Mikoniya (lat. Miconia) - melastomakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Mikoniya (lat. Miconia) - melastomakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Miconia és un gènere de plantes amb flors inclosa a la família Melastomataceae, natiu de les zones temperades càlides a tropicals d'Amèrica. Són principalment arbusts i arbres de mida mitjana fins a 15 m d'alt. El nom del gènere fa honor al botànic català Francesc Micó.[1] Moltes de les seves espècies estan amenaçades per la destrucció de l'hàbitat i algunes estan a punt d'extingir-se. D'altra banda M. calvescens és una planta invasora i contribueix a fer desaparèixer altres espècies a les illes del Pacífic com Hawaii i Tahití.
Miconia és un gènere de plantes amb flors inclosa a la família Melastomataceae, natiu de les zones temperades càlides a tropicals d'Amèrica. Són principalment arbusts i arbres de mida mitjana fins a 15 m d'alt. El nom del gènere fa honor al botànic català Francesc Micó. Moltes de les seves espècies estan amenaçades per la destrucció de l'hàbitat i algunes estan a punt d'extingir-se. D'altra banda M. calvescens és una planta invasora i contribueix a fer desaparèixer altres espècies a les illes del Pacífic com Hawaii i Tahití.
Širál (Miconia) je rod rostlin z čeledi melastomovité. Jsou to keře a stromy se vstřícnými jednoduchými listy s charakteristickou žilnatinou a s drobnými bílými nebo růžovými květy v latovitých květenstvích. Plodem je bobule. Je to největší rod čeledi melastomovité, zahrnující asi 1200 druhů rozšířených v Latinské Americe a na Floridě. Nejvíce druhů je v tropických Andách.
Některé druhy mají jedlé plody nebo jsou využívány v domorodé medicíně. Druh Miconia calvescens je ve vlhkých tropech pěstován jako okrasná rostlina a je to zejména v Tichomoří silně invazní druh.
Širály jsou keře a stromy, výjimečně i dřevnaté liány. Některé druhy mají opěrné pilíře u paty kmene nebo výrazně papírovitě odlupčivou kůru. Listy jsou jednoduché, vstřícné, řapíkaté, celokrajné nebo zubaté, s charakteristickou žilnatinou, tvořenou několika hlavními žilkami jdoucími od báze k vrcholu a pospojovaných výraznými, příčnými, paralelními žilkami. Charakteristický je bílý nebo hnědavý rub listů. Květy jsou poměrně drobné, většinou čtyř nebo pětičetné, uspořádané nejčastěji ve vrcholových latách. U některých druhů jsou květenství klasovitě nebo klubkovitě stažená. Kalich je džbánkovitý, zvonkovitý nebo kulovitý, zakončený mělkými laloky nebo uťatý. Za plodu bývá vytrvalý. Koruna je bílá nebo řidčeji růžová, korunní lístky jsou obvejčité nebo podlouhlé. Tyčinky jsou stejné nebo nestejné. Spojidlo prašníků může být s přívěskem či bez přívěsku nebo je na vrcholu prodloužené. Semeník je polospodní nebo spodní a obsahuje nejčastěji 5, řidčeji 2 až 10 komůrek. Plodem je bobule.[1][2][3]
Rod širál je největším rodem čeledi melastomovité a jeden z největších amerických rodů vyšších rostlin vůbec. Zahrnuje asi 1200 druhů a je rozšířen v Americe od Floridy (Miconia bicolor) na jih až po severní Argentinu.[4] Největší druhové diverzity dosahuje v oblasti tropických And.[1]
Širály nejčastěji rostou jako keře a malé stromy v podrostu nížinných nebo horských tropických deštných lesů a tvoří v tropické Americe jeho charakteristickou součást. Některé druhy jsou však mohutné (např. Miconia cinnamomifolia, Miconia poeppigii) a v některých případech dokonce i emergentní stromy.[2][5] Některé druhy se v Andách vyskytují nad hranicí lesa ve vegetační formaci zvané páramo. Mohou zde nabývat i velmi zakrslých forem, habitem podobných evropské vrbě bylinné. Příkladem takového druhu je Miconia chionophila, rozšířená ve vysokých polohách od Kostariky po Bolívii.[6]
Na širálech se živí housenky babočkovitého motýla Adelpha serpa, martináče Periphoba arcaei, lišaje Madoryx pluto a různých drobnějších druhů můr.[7]
Rod Miconia je v rámci čeledi Melastomataceae řazen do podčeledi Melastomatoideae a tribu Miconieae.
