The spider family Zodariidae includes 1074 described species (Platnick 2014). These are burrowing spiders with long anterior spinnerets (Jocqué 1991). Although little is known about most zodariids, members of the genus Zodarion apparently feed only on ants; a number of other genera in the family are apparently also ant (or termite) specialists. Only 5 species have been described from North America north of Mexico (all rarely encountered), including four species of Lutica (endemic to the southern coast and offshore islands of California south to Baja California) and a single Zodarion species, the Eurasian Z. rubidum. In North America, Z. rubidum was first recorded in Pennsylvania (as Z. fulvonigrum) by Vogel (1968), but was recognized as Z. rubidum by Bosmans (1994) and subsequently recorded from Colorado by Cushing and Santangelo (2002) and from Québec by Paquin and Dupérré (2006); according to Bradley (2013), it has also been found in Ohio and British Columbia. In central California, there is apparently a Zodarion species found in serpentine grassland habitats that can be seen running along the ground and rocks even during the hottest part of the day, suggesting this is a species distinct from the nocturnal Z. rubidum. According to Roth (1994), there is also an undescribed fifth species of Lutica known from the coast of California.(Ubick and Craig 2005)
The phylogeny and historical biogeography of Lutica were investigated by Ramírez and Beckwitt (1995) using allozyme electrophoresis. Lutica spiders are found along coastal sand dunes, where they live in underground silken burrows and capture prey by biting through the burrow walls (Ramírez 1995). Zodarion rubidum are found on and beneath rocks, where they build retreats covered with sand grains and feed on ants (Jocqué 1991). An ant is typically attacked with a bite on the leg, to which the ant may respond by grooming or even removing the leg. Eventually (sometimes after additional bites), paralysis sets in and the spider removes the paralyzed ant to begin feeding on it. (Cushing and Santangelo 2002).
(Ubick and Craig 2005)
Els zodàrids (Zodariidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[2] Fou descrita per Tord Tamerlan Teodor Thorell l'any 1881.[1]
Són aranyes de mida petita o mitjana, amb vuit ulls. Alguns zoràdids imiten les formigues. Encara que hi ha diverses famílies d'aranyes amb espècies que imiten les formigues, la forma que prenen els zodàrids és bastant inusual, ja que tenen una certa semblança morfològica amb l'espècie de formiga de la que s'alimenten, la semblança no és especialment propera. La seva estratègia es recolza en el comportament de l'aranya.
Les aranyes viuen en associació amb un niu de formigues d'una determinada espècie, i utilitzen la seva imitació per entrar en el niu; si les formigues les detectessin com uns intrusos les atacarien i potser les matarien. Les aranyes caminen amb només els tres parells de potes del darrer, i si es troben una formiga es comuniquen amb ella, fent servir les potes del davant com si fossin les antenes per tocar les antenes de la formiga, de la mateixa manera com ho fa una altra formiga. Si ja han capturat una formiga, i una altra formiga l'inspecciona, llavors l'ofereix la presa, un comportament comú entre formigues.
És probable que les aranyes també obtinguin una certa protecció davant depredadors d'aranyes, ja que les formigues són desagradables a moltes espècies que mengen aranyes.
Es troben a escala mundial en els tròpics i les regions temperades. Es troben en una gran part del planeta, amb l'excepció de tota la zona septentrional i també gran part de l'Àsia Oriental.
Segons el World Spider Catalog amb data de 23 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 85 gèneres i 1.153 espècies de les quals 209 pertanyen al gènere Mallinella i 163 pertanyen a Zodarion.[2] El creixement dels darrers anys és considerable ja que el 30 d'agost del 2006 i hi havia reconeguts 72 gèneres i 828 espècies.
La llista de gèneres és la següent:[2]
Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[3]
La família dels zodàrids és l'única representant de la superfamília dels zodarioïdeus (Zodarioidea). Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[4][5]
Els zodàrids (Zodariidae) són una família d'aranyes araneomorfes. Fou descrita per Tord Tamerlan Teodor Thorell l'any 1881.
