Les Harpellales són un ordre de fongs del subfílum Kickxellomycotina. S'engloba en el grup ecològic dels tricomicets, que reuneix fongs filamentosos (Harpellales i Asellariales) i protozous (Amoebidiales i Eccrinales) endosimbionts del tracte digestiu d'artròpodes. Les Harpellales (Harpel·lals) és el grup amb més espècies descrites dins dels tricomicets,[1] i inclou espècies que viuen amb simbiosi amb estadis immadurs d'insectes aquàtics.
Els tal·lus de les Harpel·lals de la família Legeriomycetaceae mostren patrons de ramificació molt variats, amb un o diversos eixos principals, o sense hifes principals diferenciades. Les branques solen aparèixer a la zona apical de les habitualment llargues cèl·lules tal·lials, just per sota de cada septe. Moltes vegades aquestes ramificacions prenen un aspecte verticil·lat, d'altres pinnat, i sovint, surten de manera desordenada, sense seguir cap pauta aparent. Els tal·lus poden disposar-se de manera erecta damunt la cèl·lula basal o bé aparèixer prostrats, i en aquest darrer cas, acostumen a desenvolupar estructures de fixació secundàries, a més de la primària, que equivaldria a la cèl·lula basal, per tal d'assegurar una bona fixació de la zona en contacte amb la membrana interna del budell. L'element de fixació o holdfast de les Harpel·lals pot ésser cel·lular (cèl·lula del holdfast) o, més habitualment, una secreció acel·lular (Lichtwardt, 1986). Una combinació de les dues coses és possible i, en qualsevol cas, trobem una gran diversitat morfològica. En determinades espècies, la secreció acel·lular és una substància cimentant amorfa d’aspecte mucilaginós. És més habitual, però, que es tracti d’un element definit i cohesionat (pròpiament, holdfast).
Les tricòspores, pròpies de les Harpel·lals, són esporangis monoespòrics, exògens i caducs (Moss & Lichtwardt, 1976), formats asexualment a partir de les cèl·lules generatives. Intervenen en la dispersió i infecció de nous hostes i, més rarament, en la proliferació de nous tal·lus dins d’un mateix budell. Són allargades, el·líptiques o ovoides, d’eix longitudinal recte o, més rarament, corbat (e.g., en els gèneres Orphella, Harpella, Allantomyces, etc.)
Les zigòspores, només conegudes en l’ordre Harpel·lals, són estructures lligades a processos de sexualitat i, a diferència de les zigòspores típicament esfèriques dels Zigomicets, les dels Tricomicets són bicòniques o còniques (en Carouxella, Lancisporomyces, Plecopteromyces i ''Zygopolaris), ideals per a ésser ingerides i circular per l'interior de l'intestí fins al punt on han de germinar (Lichtwardt et al., 2001a).
Les Harpellales són un ordre de fongs del subfílum Kickxellomycotina. S'engloba en el grup ecològic dels tricomicets, que reuneix fongs filamentosos (Harpellales i Asellariales) i protozous (Amoebidiales i Eccrinales) endosimbionts del tracte digestiu d'artròpodes. Les Harpellales (Harpel·lals) és el grup amb més espècies descrites dins dels tricomicets, i inclou espècies que viuen amb simbiosi amb estadis immadurs d'insectes aquàtics.
Els tal·lus de les Harpel·lals de la família Legeriomycetaceae mostren patrons de ramificació molt variats, amb un o diversos eixos principals, o sense hifes principals diferenciades. Les branques solen aparèixer a la zona apical de les habitualment llargues cèl·lules tal·lials, just per sota de cada septe. Moltes vegades aquestes ramificacions prenen un aspecte verticil·lat, d'altres pinnat, i sovint, surten de manera desordenada, sense seguir cap pauta aparent. Els tal·lus poden disposar-se de manera erecta damunt la cèl·lula basal o bé aparèixer prostrats, i en aquest darrer cas, acostumen a desenvolupar estructures de fixació secundàries, a més de la primària, que equivaldria a la cèl·lula basal, per tal d'assegurar una bona fixació de la zona en contacte amb la membrana interna del budell. L'element de fixació o holdfast de les Harpel·lals pot ésser cel·lular (cèl·lula del holdfast) o, més habitualment, una secreció acel·lular (Lichtwardt, 1986). Una combinació de les dues coses és possible i, en qualsevol cas, trobem una gran diversitat morfològica. En determinades espècies, la secreció acel·lular és una substància cimentant amorfa d’aspecte mucilaginós. És més habitual, però, que es tracti d’un element definit i cohesionat (pròpiament, holdfast).
Les tricòspores, pròpies de les Harpel·lals, són esporangis monoespòrics, exògens i caducs (Moss & Lichtwardt, 1976), formats asexualment a partir de les cèl·lules generatives. Intervenen en la dispersió i infecció de nous hostes i, més rarament, en la proliferació de nous tal·lus dins d’un mateix budell. Són allargades, el·líptiques o ovoides, d’eix longitudinal recte o, més rarament, corbat (e.g., en els gèneres Orphella, Harpella, Allantomyces, etc.)
