No information could be found on economic importance of narrow-striped mongooses.
The Lac Tsimanampetsotsa area seems to be marginal habitat for this mongoose, but research within the reserve shows it is thriving. Trapping sites outside of the reserve area show that grazing lands do not suit Malagasy narrow-striped mongooses.
Little is known about communication in narrow-striped mongooses. However, the presence of scent glands suggests that chemical communication may be important in maintaining group cohesion and identifying territories.
As social, diurnal animals, it is likely that there is a well developed system of visual signals, such as body posture, which communicate intent. Tactile communication is probably important between mates, as well as between parents and their offspring. It is also likely that these mongooses use some vocalizations, although such communication has not been reported.
Communication Channels: visual ; tactile ; chemical
Other Communication Modes: scent marks
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
Narrow-striped mongooses are now classified as endangered by IUCN. The range of this animal is less than 500 square km, and is extremely fragmented. The population is continuing to decline, and the quality of the habitat is also declining. There is very little disturbance to this animal by direct human contact, but as human populations grow, clearing of land for grazing is destroying the habitat of this mongoose.
This species of mongoose is not listed under the CITES index or the US ESA.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: vulnerable
No information could be found on economic importance of narrow-striped mongooses.
Narrow-striped mongooses are predators of a wide variety of prey including bird eggs.
Narrow-striped mongooses are insectivores, but may also be found eating invertebrates, small vertebrates, and bird eggs. They forage alone or in pairs covering about 1.3 square km. When feeding on eggs or invertebrates, these animals will lie on one side with the item held in all four feet. They will then swiftly expel the item onto a hard surface repeatedly until broken and eat the contents.
Animal Foods: mammals; reptiles; eggs; insects; terrestrial non-insect arthropods
Primary Diet: carnivore (Insectivore )
Mungotictis decemlineata is found in the Ethiopian region, exclusively in southwestern and western Madagascar, off the eastern coast of Africa. The species is found only in the Menabe region of the island on the western coast (19 degrees to 21 degrees south lattitude).
There was an unconfirmed sighting around the Lac Tsimanampetsotsa area on the southwestern side of the island (24 degrees 8 minutes south and 43 degrees 46 minutes east). This sighting occurred in 1986, when Wozencraft reported seeing an animal that looked like M. decemlineata, but was colored differently. However, Wozencraft was not sure of the animal's identity.
Biogeographic Regions: ethiopian (Native )
Other Geographic Terms: island endemic
Narrow-striped mongooses are known only from the dry deciduous forests of western Madagascar. In the summer (the wet season) nights are often spent in tree holes, in the winter (the dry season) they can be found nesting in ground burrows.
Habitat Regions: temperate ; terrestrial
Terrestrial Biomes: forest ; scrub forest
Nothing is known about longevity in narrow-striped mongooses. As the only member of their genus, it is difficult to use other related species to speculate on the possible longevity of these animals.
Narrow-striped mongooses have a length of 250 to 350 mm from the nose to the base of the tail, and a tail length ranging from 230 to 270 mm. These animals weigh between 600 and 700 g.
The pelage is generally gray-beige to gray with 8 to 10 dark stripes on the back and flanks. These stripes give the animal its species name, decemlineata. The tail of the mongoose is usually bushy and squirrel-like, with rings of dark color. The feet do not have hair on them, and the digits are partially webbed.
Scent glands can be found on the head and neck, and these are used for marking. Females have one pair of mammae located in the lower abdomen.
Range mass: 600 to 700 g.
Range length: 250 to 350 mm.
Other Physical Features: endothermic ; heterothermic ; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: sexes alike
A member of the civet family, Cryptoprocta ferox, also called a fossa, is a possible predator of M. decemlineata
Known Predators:
This species is monogamous. The mature males and females pair up in the summer for mating.
Mating System: monogamous
Breeding months are from December to April, with a peak in the summer months of February and March. The gestation period in this mongoose is between 90 and 105 days, with one young produced. Young weigh about 50 g at birth and are usually weaned in 2 months. Sexual maturity is reached at 2 years.
Breeding interval: Malgasy narrow-striped mongooses breed annually.
Breeding season: Breeding months are from December to April, peaking in February and March.
Average number of offspring: 1.
Range gestation period: 90 to 105 days.
Average weaning age: 2 months.
Average time to independence: 24 months.
Average age at sexual or reproductive maturity (female): 2 years.
Average age at sexual or reproductive maturity (male): 2 years.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; fertilization ; viviparous
Average birth mass: 50 g.
Average number of offspring: 1.
Average age at sexual or reproductive maturity (female)
Sex: female: 742 days.
As mammals, M. decemlineata provide the young with milk, frooming, and protection. Nothing more is known about parental care in narrow-striped mongooses. Based on their monogamous breeding system, it is likely that both parents are involved in caring for young.
Parental Investment: no parental involvement; altricial ; pre-fertilization (Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Male, Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female, Protecting: Male, Female); pre-independence (Provisioning: Male, Female, Protecting: Male, Female)
This species can be found in the Madagascar succulent woodlands ecoregion, which comprises a mosaic of succulent xeric adapted plants and deciduous forests that represent critical habitats for many species of animals and plants restricted to the western region of Madagascar. The succulent woodland ecoregion exhibits a tropical dry climate with a distinct dry season between May and October. During the wet season, November to April, rainfall may reach 750 millimetres (mm), within a yearly range of 575 mm to 1330 mm.
The geology of the western part of the ecoregion comprises unconsolidated sands on the coast and Tertiary limestones and sandstones inland. In the southern part of the ecoregion, there are also metamorphic and igneous basement rocks. The soils are generally sandy with richer alluvial soils around river areas. The flora species often have water storage adaptations, stem photosynthesis, and remain without leaves for long periods. Forests of the ecoregion may reach 15 m in height, with the endemic baobabs (Bombaceae family) Adansonia za and A. grandidieri as distinctive emergent species. Other canopy species belong to the families Euphorbiaceae and Leguminosae including several endemic species of Pachypodium. The shrub layer consists of the families Sapindaceae, Euphorbiaceae, Anacardiaceae, and Burseraceae.