Šťavnaté plody mnohých druhů jsou jedlé.[2] Chutné plody má např. Miconia ciliata, M. longifolia a M. racemosa.[8] Listy Miconia affinis jsou v Jižní Americe přikládány na čelo při bolestech hlavy. Miconia salicifolia se používá při léčení bakteriálních infekcí a zánětů, Miconia tomentosa proti průjmům, jako adstringens a antibakteriální prostředek.[9]
Druh Miconia calvescens je v tropech pěstován pro atraktivní listy s purpurově zbarvenou spodní stranou jako okrasná rostlina. Je znám také pod starším názvem Miconia magnifica. V některých oblastech vlhkých tropů (např. v Tichomoří) se stal jednou z nejagresivnějších invazních rostlin, která je schopna pronikat i do přirozených lesních porostů a vytlačuje původní druhy z jejich podrostu. Rostlina rychle roste (až 1,5 metru za rok) a je neuvěřitelně plodná. Během jedné sezóny může vytvořit až několik miliónů semen.[10]
Širál (Miconia) je rod rostlin z čeledi melastomovité. Jsou to keře a stromy se vstřícnými jednoduchými listy s charakteristickou žilnatinou a s drobnými bílými nebo růžovými květy v latovitých květenstvích. Plodem je bobule. Je to největší rod čeledi melastomovité, zahrnující asi 1200 druhů rozšířených v Latinské Americe a na Floridě. Nejvíce druhů je v tropických Andách.
Některé druhy mají jedlé plody nebo jsou využívány v domorodé medicíně. Druh Miconia calvescens je ve vlhkých tropech pěstován jako okrasná rostlina a je to zejména v Tichomoří silně invazní druh.
Miconia ist eine Pflanzengattung innerhalb der Familie der Schwarzmundgewächse (Melastomataceae). Mit etwa 1000 Arten ist sie die artenreichste Gattung der Melastomataceae und eine der artenreichsten Gattungen der Neotropis. Einige Arten sind invasive Pflanzen in tropischen bis subtropischen Gebieten der Welt.
Miconia-Arten wachsen als Sträucher oder Bäume. Die jungen Zweige vieler Arten sind vierkantig.
Die Nervatur des Blattes besteht aus drei oder mehr (bis neun) bogig vom Blattansatz zur Blattspitze verlaufenden Hauptadern (sieht ein wenig wie parallelnervig aus). Diese Hauptadern sind durch mehr oder weniger rechtwinklig abzweigende Seitenadern miteinander verbunden. Die einfachen Blätter stehen stets gegenständig oder wirtelig. Die Blätter sind ganz unterschiedlich behaart. Nebenblätter gibt es keine.
Die Blüten stehen selten einzeln in den Blattachseln, meist zu vielen in endständigen, rispigen Blütenständen. Bei einigen Arten wird der Schauapparat von Hochblättern gebildet. Die zwittrigen Blüten sind radiärsymmetrisch bis stark zygomorph und die doppelte Blütenhülle ist meist vier- oder fünfzählig, manchmal bis neunzählig. Kelch und Krone stehen auf einem von der Blütenachse gebildeten Blütenbecher, der den Fruchtknoten umschließt. Die Farbe der meist kleinen Kronblätter ist weiß, rosafarben oder gelb. Der unterständige Fruchtknoten ist zwei- bis achtkammerig. Die Bestäubung erfolgt durch Tiere.
Auf den Beeren ist der Kelch noch vorhanden. Die Beeren werden von Tieren gefressen und so die Samen verbreitet. Die Samen sind pyramidal oder eiförmig.
Die Gattung Miconia ist in der Neotropis weit verbreitet. In Ekuador kommen etwa 200 Arten vor.