Són aranyes de mida petita o mitjana, amb vuit ulls. Alguns zoràdids imiten les formigues. Encara que hi ha diverses famílies d'aranyes amb espècies que imiten les formigues, la forma que prenen els zodàrids és bastant inusual, ja que tenen una certa semblança morfològica amb l'espècie de formiga de la que s'alimenten, la semblança no és especialment propera. La seva estratègia es recolza en el comportament de l'aranya.
Les aranyes viuen en associació amb un niu de formigues d'una determinada espècie, i utilitzen la seva imitació per entrar en el niu; si les formigues les detectessin com uns intrusos les atacarien i potser les matarien. Les aranyes caminen amb només els tres parells de potes del darrer, i si es troben una formiga es comuniquen amb ella, fent servir les potes del davant com si fossin les antenes per tocar les antenes de la formiga, de la mateixa manera com ho fa una altra formiga. Si ja han capturat una formiga, i una altra formiga l'inspecciona, llavors l'ofereix la presa, un comportament comú entre formigues.
És probable que les aranyes també obtinguin una certa protecció davant depredadors d'aranyes, ja que les formigues són desagradables a moltes espècies que mengen aranyes.
Es troben a escala mundial en els tròpics i les regions temperades. Es troben en una gran part del planeta, amb l'excepció de tota la zona septentrional i també gran part de l'Àsia Oriental.
Mravčíkovití (Zodariidae) jsou čeledí pavouků. Dosahují malé až střední velikosti (obvykle 2 až 5 mm) a mají šest až osm očí. Žijí v tropických a mírných oblastech. Jejich morfologie je poměrně pestrá. Většinou žijí v blízkosti mravenišť a živí se mravenci. Dosud (2017) bylo popsáno 1126 druhů v 84 rodech.[1]
Vzhledově jde o značně variabilní čeleď, což je dáno různými ekologickými strategiemi. Hlavohruď bývá klenutá, zadeček často velký až masivní (ne u všech druhů). Oči jsou uspořádány ve třech řadách (4+2+2). V očích je reflexní vrstva tapetum lucidum. U kořene chelicer jsou lysé hrbolky. Chelicerové drápky jsou krátké. Makadla samic mají nápadný drápek. Na hřbetě zadečku bývá u některých druhů lesklé skutum (sklerotizovaná destička).[2]
Většina mravčíkovitých napodobuje mravence a toto napodobování používá jako agresivní mimikry, neboť mravence díky tomu loví. Ačkoliv se některé druhy mravencům vzhledově podobají poměrně výrazně, většina z nich je podobná jen vzdáleně. Mravence však připomínají svým pohybem, předním párem nohou, který je vztyčený a imituje tykadla, a také kutikulou. Žijí poblíže hnízd mravenců a své mimikry využívají k průniku mezi ně a bezpečnému úniku. Svýma předníma nohama se dotýkají tykadel mravenců, jak to oni činí mezi sebou. Lov probíhá tak, že pavouk rychle zaútočí na svou oběť, kousne ji do nohy či tykadla, a pak se stáhne a vyčkává, až jeho jed mravence parylyzuje. Následně se vrátí a kořist si odnese stranou, kde ji zkonzumuje. Pokud cestou potká jiné mravence, používá uloveného jedince jako zástěrku. Ostatní mravenci pavouka a jeho oběť považují za člena kolonie vynášejícího mrtvého druha z hnízda, jak je jejich zvykem.[2]
Svými mimikry se rovněž chrání před predátory, neboť mnoho z nich považuje mravence za nevhodnou a nebezpečnou kořist a loví je v menší míře než pavouky (např. parazitické vosy).