Five mammals are endemic to this ecoregion: narrow striped mongoose (Mungotictis decemlineata decemlineata), pale fork-marked lemur (Phaner furcifer pallescens), the giant jumping rat, Berthe's mouse lemur (Microcebus berthae) and the red-tailed sportive lemur (Lepilemur ruficaudatus). Near-endemics include the large-eared tenrec (Geogale aurita), the lesser hedgehog tenrec (Echinops telfairi), and Coquerel's dwarf lemur (Mirza coquerli). Verreaux's sifaka (Propithecus verreauxi verreauxi), and the red-fronted brown lemur (Eulemur fulvus rufus) are both found in this ecoregion. Several animal species have the entirety of their very localized ranges within this ecoregion.
Among the bird taxa, Appert's greenbul (Xanthomixis apperti) and the white-breasted mesite (Mesitornis variegata), are considered endemic to this ecoregion. The following species are near-endemic: Madagascar teal (Anas bernieri), Madagascar plover (Charadrius thoracicus), and long-tailed ground-roller (Uratelornis chimaera). Out of the above birds, one is threatened (Madagascar teal), and three are considered vulnerable (white-breasted mesite, long-tailed ground-roller, Madagascar plover). The red-capped coua (Coua ruficeps) is found throughout this ecoregion.
Some of the ecoregion endemic reptiles include Oplurus cuvieri, Chalarodon madagascariensis, and the gecko Phelsuma standingi. Pyxis planicauda has a narrow distribution range within the ecoregion. One gecko species, Paroedura vazimba, is only known from Zombitse-Vohibasia National Park. A least two frog species are endemic to this region: the hyperollid Heterixalus luteostriatus and the mycrohylid Dyscophus insularis. The rare snake Liophidium chabaudi occurs in this ecoregion, as well as numerous other species with limited distributions such as Mabuya tandrefana, Furcifer antimena, and Brookesia brygooi.
There are exactly six anuran species found in the Madagascar succulent woodlands: Antsouhy tomato frog (Dyscophus insularis); Brown rainfrog (Scaphiophryne brevis); Dueril's bright-eyed frog (Boophis tephraeomystax); Goudot's bright-eyed frog (Boophis goudotii); Madagascar bullfrog (Boophis tephraeomystax); and Mocquard's rainfrog (Scaphiophryne calcarata).
Ar vibinell roudennoù strizh (Mungotictis decemlineata) zo ur bronneg kigdebrer bihan eus kerentiad an Eupleridae. Bevañ a ra e savanennoù kornôg ha mervent Madagaskar.
Muzuliañ a ra etre 25 ha 35 cm gant ul lost 23 - 37 cm ha pouezañ a ra etre 600 ha 700 g. He blevenn zo gell-sklaer gant roudennoù sklaer war he c'hostezioù. Hemolc'hiñ a ra anevaled bihan, amprevaned dreist-holl hag ivez vioù pe glazarded.
Ar vibinell roudennoù strizh a vev e bagadoù bihan 10 hinienn. Un aneval-deiz eo hag er gwez e vev ar peurliesañ. Gouennañ a ra etre miz Kerzu ha miz Ebrel. Genel a ra ar parezed ur c'holen hepken bep bloaz.
Ar vibinell roudennoù strizh (Mungotictis decemlineata) zo ur bronneg kigdebrer bihan eus kerentiad an Eupleridae. Bevañ a ra e savanennoù kornôg ha mervent Madagaskar.
Muzuliañ a ra etre 25 ha 35 cm gant ul lost 23 - 37 cm ha pouezañ a ra etre 600 ha 700 g. He blevenn zo gell-sklaer gant roudennoù sklaer war he c'hostezioù. Hemolc'hiñ a ra anevaled bihan, amprevaned dreist-holl hag ivez vioù pe glazarded.
Ar vibinell roudennoù strizh a vev e bagadoù bihan 10 hinienn. Un aneval-deiz eo hag er gwez e vev ar peurliesañ. Gouennañ a ra etre miz Kerzu ha miz Ebrel. Genel a ra ar parezed ur c'holen hepken bep bloaz.
La mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata), també anomenada boky-boky en malgaix, és un membre de la subfamília dels galidins.[1]
La mangosta de bandes estretes té una longitud del cos i del cap entre 25 i 35 centímetres, una longitud de cua entre 23 i 27 centímetres i un pes que varia entre 600 i 700 grams.[2][3]
El seu pelatge és generalment entre gris i beix amb entre 8 i 10 bandes longitudinals fosques a l'esquena i als costats del cos. Aquestes bandes estretes són les que li donen el nom a l'espècie (decemlineata). La cua és generalment molt peluda i semblant a la dels esquirols, amb anells foscos. Els peus són nuus i els dits estan parcialment units per una membrana.[2][3]
Té glàndules odoríferes al cap i al coll, les secrecions de les quals utilitza per deixar marques aromàtiques. Les femelles tenen un parell de glàndules addicionals a l'abdomen.[2][3]
Viu exclusivament a l'oest i sud-oest de Madagascar, a la regió de Menabe, entre els graus 19 i 21 de latitud sud.[3][4]
El 1986 Wozencraft informà d'una possible observació d'un individu, que semblava d'aquesta espècie als voltants del llac Tsimanampetsotsa, al sud-oest de l'illa, encara que no estava segur de la identitat de l'animal.[2][4]
La mangosta de bandes estretes habita els boscos caducifolis secs de l'oest i sud-oest de Madagascar. Fins ara, ha estat vista entre els rius Tsiribihina i Mangoky.[5]
L'àrea de distribució de la mangosta de bandes estretes és de 3 km² de mitjana.[3]
Es tracta d'animals diürns, que viuen tant a terra com als arbres. Són animals socials, que viuen en grups generalment formats per mascles i femelles adultes, així com les cries de l'any i individus joves. A l'hivern els grups es divideixen en parelles transitòries, grups de mascles o mascles solitaris i grups familiars.[3][4]
A un estudi, es trobaren entre 18 i 22 individus vivint en una àrea de 3 km². Aquests individus semblaven formar una unitat social, dins de la qual hi havia dues unitats socials estables més petites. Es produïren alguns contactes hostils entre membres de diferents grups als límits dels seus territoris, durant els quals els subgrups es mantingueren interconnectats i eren dòcils entre ells.[3][4]