Miconia calvescens ist ein Neophyt in Hawaii und Tahiti und diese invasive Pflanze wertet man als größte Bedrohung für die Ökosysteme dieser Inseln. Auf Tahiti wurde 1937 Miconia calvescens als Zierpflanze in einen privaten botanischen Garten gepflanzt. Heute findet man diese auf etwa 70 % von Tahiti. Miconia calvescens wächst schnell, ist schattentolerant, besitzt keine natürlichen Feinde und bildet viele Samen mit einer hohen Keimrate. Von Miconia calvescens entstehen so schnell Reinbestände.[1]
Die Gattung Miconia wurde 1794 durch Hipólito Ruiz López und José Antonio Pavón y Jiménez in Florae Peruvianae, et Chilensis Prodromus, S. 60 aufgestellt. Typusart ist Miconia triplinervis Ruiz & Pav. [2] Der Gattungsname Miconia ehrt den spanischen Arzt und Botaniker Francisco Micón (1528–1992). Synonyme für Miconia Ruiz & Pav. sind: Abrophaes Raf., Amphitoma Gleason, Angustinea A.Gray, Augustinea A.St.-Hil. & Naudin, Auliphas Raf., Catonia P.Browne, Catachaenia Griseb., Chitonia D.Don = Chaenopleura Rich. ex DC., Prodr. 3: 197 (heute Miconia sect. Chaenopleura (Rich. ex DC.) Triana ex Benth. & Hook. f.), Chiloporus Naudin, Chaenophora Rich. ex Crueg., Clastilix Raf., Copedesma Gleason, Cremanium D.Don, Cyanophyllum Naudin, Cyathanthera Pohl, Decaraphe Miq., Diplochita DC., Diplochiton Spreng., Eurychaenia Griseb., Folomfis Raf., Fothergilla Aubl. nom. illeg., Gallasia Mart. ex DC., Glossocentrum Crueg., Graffenrieda Mart., Gynomphis Raf., Hartigia Miq. (heute Miconia sect. Hartigia (Miq.) Griseb.), Hypoxanthus Rich. ex DC., Jucunda Cham. (heute Miconia subgen. Jucunda (Cham.) Naudin und Miconia sect. Jucunda (Cham.) Triana ex Benth. & Hook. f.), Leonicenia Scop. nom. rej., Lieutautia Buc'hoz, Muelleramra Kuntze, Octomeris Naudin, Pachydesmia Gleason, Pholomphis Raf., Pleurochaenia Griseb., Pogonorhynchus Crueg., Pterocladon Hook. f., Schizanthera Turcz., Sericola Raf., Soltmannia ex Naudin, Synoptera Raf., Tamonea Aubl. ex Krasser, Ziegera Raf. [3][4] Die Gattung Miconia ist nicht monophyletisch und gehört zur Tribus Miconieae innerhalb der Familie der Melastomataceae.
Die Gattung Miconia enthält über 1000 Arten. Es gibt über 2000 veröffentlichte Namen.
Miconia ist eine Pflanzengattung innerhalb der Familie der Schwarzmundgewächse (Melastomataceae). Mit etwa 1000 Arten ist sie die artenreichste Gattung der Melastomataceae und eine der artenreichsten Gattungen der Neotropis. Einige Arten sind invasive Pflanzen in tropischen bis subtropischen Gebieten der Welt.
Payas[1][2] icha Payasik[3] (genus Miconia) nisqakunaqa huk rikch'ana yurakunam, Awya Yalapi wiñaq. Waranqachá rikch'aqnin kan.
Kaymi huk rikch'aqninkuna:
Amarumayu sach'a-sach'a suyupi:
Payas icha Payasik (genus Miconia) nisqakunaqa huk rikch'ana yurakunam, Awya Yalapi wiñaq. Waranqachá rikch'aqnin kan.
Miconia is a genus of flowering plants in the glory bush family, Melastomataceae, native to warm temperate to tropical regions of the Americas. The species are mostly shrubs and small to medium-sized trees up to 15 m tall. The generic name honours Catalan physician and botanist Francesc Micó.[2] Some species are known by the common name johnnyberry.[3]
Many species are threatened by habitat destruction in their native range, and some are feared to be on the brink of extinction. On the other hand, M. calvescens is a contributing factor in the decline and maybe even extinction of other plants: it has become a highly invasive weed on a number of Pacific Islands where it was introduced, including Hawaii and Tahiti. It is often referred to as the "purple plague" or the "green cancer" in reference to its habit of overgrowing native ecosystems, and its leaves which are bright green above and bright purple below.
Miconia fruit are a favorite food of many birds (invasive M. calvescens spreads by this route). The leaves of some species are eaten by caterpillars of the moth-butterflies (Hedylidae).
As of 2020, genus Miconia comprised over 1200 species with new species occasionally being discovered,[4][5] among them are:
Miconia is a genus of flowering plants in the glory bush family, Melastomataceae, native to warm temperate to tropical regions of the Americas. The species are mostly shrubs and small to medium-sized trees up to 15 m tall. The generic name honours Catalan physician and botanist Francesc Micó. Some species are known by the common name johnnyberry.
Many species are threatened by habitat destruction in their native range, and some are feared to be on the brink of extinction. On the other hand, M. calvescens is a contributing factor in the decline and maybe even extinction of other plants: it has become a highly invasive weed on a number of Pacific Islands where it was introduced, including Hawaii and Tahiti. It is often referred to as the "purple plague" or the "green cancer" in reference to its habit of overgrowing native ecosystems, and its leaves which are bright green above and bright purple below.
Miconia fruit are a favorite food of many birds (invasive M. calvescens spreads by this route). The leaves of some species are eaten by caterpillars of the moth-butterflies (Hedylidae).
Miconia es un género de plantas perteneciente a la familia Melastomataceae.Comprende 1350 especies descritas y de estas, solo 709 aceptadas.[3] Las hojas se caracterizan por tener el haz verde oscura y el envés púrpura.
Algunas especies están consideradas en peligro debido a pérdida de hábitat.
Arbustos o árboles, raramente trepadoras leñosas, con pelosidad diversa o glabras; ramitas teretes, cuadradas o con 2 bordes aplanados. Hojas cartáceas a coriáceas, 3-7(-11)-nervias o 3-7(-11)-plinervias, enteras a onduladas, serruladas, o denticuladas. Inflorescencias en panículas o cimas multifloras erectas (raramente péndulas) terminalmente bracteadas, raramente en espigas verticiladas. Flores (4-)5(-8)-meras, típicamente bisexuales o unisexuales, diplostémonas o raramente pleostémonas, sésiles o cortamente pediceladas. Hipanto terete, campanulado, urceolado o casi globoso, ocasionalmente apostillado; cáliz usualmente lobado pero en ocasiones truncado y parecido a un reborde (fusionado en el botón y abriéndose en la antesis en un número reducido de especies), típicamente persistente en el fruto pero deciduo en algunas especies; dientes exteriores del cáliz usualmente bien desarrollados, en ocasiones inconspicuos o no desarrollados. Pétalos típicamente obovado-oblongos a linear-oblongos y comúnmente sin cilios, glabros a granulosos o papilosos (estrellados en un número reducido de especies), blancos a rosados o magentas (raramente rojos o amarillos). Estambres isomorfos o anisomorfos, las anteras oblongas, subuladas o cuneadas, 2-4-loculares, abriéndose por 1, 2 o 4 poros terminales o raramente por hendiduras ventrales alargadas agrietadas; conectivo simple, no prolongado o solo ligeramente prolongado o con diversos apéndices dorsibasalmente y/o ventribasalmente. Estigma puntiforme a truncado, capitado o peltado; ovario (2-)3-5(-8)-locular, parcial a completamente ínfero. Fruto en baya; semillas ovoides a galeiformes, piramidales o lunulares, lisas o diversamente esculpidas.[4]
Son nativos de zonas cálidas y tropicales de América principalmente en Brasil. También habitan en las Islas Galápagos en Ecuador, que al parecer han sido invadidas por la quina o cascarilla. La mayoría de las especies son arbustos y pequeños árboles de hasta 15 metros de altura.
Miconia calvescens es una planta invasiva en las islas del Pacífico y es considerada una plaga.
El género fue descrito por Ruiz & Pav. y publicado en Florae Peruvianae, et Chilensis Prodromus 60. 1794.[1] La especie tipo es: Miconia triplinervis Ruiz & Pav.
Miconia: nombre genérico que fue otorgado en honor del botánico catalán Francisco Micó.[5]
Miconia es un género de plantas perteneciente a la familia Melastomataceae.Comprende 1350 especies descritas y de estas, solo 709 aceptadas. Las hojas se caracterizan por tener el haz verde oscura y el envés púrpura.
Algunas especies están consideradas en peligro debido a pérdida de hábitat.
Miconia est un genre d'environ 350 espèces de plantes tropicales du Nouveau Monde de la famille des Melastomataceae originaire des régions tempérées chaudes et tropicales d'Amérique.
La plupart des espèces sont des arbustes et des arbres atteignant jusqu'à 15 m de hauteur. Les feuilles sont opposées, pétiolées, à 5 à 7 nervures, couvertes en dessous d'un léger duvet tomenteux; les fleurs sont petites, blanches, disposées en thyrse avec un calice membraneux à 5 dents, à corolle à 5 pétales oblongs ou ovales, à 10 étamines. Le fruit est une baie rouge, pourpre ou violacée.
Miconia est une espèce envahissante , une de celles qui font que de nombreuses espèces sont menacées par la destruction de leur habitat dans leur aire naturelle et que certaines semblent être au bord de l'extinction. Ainsi, M. calvescens est un facteur de déclin et peut-être même d'extinction d'autres zones d'implantation: il est devenu une mauvaise herbe très envahissante sur un certain nombre d'îles du Pacifique où il a été introduit comme Hawaï , les îles Galápagos et Tahiti. Il est souvent appelé la « peste pourpre » ou le « cancer vert » en référence à son habitude de pousser au-dessus des écosystèmes naturels et d'y déployer ses feuilles qui sont d'un vert éclatant au-dessus et d'un violet lumineux au-dessous.