Mravčíci si často zhotovují hnízda poslepovaná z kamínků, která připomínají iglú (rod Zodarion). Tato iglú pak přilepí na spodní stranu kamenů či jiných předmětů ležících na zemi. Samice do hnízd umísťují kokon a probíhá v nich i vývoj mláďat.[2]
World Spider Catalog uvádí tyto rody:[3]
Psammorygma aculeatum z Jižní Afriky
Australutica africana
Palindroma morogorom (samice)
Forsterella faceta (samec)
Mallinella fulvipes (samice)
Zodarion styliferum (mladý jedinec)
Hnízdo (iglú) druhu Zodarion styliferum
Obrázky, zvuky či videa k tématu mravčíkovití ve Wikimedia Commons
Mravčíkovití (Zodariidae) jsou čeledí pavouků. Dosahují malé až střední velikosti (obvykle 2 až 5 mm) a mají šest až osm očí. Žijí v tropických a mírných oblastech. Jejich morfologie je poměrně pestrá. Většinou žijí v blízkosti mravenišť a živí se mravenci. Dosud (2017) bylo popsáno 1126 druhů v 84 rodech.
Die Ameisenjäger (Zodariidae) sind eine Familie der Echten Webspinnen aus der Überfamilie der Zodarioidea. Die Familie umfasst weltweit 83 Gattungen und 1112 Arten, von denen jedoch nur einige Arten der Gattung Zodarion in Mitteleuropa heimisch sind.[1] (Stand: Juli 2016)
Die meisten Vertreter dieser Familie jagen Ameisen (Formicidae), doch sind auch manche Springspinnen (Salticidae) und Glattbauchspinnen (Gnaphosidae) auf den Fang von Ameisen spezialisiert. Es gibt Zodariidae, die wie Ameisen aussehen. Obwohl jede Art der Art Ameise ähnelt, die sie jagt, ist die Ähnlichkeit nicht sehr groß. Die Spinnen leben in der Nähe eines Ameisennestes und nutzen ihre ameisenähnlichen Verhaltensweisen, um im Nest unbehelligt ein und aus zu gehen. Die Spinnen gehen nur auf den drei hinteren Beinpaaren; wenn sie einer Ameise begegnen, berühren sie diese mit ihren Vorderbeinen, wie dies eine Ameise mit ihren Antennen tun würde. Sollten sie bereits eine Ameise gefangen haben, bieten sie diese der anderen Ameise an; sie wird dann für eine andere Ameise gehalten, die eine tote Artgenossin aus dem Nest trägt.
Vermutlich dient die Ähnlichkeit mit Ameisen auch dem Schutz vor Fraßfeinden, die die vermeintlich ungenießbare Ameise verschmähen.
Der World Spider Catalog listet für die Ameisenjäger aktuell 83 Gattungen und 1112 Arten.[1] (Stand: Juli 2016)
Die Ameisenjäger (Zodariidae) sind eine Familie der Echten Webspinnen aus der Überfamilie der Zodarioidea. Die Familie umfasst weltweit 83 Gattungen und 1112 Arten, von denen jedoch nur einige Arten der Gattung Zodarion in Mitteleuropa heimisch sind. (Stand: Juli 2016)
Ant spiders are members of the family Zodariidae. They are small to medium-sized eight-eyed spiders found in all tropical and subtropical regions of South America, Africa, Madagascar, Australia-New Guinea, New Zealand, Arabia and the Indian subcontinent.[3] Most species are daytime hunters and live together with ants, mimicking their behavior and sometimes even their chemical traits.[3] Although little is known about most zodariids, members of the genus Zodarion apparently feed only on ants; a number of other genera in the family are apparently also ant (or termite) specialists.[4]
As of December 2022, the World Spider Catalog accepted the following genera:[1]
Male Palindroma morogorom Female Mallinella shimojanai Ant spiders are members of the family Zodariidae. They are small to medium-sized eight-eyed spiders found in all tropical and subtropical regions of South America, Africa, Madagascar, Australia-New Guinea, New Zealand, Arabia and the Indian subcontinent. Most species are daytime hunters and live together with ants, mimicking their behavior and sometimes even their chemical traits. Although little is known about most zodariids, members of the genus Zodarion apparently feed only on ants; a number of other genera in the family are apparently also ant (or termite) specialists.