La mangosta de bandes estretes és una criatura aparentment tranquil·la. En aquest sentit, s'informà d'un mascle que observava als investigadors i s'adormia, mentre aquests prenien mesures i notes de la seva parella femenina.[4]
Al Parc Nacional de Tsimanampetsotse es trobaren zones de defecació en esquerdes a les roques o punts elevats al llarg dels penya-segats.[4] A les nits d'estiu (l'estació humida) sovint les passen en forats als arbres, mentre que a l'hivern (l'estació seca) se'ls pot trobar niant a caus subterranis.[3][6]
Les mangostes de bandes estretes són insectívores, però també es poden trobar menjant altres invertebrats, petits vertebrats i ous d'aus. S'alimenten sols o en parella cobrint una àrea aproximada d'1,3 km². Quan s'alimenten d'ous o invertebrats, jeuen de costat subjectant-los entre les quatre potes i a continuació, els llencen contra una superfície dura diversos cops, fins que es trenca la closca i es poden menjar el contingut.[3][4]
Aquesta espècie és monògama. Els mascles i femelles adults s'aparellen durant l'estiu per reproduir-se.[3] Els mesos de cria van del desembre a l'abril, amb un pic en els mesos d'estiu (febrer i març). El període de gestació d'aquesta mangosta va de 90 a 105 dies, després dels quals les femelles donen a llum una cria. El joves neixen pesant prop de 50 grams i solen ser deslletats en 2 mesos. La maduresa sexual s'assoleix als 2 anys.[3][4]
Com a mamífers, les mares proporcionen llet, neteja i protecció als joves. Es desconeix si els pares intervenen en la cria dels cadells, encara que, basant-se en el seu sistema de reproducció monògama, és probable que ambdós pares estiguin involucrats en la cura dels joves.[3]
Es desconeix completament la longevitat d'aquesta espècie. Com a únic membre del seu gènere, es fa difícil fer servir les dades d'altres espècies relacionades per especular sobre la seva longevitat.
Hi ha poca informació sobre la comunicació de la mangosta de bandes estretes. No obstant això, la presència de glàndules odoríferes suggereix que existeix una comunicació química, que podria ser important per mantenir la cohesió del grup e identificar territoris.[3]
Com a animals socials i diürns, és probable que facin servir un sistema de senyals visuals ben desenvolupades, com postures corporals. La comunicació tàctil probablement és també important entre companys, així com entre pares i fills. També és probable que utilitzin algunes vocalitzacions, encara que aquesta mena de comunicació no ha estat informada.
La mangosta de bandes estretes està actualment catalogada per la UICN, com a espècie en perill. L'àrea de distribució és de menys de 500 quilòmetres quadrats i està molt fragmentada. La població continua disminuint, juntament amb la qualitat del seu hàbitat i tot i que hi ha molt poca pertorbació a través del contacte directe amb humans, en créixer la població humana, la desforestació de les terres pel pasturatge està destruint l'hàbitat d'aquesta mangosta.[3][4]
La mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata), també anomenada boky-boky en malgaix, és un membre de la subfamília dels galidins.
Der Schmalstreifenmungo (Mungotictis decemlineata) ist eine in Madagaskar lebende Raubtierart aus der Familie der Madagassischen Raubtiere (Eupleridae).
Schmalstreifenmungos haben ein graues Fell, am Rücken und an den Flanken erstrecken sich 8 bis 10 schmale, dunkle Längsstreifen. Der Bauch und die Beine sind einfärbig hellgrau-beige, auch der buschige Schwanz ist hellgrau und ungemustert. Der Rumpf ist langgestreckt, die Gliedmaßen sind relativ kurz, die Zehen sind durch kleine Schwimmhäute miteinander verbunden. Die Schnauze ist auffallend langgestreckt, die Ohren sind klein und abgerundet. Diese Tiere erreichen eine Kopfrumpflänge von 26 bis 35 Zentimetern, eine Schwanzlänge von 23 bis 27 Zentimetern und ein Gewicht von 450 bis 750 Gramm.
Es werden zwei Unterarten unterschieden: Die Nominatform Mungotictis decemlineata decemlineata hat einen etwas helleren Rücken und unauffälligere Streifen, während bei M. d. lineata der Rücken dunkler und die Streifen deutlicher sichtbar sind.
Schmalstreifenmungos leben im westlichen und südwestlichen Madagaskar. Im Norden wird ihr Verbreitungsgebiet vom Fluss Tsiribihina und im Süden vom Manombo begrenzt. Ihr Lebensraum sind vorwiegend trockene Laubwäldern, die unter anderem mit Affenbrotbäumen bestanden sind und ein dichtes Unterholz aufweisen. Sie kommen vom Meeresniveau bis in 400 Meter Seehöhe vor.
Sie sind vorwiegend tagaktiv, begeben sich aber auch manchmal in der Nacht auf Nahrungssuche. Sie halten sich sowohl am Boden als auch auf Bäumen auf, darüber hinaus können sie sehr gut schwimmen. Als Ruheplätze dienen ihnen leere Ameisenhaufen, umgestürzte, hohle Baumstämme und Baumhöhlen. Dabei lässt sich eine jahreszeitliche Varianz beobachten: so schlafen sie in der warmen Regenzeit häufiger in Baumhöhlen bis zu 10 Meter über dem Boden, während sie in der kühleren Trockenzeit eher Unterschlupfe am Boden aufsuchen. Sie bleiben nie für längere Zeit im gleichen Versteck, um Fressfeinde und Parasiten abzuwehren.
Sie leben in Gruppen, die ein komplexes Sozialgefüge aufweisen. Die Gruppen umfassen meist drei bis fünf ausgewachsene Tiere sowie die dazugehörigen Jungtiere und werden von einem dominanten Weibchen angeführt. Nach der Paarung verlassen die erwachsenen Männchen die Gruppe und führen mehrere Monate lang ein einzelgängerisches Leben. In der kühlen Trockenzeit sind die Gruppen kleiner. Die Reviere der Gruppen umfassen rund 13 bis 25 Hektar, die Grenzen werden mit Duftdrüsen markiert. An den Rändern können sich die Reviere verschiedener Gruppen überlappen, es kommt allerdings zu keinen aggressiven Begegnungen.
