L'emú de Tasmània (Dromaius novaehollandiae diemenensis) és una subespècie extinta d'emú. Habitava a Tasmània, on queda aïllada a finals del Plistocè. A diferència d'altres tàxons insulars d'emú, com l'emú negre o l'emú de Baudin, la població de Tasmània era gran, de manera que no hi havia efectes significatius de població reduïda com en aquests altres tipús d'emú. Així doncs, l'emú de Tasmània no progressà fins al punt en què se'l consideraria una espècie diferent, i fins i tot el seu estatus de subespècie distinta és discutit, ja que les seves mesures es corresponen amb les dels emús del continent, i els trets externs utilitzats per distingir-lo (un coll blanc en lloc de negre, i sense plomes) també semblen estar presents, tot i que rarament, en alguns emús del continent. Avui en dia, només se'n coneixen subfòssils, i les pells que se'n tenien s'han perdut.
L'emú de Tasmània (Dromaius novaehollandiae diemenensis) és una subespècie extinta d'emú. Habitava a Tasmània, on queda aïllada a finals del Plistocè. A diferència d'altres tàxons insulars d'emú, com l'emú negre o l'emú de Baudin, la població de Tasmània era gran, de manera que no hi havia efectes significatius de població reduïda com en aquests altres tipús d'emú. Així doncs, l'emú de Tasmània no progressà fins al punt en què se'l consideraria una espècie diferent, i fins i tot el seu estatus de subespècie distinta és discutit, ja que les seves mesures es corresponen amb les dels emús del continent, i els trets externs utilitzats per distingir-lo (un coll blanc en lloc de negre, i sense plomes) també semblen estar presents, tot i que rarament, en alguns emús del continent. Avui en dia, només se'n coneixen subfòssils, i les pells que se'n tenien s'han perdut.
