The genus Amblyomma includes nearly 150 described species of hard ticks (Barker and Murrell 2004; G.V. Kolonin 2009, Fauna of Ixodid Ticks of the World online). These ticks have long mouthparts and are often beautifully colored. Among the human diseases for which various Amblyomma ticks are known to serve as vectors are tularemia, ehrlichiosis, Rocky Mountain spotted fever (RMSF), and boutonneuse fever. The Gulf Coast Tick (Amblyomma maculatum) has been implicated as a vector for Rickettsia parkeri, a member of the spotted fever group rickettsiae, infecting humans in the United States (Sumner et al. 2007). Some species are serious pests of domestic animals as well (Merck Veterinary Manual online), such as the African cattle-infesting A. variegatum (also introduced to the Caribbean) and A. hebraeum (Jongejan and Uilenberg 2004). Various Amblyomma ticks may parasitize reptiles, ground-feeding birds, and mammals as either immatures or adults. The genus has a largely tropical and subtropical distribution. In recent years, the Lone Star Tick (Amblyomma americanum) has expanded its range northward deep into the United States. This tick transmits Ehrlichia chafeensis, the cause of human monocytic erlichiosis, but is not known to transmit Lyme disease, the most prevalent tick-borne disease in its range. Amblyomma ticks have a 3-host life cycle.
Amblyomma és un gènere de paparres. Alguns d'ells són vectors de malalties com l'anomenada febre de les muntanyes rocoses al Brasil o l'ehrliquiosi i l'anaplasmosi als Estats Units.
D'altra banda científics del Brasil asseguren que la saliva de l'espècie Amblyomma cajennense conté substàncies capaces de matar les cèl·lules canceroses, en determinats tipus, respectant les sanes.[1]
Amblyomma és un gènere de paparres. Alguns d'ells són vectors de malalties com l'anomenada febre de les muntanyes rocoses al Brasil o l'ehrliquiosi i l'anaplasmosi als Estats Units.
D'altra banda científics del Brasil asseguren que la saliva de l'espècie Amblyomma cajennense conté substàncies capaces de matar les cèl·lules canceroses, en determinats tipus, respectant les sanes.
Amblyomma ist eine Gattung der Schildzecken (Ixodidae). Sie ist weltweit verbreitet, die meisten Arten kommen in der Neuen Welt vor. Einige Arten können als Vektor Infektionskrankheiten übertragen, darunter das Rocky-Mountains-Fleckfieber auf Menschen und die Tularämie, die Anaplasmose sowie die Herzwasserkrankheit auf Tiere.
Die Mundteile sind deutlich länger als der körpernahe Abschnitt des Gnathosoma (benannt "Basis capituli"), sodass Bisse schmerzhafter sein können als von anderen Zecken. Die Gattung ist mit Augen ausgestattet. Auf dem Chitinschild finden sich Ornamente. Zusätzliche Schilde am Anus hat diese Gattung nicht.
Die Zecken können sehr groß werden. Die Weibchen von Amblyomma tuberculatum erreichen bis zu 25 Millimeter. Sie sind damit die größten Zecken des nordamerikanischen Kontinents. Die Art Amblyomma varium, die in Südamerika lebt und an Faultieren saugt, kann noch größer werden.[1]
Von dieser Gattung sind zahlreiche Arten bekannt. Sie finden sich in warmen Gegenden nördlich und südlich des Äquators auf allen Kontinenten. Sie können auf der Nordhalbkugel bis zum 40. Breitengrad vorkommen, auf der Südhalbkugel erreichen sie 50 Grad südlicher Breite. Sie kommen innerhalb dieses Verbreitungsgebietes auch auf vom Festland weit entfernten Inseln wie den Galápagos-Inseln und den Antillen vor.[2] Viele endemische Formen sind hier beheimatet.
Die Zecken parasitieren nicht nur auf Säugetieren, sondern können auch Amphibien und Reptilien befallen. Amblyomma dissimile befällt Leguane und Amblyomma tuberculatum wird auf Schildkröten gefunden.
Die Gattung Amblyomma ist die drittgrößte innerhalb der Familie der Schildzecken. Die Artenliste basiert auf Kolonin (2009).[2]
Amblyomma ist eine Gattung der Schildzecken (Ixodidae). Sie ist weltweit verbreitet, die meisten Arten kommen in der Neuen Welt vor. Einige Arten können als Vektor Infektionskrankheiten übertragen, darunter das Rocky-Mountains-Fleckfieber auf Menschen und die Tularämie, die Anaplasmose sowie die Herzwasserkrankheit auf Tiere.
амблиоммалар (Amblyomma) - кан соргуч кенелердин бир уруусу.
Amblyomma is a genus of hard ticks. Some are disease vectors, for example the Rocky Mountain spotted fever in Brazil or ehrlichiosis in the United States.
