El corc de l'ametller (Scolytus amygdali) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids.[1] Tot i el seu nom, a més dels ametllers els corcs infesten moltes altres espècies del gènere Prunus com ara presseguers, pruners i albercoquers[2] i també als perers.[3]
Els adults tenen una longitud de dos a quatre mil·límetres. El cap és de marró fosc, quasi negre i l'adonem de marró clar. La femella adulta corca una «galeria materna» a on posa entre cinquanta i cent ous a branques debilitades o al tronc, allà a on troba saba però no en gran quantitat, ja que aquesta pot inundar la galeria. Els adults viuen fora de l’arbre o a galeries nutrícies que excaven en brots entre l'escorça i l'albeca.[4]
Les larves són de color blanc. Al néixer excaven sengles galeries i després s'enpupen en una càmera nimfal. En sortir del capoll, l'adult forada l’escorça per a sortir a l’exterior. Les marques dels forats, entorades de goma són molt característiques. El nombre de generacions sol ésser de tres a cinc per any, depenent del clima.[5] La primera generació es dóna al maig-juny i la darrera a principis de la tardor, aquesta hiverna sota l'escorça en l'estadi de larva.
Les larves poden causar la mort complet d'un arbre: en cas d'infecció greu, impedeixen que la saba puja en quantitat suficient. Atacar directament les larves que viuen amagades sota l'escorça és quasi impossible, com que les insecticides no les atenyen. El moment idoni del control, sigui biològic o químic és evitar la posta, en combatre els adults als escassos moments quan surten de l'arbre i se'n volen per a infectar-ne d'altres.[6]
Si els arbres són en bona salut, l'atac esdevé més difícil, perquè les larves sobreviuen malament quan la pujada de saba és molt abundant. Amb un adob a base de sulfat d'amoni es pot estimular la pujada de la saba. El millor moment per a «inundar» així les galeries és de novembre a gener quan les larves són en dormició.[4]
Es poden col·locar trampes fetes de branques podades lligades a les branques principals o al tronc. El corc prefereix entrar a l'arbre en aprofitar de branques més dèbils, estes trampes permeten agafar una part dels ous i d'evitar que es ponen en l'arbre. Aquestes branques s'han de treure després de deu a quinze dies, i crema'ls. Una poda regular de branques seques o atacades seguida d'una crema immediata del podam també queda important.[4]
La infecció artificial amb el fong Beauveria bassiana, un enemic natural, ha donat resultats prometedors.[7] Les trampes a base de feromones encar són un estadi experimental. També el coneixement dels enemics natural avença, però encara no s'han desenvolupat mètodes per a estimular la proliferació artificial d'aquest paràsits com a arma de control biològic del corc de l'ametller.[8]
El corc de l'ametller (Scolytus amygdali) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids. Tot i el seu nom, a més dels ametllers els corcs infesten moltes altres espècies del gènere Prunus com ara presseguers, pruners i albercoquers i també als perers.