français
  • False Grayling en anglais, Rotbindiger Samtflater en allemand et Pintas ocres en espagnol[3].

Taxinomie

Sous-espèces
  • Arethusana arethusa aksouali Wyatt, 1952 au Maroc.
  • Arethusana arethusa heptapotamica (Stauder, 1924)
  • Arethusana arethusa pontica (Heyne, [1895][3].

Le Petit agreste et l'Homme

Protection

Il est protégé dans la région Île-de-France et figure dans l'arrêté du 22 juillet 1993 relatif à la liste des insectes protégés en région Île-de-France[8].

Notes et références

  1. Moths and Butterflies of Europe and North Africa
  2. a et b Tom Tolman, Richard Lewington, Guide des papillons d'Europe et d'Afrique du Nord, Delachaux et Niestlé, (ISBN 978-2-603-01649-7)
  3. a b c d et e funet
  4. faune et flore du Maroc
  5. lepinet
  6. [Schiffermüller], 1775 Ank. syst. Schmett. Wienergegend : 169, no. F. 16
  7. INPN taxonomie
  8. INPN protection

Voir aussi

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Petit agreste: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Arethusana arethusa • Mercure

Le Petit agreste ou Mercure (Arethusana arethusa) est une espèce de lépidoptères (papillons) appartenant à la famille des Nymphalidae et à la sous-famille des Satyrinae. C'est la seule espèce du genre monotypique Arethusana.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Arethusana arethusa ( Latin )

provided by wikipedia LA

Arethusana arethusa est papilio familiae Nymphalidarum, quae in Europa Media, Europa Meridiana, Africa Septentrionali, et Anatolia endemicus est. Ex Arethusa Nereide appellatur. Latitudo alarum est 21–25 mm. Larvae graminibus variis vescuntur.

Nexus externi

Commons-logo.svg Vicimedia Communia plura habent quae ad Arethusanam arethusam spectant.
Wikispecies-logo.svg Vide "Arethusanam arethusam" apud Vicispecies. Wikidata-logo.svg Situs scientifici:NCBIBiodiversityEncyclopedia of LifeINPN France Insecta Haec stipula ad insectum spectat. Amplifica, si potes!
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Arethusana arethusa: Brief Summary ( Latin )

provided by wikipedia LA

Arethusana arethusa est papilio familiae Nymphalidarum, quae in Europa Media, Europa Meridiana, Africa Septentrionali, et Anatolia endemicus est. Ex Arethusa Nereide appellatur. Latitudo alarum est 21–25 mm. Larvae graminibus variis vescuntur.

 src=

 src=

♂ △

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Oranje steppevlinder ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Insecten

De oranje steppevlinder (Arethusana arethusa) is een dagvlinder uit de familie van de Nymphalidae, de vossen, parelmoervlinders en weerschijnvlinders en de onderfamilie Satyrinae. De voorvleugellengte bedraagt 21 tot 25 millimeter.

De soort komt voor in Centraal- en Zuid-Europa, Noord-Afrika en Centraal-Azië. In België is de soort zeer zeldzaam en wordt alleen met enige regelmaat gezien in de provincie Namen, ook zijn er waarnemingen uit de provincie Luxemburg bekend. Uit Nederland is één waarneming bekend in 1927 in Vijlen. De soort vliegt van juli tot september. De vlinder vliegt tot 2000 meter boven zeeniveau.

Waardplant

De waardplant van de oranje steppevlinder zijn diverse grassen, zoals dravik, gevinde kortsteel, kamgras, buntgras en zwenkgras. De soort overwintert als rups.

Externe links

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Oranje steppevlinder: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De oranje steppevlinder (Arethusana arethusa) is een dagvlinder uit de familie van de Nymphalidae, de vossen, parelmoervlinders en weerschijnvlinders en de onderfamilie Satyrinae. De voorvleugellengte bedraagt 21 tot 25 millimeter.

De soort komt voor in Centraal- en Zuid-Europa, Noord-Afrika en Centraal-Azië. In België is de soort zeer zeldzaam en wordt alleen met enige regelmaat gezien in de provincie Namen, ook zijn er waarnemingen uit de provincie Luxemburg bekend. Uit Nederland is één waarneming bekend in 1927 in Vijlen. De soort vliegt van juli tot september. De vlinder vliegt tot 2000 meter boven zeeniveau.

 src= Arethusana arethusa
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Arethusana arethusa ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Arethusana arethusa er en sommerfugl som tilhører gruppen ringvinger (Satyrinae) i den store familien flikvinger (Nymphalidae).

Utseende

En middelsstor, brun sommerfugl. Oversiden er gråbrun, med et nokså bredt, gulaktig tverrbånd i vingens ytre del og en rund, svart flekk (uten lys kjerne) i spissen av forvingen. Undersiden av forvingen er grågul med grå kanter, undersiden av bakvingen er gråspraglete med tre uregelmessige, mørke tverrstreker.

Levevis

Arten finnes på varme, gresskledte steder på kalkgrunn.

Utbredelse

Arten er utbredt i Marokko, gjennom det sørlige Europa nord til det nordlige Frankrike, østover til Tien-Shan-fjellene.

Systematisk inndeling

Treliste

Kilder

Eksterne lenker

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Arethusana arethusa: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Arethusana arethusa er en sommerfugl som tilhører gruppen ringvinger (Satyrinae) i den store familien flikvinger (Nymphalidae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Arethusana arethusa ( Pms )

provided by wikipedia PMS
Drapò piemontèis.png Vos an lenga piemontèisa Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

  •  src=

    ♂ △

  • Ambient

    Na generassion a l'ann. La farfala a vòla da luj a aost.

    Distribussion

    A viv an Friul-Venessia Giulia. an Valsusa, fin a Génoa, fin a 1500 méter.

    Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse

    • Arethusana arethusa Schiff.
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia authors and editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia PMS

    Arethusana arethusa: Brief Summary ( Pms )

    provided by wikipedia PMS

     src=

    ♂ △

    Ambient

    Na generassion a l'ann. La farfala a vòla da luj a aost.

    Distribussion

    A viv an Friul-Venessia Giulia. an Valsusa, fin a Génoa, fin a 1500 méter.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Wikipedia authors and editors
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia PMS

    Arethusana arethusa ( Portuguese )

    provided by wikipedia PT

    Arethusana arethusa é uma espécie de insetos lepidópteros, mais especificamente de borboletas pertencente à família Nymphalidae.[1]

    A autoridade científica da espécie é Denis & Schiffermüller, tendo sido descrita no ano de 1775.

    Trata-se de uma espécie presente no território português.

    Descrição

    Referências

    1. «Arethusana arethusa». Sistema Global de Informação sobre Biodiversidade (em inglês). Consultado em 14 de agosto de 2019

     title=
    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autores e editores de Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia PT

    Arethusana arethusa: Brief Summary ( Portuguese )

    provided by wikipedia PT

    Arethusana arethusa é uma espécie de insetos lepidópteros, mais especificamente de borboletas pertencente à família Nymphalidae.

    A autoridade científica da espécie é Denis & Schiffermüller, tendo sido descrita no ano de 1775.

    Trata-se de uma espécie presente no território português.

    license
    cc-by-sa-3.0
    copyright
    Autores e editores de Wikipedia
    original
    visit source
    partner site
    wikipedia PT