dcsimg
Image of Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd.
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Spurge Family »

Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd.

Euphorbia atropurpurea ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Euphorbia atropurpurea (lat. Euphorbia atropurpurea) - südləyənkimilər fəsiləsinin südləyən cinsinə aid bitki növü.

Mənbə

Inula britannica.jpeg İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Euphorbia atropurpurea: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Euphorbia atropurpurea (lat. Euphorbia atropurpurea) - südləyənkimilər fəsiləsinin südləyən cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Euphorbia atropurpurea ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Euphorbia atropurpurea és un arbust de la família de les euforbiàcies. Pot assolir els 2 metres d'altura, i es desenvolupa abundantement en barrancs, vessants i terrasses a ple sol a l'illa canària de Tenerife.

 src=
Fulles i flors
 src=
Ciati

Morfologia

D'hàbit arbustiu, pot sobrepassar els 2 metres d'altura amb tiges i branques suculentes sense espines. Té fulles llargues, de color verd blavós, formant una roseta a l'extrem de les branques. Les flors tenen bràctees de més d'1 cm, de color vermell fosc.

Els fruits són càpsules vermelles amb tres llavors de color marró fosc. Igual que altres espècies d’Euphorbia, E. atropurpurea posseeix un làtex molt irritant.

Floració

Hivern - primavera (desembre a maig).

Distribució i hàbitat

És endèmica de Tenerife. Es desenvolupa en barrancs, vessants i terrasses amb certa humitat a les zones baixes i mitjanes (300-1200 m) del sud i l'oest de l'illa. Se la troba amb alguna freqüència a Teno, Santiago del Teide i la Vessant de Güímar.

Usos

S'utilitza com a planta ornamental de jardí pel seu vistós port i floració. Aquesta planta requereix poques cures, però necessita calor i cert grau d'humitat ambiental. Es propaga per llavors i més rarament per esqueixos.

Curiositats

No s'ha de confondre amb Euphorbia bravoana, un endemisme de l'illa de La Gomera, que també té bràctees de color vermell porpra.

A la zona de Masca, a Tenerife, creixen plantes híbrides resultant de l'encreuament entre aquesta espècie i Euphorbia regis-jubae, a les quals el gran botànic suec Eric Ragnor Sventenius va denominar Euphorbia navae, en honor d'Alonso de Nava y Grimón, fundador del Jardí d'Aclimatació de l'Orotava.

També hi ha formes que creixen a Teno i Güímar amb les flors grogues (forma lutea).

Taxonomia

Euphorbia atropurpurea va ser descrit per Pierre Edmond Boissier i publicat a Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis,. .. 501. 1809.[1]

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del metge grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 aC - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en al·lusió al seu gran ventre – ja que s'emprava mèdicament Euphorbia resinifera. El 1753 Carl Linné va assignar el nom a tot el gènere.[2]

atropurpurea: procedeix d'ater, que significa "negre" i purpureus, que significa "porpra", és a dir que al·ludeix al color de les inflorescències d'un color porpra intens i molt fosc.

Sinonímia
  • Kanopikon atropurpureum (Brouss. ex Willd.) Raf.
  • Tithymalus atropurpureus (Brouss. ex Willd.) Klotzsch & Garcke
Varietats
  • Euphorbia atropurpurea forma atropurpurea
  • Euphorbia atropurpurea forma lutea A.Santos[3][4][5]

Vegeu també

Referències

  1. «Euphorbia atropurpurea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 novembre 2012].
  2. (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
  3. Sinònims i varietats a Catalogue of life «www.catalogueoflife.org». Enllaç no actiu]
  4. «Euphorbia atropurpurea en». World Checklist of Selected Plant Families.
  5. Euphorbia atropurpurea a PlantList

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euphorbia atropurpurea  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Euphorbia atropurpurea: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Euphorbia atropurpurea és un arbust de la família de les euforbiàcies. Pot assolir els 2 metres d'altura, i es desenvolupa abundantement en barrancs, vessants i terrasses a ple sol a l'illa canària de Tenerife.

 src= Fulles i flors  src= Ciati
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Dunkelpurpurrote Wolfsmilch ( German )

provided by wikipedia DE

Die Dunkelpurpurrote Wolfsmilch (Euphorbia atropurpurea) ist eine Pflanzenart in der Gattung Wolfsmilch (Euphorbia) aus der Familie der Wolfsmilchgewächse (Euphorbiaceae). Ihre spanische Bezeichnung lautet „Tabaiba majorera“.[1]

Beschreibung

Euphorbia atropurpurea ist ein Strauch mit Wuchshöhen bis zu 1,5 Metern,[1] der durch gabelige Verzweigung kandelaberförmig wächst.[2] Die sukkulenten Zweige sind zimtbraun[1] und dicht mit Blattnarben bedeckt. An den Zweigenden sitzen in schopfigen Rosetten die ungestielten, länglich-spatelförmigen, blaugrünen Laubblätter, die eine Länge von 15 cm erreichen.[1] Nach deren Verwelken bleiben die Äste kahl zurück.

Die endständigen Blütenstände erscheinen als fünf- bis 15-strahlige Trugdolden mit jeweils etwa vier sekundären Strahlen.[1] Die paarigen, dunkel purpurn gefärbten Hochblätter sind nierenförmig[1] und mehr als 1 cm breit.[2] Die Cyathien sind nur sehr kurz gestielt und kurz behaart. Die vier Nektardrüsen der Cyathien sind oval[1] und variieren in der Farbe zwischen gelbgrün[1] und dunkel purpurn.

Die dreifächrige Kapselfrucht ist etwa erbsengroß,[2] dunkelrotbraun und kahl,[1] und ragt auf einem zurückgebogenen Stiel aus dem Cyathium heraus. Die Samen sind länglich, fein gerunzelt und tragen Anhängsel (Caruncula).

Die Blütezeit liegt auf Teneriffa zwischen März und April.[1]

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 20.[3]

Herkunft und Ökologie

Die Dunkelpurpurrote Wolfsmilch ist ein auf der Kanareninsel Teneriffa heimischer Endemit.[1] Sie wächst dort auf felsigen, eher küstenfernen Standorten im Sukkulentenbusch[1] in Höhenlagen zwischen 300 und 1200 Metern, vor allem im Süden und Westen der Insel.[2]

Systematik und Verwechslungsmöglichkeiten

Der Name Euphorbia atropurpurea wurde zuerst 1805 von Pierre Marie Auguste Broussonet ungültig, da ohne Diagnose, veröffentlicht.[4] Die Beschreibung wurde 1809 durch Carl Ludwig Willdenow nachgereicht, wodurch der Name Gültigkeit bekam.[5]

  • Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd. var. atropurpurea ist die typische, oben beschriebene Varietät.
  • Euphorbia atropurpurea var. atropurpurea f. lutea Santos wächst im Teno-Gebiet und weicht durch gelbe Hochblätter, Cyathien und Früchte ab.[6][2]
  • Euphorbia atropurpurea var. modesta Svent. wächst im Tejina-Tal und weicht durch anfangs (gestreift) purpurn gefärbte Blätter, kleinere Hochblätter, schmal elliptische Nektardrüsen und sehr klein punktierte Früchte ab.[7][2]

Euphorbia ×navae Svent., benannt zu Ehren von Alonso de Nava y Grimón, dem Gründer des Jardín de aclimatación de La Orotava, ist eine bei Masca vorkommende natürliche Hybride zwischen Euphorbia atropurpurea und Euphorbia regis-jubae Webb & Berth.[6]

Ähnlich ist die auf der Nachbarinsel La Gomera endemische Euphorbia bravoana Svent.,[8] die jedoch stärker verzweigt ist, fleischigere Blätter und schmalere, lanzettliche Hochblätter hat und kleinere Blütenstände ausbildet.

Galerie

Quellen

  • Urs Eggli (Hrsg.): Sukkulenten-Lexikon. Zweikeimblättrige Pflanzen (Dicotyledonen). Eugen Ulmer, Stuttgart 2002, ISBN 3-8001-3915-4, S. 115–116.

