Hatiora herminiae és una espècie botànica del gènere Hatiora que pertany a la família de les cactàcies. És endèmica del Brasil.
Hatiora herminiae és una planta epífita i arbustiva amb tiges rectes o doblegades aquesta branca bifurcada o verticil·lades. Assoleix altures de fins a 30 centímetres. El gris opac de color verd fosc, cilíndrica, no de creueria, de feltre en els segments principals del motor són de 2 a 5 centímetres de llarg i té un diàmetre de fins a 5 mil·límetres. Les poques arèoles petites estan cobertes amb escates petites i d'1 a 2 de petites truges.
El més senzill, de color rosa a les flors de color rosa magenta són de fins a 2 centímetres de llarg i té un diàmetre de fins a 2,5 centímetres. Els fruits són de color verd oliva.
Aquesta espècie és endèmica del Brasil, i creix als estats brasilers de São Paulo i Minas Gerais en els boscos ennuvolats de la Serra da Mantiqueira repartides a altituds entre 1500 a 2.000 msnm.[1])
Hatiora herminiae va ser descrita per Paulo Campos Porto i Alberto Castellanos el 1941 amb el nom Hariota herminiae; era, però, d'acord amb les regles de la invàlida ICBN (article 11.4, nom incorrecte). Barthlott va posar el 1987 en el gènere Hatiora[2]
Hatiora: nom genèric atorgat en honor del matemàtic, astrònom i explorador anglès Thomas Harriot (1560-1621), en forma d'un anagrama del seu nom.
herminiae epítet nomenat en honor d'Herminia Castellanos, l'esposa del botànic argentí Alberto Castellanos (1896–1968).[3]
Hatiora herminiae és una espècie botànica del gènere Hatiora que pertany a la família de les cactàcies. És endèmica del Brasil.
Hatiora herminiae ist eine Pflanzenart in der Gattung Hatiora aus der Familie der Kakteengewächse (Cactaceae). Das Artepitheton herminiae ehrt Herminia Castellanos, die Ehefrau des argentinischen Botanikers Alberto Castellanos.[1]
Hatiora herminiae wächst epiphytisch und strauchig mit aufrechten oder übergebogenen Trieben, die gabelförmig oder wirtelig verzweigen. Sie erreicht Wuchshöhen von bis zu 30 Zentimetern. Die grauen bis matt dunkelgrünen, zylindrischen, nicht gerippten, an der Spitze filzigen Triebsegmente sind 2 bis 5 Zentimeter lang und weisen Durchmesser von bis 5 Millimetern auf. Die wenigen kleinen Areolen sind mit kleinen Schuppen und 1 bis 2 kleinen Borsten besetzt.
Die meist einzelnen, rosaroten bis rosamagentafarbenen Blüten sind bis 2 Zentimeter lang und weisen Durchmesser von bis zu 2,5 Zentimetern auf. Die Früchte sind olivgrün.
Hatiora herminiae ist in den brasilianischen Bundesstaaten São Paulo und Minas Gerais in den Nebelwäldern der Serra da Mantiqueira in Höhenlagen bis 2000 Metern verbreitet.
Die Erstbeschreibung als Hariota herminiae erfolgte 1941 durch Paulo Campos Porto und Alberto Castellanos. Sie war jedoch gemäß den Regeln des ICBN ungültig (Artikel 11.4, unkorrekter Name). Wilhelm Barthlott stellte die Art 1987 in die Gattung Hatiora.[2] Weitere nomenklatorische Synonyme sind Hatiora herminiae (Porto & A.Cast.) Backeb. (1959, nom. inval.) und Rhipsalis herminiae (Porto & A.Cast.) Kimnach (1996).
In der Roten Liste gefährdeter Arten der IUCN wird die Art als „Endangered (EN)“, d. h. als stark gefährdet geführt.[3]
Hatiora herminiae ist eine Pflanzenart in der Gattung Hatiora aus der Familie der Kakteengewächse (Cactaceae). Das Artepitheton herminiae ehrt Herminia Castellanos, die Ehefrau des argentinischen Botanikers Alberto Castellanos.
Hatiora herminiae is a species of flowering plant in the tribe Rhipsalideae, family Cactaceae. It grows as an epiphyte in cloud forests in Southeast Brazil.
Hatiora herminiae is an epiphyte, growing up to about 30 cm (12 in) high, either upright or arching over. The stems are circular in cross-section, not ribbed, and are composed of segments 2–5 cm (0.8–2.0 in) long and 5 mm (0.2 in) in diameter. Branches occur at the ends of segments. Pink to magenta flowers are borne from areoles at the ends of stems, and are up to 2 cm (0.8 in) long, opening to 2.5 cm (1.0 in) across. Olive green berries follow the flowers.[3]
The species was first described in 1940 by Paulo Campos Porto and Alberto Castellanos, as Hariota herminiae. Confusion over the status of the genus name Hariota later led to its replacement by the anagram Hatiora.[4] Like many species in the Rhipsalideae, it has also been placed in the genus Rhipsalis.[2] Molecular phylogenetic studies have firmly placed it in Hatiora.[5][6]
Hatiora herminiae is endemic to Southeast Brazil, where it is found in the states of Minas Gerais and São Paulo.[2][1] It grows as an epiphyte, particularly on Araucaria, in cloud forests in the Serra da Mantiqueira at elevations of around 1,500–2,000 m (4,900–6,600 ft).[1][3]
When assessed in 2010, it was considered to be endangered, the main threat being collection for its attractive flowers, but it was also threatened by declines in habitat.[1]
{{citation}}: Missing or empty |url= (help) Hatiora herminiae is a species of flowering plant in the tribe Rhipsalideae, family Cactaceae. It grows as an epiphyte in cloud forests in Southeast Brazil.
Hatiora herminiae là một loài thực vật có hoa trong họ Cactaceae. Loài này được (Porto & A.Cast.) Backeb.ex Barthlott mô tả khoa học đầu tiên năm 1987.[1]
Hatiora herminiae là một loài thực vật có hoa trong họ Cactaceae. Loài này được (Porto & A.Cast.) Backeb.ex Barthlott mô tả khoa học đầu tiên năm 1987.