This genus is the third largest in the family Ixodidae, with its species primarily occupying the torrid zones of all the continents. The centre of species diversity is on the American continent, where half of all the species occur. On this continent, Amblyomma species reach far beyond the torrid zone, up to the 40th parallel in the Northern Hemisphere, to the 50th parallel in the Southern Hemisphere, and even reaches the alpine zone of the Andes. They also occur in Eurasia, Africa and Australia.[1]
Amblyomma is a genus of hard ticks. Some are disease vectors, for example the Rocky Mountain spotted fever in Brazil or ehrlichiosis in the United States.
This genus is the third largest in the family Ixodidae, with its species primarily occupying the torrid zones of all the continents. The centre of species diversity is on the American continent, where half of all the species occur. On this continent, Amblyomma species reach far beyond the torrid zone, up to the 40th parallel in the Northern Hemisphere, to the 50th parallel in the Southern Hemisphere, and even reaches the alpine zone of the Andes. They also occur in Eurasia, Africa and Australia.
Amblyomma es un género de garrapatas, orden Ixodida. Algunos de ellos son vectores de enfermedades como la llamada fiebre de las Montañas Rocosas en el Brasil o la ehrliquiosis y la anaplasmosis en los Estados Unidos.
Amblyomma es un género de garrapatas, orden Ixodida. Algunos de ellos son vectores de enfermedades como la llamada fiebre de las Montañas Rocosas en el Brasil o la ehrliquiosis y la anaplasmosis en los Estados Unidos.
Amblyomma est un genre de tiques de la famille des Ixodidae, les « tiques dures ».
Dans beaucoup de régions du monde les populations de certaines tiques semblent en augmentation, de même que les maladies qu'elles peuvent transmettre.
Ce genre est le troisième plus grand dans la famille des Ixodidae, principalement présente dans les zones chaudes de tous les continents, avec quelques espèces cependant adaptées aux zones froides. Le centre de diversité de ces espèces est situé sur le continent américain, où l'on trouve la moitié de toutes les espèces connues de ce genre. Sur ce continent, les espèces du genre Amblyomma est présent bien au-delà des climats arides ou chaud, du 40e parallèle dans l'hémisphère Nord, au 50e parallèle de l'hémisphère sud, et certaines vivent en altitude dans la zone alpine des Andes[1].
Certaines de ces tiques sont des vecteurs biologiques de maladies graves, dont par exemple
Une même tique peut injecter plusieurs pathogènes et plusieurs variants d'un même pathogène. On parle alors de co-infection
Toutes les tiques se montrent capables de repérer leur hôtes, au moyen d'organes des sens spécialisés, dont l'organe de Haller, situé sur le 1er tarse de la tique[2].
Ainsi Amblyomma variegatum peut détecter de faibles augmentation de taux de CO2 dans l'air[3], mais aussi d'hydrogène sulfuré (H2S) ou d'aldéhydes (hexanal, nonanal, benzaldéhyde…) émises par l'haleine humaine ou d'autres vertébrés[4].
Une tique fossile du genre Amblyomma[Note 1], longue de 2,5 millimètres, a été décrite dans de l'ambre de la République dominicaine en 2017 par George Poinar[5]. L'âge de l'ambre dominicain n'est pas clairement établi. Les sédiments qui le contiennent sont datés entre environ 45 et 15 Ma (millions d'années), entre l'Éocène moyen et le Miocène inférieur[5].
Cette nymphe replète (gonflée) contient dans son hémocœle et son intestin, et présente autour de son corps, des globules rouges, également piégés dans l'ambre ; ils sont caractéristiques d'un mammifère qui devait être son hôte.
Certains de ces globules rouges abritent des protistes parasites apicomplexés d'un diamètre de 1,3 à 4,7 μm (micromètres), à différents stades de développement, appartenant à l'ordre des Piroplasmida et à un nouveau taxon Paleohaimatus calabresi Poinar, 2017[5]. C'est la première description d'un parasite pathogène fossile de type Babesia connu pour son rôle dans la transmission de la babésiose ou piroplasmose[6]. Ces parasites ont apparemment évolué au côté des mammifères et, en particulier, des primates.
La tique présente par ailleurs deux petits trous dans son corps, comme si elle venait d'être arrachée de l'animal dont elle se nourrissait avant de tomber et de s'engluer dans de la sève d'un arbre, Hymenaea protera, sève qui se transformera en ambre en séchant et se fossilisant. Pour George Poinar cette hypothèse serait compatible avec un comportement de toilettage de singes[6].
Selon Guglielmone et al., 2010[7] :
Amblyomma est un genre de tiques de la famille des Ixodidae, les « tiques dures ».
Dans beaucoup de régions du monde les populations de certaines tiques semblent en augmentation, de même que les maladies qu'elles peuvent transmettre.
Amblyomma è un genere di zecche. Essendo parassiti che si nutrono di sangue di molti animali e anche dell'uomo, possono essere pericolosi vettori di trasmissione di malattie.