Einzelnachweise

  1. a b c d e f g h i j k l Peter Schönfelder, Ingrid Schönfelder: Die Kosmos-Kanarenflora (= Kosmos-Naturführer). Franckh-Kosmos, Stuttgart, 1997, ISBN 3-440-06037-3, S. 130.
  2. a b c d e f Adalbert Hohenester, Walter Weiß: Exkursionsflora für die Kanarischen Inseln. Ulmer, Stuttgart 1993, ISBN 3-8001-3466-7, S. 152.
  3. Euphorbia atropurpurea bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  4. Pierre Marie Auguste Broussonet: Elenchus plantarum horti botanici Monspeliensis. Augusti Ricard, Monspelii 1805, S. 24, online.
  5. Carl Ludwig von Willdenow: Enumeratio plantarum Horti Regii Berolinensis, continens descriptiones omnium vegetabilium in horto dicto cultorum. Teil 1, Berlin 1809, S. 501, PDF-Datei.
  6. a b Arnoldo Santos Guerra: Notas sobre Euphorbia bourgaeana Gay ex Boiss. in DC. y especies afines. In: Botánica Macaronésica. Band 16, 1988, S. 29–36, hier: S. 32, 33 PDF-Datei; 1,9 MB.
  7. Eric Ragnar Sventenius: Additamentum ad floram canariensem. I. Instituto de Investigaciones Agronómicas, Madrid 1960, S. 31, PDF-Datei.
  8. Euphorbia atropurpurea in Flora Vascular de Canarias

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Dunkelpurpurrote Wolfsmilch: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Dunkelpurpurrote Wolfsmilch (Euphorbia atropurpurea) ist eine Pflanzenart in der Gattung Wolfsmilch (Euphorbia) aus der Familie der Wolfsmilchgewächse (Euphorbiaceae). Ihre spanische Bezeichnung lautet „Tabaiba majorera“.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Euphorbia atropurpurea

provided by wikipedia EN

Euphorbia atropurpurea, called tabaiba majorera or tabaiba roja in Spanish, is a shrub in the family Euphorbiaceae native to Tenerife in the Canary Islands. It can reach 2 metres in height, and grows in ravines, and on slopes and terraces.

The plant grows best in humid conditions in mid to low altitudes (300-1,200 m) on the south and west parts of the island. It is plentiful in the towns of Teno, Santiago del Teide, and the slope of Güímar.

Detail of the floral bracts

The shrub can reach over 2 m with succulent brown stems and branches without spines.[1]: 210  It has large bluish green leaves, which form a rosette at the end of the branches. The plant flowers from winter to spring (December to May). The flowers have dark red bracts greater than 1 cm in size. These bracts lend the plant its name, atropurpurea (from the Latin ater or "black", and purple). It should not be confused with E. bravoana, which is endemic to the nearby island of La Gomera and also has purple-red bracts. The fruit is a red capsule with three dark brown seeds.

Like other plants in the genus Euphorbia, it produces a toxic white latex if cut.

E. atropurpurea is used as an ornamental plant in gardens for its eye-catching appearance and flowers. It requires little care, but requires sunlight and a certain amount of environmental humidity. It generally spreads by seeds, or more rarely by simply branching out. As most other succulent members of the genus Euphorbia, its trade is regulated under Appendix II of CITES.[2]

In the area of Masca, in Tenerife, hybrids between E. atropurpurea and Euphorbia regis-jubae occur, which the Swedish botanist Eric Ragnor Sventenius named Euphorbia navae in honour of Alonso de Nava y Grimón, founder of the Botanical Garden of La Orotava.

References

  1. ^ Bramwell, D.; Bramwell, Z. (2001). Wild flowers of the Canary Islands. Madrid, Spain: Editorial Rueda. ISBN 978-84-7207-129-2.
  2. ^ "Species+". Retrieved 7 February 2023.{{cite web}}: CS1 maint: url-status (link)

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Euphorbia atropurpurea: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Euphorbia atropurpurea, called tabaiba majorera or tabaiba roja in Spanish, is a shrub in the family Euphorbiaceae native to Tenerife in the Canary Islands. It can reach 2 metres in height, and grows in ravines, and on slopes and terraces.

The plant grows best in humid conditions in mid to low altitudes (300-1,200 m) on the south and west parts of the island. It is plentiful in the towns of Teno, Santiago del Teide, and the slope of Güímar.

Detail of the floral bracts

The shrub can reach over 2 m with succulent brown stems and branches without spines.: 210  It has large bluish green leaves, which form a rosette at the end of the branches. The plant flowers from winter to spring (December to May). The flowers have dark red bracts greater than 1 cm in size. These bracts lend the plant its name, atropurpurea (from the Latin ater or "black", and purple). It should not be confused with E. bravoana, which is endemic to the nearby island of La Gomera and also has purple-red bracts. The fruit is a red capsule with three dark brown seeds.

Like other plants in the genus Euphorbia, it produces a toxic white latex if cut.

E. atropurpurea is used as an ornamental plant in gardens for its eye-catching appearance and flowers. It requires little care, but requires sunlight and a certain amount of environmental humidity. It generally spreads by seeds, or more rarely by simply branching out. As most other succulent members of the genus Euphorbia, its trade is regulated under Appendix II of CITES.

In the area of Masca, in Tenerife, hybrids between E. atropurpurea and Euphorbia regis-jubae occur, which the Swedish botanist Eric Ragnor Sventenius named Euphorbia navae in honour of Alonso de Nava y Grimón, founder of the Botanical Garden of La Orotava.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Euphorbia atropurpurea ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd., conocida en castellano como tabaiba mejorera/majorera o tabaiba roja, es una especie de arbusto perenne suculento perteneciente a la familia Euphorbiaceae. Es originaria de la Macaronesia.[1][2]

Descripción

 src=
Detalle de hojas y flores.

De hábito arbustivo, puede sobrepasar los 2 metros de altura con tallos y ramas suculentas sin espinas. Tiene hojas largas, de color verde azulado, formando una roseta en el extremo de las ramas. Las flores tienen brácteas de más de 1 cm, de color rojo oscuro.

Los frutos son cápsulas rojas con tres semillas de color marrón oscuro.

Al igual que otras especies del género Euphorbia, toda la planta posee un látex de color blanco, pegajoso y tóxico.

Florece de invierno a primavera ―diciembre a mayo―.

Distribución y hábitat

Es endémica de la isla de Tenerife, en el archipiélago de CanariasEspaña―.

Se desarrolla entre los 300 a 1100 msnm en el sur y oeste de la isla, desde el valle de Güímar hasta el macizo de Teno, creciendo en barrancos y laderas sobre sustratos rocosos con cierta humedad.[3]​ Una pequeña población se localiza también en el valle de Tejina, en el nordeste de la isla.[4]

Conforma una asociación vegetal propia, el tabaibal mejorero o Euphorbietum atropurpureae, que se desarrolla en los dominios del bosque termófilo y de las zonas superiores del tabaibal-cardonal.[3]

Diversidad

La especie cuenta con dos variedades y una forma aceptadas:[2]

  • E. atropurpurea var. atropurpurea.
  • E. atropurpurea var. modesta Svent.. Esta variedad posee hojas y brácteas más pequeñas, siendo las hojas más jóvenes de color verde o con rayas moradas. Glándulas de néctar estrechamente elípticas. Fruto muy pequeño, minuciosamente manchado. Se distribuye en el valle de Tejina.[4]
  • E. atropurpurea f. lutea A.Santos. Se diferencia por presentar flores amarillas y ausencia de tonos morados en las hojas. Se encuentra restringida a la región de Teno.[5]
Hibridación

E. atropurpurea hibrida de forma natural con Euphorbia lamarckii y con Euphorbia aphylla, dando lugar a los nototaxones Euphorbia x navae Svent. y Euphorbia x petterssonii Svent. respectivamente. También se han citado híbridos con Euphorbia bourgeana en la Ladera de Güímar.[6]

Taxonomía

Euphorbia atropurpurea fue nominada por el naturalista francés Pierre Marie Auguste Broussonet en Elenchus Plantarum Horti Botanici Monspeliensis en 1805, y publicada por el botánico alemán Carl Ludwig Willdenow en Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis en 1809.[7]

La variedad modesta fue descrita y publicada por el botánico sueco Eric Ragnor Sventenius en Additamentum ad floram canariensem en 1960,[8]​ mientras que la forma lutea lo fue por el botánico español Arnoldo Santos Guerra y publicada en Botánica Macaronésica en 1988.[9]

Etimología[10]
  • Euphorbia: nombre genérico que deriva de Euphorbus, médico griego del rey Juba II.
  • atropurpurea: epíteto latino que procede de ater, negro, y purpureus, purpúreo, aludiendo al color purpúreo intenso muy oscuro de las inflorescencias.
  • lutea: epíteto latino que significa 'amarillo', aludiendo al color de las flores.
  • modesta: del latín modos o médium, con el significado de modesto, humilde.
Sinonimia

Presenta los siguientes sinónimos:[11]

  • Euphorbia atropurpurea f. atropurpurea Brouss. ex Willd.
  • Kanopikon atropurpureum (Brouss. ex Willd.) Raf.
  • Tithymalus atropurpureus (Brouss. ex Willd.) Klotzsch & Garcke

Importancia económica y cultural

Se utiliza como planta ornamental por su vistoso porte y floración. Esta planta requiere pocos cuidados, pero necesita calor y cierto grado de humedad ambiental. Se propaga por semillas y más raramente por esquejes.[12]

Estado de conservación

Aunque la especie no ha sido evaluada por la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza, sí se encuentra protegida a nivel de la Comunidad Autónoma de Canarias por la Orden de 20 de febrero de 1991 sobre protección de especies de la flora vascular silvestre en su Anexo II.[13]

También está incluida en el apéndice II del Convención sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestres.[14]

Nombres comunes

Véase también: Tabaiba (planta)

Se conoce como tabaiba mejorera/majorera, o como tabaiba roja por el color de sus flores.

El término tabaiba es el nombre genérico que reciben en Canarias las especies arbustivas ramificadas del género Euphorbia, siendo una voz de procedencia aborigen.[15]

En cuanto a su apelativo de mejorera/majorera, tradicionalmente ha aparecido en los textos divulgativos siempre como majorera, término que alude a algo originario de la isla de Fuerteventura. Sin embargo, esto parece haber sido un error de los botánicos que recogieron el nombre de los pastores del noroeste tinerfeño. Estos transcribieron mal la voz mejorera con la que la conocían los pastores, y que según algunos autores aludía a su condición de que mejoraba la calidad de la leche y carne de las cabras.[16]

Otra posibilidad para el origen del apelativo majorera podría estar en un desplazamiento metonímico desde la voz majorera que, según el Diccionario histórico-etimológico del habla canaria, designa en Tenerife y La Palma a la cabra con el lomo de color negro, por aplicación metafórica aludiendo a la coloración oscura de las flores o a las manchas igualmente oscuras que suelen presentar las hojas.[17]

