Yaşıl santolina – bitki.
Aralıq dənizi sahilləridir.
Hündürlüyü 60 sm-ə çatan yiğcam çətirli yarımkol bitkisidir.Yarpaqları ətirlidir.İyun ayında çiçəkləyir,toxumları sentyabrda yetişir.Santolinanın borucuq çiçəkləri xırda,yarımkürə formalı səbətlərə yığılmışdır.Toxum və qələmlə çoxaldılır.
İsti, günəşli yerləri sevir, quraqlığa davamlıdır, torpağa tələbkar deyildir.
Mərdəkan dendrarisində introduksiya olunmuşdur.Abşeronda mədəni şəraitdə becərilir.
Yarpaqlarından alınan efir yağından təbabətdə geniş istifadə olunur.Alpinarilərdə, tək və qrup əkinlərində istifadəsi məqsədyönlüdür.
Yaşıl santolina – bitki.
Santolina rosmarinifolia és una espècie de planta perenne, de la família de les asteràcies, que aguanta molt bé les condicions seques d'algunes zones de la Península Ibèrica. S'utilitza en jardineria pel fet que permet estalviar aigua, ja que s'adapta molt bé a les condicions xèriques extremes.
D'altra banda la seva floració és molt espectacular, ja que de cada tija sorgeix una flor composta de color groc. Branques joves poc o gens llenyoses, herbàcies, verdes. Fulles molt allargades, linears, rugoses, marge amb petits lòbuls o dents, de color verd intens o verd-grisós per l'anvers i blanquinoses pel revers. Inflorescència en capítols terminals solitaris, grocs i de molta densitat. Bràctees aquillades, papiràcies i laciniades. Floració de primavera a l'estiu segons zones i altitud.
Es distribueix pel Mediterrani occidental, a l'interior de la Península Ibèrica, (Sistema Central), i al nord d'Àfrica a l'Atles i a la Cabília. Habita a llocs pedregosos i sorrencs, penyals secs. És una planta d'alzinar amb matolls poc densos i pastures de zones muntanyoses des de 1000-1700 msnm. Se la troba sovint en conjunt amb Artemisia campestris, Marrubium vulgare, Chondrilla juncea, Cichorium intybus i Centaurea ornata. Es troben sobre sòls silicis, en desmunts, terraplens, vores de camins i fins i tot a guarets de diversos anys.
Santolina rosmarinifolia va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 842, l'any 1753.[1]
Santolina rosmarinifolia és una espècie de planta perenne, de la família de les asteràcies, que aguanta molt bé les condicions seques d'algunes zones de la Península Ibèrica. S'utilitza en jardineria pel fet que permet estalviar aigua, ja que s'adapta molt bé a les condicions xèriques extremes.
D'altra banda la seva floració és molt espectacular, ja que de cada tija sorgeix una flor composta de color groc. Branques joves poc o gens llenyoses, herbàcies, verdes. Fulles molt allargades, linears, rugoses, marge amb petits lòbuls o dents, de color verd intens o verd-grisós per l'anvers i blanquinoses pel revers. Inflorescència en capítols terminals solitaris, grocs i de molta densitat. Bràctees aquillades, papiràcies i laciniades. Floració de primavera a l'estiu segons zones i altitud.
Es distribueix pel Mediterrani occidental, a l'interior de la Península Ibèrica, (Sistema Central), i al nord d'Àfrica a l'Atles i a la Cabília. Habita a llocs pedregosos i sorrencs, penyals secs. És una planta d'alzinar amb matolls poc densos i pastures de zones muntanyoses des de 1000-1700 msnm. Se la troba sovint en conjunt amb Artemisia campestris, Marrubium vulgare, Chondrilla juncea, Cichorium intybus i Centaurea ornata. Es troben sobre sòls silicis, en desmunts, terraplens, vores de camins i fins i tot a guarets de diversos anys.
Santolina rosmarinifolia, the holy flax,[1] is a species of flowering plant in the daisy family Asteraceae, native to south western Europe. It is a dense, compact evergreen shrub growing to 60 cm (24 in) tall and wide, with narrow, aromatic green leaves and tight yellow composite flowerheads carried on slender stalks above the foliage, in summer.[2]
The Latin specific epithet rosmarinifolia describes the leaves' passing resemblance to those of rosemary.[3]
In cultivation it is useful as groundcover or as an edging plant for sunny, well-drained situations. It dislikes winter wetness, and can be short-lived. The cultivar ‘Lemon Fizz’[4] and the dwarf cultivar S. rosmarinifolia subsp. rosmarinifolia 'Primrose Gem'[5] have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[6]
Also known as olive herb or Wadi tops, the leaves of S. rosmarinifolia can be used in Mediterranean dishes and cocktails to add an olive-like flavour.[7]
Santolina rosmarinifolia, the holy flax, is a species of flowering plant in the daisy family Asteraceae, native to south western Europe. It is a dense, compact evergreen shrub growing to 60 cm (24 in) tall and wide, with narrow, aromatic green leaves and tight yellow composite flowerheads carried on slender stalks above the foliage, in summer.
The Latin specific epithet rosmarinifolia describes the leaves' passing resemblance to those of rosemary.
In cultivation it is useful as groundcover or as an edging plant for sunny, well-drained situations. It dislikes winter wetness, and can be short-lived. The cultivar ‘Lemon Fizz’ and the dwarf cultivar S. rosmarinifolia subsp. rosmarinifolia 'Primrose Gem' have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.
Also known as olive herb or Wadi tops, the leaves of S. rosmarinifolia can be used in Mediterranean dishes and cocktails to add an olive-like flavour.