Die Nahrung dieser Tiere besteht in erster Linie aus Insekten. Insbesondere in der Trockenzeit machen Insektenlarven, die sie aus der Erde oder verrottenden Blättern ausgraben, den Hauptbestandteil der Nahrung aus. Daneben fressen sie auch kleine Wirbeltiere wie Lemuren, Tenreks, Vögel und Reptilien. Berichten der Einheimischen zufolge verspeisen sie auch Riesenschlangen und Honig, dafür gibt es aber keine unabhängige Überprüfung.
Die Paarung ist saisonal und erfolgt meist im August oder September. Dabei erwartet das Männchen das Weibchen vor dem Ausgang ihres Baues. Zunächst reagiert das Weibchen aggressiv und will das Männchen verjagen, diese Aggressivität lässt jedoch im Lauf der nächsten Stunde nach und das Weibchen lässt das Männchen bis zu drei Mal mit sich kopulieren. Beim dominanten Weibchen einer Gruppe tritt die Fortpflanzungsbereitschaft etwas früher ein als bei den übrigen Weibchen.
Die Tragzeit dauert rund 90 bis 105 Tage, nach anderen Berichten nur 74 Tage. Anschließend kommt ein einzelnes, rund 50 Gramm schweres Jungtier zur Welt. Dieses kann schon am Tag seiner Geburt laufen, nimmt nach 15 Tagen erstmals feste Nahrung zu sich und wird nach rund zwei Monaten endgültig entwöhnt. Danach hält sich das Jungtier noch einige Zeit in seiner Geburtsgruppe auf, die Geschlechtsreife tritt mit rund zwei Jahren ein.
Schmalstreifenmungos sind auf relativ unberührte Wälder angewiesen und reagieren auf Störungen empfindlich. Hauptgefahren sind die Zerstörung ihres Lebensraums und die Nachstellung durch verwilderte Haushunde. Die IUCN listet die Art als „gefährdet“ (vulnerable).
Der Schmalstreifenmungo (Mungotictis decemlineata) ist eine in Madagaskar lebende Raubtierart aus der Familie der Madagassischen Raubtiere (Eupleridae).
Mungotictis decemlineata es un specie de Mungotictis.
Mungotictis decemlineata — від клясы сысуноў атрада драпежных сямейства Eupleridae.
Даўжыня галавы і цела 25—35 см[2], даўжыня хваста 20—27 см; маса дарослых 0,6-0,8 кг[3]. Вушы круглявыя. Пыса завостраная. Хвост пухнасты.
Mungotictis decemlineata — від клясы сысуноў атрада драпежных сямейства Eupleridae.
The narrow-striped mongoose or narrow-striped vontsira (Mungotictis decemlineata) is a member of the family Eupleridae endemic to Madagascar. It inhabits the western Madagascar succulent woodlands and northern Madagascar spiny thickets in western and southwestern Madagascar, where it lives from sea level to about 125 m (410 ft) between the Tsiribihina and Mangoky rivers.[2] In Malagasy it is called bokiboky (pronounced "Boo-ky Boo-ky").[3] It is the only species in genus Mungotictis.
Galidia decemlineata was the scientific name used by Alfred Grandidier in 1867 for a mongoose collected on the west coast of Madagascar.[4] It was placed in the genus Mungotictis by Reginald Innes Pocock in 1915.[5]
The narrow-striped mongoose is part of the Malagasy carnivore family Eupleridae that forms a monophyletic clade. It shares a common ancestor with sister clades of the Feliformia.[6]
The narrow-striped mongoose is diurnal and lives in matriarchal family groups that practice cooperative rearing of young. Usually, the young of the alpha female will get the most care, and often the lower ranking females' young is neglected to the point of abandonment.
The narrow-striped mongoose demonstrates two unique social behaviours. Females form home ranges in their habitat, where 1-3 females form a stable social unit with their offspring. Males also form their own social units with 2-4 adult males. The male units have a large home range, which often overlap with at least 3 female social units, where mates find one another.[7]
The narrow-striped mongoose creates small nests in trees and brush, and has been known to share trees with Lepilemur species, with which it apparently has little or no interaction. Results of a few studies suggest that the narrow-striped mongoose is primarily insectivorous, but eats also bird eggs and a variety of small animals including rodents, birds, snakes, and even small lemur species such as the gray mouse lemur.[3]
Males often mate with more than one female and are considered polygamous. Females may also mate with more than one male. Narrow-striped mongooses of neighbouring units are closely related, with females more closely related than males, most likely because females disperse in a smaller area. Females give birth to one offspring per season, which is usually born at the end of the dry season between October and December.
If the cub dies, they give birth to another one by February or March. Many offspring do not survive. There is about a 28% success rate of young surviving, and it is often the oldest offspring of the most dominant female that will prevail.[7] The gestation period lasts 74–106 days.[8]
The narrow-striped mongoose forages in top soil, ground litter and rotten wood from fallen trees. A study in the Kirindy Forest revealed that its diet consists foremost of invertebrates. It feeds on arthropods, insect larvae, gastropods. Remains of reptile eggs, bones and feathers were also found in scat collected.[9]
Air-dried scat was used to determine preferences in the diet of the narrow-striped mongoose. Evidence showed that its diet included reptile egg membrane, bones, feathers and fragments of arthropods. Invertebrates were its main source of food during the dry season of May to August and the wet season of January to March in the Kirindy Forest. The Jaccard index was used to determine which prey items and arthropods it preferred to eat during each season of the year. The results indicated that it consumes any food that was available; it was not selective towards any particular prey item. Insect larva was a main part of its diet. It forages in top soil, ground litter, and rotten wood from fallen trees, which shows how insect larvae could be considered a staple part of its diet. Gastropoda were also found as a main source of food during rainy seasons.[9]
The narrow-striped mongoose is currently classified as endangered on the IUCN Red List because it occurs in a severely fragmented area and is threatened by habitat loss due to logging and conversion to agriculturally used land.[2] The western dry forests are both highly fragmented and under higher human pressure than the eastern rain forests. The main cause of decimation of dry deciduous forest in Madagascar is slash-and-burn agriculture by subsistence farmers, but other causes include logging for wild honey and lumber.