Véase también

Referencias

  1. «Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd.». Banco de Datos de Biodiversidad de Canarias. Consultado el 27 de abril de 2022.
  2. a b «Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd.». GBIF. Copenhage: Secretariado de GBIF. Consultado el 27 de abril de 2022.
  3. a b Arco Aguilar, Marcelino José del; Wildpret de la Torre, Wolfredo; Pérez de Paz, Pedro Luis; Rodríguez Delgado, Octavio; Acebes Ginovés, Juan Ramón; García Gallo, Antonio; Martín Osorio, Victoria Eugenia; Reyes Betancort, Jorge Alfredo; Salas Pascual, Marcos; Díaz Hernández, Manuel Agustín; Bermejo Domínguez, Juan Antonio; González González, Ricardo; Cabrera Lacalzada, María Victoria; García Ávila, Sara (2006). Mapa de Vegetación de Canarias. Santa Cruz de Tenerife: Grafcan. ISBN 978-84-611-3811-1.
  4. a b «Euphorbia atropurpurea var. modesta Svent». The Encyclopedia of succulents (en inglés). LLIFLE (Encyclopedias of Living Forms. Consultado el 28 de abril de 2022.
  5. «Euphorbia atropurpurea f. lutea A.Santos». The Encyclopedia of succulents (en inglés). LLIFLE (Encyclopedias of Living Forms. Consultado el 28 de abril de 2022.
  6. «EUPHORBIA ATROPURPUREA BROUSS. EX WILLD.». Plantas de mi tierra. 9 de diciembre de 2016. Consultado el 28 de abril de 2022.
  7. «Euphorbia atropurpurea Brouss., Elench. Horti Bot. Monspel. 24, nomen. 1805; Willd. Enum. Hort. Berol. 501». International Plant Names Index (en inglés). The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultado el 27 de abril de 2022.
  8. «Euphorbia atropurpurea var. modesta Svent., Addit. Fl. Canar. 31 (1960)». International Plant Names Index (en inglés). The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultado el 28 de abril de 2022.
  9. «Euphorbia atropurpurea f. lutea A.Santos, Bot. Macaronés. 16: 32 (1988)». International Plant Names Index (en inglés). The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultado el 28 de abril de 2022.
  10. Kunkel, Günther (1986). Diccionario botánico canario. Las Palmas de Gran Canaria: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
  11. «Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd., Enum. Pl.: 501 (1809)». World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) (en inglés). Kew: Royal Botanic Gardens. Consultado el 27 de abril de 2022.
  12. Pereira, Carmen (2012). «Euphorbia atropurpurea». Plantas y flores. Consultado el 28 de abril de 2022.
  13. «Orden de 20 de febrero de 1991, sobre protección de especies de la flora vascular silvestre de la Comunidad Autónoma de Canarias». Boletín Oficial de Canarias. Islas Canarias: Gobierno de Canarias. 18 de marzo de 1991. p. 1331. Consultado el 27 de abril de 2022.
  14. «Apéndices». CITES. Ginebra: La Secretaría CITES. Consultado el 30 de abril de 2022.
  15. Trapero, Maximiano. «Tabaiba». Los Guanchismos. Diccionario de Toponimia de Canarias. Las Palmas de Gran Canaria: Biblioteca Universitaria de la ULPGC. Consultado el 29 de abril de 2022.
  16. Brenes Quevedo, Fayna (2007). «La Zona Baja». Mundo Guanche (18). ISSN 1886-2713. Consultado el 28 de abril de 2022.
  17. Morera, Marcial (2002). Diccionario histórico-etimológico del habla canaria. Santa Cruz de Tenerife: Editora de Temas Canarios. pp. 1094-1095. ISBN 84-95691-32-9.

Bibliografía

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Euphorbia atropurpurea: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Euphorbia atropurpurea Brouss. ex Willd., conocida en castellano como tabaiba mejorera/majorera o tabaiba roja, es una especie de arbusto perenne suculento perteneciente a la familia Euphorbiaceae. Es originaria de la Macaronesia.​​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Euphorbia atropurpurea ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Euphorbia atropurpurea là một loài thực vật có hoa trong họ Đại kích. Loài này được Brouss. ex Willd. mô tả khoa học đầu tiên năm 1809.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Euphorbia atropurpurea. Truy cập ngày 3 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài

 src= Phương tiện liên quan tới Euphorbia atropurpurea tại Wikimedia Commons


Hình tượng sơ khai Bài viết về tông Đại kích này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Euphorbia atropurpurea: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Euphorbia atropurpurea là một loài thực vật có hoa trong họ Đại kích. Loài này được Brouss. ex Willd. mô tả khoa học đầu tiên năm 1809.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI