dcsimg
 
  mk  
имиња во трошки
Слика од Aureoboletus gentilis (Quél.) Pouzar 1957
Life » … » Fungi » … » Столпчести габи » …

вргањи

Boletaceae

wikipedia CA
прикажи сè wikipedia CA wikipedia CZ wikipedia DA wikipedia DE wikipedia EN wikipedia EO wikipedia ES wikipedia ET wikipedia EU wikipedia FI wikipedia FR wikipedia gl Galician wikipedia IT wikipedia LT wikipedia LV wikipedia NL wikipedia NN wikipedia NO wikipedia POL wikipedia PT wikipedia RO wikipedia SL wikipedia SV wikipedia UK wikipedia русскую Википедию wikipedia 中文维基百科 wikipedia 日本語

Boletaceae ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

Boletaceae és una família de bolets, caracteritzats principalment per les espores que desenvolupen al revers foliar del bolet. No tenen làmines com en el cas dels agàrics. Amb una distribució gairebé tan gran com la dels agàrics, la família inclou el cep o buixó (Boletus edulis), sovint buscat per caçadors de bolets.

Els bolets típics d'aquesta família són relativament segurs per al consum humà, ja que no se'n coneix cap de mortal per als adults. Són especialment buscats per caçadors de bolets; són especialment apropiats per a caçadors novells, ja que no hi ha perill de confondre'ls amb bolets verinosos. Es distingeixen fàcilmeny dels agàrics, i es reconeixen fàcilment pel seu color, els porus i els estípits i píleus.

Gèneres

src=
Un mataparent (Rubroboletus satanas)
Gènere Autoritat Any Nombre d'espècies Distribució Afroboletus Pegler & T.W.K.Young 1981 7 Àfrica tropical Alessioporus[1] Gelardi, Vizzini & Simonini 2014 1 Europa del Sud Aureoboletus Pouzar 1957 17[2] arreu Australopilus[3] Halling & Fechner 2012 1 Austràlia Austroboletus Wolfe 1980 30 !~30 Amèrica; Australàsia Baorangia[4] G. Wu & Zhu L. Yang 2015 2 !>2 Àsia de l'Est, Amèrica del Nord Boletellus Murrill 1909 50 !~50 arreu Boletochaete Singer 1944 3 Àfrica; sud-est asiàtic Boletus Fr. 1821 300 !~300 arreu Borofutus[5] Hosen & Zhu L.Yang 2012 1 Bangladesh Bothia Halling, T.J.Baroni, & Binder 2007 1 Amèrica del Nord Buchwaldoboletus Pilát 1962 3 Europa; Austràlia Butyriboletus[6] D.Arora & J.L.Frank 2014 18 arreu Caloboletus[7] Vizzini 2014 13 arreu Chalciporus Bataille 1908 25 arreu Chamonixia Rolland 1899 8 arreu Corneroboletus[8] N.K.Zeng & Zhu L.Yang 2012 1 Singapur; Malàsia; Xina tropical Crocinoboletus[9] N.K. Zeng, Zhu L. Yang & G. Wu 2015 2 Àsia oriental i del sud Cyanoboletus[10] Gelardi, Vizzini & Simonini 2014 3 arreu Durianella[11] A.W.Wilson & Manfr.Binder 2008 1 Malàsia i Borneo Exsudoporus[12] Vizzini, Simonini & Gelardi 2014 3 Amèrica del Nord i Europa Fistulinella Henn. 1901 15 pantropical Gastroboletus Lohwag 1962 13 arreu Gastroleccinum Thiers 1989 1 Amèrica del Nord Harrya[3] Halling, Nuhn & Osmundson 2012 2 Àsia; Amèrica del Nord; Amèrica Cenral Heimioporus E.Horak 2004 15 !~15 arreu Heliogaster[13] (Kobayasi) Orihara & Iwase 2010 1 Japó Hemileccinum[14] Šutara 2008 3[2] Europa i Amèrica del Nord[2] Imleria[15] Vizzini 2014 4[16] Europa, Àsia, i Amèrica del Nord[16] Imperator Assyov et al. 2015 3 Europa i Àsia occidental Hortiboletus[17] Simonini, Vizzini & Gelardi 2015 4 Europa i Amèrica del Nord Lanmaoa[4] G. Wu, Zhu L. Yang, Halling 2015 >5 Àsia de l'Est, Amèrica del Nord Leccinellum Bresinsky & Manfr. Binder 2003 10 arreu Leccinum Gray 1821 135 !135 arreu Mucilopilus[18] Wolfe 1979 4[19] Amèrica del Nord, Nova Zelanda[19] Mycoamaranthus Castellano, Trappe & Malajczuk 1992 3 Australàsia; Àfrica, sud-est asiàtic Neoboletus Gelardi et al. 2014 9 Europa, Àsia Nigroboletus[20] Gelardi, Vizzini, E. Horak, T.H. Li & Ming Zhang 2015 1 Xina Octaviania Vittad. 1831 15 arreu Parvixerocomus[4] G. Wu & Zhu L. Yang, 2015 2 Àsia de l'Est Paxillogaster E.Horak 1966 1 Amèrica del Sud Phylloboletellus Singer 1952 1 Amèrica Central i del Cud Phyllobolites Singer 1942 1 Amèrica del Sud Phylloporus Quel. 1888 50 !~50 cosmopolita Pseudoaustroboletus[21] Yan C. Li & Zhu L. Yang 2014 1 Àsia de l'est i del sud Pseudoboletus Šutara 1991 2 regions temperades del nord Pulchroboletus[1] Vizzini, Simonini & Gelardi 2014 1 Europa del sud Pulveroboletus Murrill 1909 25 cosmopolita Retiboletus Manfr. Binder & Bresinksy 2002 5 regions temperades del nord Rheubarbariboletus[17] Vizzini, Simonini & Gelardi 2015 2 Europa Rhodactina Pegler & T.W.K.Young 1989 2 Índia, Tailàndia Rossbeevera[22] T.Lebel & Orihara 2011 9 Àsia, Austràlia Royoungia Castellano, Trappe & Malajczuk 1992 1 Austràlia Rubroboletus[23] Kuan Zhao & Zhu L.Yang 2014 8 arreu Rugiboletus[4] G. Wu & Zhu L. Yang 2015 2 Est d'Àsia Setogyroporus Heinem. & Rammeloo 1999 1 Àfrica tropical Singeromyces M.M.Moser 1966 1 Argentina Sinoboletus M.Zang 1992 10 Xina Solioccasus[24] Trappe, Osmundson, Manfr.Binder, Castellano & Halling 2013 1 Australàsia Spongiforma[25] Desjardin, Manf. Binder, Roekring & Flegel 2009 2 Tailàndia; Malàsia Strobilomyces Berk. 1851 20 !~20 cosmopolita Sutorius[26] Halling, Nuhn & Fechner 2012 3 Amèrica del Nord, Costa Rica, Àfrica, sud-est asiàtic i Austràlia Tubosaeta E.Horak 1967 5 Àfrica; Àsia Tylopilus P.Karst 1881 111 arreu Veloporphyrellus L.D.Gómez & Singer 1984 1 Amèrica central Wakefieldia Corner & Hawker 1952 2 Àsia; Europa Xanthoconium Singer 1944 7 cosmopolita Xerocomellus[14] Šutara 2008 9 Amèrica del Nord i del Sud, Europa Xerocomus[14] Quel 1887 >20 arreu Zangia[27] Yan C.Li & Zhu L.Yang 2011 6 Xina

Referències

src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boletaceae Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. ↑ 1,0 1,1 Gelardi, Matteo; Simonini, Giampaolo; Ercole, Enrico; Vizzini, Alfredo «Alessioporus and Pulchroboletus (Boletaceae, Boletineae), two novel genera for Xerocomus ichnusanus and X. roseoalbidus from the European Mediterranean basin: molecular and morphological evidence». Mycologia, 6, 106, 2014, pàg. 1168–1187. DOI: 10.3852/14-042.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Halling, Roy E.; Fechner, Nigel; Nuhn, Mitchell; Osmundson, Todd; Soytong, Kasem «Evolutionary relationships of Heimioporus and Boletellus (Boletales), with an emphasis on Australian taxa including new species and new combinations in Aureoboletus, Hemileccinum and Xerocomus». Australian Systematic Botany, 28, 1, 2015, pàg. 1–22.
  3. ↑ 3,0 3,1 Halling RE, Nuhn, Osmundson T, Fechner N, Trappe JM, Soytong K, Arora D, Hibbett DS, Binder M. «Affinities of the Boletus chromapes group to Royoungia and the description of two new genera, Harrya and Australopilus». Australian Systematic Botany, 25, 2012, pàg. 418–31. DOI: 10.1071/SB12028.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Wu, Gang; Zhao, Kuan; Li, Yan-Chun; Zeng, Nian-Kai; Feng, Bang «Four new genera of the fungal family Boletaceae». Fungal Diversity. DOI: 10.1007/s13225-015-0322-0.
  5. ↑ Hosen MI, Feng B, Zhu XT, Li YC, Yang ZL. «Borofutus, a new genus of Boletaceae from tropical Asia: phylogeny, morphology and taxonomy». Fungal Diversity, 58, 2012, pàg. 215–226. DOI: 10.1007/s13225-012-0211-8.
  6. ↑ Arora D, Frank JL. «Clarifying the butter Boletes: a new genus, Butyriboletus, is established to accommodate Boletus sect. Appendiculati, and six new species are described». Mycologia, 106, 3, 2014, pàg. 464–80. DOI: 10.3852/13-052. PMID: 24871600.
  7. ↑ Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 146, 10-06-2014, pàg. 1–2. ISSN: 2049-2375.
  8. ↑ Zeng N-K, Cai Q, Yang ZL. «Corneroboletus, a new genus to accommodate the southeastern Asian Boletus indecorus». Mycologia, 104, 6, 2012, pàg. 1420–32. DOI: 10.3852/11-326. PMID: 22684293.
  9. ↑ Zeng, Nian-Kai; Wu, Gang; Li, Yan-Chun; Liang, Zhi-Qun; Yang, Zhu L. «Crocinoboletus, a new genus of Boletaceae (Boletales) with unusual boletocrocin polyene pigments». Phytotaxa, 175, 3, 2014, pàg. 133–140. DOI: 10.11646/phytotaxa.175.3.2.
  10. ↑ Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 176, 07-06-2014, pàg. 1. ISSN: 2049-2375.
  11. ↑ Desjardin DE, Wilson AW, Binder M. «Durianella, a new gasteroid genus of boletes from Malaysia» (PDF). Mycologia, 100, 6, 2008, pàg. 956–61. DOI: 10.3852/08-062. PMID: 19202849 [Consulta: 3 juny 2010].
  12. ↑ Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 183, 22-08-2014, pàg. 1. ISSN: 2049-2375.
  13. ↑ Orihara T, Sawada F, Ikeda S, Yamato M, Tanaka C, Shimomura N, Hashiya M, Iwase K. «Taxonomic reconsideration of a sequestrate fungus, Octaviania columellifera, with the proposal of a new genus, Heliogaster, and its phylogenetic relationships in the Boletales». Mycologia, 102, 1, 2010, pàg. 108–21. DOI: 10.3852/08-168. PMID: 20120234.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Šutara J. «Xerocomus s. l. in the light of the present state of knowledge». Czech Mycology, 60, 1, 2008, pàg. 29–62.
  15. ↑ Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 147, 12-06-2014, pàg. 1. ISSN: 2049-2375.
  16. ↑ 16,0 16,1 Zhu, Xue-Tai; Li, Yan-Chun; Wu, Bang; Feng, Bang; Zhao, Kuan «The genus Imleria (Boletaceae) in East Asia». Phytotaxa, 191, 1, 2014, pàg. 81–98. DOI: 10.11646/phytotaxa.191.1.5.