The narrow-striped mongoose or narrow-striped vontsira (Mungotictis decemlineata) is a member of the family Eupleridae endemic to Madagascar. It inhabits the western Madagascar succulent woodlands and northern Madagascar spiny thickets in western and southwestern Madagascar, where it lives from sea level to about 125 m (410 ft) between the Tsiribihina and Mangoky rivers. In Malagasy it is called bokiboky (pronounced "Boo-ky Boo-ky"). It is the only species in genus Mungotictis.
La mangosta malgache de rayas angostas o mangostas de rayas angostas (Mungotictis decemlineata) es una especie de mamífero carnívoro llamado a nivel local boky-boky en Madagascar, es un miembro de la familia Eupleridae, subfamilia Galidiinae.[2]
Habita en la selva seca caducifolia del occidente y suroccidente de Madagascar. Actualmente se le encuentra entre los ríos Tsiribihina y Mangoky.[3]
A partir de los pocos estudios realizados, se cree que la especie es principalmente insectívoro, pero se sabe que come huevos de aves y una variedad de animales pequeños que incluyen roedores, aves, serpientes e incluso especies pequeñas de lémur como Microcebus murinus.
Es un animal diurno y viven en grupos familiares matriarcales que practican el cuidado cooperativo de los jóvenes. Normalmente, los jóvenes de la hembra alfa recibe el mejor cuidado y a menudo los hijos de las hembras de menor rango son poco cuidados hasta el punto de ser abandonados. La especie construye pequeños nidos en árboles y arbustos, y se sabe que comparten árboles con especies de Lepilemur, con las cuales parece tener poca o ninguna interacción.[3]
Esta especie se le clasifica actualmente como en peligro de extinción en la Lista Roja de la UICN debido principalmente a la pérdida de su hábitat.[1] Los bosques secos occidentales están fragmentados y sufre de la presión humana en mayor grado que la selva oriental. La principal causa de destrucción de la selva seca caducifolia de Madagascar es la tala y quema para la agricultura de subsistencia y la explotación comercial de miel silvestre y madera.
La mangosta malgache de rayas angostas o mangostas de rayas angostas (Mungotictis decemlineata) es una especie de mamífero carnívoro llamado a nivel local boky-boky en Madagascar, es un miembro de la familia Eupleridae, subfamilia Galidiinae.
Mungotictis decemlineata Mungotictis generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Galidiinae azpifamilia eta Eupleridae familian sailkatuta dago.
Mungotictis decemlineata Mungotictis generoko animalia da. Artiodaktiloen barruko Galidiinae azpifamilia eta Eupleridae familian sailkatuta dago.
Mungotictis decemlineata
La mangouste à dix raies ou galidie à bandes étroites est la seule espèce du genre Mungitictis.
Cette espèce est endémique à l'ouest de Madagascar. Elle vit uniquement dans les forêts sèches décidues[1].
Mungotictis decemlineata
La mangouste à dix raies ou galidie à bandes étroites est la seule espèce du genre Mungitictis.
Mungotictis decemlineata (A. Grandidier, 1915) è un carnivoro della famiglia degli Eupleridi[2]. In malgascio, la lingua degli abitanti della terra in cui vive, viene chiamato boky-boky.
È l'unica specie del genere Mungotictis Pocock, 1915.
Vive nelle foreste decidue secche del Madagascar sud-occidentale, tra i fiumi Tsiribihina e Mangoky.
Viene suddiviso in due sottospecie (in passato ritenute specie distinte): M. d. decemlineata e M. d. lineatus.
Come tutte le specie della sua famiglia, si è evoluto indipendentemente da tutti gli altri Carnivori sull'isola di Madagascar, separatasi dal continente africano già dagli inizi dell'era cenozoica. In passato veniva classificato tra le manguste, nella famiglia degli Erpestidi, ma recenti studi di biologia molecolare ne hanno sottolineato la stretta parentela con altri carnivori malgasci.
Lungo circa 70 - 100 cm, ha una coda molto sviluppata, lunga metà del corpo. Deve il nome ad una serie di strisce longitudinali chiare e scure che attraversano tutto il corpo.
Dai pochi studi effettuati si ritiene che il M. decemlineata abbia una dieta prettamente insettivora, ma si sa anche che mangia uova di uccelli e tutta una serie di animali di piccole dimensioni, tra cui roditori, uccelli, serpenti e perfino piccole specie di lemuri, come il microcebo murino (Microcebus murinus).
Il M. decemlineata è una creatura diurna e vive in gruppi familiari matriarcali che praticano l'allevamento collettivo dei piccoli. Quasi sempre, i figli della femmina alfa sono quelli che ricevono più attenzioni; d'altra parte, quelli delle femmine di rango inferiore sono trascurati fino al punto di essere abbandonati. M. decemlineata costruisce piccoli covi nelle cavità degli alberi o tra la boscaglia ed è noto che condivide gli stessi alberi con specie di lepilemuri (genere Lepilemur), con i quali sembra non esserci alcuna interazione.
M. decemlineata è minacciato dalla distruzione delle foreste in cui vive; proprio per questo la IUCN lo classifica come in pericolo. Le foreste decidue del Madagascar occidentale sono meno estese e più soggette all'influsso umano di quelle pluviali dell'est dell'isola. La causa principale della scomparsa delle foreste in cui vive quest'animale è il tavy, la tecnica di debbio (o agricoltura taglia e brucia) effettuata dai contadini della zona, ma le foreste vengono anche saccheggiate dagli abitanti in cerca di miele selvatico e legname.
Mungotictis decemlineata (A. Grandidier, 1915) è un carnivoro della famiglia degli Eupleridi. In malgascio, la lingua degli abitanti della terra in cui vive, viene chiamato boky-boky.
È l'unica specie del genere Mungotictis Pocock, 1915.
De smalstreepmangoest of tienstrepige mangoest (Mungotictis decemlineata) is een roofdier uit de familie van madagaskarcivetkatten (Eupleridae).
De smalstreepmangoest wordt ongeveer 25 tot 35 cm lang en heeft een staart van 23 tot 27 cm. Het gewicht ligt tussen de 600 en 700 gram. Smalstreepmangoesten hebben 8 tot 10 donkere strepen op hun rug. Na een draagtijd van 90 tot 105 dagen wordt er meestal één jong geboren.