Los zodáridos o zodaríidos (Zodariidae) son una pequeña familia de pequeñas arañas araneomorfas que se mueven rápidamente. Se piensa que estas arañas se alimentan únicamente de hormigas. La hembra coloca su ooteca, la cual está cubierta de seda a la que se le pegan restos de vegetales, colgando de un pequeño rabillo. En Europa podemos encontrar un gran número de especies de esta familia.
Cydrelinae Simon, 1893
Cyriocteinae Jocqué, 1991
Lachesaninae Jocqué, 1991
Sterenomorphinae Simon, 1893
Storeninae Simon, 1893
Zodariinae Thorell, 1881
Los zodáridos o zodaríidos (Zodariidae) son una pequeña familia de pequeñas arañas araneomorfas que se mueven rápidamente. Se piensa que estas arañas se alimentan únicamente de hormigas. La hembra coloca su ooteca, la cual está cubierta de seda a la que se le pegan restos de vegetales, colgando de un pequeño rabillo. En Europa podemos encontrar un gran número de especies de esta familia.
Les Zodariidae sont une famille d'araignées aranéomorphes[1].
Les espèces de cette famille se rencontrent sur tous les continents sauf aux pôles[1].
Ce sont des araignées de taille petite ou moyenne. Elles se rencontrent souvent dans les bois de pin. La majorité des espèces se nourrissent de fourmis et en adoptent même l'apparence. Les pattes n'ont pas d'épines.
Cette famille est connue depuis le Paléogène[2].
Selon World Spider Catalog (version 23.0, 01/03/2022)[3] :
Selon The World Spider Catalog (version 20.5, 2020)[2] :
Cette famille a été décrite par Thorell en 1881.
Cette famille rassemble 1 215 espèces dans 87 genres[1].
Les Zodariidae sont une famille d'araignées aranéomorphes.
Zodariidae Thorell, 1881 è una famiglia di ragni appartenente all'infraordine Araneomorphae.
Il nome deriva dal greco ζῳδάριον, zodàrion cioè animaletto, insetto, per la somiglianza di questi ragni con le formiche, ed il suffisso -idae, che designa l'appartenenza ad una famiglia.
Sono ragni di dimensioni da piccole a medie, da 2 a circa 20 millimetri, detti anche ragni-formica, per la forma e il comportamento simile a quelli di questi imenotteri.
Oltre agli Zodariidae, anche altre famiglie di ragni sono di aspetto simili alle formiche e questo anche perché questi imenotteri costituiscono un'abbondante riserva di cibo e vale la pena di porre in atto tutte le strategie possibili per predarli con successo.
Gli Zodariidae hanno di speciale che, pur non essendo simili nell'aspetto alle formiche che predano, ne imitano in modo perfetto il comportamento, la qual cosa consente loro di entrare ed uscire dai formicai, pur con una certa circospezione. Infatti i loro nidi sono in prossimità di formicai e per evitare di essere scoperti ed uccisi dalle formiche, camminano anzitutto sulle tre paia di zampe posteriori e se, entrando nel formicaio, incontrano una formica, con il paio di zampe anteriori più sottili, toccano le antenne della formica, comportamento comune fra questi imenotteri per il riconoscimento reciproco. Se il ragno ha già catturato una formica e, uscendo dal formicaio ne incontra un'altra, gliela offre, proprio come farebbe una formica che porta una conspecifica morta all'esterno, quindi non desta alcun sospetto e riesce a portare la preda alla tana, in genere un piccolo cunicolo nel terreno.
Sono diffusi in America centrale e meridionale, in Europa, Asia centrale e Africa; in Giappone, India, Indocina e Indonesia, ad eccezione del Borneo; buona parte dei generi è diffusa in Australia[1].
Attualmente, a novembre 2020, si compone di 87 generi e 1175 specie[1] e sono stati rinvenuti esemplari di quattro generi fossili. Per la suddivisione in sottofamiglie si segue la classificazione dell'entomologo Joel Hallan:[2]
Di seguito l'elenco degli 87 generi di Zodariidae in ordine alfabetico:
Zodariidae Thorell, 1881 è una famiglia di ragni appartenente all'infraordine Araneomorphae.
Mierenjagers (Zodariidae) zijn een familie van spinnen. De familie telt 77 beschreven geslachten en 905 soorten.[1]
Zie lijst van mierenjagers voor het hoofdartikel over dit onderwerp. Bronnen, noten en/of referenties Mierenjagers (Zodariidae) zijn een familie van spinnen. De familie telt 77 beschreven geslachten en 905 soorten.
Zodariidae er en gruppe (familie) av edderkopper som tilhører undergruppen Entelegynae i gruppen Araneomorphae.
Små, mørke, forholdsvis langbeinte edderkopper med åtte øyne. Mange etterligner maur.
De maurlignende artene lever gjerne av maur, og etterligner den maur-arten de jakter på, ikke bare i utseende men også i atferd. Dette gjør trolig at edderkoppene kan bevege seg ut og inn av maurtuene uten å bli angrepet. De går på de bakerste tre beinparene og holder det fremste paret opp liksom maurenes antenner.
Familien er utbredt så godt som over hele Jorda i områder med varm-temperert klima. I Europa mangler de i de nordligste delene inkludert Skandinavia.
Familiens plassering innen gruppen Entelegynae er usikker. De blir delt inn i ca. 72 slekter.
Zodariidae er en gruppe (familie) av edderkopper som tilhører undergruppen Entelegynae i gruppen Araneomorphae.
Zodariidae é uma pequena família de minúsculas aranhas araneomorfas, caracterizadas pela rapidez dos seus movimentos, que se suspeita terem formigas como única presa. Apresentam semelhanças morfológicas e comportamentais com as espécies de formigas que predam, o que lhes permite acesso aos formigueros sem serem molestadas pelas formigas. Na Europa ocorrem duas espécies desta família: Zodarion gallicum e Zodarion germanicum.
A família inclui as seguintes subfamílias e géneros:[1]
Cydrelinae Simon, 1893
Cyriocteinae Jocqué, 1991
Lachesaninae Jocqué, 1991
Sterenomorphinae Simon, 1893
Storeninae Simon, 1893
Zodariinae Thorell, 1881
Zodariidae é uma pequena família de minúsculas aranhas araneomorfas, caracterizadas pela rapidez dos seus movimentos, que se suspeita terem formigas como única presa. Apresentam semelhanças morfológicas e comportamentais com as espécies de formigas que predam, o que lhes permite acesso aos formigueros sem serem molestadas pelas formigas. Na Europa ocorrem duas espécies desta família: Zodarion gallicum e Zodarion germanicum.
Zodariidae este o familie de păianjeni araneomorfi.
Acestei familii îi este caracteristică mimicria. Păianjenii se aseamănă cu unele specii de furnici. Ei sun mici, de 2 - 20 mm în lungime.
