El pugó negre dels cítrics (Toxoptera aurantii) és un àfid esternorrinc i polífag de l'ordre dels hemípters.
La seua distribució va més enllà dels tròpics arribant a la Xina, Rússia, Àfrica del Nord, el Sud-est europeu i a regions d'Amèrica del Nord i del Sud, però en regions no tropicals no afecta a tantes plantes. Aquesta espècie de pugó causa molts danys en fulles i fruits i pèrdues econòmiques en països tropicals i subtropicals.
Les femelles àpteres són ovalades i brillants, de color marró rogenc o negre, amb antenes bandejades en blanc i negre, sifons negres i la cauda de 1,1-2,0 mm. Les femelles adultes són de color marró. Les femelles alades són de color marró a negre amb un pterostigma negre. Presenten un rinari secundari.[1]
El seu cicle anual és anholocíclic, és a dir, sense forma sexuada. Passa l'hivern refugiat entre els cítrics, sobre brots tendres que serveixen de suport, o sobre altres espècies properes als horts dels cítrics com Pittosporum tobira. Especialment a la primavera, es desenvolupa amb profusió sobre els cítrics. A la tardor disminueix la seua presència. Al llimoner, aconsegueix major desenvolupament ja que com s'ha dit, els afecten menys altres pugons com Aphis spiraecola, per la qual cosa aquest troba menys competència per a la seua difusió.[2]
Se situa en el revés de les fulles tendres, en els botons florals i en els fruits acabats de quallar, dels quals extrauen gran quantitat de saba. Les fulles s'endureixen i deformen lleugerament. Les tiges noves s'escurcen. Els xicotets fruits cauen o evolucionen amb certa dificultat. Emet abundant mel de melada, per la qual es pot desenvolupar negreta, i proporcionarà aliment a les formigues que pul·lulen entre les colònies (Mirmecocòria).
És el pugó més comú del cacau; en condicions experimentals s'ha descobert que pot produir una generació cada 7,76 dies a 28-30° C. Les colònies tenen normalment menys de 1.000 individus i encara que l'àfid té un gran potencial reproductiu, té una densitat òptima de fins a 20 individus/3,14 cm². Afecta a unes 120 espècies vegetals de moltes famílies. Ataca tant a fulles com a inflorescències o nodes de creixement en diverses parts del cicle.
Els clementiners, generalment, són més sensibles a l'atac d'aquest pugó, especialment quan se'ls realitza una poda severa. Encara i això no és cap amenaça per a les collites.
Els enemics més habituals al nostre territori són himenòpters parasitoides (Aphidius colemani (generalista), Aulacorthum solani i Lysiphlebus testaceipes (especialista)), dípters depredadors (Aphidoletes aphidimyza (sobretot les larves taronges) i Episyrphus balteatus), xinxes depredadores (Macrolophus pygmaeus i Nesidiocoris tenuis), coccinèl·lids depredadors (Adalia bipunctata i Propylea quatuordecimpunctata) i neuròpters depredadors (Chrysoperla carnea). Es pot afavorir la presència de tots aquests reguladors de la població augmentant la presència de flors i altres plantes, com per exemple posant un marge floral o bardisses per la perifèria del camp.[3][4]
El pugó negre dels cítrics (Toxoptera aurantii) és un àfid esternorrinc i polífag de l'ordre dels hemípters.