De smalstreepmangoest is endemisch in Madagaskar en komt voor in het westen en zuidwesten van het eiland.
De smalstreepmangoest of tienstrepige mangoest (Mungotictis decemlineata) is een roofdier uit de familie van madagaskarcivetkatten (Eupleridae).
Multimedia w Wikimedia Commons Kuman wąskosmugi[3], mangusta wąskosmuga (Mungotictis decemlineata) – gatunek drapieżnego ssaka z rodziny falanrukowatych (Eupleridae) wcześniej zaliczany do mangustowatych (Herpestidae). Jedyny przedstawiciel rodzaju Mungotictis. Gatunek zagrożony wyginięciem.
Gatunek endemiczny południowo-zachodniego i zachodniego Madagaskaru. Zasiedla suche obszary porośnięte lasami.
Jeden z mniejszych przedstawicieli galidii (podrodzina Galidiinae). Ubarwienie szarobeżowe do szarego z jaśniejszą głową i spodnią częścią ciała. Wzdłuż boków przebiegają wąskie, ciemniejsze pasy (4-5 na każdym z boków). Długość ciała wynosi 25-35 cm, długość ogona 23-27 cm. Przeciętna masa ciała 0,6-0,7 kg.
Kuman wąskosmugi są aktywne w ciągu dnia. Prowadzą nadrzewny i naziemny tryb życia, dobrze pływają. Są gatunkiem monogamicznym. Po ciąży trwającej 90-105 dni samica rodzi jedno młode.
Zachowania socjalne i metody komunikacji osobników tego gatunku są słabo poznane. Żywią się głównie owadami. Zjadają też inne bezkręgowce, drobne kręgowce i ptasie jaja. Skorupę chroniącą pokarm rozbijają uderzając nim o twardą powierzchnię.
Wyróżnia się dwa podgatunki mangusty wąskosmugiej[4]
Kuman wąskosmugi, mangusta wąskosmuga (Mungotictis decemlineata) – gatunek drapieżnego ssaka z rodziny falanrukowatych (Eupleridae) wcześniej zaliczany do mangustowatych (Herpestidae). Jedyny przedstawiciel rodzaju Mungotictis. Gatunek zagrożony wyginięciem.
Smalstrimmig mangust (Mungotictis decemlineata) är en art i rovdjursfamiljen Eupleridae och den enda arten i släktet Mungotictis.[2] Liksom alla andra djur i familjen förekommer den bara på Madagaskar.
Pälsens grundfärg är ljusgrå och på djurets rygg och sidor går 8 till 10 smala strimmor längs med kroppen. Vid extremiteterna har pälsen ibland orange skuggor.[3] Kroppen är långsträckt och svansen är yvig. Extremiteterna är jämförelsevis korta och mellan tårna som är utrustade med långa klor finns delvis simhud.[4] Arten når en kroppslängd mellan 25 och 35 centimeter, en svanslängd mellan 23 och 27 centimeter och en vikt mellan 600 och 700 gram.[4] Vätskan från huvudets körtlar används troligen för att markera reviret.[4]
Smalstrimmig mangust förekommer på savanner samt i torra skogar på västra och sydvästra Madagaskar.[1][4] Arten är aktiv på dagen och vistas både på marken och i träd, dessutom har den bra förmåga att simma. Som viloplatser används håligheter i träd eller underjordiska bon. Detta rovdjur lever i grupper av normal 6 till 8 individer[1] som under vintern skiljas till mindre grupper eller ensamma individer.[4]
Födan utgörs huvudsakligen av insekter. Dessutom äter den fågelägg, små ryggradsdjur eller mindre ryggradslösa djur.[4] Grupper av smalstrimmig mangust kan till och med jaga små lemurer.[3]
Parningen sker oftast mellan december och april. Dräktigheten varar i 90 till 105 dagar och sedan föder honan ett enda ungdjur. Efter två månader sluter honan att ge di men ungdjuret stannar hos modern fram till andra levnadsåret.[4] Livslängden går upp till 12 år.[3]
På grund av förstöringen av artens levnadsområde listades den av IUCN en tid som starkt hotad (endangered) men nu håller den på att återhämta sig och därför har den status sårbar (vulnerable).[1]
Wikimedia Commons har media som rör Smalstrimmig mangust.
Smalstrimmig mangust (Mungotictis decemlineata) är en art i rovdjursfamiljen Eupleridae och den enda arten i släktet Mungotictis. Liksom alla andra djur i familjen förekommer den bara på Madagaskar.
Морфометрія. Довжина голови й тіла: 250—350 мм, довжина хвоста: 230—270 мм, вага: 600—700 грамів.