Les zigòspores, només conegudes en l’ordre Harpel·lals, són estructures lligades a processos de sexualitat i, a diferència de les zigòspores típicament esfèriques dels Zigomicets, les dels Tricomicets són bicòniques o còniques (en Carouxella, Lancisporomyces, Plecopteromyces i ''Zygopolaris), ideals per a ésser ingerides i circular per l'interior de l'intestí fins al punt on han de germinar (Lichtwardt et al., 2001a).
Harpelotvaré (Harpellales) jsou řád hub, které jsou zařazeny do pododdělení Kickxellomycotina. Stélky jsou buď nerozvětvené nebo rozvětvené, čímž vzniká řada trichospor. Zygospory jsou bikonické. Druhy z řádu se přichytávají na larvách vodního hmyzu či stejnokožců. Harpellales jsou rozděleny do dvou čeledí, Harpellaceae a Legeriomycetaceae. Podle Dictionary of the Fungi (10. vydání, 2008) řád obsahuje 38 rodů a 200 druhů. Řád byl formálně popsán v publikaci Mycotaxon z roku 1978.
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Harpellales na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu Harpellales ve Wikimedia Commons
Harpelotvaré (Harpellales) jsou řád hub, které jsou zařazeny do pododdělení Kickxellomycotina. Stélky jsou buď nerozvětvené nebo rozvětvené, čímž vzniká řada trichospor. Zygospory jsou bikonické. Druhy z řádu se přichytávají na larvách vodního hmyzu či stejnokožců. Harpellales jsou rozděleny do dvou čeledí, Harpellaceae a Legeriomycetaceae. Podle Dictionary of the Fungi (10. vydání, 2008) řád obsahuje 38 rodů a 200 druhů. Řád byl formálně popsán v publikaci Mycotaxon z roku 1978.
The Harpellales are an order of fungi classified in the subdivision Kickxellomycotina. Thalli are either unbranched or branched, producing basipetal series of trichospores. Zygospores are biconical. Species in the order are found attached to the gut lining of aquatic larvae of Insecta or (rarely) Isopoda. Harpellales are divided into two families, the Harpellaceae and the Legeriomycetaceae.[1] According to the Dictionary of the Fungi (10th edition, 2008), the order contains 38 genera and 200 species.[2] The order was formally described in 1978 Mycotaxon publication.[3] Harpellales has served as a model to study and understand the evolution, growth, and biodiversity of other such fungi found in the gut as species are plentiful around the world.[4]
Species include Allantomyces zopilotei, Bojamyces olmecensis, Gauthieromyces viviparus and Graminella ophiuroidea.[5]
The Harpellales are an order of fungi classified in the subdivision Kickxellomycotina. Thalli are either unbranched or branched, producing basipetal series of trichospores. Zygospores are biconical. Species in the order are found attached to the gut lining of aquatic larvae of Insecta or (rarely) Isopoda. Harpellales are divided into two families, the Harpellaceae and the Legeriomycetaceae. According to the Dictionary of the Fungi (10th edition, 2008), the order contains 38 genera and 200 species. The order was formally described in 1978 Mycotaxon publication. Harpellales has served as a model to study and understand the evolution, growth, and biodiversity of other such fungi found in the gut as species are plentiful around the world.
Species include Allantomyces zopilotei, Bojamyces olmecensis, Gauthieromyces viviparus and Graminella ophiuroidea.
Harpellales es un orden de hongos de la división Zoopagomycota descrito en 1978 que incluye 2 familias, 38 géneros y aproximadamente más de 200 especies.[1]
Los miembros de este orden son endosimbiontes de insectos y crustáceos (como Isopoda) ya que forman parte de su microbiota intestinal. Los talos pueden ser ramificados o no ramificados que producen una serie de basipetales. Las zigosporas son bicónicas.[2]
El orden Harpellales ha servido como modelo para estudiar y comprender la evolución, el crecimiento y la biodiversidad de otros hongos encontrados en el intestino, debido a que las especies de este orden abundan en todo el mundo.[3]
Incluye las siguientes familias y géneros:[4]
Datos: Q1055276
Multimedia:
Especies: Harpellales
Harpellales es un orden de hongos de la división Zoopagomycota descrito en 1978 que incluye 2 familias, 38 géneros y aproximadamente más de 200 especies.
Los miembros de este orden son endosimbiontes de insectos y crustáceos (como Isopoda) ya que forman parte de su microbiota intestinal. Los talos pueden ser ramificados o no ramificados que producen una serie de basipetales. Las zigosporas son bicónicas.
El orden Harpellales ha servido como modelo para estudiar y comprender la evolución, el crecimiento y la biodiversidad de otros hongos encontrados en el intestino, debido a que las especies de este orden abundan en todo el mundo.
De Harpellales vormen een orde van lagere schimmels (Zygomycota).
De soorten uit deze orde zijn enkelvoudige of vertakte thalli. De ongeslachtelijke voortplanting geschiedt via trichosporen; de geslachtelijke voortplanting via een zygomycelium. Er zijn ongeveer 35 soorten bekend.
De taxonomische indeling van de Harpellales is volgens de Index Fungorum (op 15-9-2008)[1] als volgt:
Orde: Harpellales
De Harpellales vormen een orde van lagere schimmels (Zygomycota).
De soorten uit deze orde zijn enkelvoudige of vertakte thalli. De ongeslachtelijke voortplanting geschiedt via trichosporen; de geslachtelijke voortplanting via een zygomycelium. Er zijn ongeveer 35 soorten bekend.
Harpellales é uma ordem de fungos classificada no subfilo Kickxellomycotina. Os talos podem ser ramificados ou não, produzindo séries basipetais de tricósporos. Os zigósporos são bicónicos. As espécies desta ordem podem ser encontradas agarradas ao revestimento do aparelho digestivo de larvas aquáticas de insectos ou (raramente) isópodes. Harpellales encontra-se dividida em duas famílias, Harpellaceae e Legeriomycetaceae.[1] Segundo o Dictionary of the Fungi (10th edition, 2008), esta ordem contém 38 géneros e 200 espécie.[2] Foi formalmente descrita em 1978 na publicação Mycotaxon.[3]
Entre as espécies nesta ordem incluem-se Allantomyces zopilotei, Bojamyces olmecensis, Gauthieromyces viviparus e Graminella ophiuroidea.[4]
Harpellales é uma ordem de fungos classificada no subfilo Kickxellomycotina. Os talos podem ser ramificados ou não, produzindo séries basipetais de tricósporos. Os zigósporos são bicónicos. As espécies desta ordem podem ser encontradas agarradas ao revestimento do aparelho digestivo de larvas aquáticas de insectos ou (raramente) isópodes. Harpellales encontra-se dividida em duas famílias, Harpellaceae e Legeriomycetaceae. Segundo o Dictionary of the Fungi (10th edition, 2008), esta ordem contém 38 géneros e 200 espécie. Foi formalmente descrita em 1978 na publicação Mycotaxon.
Entre as espécies nesta ordem incluem-se Allantomyces zopilotei, Bojamyces olmecensis, Gauthieromyces viviparus e Graminella ophiuroidea.
Este artigo foi inicialmente traduzido, total ou parcialmente, do artigo da Wikipédia em inglês, cujo título é «Harpellales», especificamente .Harpellales Manier & Lichtw., 1978
Дочерние таксоны
Харпелловые (лат. Harpellales) — порядок грибков отдела зигомицетов, относящийся к Kickxellomycotina. Талломы неразветвлённые или разветвлённые. Зигоспоры биконические. Поражают кишечную оболочку водных личинок насекомых или реже многоножек. В отделе выделяются два семейства Harpellaceae и Legeriomycetaceae[1].
Харпелловые (лат. Harpellales) — порядок грибков отдела зигомицетов, относящийся к Kickxellomycotina. Талломы неразветвлённые или разветвлённые. Зигоспоры биконические. Поражают кишечную оболочку водных личинок насекомых или реже многоножек. В отделе выделяются два семейства Harpellaceae и Legeriomycetaceae.
하르펠라목(Harpellales)은 키크셀라아문에 속하는 균류 목의 하나이다.
수서 곤충 또는 (드물게) 등각류 유충의 장 안쪽 벽에 붙어서 발견된다. 하르펠라목은 2개 과, 하르펠라과 (Harpellaceae)와 레게리오미케스과 (Legeriomycetaceae)로 구분한다.[1] 균류 사전(Dictionary of the Fungi, 2008년 제10판)에 의하면, 하르펠라목에는 38속 200여 종이 속해 있다.[2] 1978년판 미생물학사전(Mycotaxon)에도 기술되어 있다.[3]
Allantomyces zopilotei, Bojamyces olmecensis, Gauthieromyces viviparus, Graminella ophiuroidea 종을 포함하고 있다.[4]
하르펠라목(Harpellales)은 키크셀라아문에 속하는 균류 목의 하나이다.
수서 곤충 또는 (드물게) 등각류 유충의 장 안쪽 벽에 붙어서 발견된다. 하르펠라목은 2개 과, 하르펠라과 (Harpellaceae)와 레게리오미케스과 (Legeriomycetaceae)로 구분한다. 균류 사전(Dictionary of the Fungi, 2008년 제10판)에 의하면, 하르펠라목에는 38속 200여 종이 속해 있다. 1978년판 미생물학사전(Mycotaxon)에도 기술되어 있다.
Allantomyces zopilotei, Bojamyces olmecensis, Gauthieromyces viviparus, Graminella ophiuroidea 종을 포함하고 있다.