Amblyomma è un genere di zecche. Essendo parassiti che si nutrono di sangue di molti animali e anche dell'uomo, possono essere pericolosi vettori di trasmissione di malattie.
Amblyomma é um género de carrapato pertencente à família Ixodidae, da qual é o terceiro maior em número de espécies, com distribuição natural centrada na região intertropical. Algumas das espécies deste género são importantes vectores para zoonoses como a febre maculosa, a erliquiose e a anaplasmose.
A maior diversidade de espécies está no continente americano, onde ocorrem mais de metade do total das espécies do género. Nas Américas, a distribuição natural das espécies de Amblyomma estende-se para além da região intertropical, atingindo o paralelo 40º no Hemisfério Norte e o paralelo 50º no Hemisfério Sul, estando mesmo presente na zona alpina dos Andes.[1]
O género Amblyomma inclui as seguintes espécies:
Amblyomma é um género de carrapato pertencente à família Ixodidae, da qual é o terceiro maior em número de espécies, com distribuição natural centrada na região intertropical. Algumas das espécies deste género são importantes vectores para zoonoses como a febre maculosa, a erliquiose e a anaplasmose.
Metne bakınız.
Dış bağlantılarAmblyomma, yaz kenesigiller (Ixodidae) familyasının monotipik Amblyomminae alt familyasından kene cinsidir.
Yaz kenesigiller (Ixodidae) familyasının üçüncü büyük cinsidir. Bütün kıtaların Kuzey Yarımküre 'de 40. enlem ile Güney Yarımküre 'de 50. enlem arasındaki sıcak bölgelerinde bulunan cinsin ana merkezi Amerika'dır. And Dağları 'nda da bulunur. Ayrıca, Antiller ile Galapagos Adaları 'nda endemik türleri vardır.
Omurgalılardan oluşan konakçıları değişkenlik gösterir: iki yaşamlılar, sürüngenler, kuşlar ve memeliler. Türlerinin neredeyse üçte biri sürüngenlerde (kaplumbağa, kertenkele ve yılan) bulunur. Hatta bir türü (A. nitidum) deniz yılanlarında da görülür. Bir türü (A. sparsum) de hem gergedan hem de kaplumbağalarda asalaktır.
İnsan ve hayvan sağlığını tehdit eden hastalık yapıcı organizmaların taşıyıcılığını yaparlar. Taşıyıcı olarak A. variegatum, A. hebraeum, A. cajennense ve A. americanum türleri sayılabilir.
Kimi uzmanlar, Aponomma cinsini de buraya dahil ederler.
Amblyomma, yaz kenesigiller (Ixodidae) familyasının monotipik Amblyomminae alt familyasından kene cinsidir.
Amblyomma là một chi bọ trong họ Ixodidae
Amblyomma là một chi bọ trong họ Ixodidae
Amblyomma C. L. Koch, 1844
СинонимыAmblyomma (лат.) — род клещей из семейства иксодовых (Ixodidae). Третий по числу видов род семейства, насчитывающий около 130 видов[1][2]. Обитают преимущественно в тропических областях[2]. Около половины видового разнообразия сосредоточено в Новом Свете, где представители этого рода распространены вплоть до 40 градуса северной и 50 градуса южной широты; некоторые представители рода населяют альпийский пояс Анд[2]. Amblyomma обладают широким кругом хозяев, паразитируя на млекопитающих, птицах, пресмыкающихся и амфибиях; около трети видов — паразиты различных групп рептилий (включая морских змей)[2].
Некоторые клещи из этого рода переносят возбудителей туляремии (Francisella tularensis), болезни Лайма (Borrelia lonestari), Q-лихорадки (Coxiella burnettii), пятнистой лихорадки Скалистых гор (Rickettsia reckettsii), эрлихиоза (англ.)русск. (Ehrlichia)[3].
По данным на 2010 год род включал около 130 видов (Selon Guglielmone & al., 2010)[1]:
Amblyomma (лат.) — род клещей из семейства иксодовых (Ixodidae). Третий по числу видов род семейства, насчитывающий около 130 видов. Обитают преимущественно в тропических областях. Около половины видового разнообразия сосредоточено в Новом Свете, где представители этого рода распространены вплоть до 40 градуса северной и 50 градуса южной широты; некоторые представители рода населяют альпийский пояс Анд. Amblyomma обладают широким кругом хозяев, паразитируя на млекопитающих, птицах, пресмыкающихся и амфибиях; около трети видов — паразиты различных групп рептилий (включая морских змей).
Некоторые клещи из этого рода переносят возбудителей туляремии (Francisella tularensis), болезни Лайма (Borrelia lonestari), Q-лихорадки (Coxiella burnettii), пятнистой лихорадки Скалистых гор (Rickettsia reckettsii), эрлихиоза (англ.)русск. (Ehrlichia).