Опис. Хутро досить густе і загалом сіре. Зазвичай є 8-10 вузьких, темних смуг на спині й на боках. Нижня частина тіла бліда. Підошви лап голі, пальці частково перетинчасті. По боках голови й на шиї є пахучі залози. Самки мають одну пару пахових молочних залоз.[2]
Денний, деревний вид. Протягом ночі тварини сплять в норах, або отворах і в деревах, що впали і в стоячих деревах, а також в подібних притулках. Це соціальний вид; зазвичай перебуває у сімейних групах з 6-8 осіб.[1] Плавають добре. Харчуються в основному комахами, хоча поживою їм також є дрібні хребетні, яйця птахів, безхребетні. Щоб розбити яйце чи дістати слимака M. decemlineata лягає на бік, затискає об'єкт чотирма лапами й різко підкидає його до тих пір, поки об'єкт не розіб'ється, а вміст може бути випитий. Тварини утворюють стійкі соціальні одиниці. Згуртованість і відносини всередині різноманітні. Як правило, дорослі самці й самки збираються влітку. Взимку відбувається поділ на невеликі підрозділи, такі як тимчасові пари, материнська частина родини, всі самці групи і поодинокі самці.[2]
Шлюбний сезон триває з грудня по квітень з піком у лютому та березні (літо). Вагітність триває 90—105 днів. Як правило, народжується одне маля вагою 50 грам при народженні. Відлучення від годування молоком відбувається в 2 місяці, але дитинча залишаються з матір'ю аж до 2-х років.[2]
Вид знаходиться під загрозою через перетворення середовища його проживання, лісу, на сільськогосподарські угіддя і пасовища, також загрозами є вибіркові рубки і випадки загибелі від мисливських собак. Відомо, що здичавілі пси полюють на цей вид. Проживає на кількох природоохоронних територіях.[1]
Cầy mangut sọc hẹp (tên khoa học: Mungotictis decemlineata) là một loài động vật có vú trong họ Eupleridae, bộ Ăn thịt. Loài này được Grandidier mô tả năm 1867.[2]
Loài này sinh sống ở rừng cây rụng lá Tây và Tây Nam Madagascar.[1]
Cầy mangut sọc hẹp là một động vật ăn thịt nhỏ với bộ lông dày màu nâu xám, hoa râm, và cái đuôi xù, rậm rạp giống như bàn chải. Chúng có tám đến mười hai sọc hẹp, màu nâu đỏ tới nâu sẫm chạy dọc trên lưng và theo hai bên của cơ thể, từ vai đến gốc đuôi. Phần dưới có màu be nhạt hơn, và có màu cam xung quanh chân. Màu đuôi tương tự như màu trên cơ thể, nhưng có thể là màu xám, và lốm đốm với các màu đậm và nhạt xen kẽ. Mõm tương đối nhọn và tai tròn khá nổi bật. Chân khá nhỏ, và các ngón chân và móng vuốt hơi dài, gan bàn chân không có lông.[3][4]
Hai phân loài cầy mangut sọc hẹp được công nhận,[1] với phân loài Mungotictis decemlineata lineata sẫm màu hơn, với một cái đuôi nhạt màu và sọc rõ rệt hơn, so với phân loài Mungotictis decemlineata decemlineata.[3]
Cầy mangut sọc hẹp có chiều dài 250–350 mm từ mũi đến gốc đuôi, và chiều dài đuôi thay đổi từ 230–270 mm. Chúng cân nặng khoảng 600-800 g.[3][4]
Cầy mangut sọc hẹp là loài hoạt động ban ngày, ăn chủ yếu là côn trùng, đặc biệt là ấu trùng, mà nó có thể đào lên hoặc khai quật từ gỗmục nát. Trong mùa mưa, chế độ ăn uống đa dạng hơn, và bao gồm các loài động vật có vú nhỏ, bò sát, trứng chim, sâu, ốc, và động vật không xương sống khác. Để đập vỡ mở một quả trứng hoặc vỏ ốc, Cầy mangut sọc hẹp có thể nằm nghiêng, giữ các đối tượng với tất cả bốn chân, trước khi ném nó cho đến khi nó bị vỡ. Con mồi lớn hơn, chẳng hạn như loài vượn cáo nhỏ, có thể được săn bắt theo bầy. Cầy mangut sọc hẹp sống cả trên cây và trên mặt đất, và có thể qua đêm trong hốc cây trong mùa hè hoặc trong hang vào mùa đông khô. Nó cũng bơi lội giỏi.[1][3][4]
Cầy mangut sọc hẹp là một loài xã hội, thường được tìm thấy trong các nhóm gia đình từ sáu đến tám cá thể, bao gồm cả con đực trưởng thành, con cái trưởng thành, các con non và sắp trưởng thành. các thành viên trong nhóm giao tiếp bằng cách sử dụng một loạt âm thanh ngắn, lặp đi lặp lại. Trong mùa đông, chúng có thể chia thành các nhóm nhỏ hơn, trong đó bao gồm một cặp tạm thời, nhóm gia đình mẫu hệ, nhóm toàn con đực, và con đực đơn độc. Nếu phát sinh tranh chấp, cái đuôi rậm lông có thể dựng đứng lên để đe dọa.[1][3][4]
Giao phối diễn ra giữa tháng 12 và tháng Tư, với các con mẹ sinh ra một đứa con duy nhất sau khi mang thai từ 90 đến 105 ngày. Con non cân nặng 50 g khi sinh và cai sữa lúc hai tháng tuổi, nhưng có thể ở lại với con mẹ cho đến hai năm sau khi đạt tới tuổi trưởng thành sinh dục.[4] Tuổi thọ của loài này lên đến 12 năm.[3]
Cầy mangut sọc hẹp có phân bố hạn chế trong vùng phía tây Madagascar, ở các khu rừng khô với độ cao 125 m so với mực nước biển. Chúng tương đối phổ biến tại khu vực phân bố.[1] Phân loài M. d. decemlineata sống ở rừng khô rụng lá, trong khi M. d. lineata được cho là sinh sống ở rừng gai phía nam khu vực phân bố của chúng.[3][4]
.png){kind=small}
Bài viết về các loài trong bộ thú ăn thịt này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cầy mangut sọc hẹp (tên khoa học: Mungotictis decemlineata) là một loài động vật có vú trong họ Eupleridae, bộ Ăn thịt. Loài này được Grandidier mô tả năm 1867.
Loài này sinh sống ở rừng cây rụng lá Tây và Tây Nam Madagascar.
Mungotictis decemlineata
(Grandidier, 1867)
Охранный статус 
Линейчатый мунго[1], или узкополосый мунго[2] (Mungotictis decemlineata), также известный под малагасийским названием «boky-boky» (произносится: [‘bu: ki-‘bu: ki]) — хищное млекопитающее из семейства мадагаскарских виверр, из подсемейства мунго[3]. Живёт в сухих листопадных лесах в западной и юго-западной частях Мадагаскара. В настоящее время обнаружен также в междуречье Цирибихины (англ. «Tsiribihina») и Мангоки (англ. «Mangoky»)[4].
В списках МСОП проходит как уязвимый вид[5].
Проведённые исследования показывают, что линейчатый мунго ест в основном насекомых, но также поедает и птичьи яйца, а также множество мелких позвоночных: грызунов, птиц, змей, даже мелких лемуров, например серых мышиных лемуров.
Линейчатый мунго — дневное животное. Живёт матриархальными семейными группами, причём детёнышей воспитывает вся стая. Обычно больше всего заботы получают детёныши доминирующей самки, потомство же низших по рангу самок фактически предоставлено само себе. Узкополосые мунго строят небольшие гнёзда на деревьях или в зарослях кустарника. Могут сосуществовать на одном дереве с ведущими ночной образ жизни тонкотелыми лемурами, при этом практически не обращают на последних внимания[4].
