L'herba granera, herba escombrera, cabeçuda, granellons o granera[5] (Mantisalca salmantica) és una planta de la família de les asteràcies. El seu nom científic és un joc de paraules que consta, tant per al gènere com per a l'espècie, d'idèntiques síl·labes en diferent ordre.[6] Més precisament, el nom genèric és un anagrama del seu epítet «salmantica», que significa «de Salamanca».[7] És l'espècie tipus del gènere Mantisalca.
Planta glabra per dalt i pubescent per baix, que durant el seu primer any de vida desenvolupa una roseta de fulles peludes, profundament dividides, per a créixer fins a gairebé 1 m d'alçada en el segon. Les fulles inferiors són oblongues i pinnado-lobulades, les superiors linear-lanceolades o oblongues, una mica dentades o pinnado-dividides. Les de l'extrem superior són lineals amb dents molt punxegudes, gairebé espinoses, o sense.
Les tiges són febles, anguloses i de color verd solcat longitudinalment per línies més clares. Cadascun remata en un capítol d'uns 2,5 cm de diàmetre, ovoide cònic fins a gairebé globular, fortament restringida a l'àpex, amb bràctees involucrals negroses cap a l'extrem i proveïdes d'una espina apical generalment curta, excepte les més internes que no tenen ella. Les flors, totes flósculos, de la capítol tenen un color rosat / morat variable. Els fruits (aquenis) mesuren uns 3 mm de llarg (sense el vil·là), són d'un marró fosc, amb costelles longitudinals i ganyotes inter-costals obliqües, el vil·là que el corona - que és pràcticament de la mateixa longitud que la resta de l'aqueni - està format per fines escates punxegudes blanquinoses no plomoses.[8] El seu nombre cromosòmic és 2n=22[9]
Habita a la conca del Mediterrani, incloent Israel, Marroc i Mallorca (Illes Balears), però exceptuant Còrsega i Creta.[10] Introduïda o sub-espontània a Suïssa.[11] Ha estat introduïda localment al sud-oest dels Estats Units (Califòrnia i Arizona).[12][13] És una planta ruderal que prolifera en llocs àrids, erms, cunetes i hàbitats rocosos secs.
Té propietats hipoglucèmiques;[14] [15][16][17] i no seria tòxica, fins i tot a dosis altes.[18][19] Encara recentment - i potser encara avui dia - s'usava com a matèria primera en la majoria de les comarques rurals mediterrànies i ibèriques per a la fabricació dels «escobones bastos»[20] d'aquí nombrosos dels seus noms populars en castellà d'Espanya.
Mantisalca salmantica; aspecte general i fulles superiors
Mantisalca salmantica; prefloració
Mantisalca salmantica; post-floració
Mantisalca salmantica; cípseles algunes amb l'eleosoma
L'herba granera, herba escombrera, cabeçuda, granellons o granera (Mantisalca salmantica) és una planta de la família de les asteràcies. El seu nom científic és un joc de paraules que consta, tant per al gènere com per a l'espècie, d'idèntiques síl·labes en diferent ordre. Més precisament, el nom genèric és un anagrama del seu epítet «salmantica», que significa «de Salamanca». És l'espècie tipus del gènere Mantisalca.