Les fruits de Miconia sont une nourriture favorite de beaucoup d'oiseaux (M. calvescens se propage par cette méthode). Les feuilles de certaines espèces sont consommées par les chenilles de papillons de la famille des Hedylidae.
Selon ITIS :
Miconia est un genre d'environ 350 espèces de plantes tropicales du Nouveau Monde de la famille des Melastomataceae originaire des régions tempérées chaudes et tropicales d'Amérique.
La plupart des espèces sont des arbustes et des arbres atteignant jusqu'à 15 m de hauteur. Les feuilles sont opposées, pétiolées, à 5 à 7 nervures, couvertes en dessous d'un léger duvet tomenteux; les fleurs sont petites, blanches, disposées en thyrse avec un calice membraneux à 5 dents, à corolle à 5 pétales oblongs ou ovales, à 10 étamines. Le fruit est une baie rouge, pourpre ou violacée.
Miconia est une espèce envahissante , une de celles qui font que de nombreuses espèces sont menacées par la destruction de leur habitat dans leur aire naturelle et que certaines semblent être au bord de l'extinction. Ainsi, M. calvescens est un facteur de déclin et peut-être même d'extinction d'autres zones d'implantation: il est devenu une mauvaise herbe très envahissante sur un certain nombre d'îles du Pacifique où il a été introduit comme Hawaï , les îles Galápagos et Tahiti. Il est souvent appelé la « peste pourpre » ou le « cancer vert » en référence à son habitude de pousser au-dessus des écosystèmes naturels et d'y déployer ses feuilles qui sont d'un vert éclatant au-dessus et d'un violet lumineux au-dessous.
Les fruits de Miconia sont une nourriture favorite de beaucoup d'oiseaux (M. calvescens se propage par cette méthode). Les feuilles de certaines espèces sont consommées par les chenilles de papillons de la famille des Hedylidae.
Miconia à TahitiMikonija (lat. Miconia), veliki biljni rod vazdazelenih grmova iz porodice Melastomataceae. Pripada mu oko 1200 vrsta koje rastu po troposkoj Americi.[1]
Mikonija (lat. Miconia), veliki biljni rod vazdazelenih grmova iz porodice Melastomataceae. Pripada mu oko 1200 vrsta koje rastu po troposkoj Americi.
Miconia é um género botânico pertencente à família Melastomataceae. É nativa de regiões tropicais e temperadas da América. Apresenta-se normalmente como arbustos ou árvores de tamanho pequeno a médio e até 15 m de altura. O gênero foi nomeado em homenagem ao médico e botânico catalão Francesc Micó.[1]
Várias das espécies sofrem com a destruição de seu habitat nativo, e acredita-se que algumas já estejam no limiar da extinção. Por outro lado, M. calvescens tornou-se uma espécie invasora em algumas ilhas do Pacífico onde foi introduzida como ornamentação, entre as quais o Havaí e Taiti. Ela recebeu as alcunhas de "praga púrpura", pelo fato de o dorso das folhas ser desta cor, e "câncer verde", por proliferar muito rapidamente e por levar à morte a vegetação nativa ao encobri-la com suas enormes folhas.
A fruta da Miconia é um dos alimentos prediletos dos pássaros, que funcionam como vetores de difusão das suas minúsculas sementes. As folhas de algumas espécias são apreciadas por lagartas do gênero Hedylidae.
Miconia é um género botânico pertencente à família Melastomataceae. É nativa de regiões tropicais e temperadas da América. Apresenta-se normalmente como arbustos ou árvores de tamanho pequeno a médio e até 15 m de altura. O gênero foi nomeado em homenagem ao médico e botânico catalão Francesc Micó.
Várias das espécies sofrem com a destruição de seu habitat nativo, e acredita-se que algumas já estejam no limiar da extinção. Por outro lado, M. calvescens tornou-se uma espécie invasora em algumas ilhas do Pacífico onde foi introduzida como ornamentação, entre as quais o Havaí e Taiti. Ela recebeu as alcunhas de "praga púrpura", pelo fato de o dorso das folhas ser desta cor, e "câncer verde", por proliferar muito rapidamente e por levar à morte a vegetação nativa ao encobri-la com suas enormes folhas.
A fruta da Miconia é um dos alimentos prediletos dos pássaros, que funcionam como vetores de difusão das suas minúsculas sementes. As folhas de algumas espécias são apreciadas por lagartas do gênero Hedylidae.
Miconia là chi thực vật có hoa trong họ Mua.[1]
Miconia là chi thực vật có hoa trong họ Mua.