В настоящее время МСОП классифицирует узкополосого мунго как уязвимый вид. Основная угроза этому виду — разрушение среды обитания[5]. Сухие леса западной части Мадагаскара в значительной степени фрагментированы и испытывают более сильное воздействие человека, чем дождевые тропические леса восточной части острова. Основная причина сокращения площади сухих листопадных лесов на Мадагаскаре — подсечно-огневое земледелие (местное население до сих пор занимается им, ведя натуральное хозяйство), а также вырубка деревьев ради мёда диких пчёл и древесины.
Линейчатый мунго, или узкополосый мунго (Mungotictis decemlineata), также известный под малагасийским названием «boky-boky» (произносится: [‘bu: ki-‘bu: ki]) — хищное млекопитающее из семейства мадагаскарских виверр, из подсемейства мунго. Живёт в сухих листопадных лесах в западной и юго-западной частях Мадагаскара. В настоящее время обнаружен также в междуречье Цирибихины (англ. «Tsiribihina») и Мангоки (англ. «Mangoky»).
В списках МСОП проходит как уязвимый вид.
窄紋獴（学名 Mungotictis decemlineata），是一种食蟻狸科动物。它们生活在马达加斯加西部和西南部干燥的落叶林中。
目前的研究表明，窄紋獴主要以昆虫为食，但也吃鸟蛋，以及各种小型的动物，包括啮齿类、鸟类、蛇类甚至一些小猴。
窄紋獴在夜间活动，组成母系的族群。它们一般在树上或灌木中筑起自己的小窝。
由于栖息地的日益减少，窄紋獴已被IUCN列为濒危动物。
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 哺乳綱 Mammalia 目 : ネコ目 Carnivora 科 : マダガスカルマングース科 Herpestidae 亜科 : ワオマングース亜科 Galidiinae 属 : ホソスジマングース属Mungotictis substriatus Pocock, 1915
和名 ホソスジマングース 英名 Malagasy narrow-striped mongooseホソスジマングース（Mungotictis decemlineata）は、マダガスカルマングース科ホソスジマングース属に分類される食肉類。本種のみでホソスジマングース属を構成する。
体長25-35センチメートル[2][3]。尾長20-27センチメートル[3]。体重0.6-0.9キログラム[2][3]。全身は体毛で密に被われるが、尾では房状に伸長する[2][3]。足裏には体毛が無く、皮膚が裸出する[1][2][3]。背面や体側面には白い体毛が混ざる[1][3]。後頭部から尾の基部、大腿部に褐色の細い8-12本の縦縞が入る[1][2][3]。
耳介は丸みを帯びる[3]。指趾の間には部分的に水かきがあり[2]、指趾には長い爪が生える[3]。頬や頸部側面[3]、肛門の周辺（肛門腺）や生殖器の周辺（会陰腺）に臭腺がある[2]。
出産直後の幼獣は体長12-13センチメートル[2]。また出産直後でも眼が開いている[1][2]。乳頭は鼠蹊部にあり、数は2個[2][3]。
背面や尾の毛衣は淡褐色[2]。縦縞は赤褐色で8-10本[2]。
背面の毛衣は灰褐色で、腹面や尾の毛衣は灰白色[2]。縦縞は褐色で8本[2]。
バオバブからなるサバンナ（基亜種）、ディディエレア科やトウダイグサ科からなる低木林（亜種M. d. lineata）などに生息する[3]。地表でも樹上でも活動するが、11-翌4月（雨季）は樹上で活動する事が多い[2][3]。昼行性で[1]、夜間になると5-10月（乾季）は地面に掘った穴、雨期は樹洞などで休む[2][3]。乾季は単独やペア、3-4頭の小規模な群れ、雨季はペアと幼獣からなる6-10頭の群れを形成して生活する[1][2][3]。
食性は動物食で、昆虫、陸棲の貝類、ミミズ、鳥類の卵、小型哺乳類などを食べる[2][3]。乾季は主に朽木の中にいる昆虫を食べる[3]。卵や貝類のような固い殻で覆われた獲物は、横になって四肢で投げ飛ばし殻を割ってから食べる[2][3]。複数個体が協力して小型哺乳類を捕らえる事もある[3]。
繁殖形態は胎生。12-翌4月（主に2-3月）に交尾を行う[2][3]。妊娠期間は90-105日[2][3]。2-7月に1回に1頭の幼獣を産む[2][3]。授乳期間は2か月[2][3]。生後2年で性成熟する[2]。
開発による生息地の破壊などにより生息数は減少している[3]。
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。 ホソスジマングース（Mungotictis decemlineata）は、マダガスカルマングース科ホソスジマングース属に分類される食肉類。本種のみでホソスジマングース属を構成する。
좁은띠몽구스(Mungotictis decemlineata)는 마다가스카르식육과 마다가스카르몽구스아과에 속하는 육식동물의 일종으로 마다가스카르 섬의 토착종이다.[2] 좁은띠몽구스속(Mungotictis)의 유일종이다. 마다가스카르 섬 서부와 남서부의 건조한 탈락성 숲에서 서식하며, 해수면부터 해발 고도 125m 높이의 치리비히나와 망고키 강 사이에서 발견된다. 말라가시어로는 "보키-보키"(boky-boky 또는 Boo-ky Boo-ky)로 불린다.[3]
다음은 마다가스카르식육과의 계통 분류이다.[4]
마다가스카르식육과 포사속† 자이언트포사
띠몽구스속 본시라속좁은띠몽구스(Mungotictis decemlineata)는 마다가스카르식육과 마다가스카르몽구스아과에 속하는 육식동물의 일종으로 마다가스카르 섬의 토착종이다. 좁은띠몽구스속(Mungotictis)의 유일종이다. 마다가스카르 섬 서부와 남서부의 건조한 탈락성 숲에서 서식하며, 해수면부터 해발 고도 125m 높이의 치리비히나와 망고키 강 사이에서 발견된다. 말라가시어로는 "보키-보키"(boky-boky 또는 Boo-ky Boo-ky)로 불린다.