Santolina rosmarinifolia es una planta de la familia de las asteráceas.
La botonera, Santolina rosmarinifolia, es planta perenne que aguanta muy bien las condiciones secas de algunas zonas de la península ibérica. Se utiliza en jardinería ya que permite ahorrar agua, pues se adapta muy bien a las condiciones xéricas extremas.
Por otro lado su floración es muy espectacular, pues de cada tallo surge una flor compuesta de color amarillo. Ramas jóvenes poco o nada leñosas, herbáceas, verdes. Hojas muy alargadas, lineares, rugosas, margen con pequeños lóbulos o dientes, de color verde intenso o verde-grisáceo por el haz y blanquecinas por el envés. Inflorescencia en capítulos terminales solitarios, amarillos y de mucha densidad. Brácteas aquilladas, papiráceas y laciniadas. Floración de primavera al verano según zonas y altitud.
Lugares pedregosos y arenosos, roquedos secos. Es planta de encinar con matorrales poco densos y pastos de zonas montañosas desde 1000 a 1700 msnm.
Se llaman bolinares a los matorrales de pequeño porte en los que aparece la bolina o botonera. Son plantas frecuentes en los bolinares: Artemisia campestris, Marrubium vulgare, Chondrilla juncea, Cichorium intybus, Centaurea ornata. Se encuentran sobre suelos silíceos, en desmontes, terraplenes, bordes de caminos e incluso en barbecho de varios años.
En el Mediterráneo occidental, en el interior de la península ibérica, (Sistema Central), y en el norte de África en el Atlas y en la Cabilia.
Santolina rosmarinifolia fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 842. 1753.[1]
Santolina: nombre genérico que deriva del latín sanctus = "sagrado" y linum = "lino", basada en un antiguo nombre de una especie de este género.[2]
rosmarinifolia: epíteto latino que significa "con las hojas de Rosmarinus".[3]
Santolina rosmarinifolia es una planta de la familia de las asteráceas.
Santolina rosmarinifolia
La Santoline à feuilles de romarin (Santolina rosmarinifolia) est une plante herbacée de la famille des Astéracées.
Également connue sous le nom de "Santoline verte" ou "Herbe aux Olives", les feuilles de S. rosmarinifolia peuvent être utilisées dans des plats et des cocktails pour ajouter une saveur semblable à celle de l'olive.
Les feuilles sont divisées en lobes allongés et écartés, contrairement à ceux de la santoline petit-cyprès (Santolina chamaecyparissus), qui sont courts et compacts. Les fleurs sont jaunes et disposées au sommet de rameaux non feuillés[1].
En France, c'est une plante introduite, non naturalisée (elle est cultivée dans les parcs et jardins à titre ornemental).
Santolina rosmarinifolia
La Santoline à feuilles de romarin (Santolina rosmarinifolia) est une plante herbacée de la famille des Astéracées.
Également connue sous le nom de "Santoline verte" ou "Herbe aux Olives", les feuilles de S. rosmarinifolia peuvent être utilisées dans des plats et des cocktails pour ajouter une saveur semblable à celle de l'olive.
A macela do Casaio[1] Santolina rosmarinifolia é un gamallo recendente planta do xénero das santolinas, na familia das asteráceas. Non é unha macela verdadeira.
Planta subarbustiva de clima mediterráneo.
Ramas novas pouco ou nada leñosas, herbáceas, verdes. Follas moi alongadas, lineares, rugosas, marxe con pequenos lóbulos ou dentes, de cor verde intenso ou verde-agrisado polo feixe e esbrancuxadas polo envés. Inflorescencia en capítulos terminais solitarios, amarelos e de moita densidade. Brácteas aquilladas, papiráceas e laciniadas. Floración de primavera a verán segundo zonas e altitude.
Usos e coidados
É unha planta perenne que atura moi ben as condicións secas dalgunhas zonas da Península Ibérica. Utilízase en xardinaxe xa que permite aforrar auga, pois se adapta moi ben ás condicións xéricas extremas. Doutra banda a súa floración é moi espectacular, pois de cada talo xorde unha flor composta de cor amarela.
Lugares pedrentos e areentos, rochedos secos. É unha planta asociada ás formacións de aciñeiras con matogueiras pouco densas e pastos de zonas montañosas até 1700 msnm .
En castelán chámanlle bolinares ás matogueiras de pequeno porte nos que aparece esta especie. Son plantas frecuentes nestas formacións: Artemisia campestris, Marrubium vulgare, Chondrilla juncea, Cichorium intybus, Centaurea ornata. Atópanse en desmontes, terrapléns, beirís dos camiños e mesmo en barbeitos de varios anos.
No Mediterráneo occidental, na Península Ibérica, e no norte de África no Atlas e na Cabilia. É rara en Galiza, podendo aparecer nas zonas máis secas.
Santolina rosmarinifolia foi descrita por Carl von Linné e publicado en Species Plantarum 2: 842. 1753.[2]
Santolina: nome xenérico que deriva do latín sanctus = "sagrado" e linum = "liño", baseada nun antigo nome dunha especie deste xénero.[3]
rosmarinifolia: epíteto latino que significa "coas follas do romeu".[4]
A macela do Casaio Santolina rosmarinifolia é un gamallo recendente planta do xénero das santolinas, na familia das asteráceas. Non é unha macela verdadeira.
Santolina rosmarinifolia é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 842. 1753.[1]
O seu nome comum é marcetão.[2]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[3]
Santolina rosmarinifolia é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 842. 1753.
O seu nome comum é marcetão.
Santolina rosmarinifolia là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Santolina rosmarinifolia là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.