  17. ↑ 17,0 17,1 Vizzini A «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 244, 26-05-2015, pàg. 1. ISSN: 2049-2375.
  18. ↑ Wu, Gang; Feng, Bang; Xu, Jianping; Zhu, Xue-Tai; Li, Yan-Chun «Molecular phylogenetic analyses redefine seven major clades and reveal 22 new generic clades in the fungal family Boletaceae». Fungal Diversity, 69, 1, pàg. 93–115. DOI: 10.1007/s13225-014-0283-8.
  19. ↑ 19,0 19,1 Wolfe CB. «Mucilopilus, a new genus of the Boletaceae, with emphasis on North American taxa». Mycotaxon, 10, 1, 1979, pàg. 116–32.
  20. ↑ Gelardi, Matteo; Vizzini, Alfredo; Ercole, Enrico; Horak, Egon; Ming, Zhang «Circumscription and Taxonomic Arrangement of Nigroboletus roseonigrescens Gen. Et Sp. Nov., a New Member of Boletaceae from Tropical South–Eastern China». PLOS ONE, 8, 10, 2015, pàg. e0134295. DOI: 10.1371/journal.pone.0134295.
  21. ↑ Li Y-C, Li F, Zeng N-K, Cui Y-Y, Yang ZL. «A new genus Pseudoaustroboletus (Boletaceae, Boletales) from Asia as inferred from molecular and morphological data». Mycological Progress, 13, 2014. DOI: 10.1007/s11557-014-1011-1. 1011.
  22. ↑ Lebel T, Orihara T, Maekawa N. «Erratum to: The sequestrate genus Rossbeevera T.Lebel & Orihara gen. nov. (Boletaceae) from Australasia and Japan: new species and new combinations». Fungal Diversity, 52, 2012, pàg. 1–73. DOI: 10.1007/s13225-011-0118-9.
  23. ↑ Zhao, Kuan; Wu, Gang; Yang, Zhu L. «A new genus, Rubroboletus, to accommodate Boletus sinicus and its allies». Phytotaxa, 188, 2, 2014, pàg. 61–77. DOI: 10.11646/phytotaxa.188.2.1.
  24. ↑ Trappe JM, Castellano MA, Halling RE, Osmundson TW, Binder M, Fechner N, Malajczuk N. «Australasian sequestrate fungi 18: Solioccasus polychromus gen. & sp nov., a richly colored, tropical to subtropical, hypogeous fungus». Mycologia, 105, 4, 2013, pàg. 888–95. DOI: 10.3852/12-046. PMID: 23709482.
  25. ↑ Desjardin DE, Binder M, Roekring S, Flegel T. «Spongiforma, a new genus of gasteroid boletes from Thailand». Fungal Diversity, 37, 2009, pàg. 1–8.
  26. ↑ Halling RE, Nuhn M, Fechner NA, Osmundson TW, Soytong K, Arora D, Hibbett DS, Binder, M. «Sutorius: a new genus for Boletus eximius». Mycologia, 104, 11-04-2012, pàg. 951–61. DOI: 10.3852/11-376. PMID: 22495445.
  27. ↑ Li YC, Feng B, Yang ZL. «Zangia, a new genus of Boletaceae supported by molecular and morphological evidence». Fungal Diversity, 49, 2011, pàg. 125–43. DOI: 10.1007/s13225-011-0096-y.

Textos citats

  • Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi. 10th. Wallingford, UK: CAB International, 2008. ISBN 978-0-85199-826-8.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Boletaceae: Brief Summary ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

Boletaceae és una família de bolets, caracteritzats principalment per les espores que desenvolupen al revers foliar del bolet. No tenen làmines com en el cas dels agàrics. Amb una distribució gairebé tan gran com la dels agàrics, la família inclou el cep o buixó (Boletus edulis), sovint buscat per caçadors de bolets.

Els bolets típics d'aquesta família són relativament segurs per al consum humà, ja que no se'n coneix cap de mortal per als adults. Són especialment buscats per caçadors de bolets; són especialment apropiats per a caçadors novells, ja que no hi ha perill de confondre'ls amb bolets verinosos. Es distingeixen fàcilmeny dels agàrics, i es reconeixen fàcilment pel seu color, els porus i els estípits i píleus.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA
EOL е вдомен од: