Els esquizòmids (Schizomida)[1] són un ordre d'aràcnids, d'aspecte superficialment semblant a les aranyes, de menys de 5 mm.
L'ordre no ha estat encara gaire estudiat. S'han descrit 264 espècies de arreu del món,
[2] la majoria membres de la família Hubbardiidae. Una revisió sistemàtica, incloent-hi un catàleg sencer, es pot trobar a Reddell & Cokendolpher (1995).
El nom Schizomida vol dir "dividit o tallat pel mig", en referència a què el tòrax està dividit en dues plaques separades.[3]
Són relativament petits, de cos tou, semblants en aparença als telifònids. El prosoma (cefalotòrax) es divideix en tres regions, cada una coberta per plaques, el gran propeltidi i els aparellats i més petits mesopeltidi i metapeltidi.
L'opistosoma (abdomen) és oval i llis format de 12 segments recognoscibles. El primer està reduït i forma el pedicel, mentre que els últims tres estan constrets, formant el pigidi. L'últim segment lluu una cua semblant a un fuet o flagel, consistent en no més de quatre segments.
Com els ordres relacionats Thelyphonida, Amblypygi i Solifugae, Schizomida només fan servir sis potes per a caminar, havent modificat el primer parell per fer-los servir com a òrgans sensorials. Just davant les potes sensorials tenen pedipalps semblants a pinces molt desenvolupats. No tenen ulls veritables, però algunes poques espècies tenen punts de visió vestigials capaços de diferenciar la llum de la foscor.
Els esquizòmids són generalment tropicals, tot i que també se n'han trobat algunes poblacions a Califòrnia i Arizona. Tendeixen a viure en la capa superior del sòl i en les cavitats amb els troncs i roques on poden evitar la dessecació buscant-hi aigua i no exposant-se a la llum. Algunes espècies són troglobis, i alguns pocs viuen a prop de colònies de tèrmits i formigues.
Els esquizòmids (Schizomida) són un ordre d'aràcnids, d'aspecte superficialment semblant a les aranyes, de menys de 5 mm.
L'ordre no ha estat encara gaire estudiat. S'han descrit 264 espècies de arreu del món,
la majoria membres de la família Hubbardiidae. Una revisió sistemàtica, incloent-hi un catàleg sencer, es pot trobar a Reddell & Cokendolpher (1995).