Mimitismul cu furnicile la păianjeni este răspândit (întâlnită și la păianjenii de genul Myrmarachne, familia Salticidae), modul în care păianjenii din această familie își duc viața este neobișnuit. Deși fiecare specie de păianjen poartă o asemănare morfologică cu furnicile, cu care se hrănesc, ea nu este foarte exactă (furnicile au antene și 6 picioare, păianjenii nu au antene și au 8 picioare etc.). De aceea păianjenii imit perfect comportamentul furnicilor. În timpul deplasării păianjenii țin prima pereche de picioare ridicate. Astfel, ele au aspectul unor antene, chiar și mișcă la fel. Datorită acestor trăsături, păianjenii intră fără probleme în mușuroiul furnicilor și locuiesc liber în interior. În cadrul mușuroiului păianjnenii se deplaseză pe 3 perechi de picioare. Dacă întâlnesc o furnică, ei ating antenele insectei cu prima pereche de picioare, la fel cum ar atinge o altă furnică. Păianjenii zodariidae se hrănesc cu furnicile din mușuroiul în care trăiesc. În cazul în care păianjenii este observat cu o furnică vânată, ei se prefac că duc o furnică moartă în afara mușuroiului. În așa fel, păianjneii nu ridic nicio suspiuciune, și-și tansportă prada în vizuina sa.
Datorită mimicriei, acești păianjnei nu sunt vânați de dușmanii săi, cum ar fi păsările, viespele sau alte furnici.
Sunt larg răspândiți în Europa Centrală (inclusiv România), Australia și America de Sud, mai rar în Asia Centrală, Africa, Japonia, India, Indochina și Indonezia, cu excepția Borne.
Actualmente (2009) familia cuprinde 905 specii grupate în 77 genuri[1].
Zodariidae, 77 cins ve 905 tür [1] ile temsil edilen örümcek familyası.
Sekiz gözlü örümceklerdendir. Ön orta gözler diğerlerinden daha büyüktür, ön ve arka sıra gözler dış bükey dizilmiştir. Oopisthosoma’ya alttan bakıldığında birbirine bitişik bir çift örü memesi varmış gibi gözükür. Örü memeleri silindirik olup etrafında belirgin olan bir cribellum bulunur.
Familya teşhis anahtarı (Türkiye için): 8 gözlü. IV. yürüme bacağının metatarsus’u calamistrum’suz, örü memelerinin önünde cribellum bulunmaz. Gözler dağınık, sternum önde labium ile birleşmiş değil. Ön orta gözler birbirinden ayrı, geriye kalan gözler yanlarda üçlü gruplar oluşturmaz, bacaklar dikkat çeker derecede uzun değil, tarsus’lar tek parça halinde. Prosoma’nın gözleri taşıyan ön kısmı yuvarlak; orta ve arka örü memeleri dikkat çeker derecede küçük, ön örü memeleri birbirine bitişik ve uca doğru hafif bir koni oluşturur.[2]
Bazı türleri özellikle karıncalar üzerinden beslenir ve karınca yuvalarına yakın yerlerde koşuşan türlerdir.
Dünya çapında yayılım gösterir.
Türkiye'de 4 cinste toplanan 16 türü bulunur.[4]
Zodariidae, 77 cins ve 905 tür ile temsil edilen örümcek familyası.
Zodariidae là một họ nhện gồm 77 chi và 905 loài.[1]
Phân loại thành các phân họ theo Joel Hallan Biology Catalog.
==Tham khảo==
Zodariidae là một họ nhện gồm 77 chi và 905 loài.
Пауки-муравьеды[2] (лат. Zodariidae) — семейство пауков из инфраотряда аранеоморфных (Araneomorphae). Русское название связано с тем, что представители этого семейства специализируются на питании муравьями[2]. Некоторые виды мимикрируют муравьёв[3]. В семействе насчитывают 935 видов, объединяемых в 77 родов[4], в том числе крупнейший род Mallinella (около 200 видов)[5].
В семействе пауков-муравьедов выделяют шесть подсемейств и 7 родов incertae sedis[6]:
Пауки-муравьеды (лат. Zodariidae) — семейство пауков из инфраотряда аранеоморфных (Araneomorphae). Русское название связано с тем, что представители этого семейства специализируются на питании муравьями. Некоторые виды мимикрируют муравьёв. В семействе насчитывают 935 видов, объединяемых в 77 родов, в том числе крупнейший род Mallinella (около 200 видов).
.jpg)
_(4408232984).jpg)
.jpg)
