Toxicodendron is a genus of around 15 species (Miller and Wilken 2012) in the Rhus complex of the family Anacardiaceae (a mainly tropical family that includes around 70 to 80 genera and 600 to 850 species, among them Cashew,Mango, and Chinese Lacquer Tree). Toxicodendron has a disjunct distribution between eastern Asia and North America (with a few speciesoccurring in the tropics from Central America to northernmost South America or in southeastern Asia). In North America, this genus is very familar because it includes "poison-ivy" and "poison-oak". Species boundaries and nomenclature within this poison-ivy/poison-oak group have been very confusing for well over a century (in large part due to within-species variation in growth form, leaf and leaflet shape, and other features) (e.g., Gillis 1971; Gartner 1991). Just five North American Toxicodendron species are usually recognized today: Common Poison-ivy (T. radicans), Western Poison-ivy (T. rydbergii), Eastern Poison-oak (T. pubescens), Western Poison-oak (T. diversilobum), and Poison-sumac (T. vernix) (Senchina 2006).
Phylogenetic analysis of a variety of DNA sequence data by Nie et al. (2009) strongly supported Toxicodendron as a monophyletic group distinct from other genera of the Rhus complex, supporting the suggestion by Barkley (1937,1942,1963 as cited in Yi et al. 2004), Gillis (1971), Miller et al. (2001), and others that Rhus should be delimited more narrowly and that Toxicodendron and several other genera are best segregated from Rhus. Some authorities (e.g., Mabberley 2008) have continued to treat Toxicodendron species as falling within Rhus.
Nie et al. identified two temperate lineages with disjunct North American-eastern Asian distributions: one including the putative poison ivy sister taxa T. radicans subspecies hispidum in eastern Asia and poison ivy T. radicans subspecies radicans from eastern North America and the other including the sister taxa Chinese Lacquer Tree, T. vernicifluum, of eastern Asia and the eastern North American Poison Sumac, T. vernix.
Molecular phylogenetic analyses indicate that the eastern Asian T. radicans subsp. hispidum may be the sister group to a clade including all trifoliate (three-leafleted) Toxicodendron from the New World, rather than to T. radicans subsp. radicans (as current nomenclature based on the shared presence of unlobed leaves would suggest).
Toxicodendron species are well-known for possessing skin-irritating oil (urushiol), which can cause severe allergic reactions in humans. They also have lacquer in the phloem, and the lacquer from at least one species is important for making anticorrosives or decorative paint.
Senchina (2008) reviewed the literature on animal and fungal associates of Toxicodendron in North America with a particular eye toward identifying potential biological control agents. Interest in finding new ways to control poison-ivy and its relatives may increase in coming years given data suggesting that these plants may become more abundant and more ‘‘toxic’’ in the future, potentially affecting global forest dynamics and human health (Mohan et al. 2006).
(Gillis 1971; Mabberley 2008; Nie et al. 2009 and references therein)
Toxicodendron és un gènere d'arbres llenyosos, arbusts i plantes enfiladisses en les anacardiàcies. Tots els membres del gènere produeixen l'oli irritante de pell urushiol, arribant a causar severes reaccions al·lèrgiques; d'allí que el nom científic signifiqui "arbre verinós".
Els membres d'aquest gènere de vegades s'inclouen en el gènere Rhus.
Té fulles compostes pinnades, alternades i fruits drupes blanques o grisàcies. El més conegut membre és Toxicodendron radicans o Rhus toxicodendron (hedera verinós), molt ubic en l'est de Nord-amèrica.
Les plantes són molt variables en fenotip. Les fulles poden ser suaus, serrades o lobulades, i els tres tipus de vores de fulla poden estar presents en el mateix peu. Les plantes creixen com una enredadera trepadora, arbusts, o, en el cas de l'arbre Lacquer i Verí Sumac, com arbres. Mentre les fulles de l'ivori verinosos i de l'avena verinosa usualmente tenen tres folíols, de vegades són cinc o, ocasionalment, set. Les fulles del Verí Sumac tenen de 7 a 13 folíolos, i l'Arbre Lacquer, 7 a 19.
Toxicodendron és un gènere d'arbres llenyosos, arbusts i plantes enfiladisses en les anacardiàcies. Tots els membres del gènere produeixen l'oli irritante de pell urushiol, arribant a causar severes reaccions al·lèrgiques; d'allí que el nom científic signifiqui "arbre verinós".
Els membres d'aquest gènere de vegades s'inclouen en el gènere Rhus.
Té fulles compostes pinnades, alternades i fruits drupes blanques o grisàcies. El més conegut membre és Toxicodendron radicans o Rhus toxicodendron (hedera verinós), molt ubic en l'est de Nord-amèrica.
Les plantes són molt variables en fenotip. Les fulles poden ser suaus, serrades o lobulades, i els tres tipus de vores de fulla poden estar presents en el mateix peu. Les plantes creixen com una enredadera trepadora, arbusts, o, en el cas de l'arbre Lacquer i Verí Sumac, com arbres. Mentre les fulles de l'ivori verinosos i de l'avena verinosa usualmente tenen tres folíols, de vegades són cinc o, ocasionalment, set. Les fulles del Verí Sumac tenen de 7 a 13 folíolos, i l'Arbre Lacquer, 7 a 19.
Giftsumak (Toxicodendron) er en planteslægt, der er udbredt i Østasien og Nordamerika. Her nævnes kun de arter, som ses jævnligt i Danmark, eller som har interesse for danskere på rejse.
ArterToxicodendron ist eine Pflanzengattung innerhalb der Familie der Sumachgewächse (Anacardiaceae).[1][2][3][4] Die etwa 30 Arten sind in einem disjunkten Areal verbreitet; sie kommen in gemäßigten Gebieten der Nordhalbkugel, in Südostasien und in der Neotropis vor.[4] Alle Arten produzieren Urushiole, ölige Substanzen, die schwere allergische Reaktionen auslösen können.[3][4]
Die Toxicodendron-Arten sind laubabwerfende, verholzende Pflanzen, die als Sträucher, Bäume oder verholzende Kletterpflanzen wachsen.[1][4] Einige Arten bilden kriechende oder kletternde Ausläufer.
Die wechselständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Die unpaarig gefiederte Blattspreite ist je nach Art ziemlich variabel.[1] Während die Laubblätter von Rhus radicans und Rhus diversiloba drei Fiederblätter haben, kommen manchmal fünf oder gar sieben Fiederblätter vor; bei Rhus vernix sind es 7 bis 13 und beim Lackbaum 7 bis 19 Fiederblätter; es gibt auch Arten bei denen bis auf ein Fiederblatt reduziert ist.[1] Die Fiederblätter können glatte, gezähnte oder gelappte Ränder haben, auch alle drei Formen an einem Pflanzenexemplar vorkommen.
Die seitenständischen, traubig oder rispigen Blütenstände hängen oft während der Fruchtreife. Die Deckblätter fallen früh ab.[1]
Die Steinfrüchte sind bei Reife weißlich oder gräulich.
Der Gattungsname Toxicodendron leitet sich aus den griechischen Begriffen τοξικός - toxikos für „Gift“ und δένδρον - dendron für „Baum“ ab.[5]
Die englischen Trivialnamen zeugen von Ähnlichkeiten zu anderen, nicht näher verwandten Pflanzenarten und von der allergischen Reaktion auf die Urushiole. Die „Gift-Eiche“ (Toxicodendron diversilobum, englisch Poison oak) ist keine Eiche (Quercus, Familie Buchengewächse), sondern erhielt ihren Namen wegen der Ähnlichkeit der Blätter mit denen der Weiß-Eiche (Quercus alba). Der „Gift-Efeu“ (Toxicodendron radicans, englisch poison ivy) ist kein Efeu (Hedera, Familie Araliengewächse), sondern hat eine äußerst ähnliche Wuchsform. Eigentlich enthalten die Pflanzen auch kein Gift (englisch poison), sondern ein äußerst aggressives Allergen.
Einige Autoren werteten Toxicodendron als Untergattung Toxicodendron der Gattung Rhus. Pell meinte 2004, dass es sich um eine eigene Gattung handelt und dabei um einen Teil des Rhus-Komplexes und dass es zu verschiedenen Zeiten entweder als eigene Gattung oder Teil (Untergattung oder Sektion) betrachtet wurde.[6] Manche Autoren erörtern, dass Toxicodendron eine eigene monophyletische Gattung bildet. Es wird kontrovers diskutiert, welche genauen Verwandtschaftsverhältnisse die Gruppen Toxicodendron- und Rhus-Komplexes sind. Es sind weitere Untersuchungen erforderlich.[3]
Die etwa 30 Arten sind in einem disjunkten Areal verbreitet; sie kommen in gemäßigten Gebieten der Nordhalbkugel, in Südostasien und in der Neotropis vor.[4]
Es gibt etwa 30 Arten (Stand 2019) in der Gattung Toxicodendron:[4]
Toxicodendron ist eine Pflanzengattung innerhalb der Familie der Sumachgewächse (Anacardiaceae). Die etwa 30 Arten sind in einem disjunkten Areal verbreitet; sie kommen in gemäßigten Gebieten der Nordhalbkugel, in Südostasien und in der Neotropis vor. Alle Arten produzieren Urushiole, ölige Substanzen, die schwere allergische Reaktionen auslösen können.
Токсикодендрон ( латин Toxicodendron ) — сумах котырса корья пу увтыр. Сійӧ быдмӧ Азияын да Америкаын.
Токсикодендрон ( лат. Toxicodendron ) — сумах котырись корья пу увтыр. Токсикодендрон увтырӧ пырöны 13 вид. Токсикодендрон пантасьӧ Азияын да Америкаын.
Токсикодендрон ( лат. Toxicodendron ) — Anacardiaceae семьяысь Азилэн но Америкалэн куаро писпу. Дуннеын тодмо ог 13 пӧртэм.
Токсикодендрон ( лат. Toxicodendron ) — Anacardiaceae семьяысь Азилэн но Америкалэн куаро писпу. Дуннеын тодмо ог 13 пӧртэм.
Токсикодендрон ( латин Toxicodendron ) — сумах котырса корья пу увтыр. Сійӧ быдмӧ Азияын да Америкаын.
Токсикодендрон ( лат. Toxicodendron ) — сумах котырись корья пу увтыр. Токсикодендрон увтырӧ пырöны 13 вид. Токсикодендрон пантасьӧ Азияын да Америкаын.
టాక్సికోడెండ్రాన్ (లాటిన్ Toxicodendron ) పుష్పించే మొక్కలలో అనకార్డియేసి కుటుంబానికి చెందిన ప్రజాతి.
Toxicodendron is a genus of flowering plants in the sumac family, Anacardiaceae. It contains trees, shrubs and woody vines, including poison ivy, poison oak, and the lacquer tree. All members of the genus produce the skin-irritating oil urushiol, which can cause a severe allergic reaction. The generic name is derived from the Greek words τοξικός (toxikos), meaning "poison," and δένδρον (dendron), meaning "tree".[2] The best known members of the genus in North America are poison ivy (T. radicans), practically ubiquitous throughout most of eastern North America, and western poison oak (T. diversilobum), similarly ubiquitous throughout much of the western part of the continent.
The genus is a member of the Rhus complex, and has at various times been categorized as being either its own genus or a sub-genus of Rhus.[3] There is evidence which points to keeping Toxicodendron as a separate monophyletic genus, but researchers have stated that the Toxicodendron and Rhus groups are complex and require more study to be fully understood.[4]
Plants in the genus have pinnately compound, alternate leaves and whitish or grayish drupes. They are quite variable in appearance. The leaves may have smooth, toothed, or lobed edges, and all three types of leaf edges may be present in a single plant. The plants grow as creeping vines, climbing vines, shrubs, or, in the case of lacquer tree (T. vernicifluum) and poison sumac (T. vernix), as trees. While leaves of poison ivy and poison oaks usually have three leaflets, sometimes there are five or, occasionally, even seven leaflets. Leaves of poison sumac have 7–13 leaflets, and of Lacquer Tree, 7–19 leaflets.
The common names come from similar appearances to other species that are not closely related and to the allergic response to the urushiol. Poison oak is not an oak (Quercus, family Fagaceae), but this common name comes from the leaves' resemblance to white oak (Quercus alba) leaves, while poison ivy is not an ivy (Hedera, family Araliaceae), but has a superficially similar growth form. Technically, the plants do not contain a poison; they contain a potent allergen.
The resins of certain species native to Japan, China and other Asian countries, such as lacquer tree (T. vernicifluum) and wax tree (T. succedaneum), are used to make lacquer, and, as a byproduct of lacquer manufacture, their berries are used to make japan wax.
In East Asia, in particular in Japan, traditional candle fuel was produced from Toxicodendron vernicifluum (synonym: Rhus verniciflua) and Toxicodendron succedaneum (synonym: Rhus succedanea), among other sumac plants in the genus Toxicodendron, rather than beeswax or animal fats. The sumac wax was a byproduct of traditional Japanese lacquer manufacture. The conical rousoku candles produced from sumac wax burn with smokeless flame and were favored in many respects over candles made from lard or beeswax during the Tokugawa shogunate. Japan wax is not a true wax but a solid fat that contains 10-15% palmitin, stearin, and olein with about 1% japanic acid (1,21-heneicosanedioic acid). It is still used in many tropical and subtropical countries in the production of wax match sticks.
For specific information on prevention and treatment of Toxicodendron rashes, see Urushiol-induced contact dermatitis.
{{cite web}}
: CS1 maint: archived copy as title (link) Toxicodendron is a genus of flowering plants in the sumac family, Anacardiaceae. It contains trees, shrubs and woody vines, including poison ivy, poison oak, and the lacquer tree. All members of the genus produce the skin-irritating oil urushiol, which can cause a severe allergic reaction. The generic name is derived from the Greek words τοξικός (toxikos), meaning "poison," and δένδρον (dendron), meaning "tree". The best known members of the genus in North America are poison ivy (T. radicans), practically ubiquitous throughout most of eastern North America, and western poison oak (T. diversilobum), similarly ubiquitous throughout much of the western part of the continent.
The genus is a member of the Rhus complex, and has at various times been categorized as being either its own genus or a sub-genus of Rhus. There is evidence which points to keeping Toxicodendron as a separate monophyletic genus, but researchers have stated that the Toxicodendron and Rhus groups are complex and require more study to be fully understood.
Plants in the genus have pinnately compound, alternate leaves and whitish or grayish drupes. They are quite variable in appearance. The leaves may have smooth, toothed, or lobed edges, and all three types of leaf edges may be present in a single plant. The plants grow as creeping vines, climbing vines, shrubs, or, in the case of lacquer tree (T. vernicifluum) and poison sumac (T. vernix), as trees. While leaves of poison ivy and poison oaks usually have three leaflets, sometimes there are five or, occasionally, even seven leaflets. Leaves of poison sumac have 7–13 leaflets, and of Lacquer Tree, 7–19 leaflets.
The common names come from similar appearances to other species that are not closely related and to the allergic response to the urushiol. Poison oak is not an oak (Quercus, family Fagaceae), but this common name comes from the leaves' resemblance to white oak (Quercus alba) leaves, while poison ivy is not an ivy (Hedera, family Araliaceae), but has a superficially similar growth form. Technically, the plants do not contain a poison; they contain a potent allergen.
The resins of certain species native to Japan, China and other Asian countries, such as lacquer tree (T. vernicifluum) and wax tree (T. succedaneum), are used to make lacquer, and, as a byproduct of lacquer manufacture, their berries are used to make japan wax.
Toxicodendron es un género de árboles leñosos, arbustos y enredaderas de la familia de las Anacardiáceas o Familia Sumac. Todos los miembros del género producen un aceite llamado urushiol que es irritante para la piel, y que puede causar severas reacciones alérgicas; de ahí que el nombre científico signifique "árbol venenoso". Anteriormente los miembros de este género se incluían dentro del género Rhus.
Tiene hojas compuestas pinnadas, alternadas y frutos (drupas) blancuzcos o grisáceos. El miembro más conocido es el Toxicodendron radicans o Rhus toxicodendron (hiedra venenosa), muy ubicuo en el este de Norteamérica.
El fenotipo de este género de plantas es muy variable. Las hojas pueden ser suaves, aserradas o lobuladas, y los tres tipos de bordes de hoja pueden estar presentes en el mismo pie. Las plantas crecen como una enredadera trepadora, arbustos, o, en el caso del árbol de laca (o lacquer) y del zumaque venenoso, como árboles. Mientras las hojas del marfil venenoso y del roble venenoso usualmente tienen tres folíolos, a veces son cinco u, ocasionalmente, siete. Las hojas del Veneno Sumac tienen de 7 a 13 folíolos, y el Árbol Lacquer, 7 a 19.
El nombre común viene de la apariencia similar con otras spp. que no están relacionadas y con la respuesta alergénica al urushiol. El roble venenoso no es un roble (Quercus, familia Fagaceae), pero ese nombre común le viene del parecido de sus hojas con las hojas del roble (Quercus alba), mientras que la hiedra venenosa no es una Hedera (familia Araliaceae), pero tienen un parecido superficial. Ambas, roble venenoso y hiedra venenosa son miembros de la familia sumac (Rhus familia, Anacardiaceae. Técnicamente, las plantas no contienen veneno, lo que tienen es un potente alergénico.
Las bayas de ciertas spp. nativas de Japón y de China —Toxicodendron vernicifluum (árbol lacquer) y T. succedaneum (árbol de cera)— se utilizan para hacer la cera japonesa.
Para información específica sobre prevención y tratamiento de alergias y rashes a Toxicodendron, ver Dermatitis de contacto por urushiol, Urushiol y Dermatitis.
El género fue descrito por Philip Miller y publicado en The Gardeners Dictionary...Abreviado... cuarta edición vol. 3. 1754.[2] La especie tipo es: Toxicodendron pubescens Mill.
Toxicodendron: nombre genérico que deriva de las palabras griegas: τοξικός (toxikos), que significa "veneno", y δένδρον (dendron), que significa "árbol".[3]
Toxicodendron es un género de árboles leñosos, arbustos y enredaderas de la familia de las Anacardiáceas o Familia Sumac. Todos los miembros del género producen un aceite llamado urushiol que es irritante para la piel, y que puede causar severas reacciones alérgicas; de ahí que el nombre científico signifique "árbol venenoso". Anteriormente los miembros de este género se incluían dentro del género Rhus.
Mürgipuu (Toxicodendron) on seebipuulaadsete seltsi anakardiliste sugukonda kuuluv taimede perekond.
Perekonna nimi tuleb kreekakeelsetest sõnadest τοξικος (toxikos) 'mürk' ja δενδρον (dendron) 'puu'.
Mürgipuud kasvavad Aasias ning Põhja- ja Lõuna-Ameerikas.
Perekonda kuulub nii puid, põõsaid kui ka ronitaimi. Mürgipuu perekonda kuuluvaid liike on arvatud ka sumahhi (Rhus) perekonda. Hiljutised DNA uuringud selgitasid, et tegu on siiski erinevate perekondadega.
Mürgipuudel on vahelduvad sulgjad liitlehed; nende viljad on valkjad või hallikad luuviljad. Muus osas on need taimed üsna erineva välimusega. Lehed võivad olla sileda, hambulise või hõlmlehise servaga või isegi kõiki kolme korraga ühel ja samal puul. Lehed koosnevad tavaliselt kolmest osast, aga võivad koosneda ka 5 või 7 osalehest. Soo-mürgipuu ja värnitsa-mürgipuu lehtedel võib osalehti olla koguni 7–19.
Kõik liigid sisaldavad mürgist urušiooli, mis võib nii inimestel kui ka loomadel põhjustada tugevat allergilist reaktsiooni. See ei ole päris mürk, vaid tugev allergeen.
Mitme Ida-Aasias, eriti Jaapanis ja Hiinas kasvava mürgipuuliigi vaiku ja taimemahla kasutatakse laki tegemiseks. Lakitööstus kasutab mürgipuu marju kõrvalsaadusena jaapani vaha valmistamiseks.
Mürgipuu (Toxicodendron) on seebipuulaadsete seltsi anakardiliste sugukonda kuuluv taimede perekond.
Perekonna nimi tuleb kreekakeelsetest sõnadest τοξικος (toxikos) 'mürk' ja δενδρον (dendron) 'puu'.
Mürgipuud kasvavad Aasias ning Põhja- ja Lõuna-Ameerikas.
Perekonda kuulub nii puid, põõsaid kui ka ronitaimi. Mürgipuu perekonda kuuluvaid liike on arvatud ka sumahhi (Rhus) perekonda. Hiljutised DNA uuringud selgitasid, et tegu on siiski erinevate perekondadega.
Mürgipuudel on vahelduvad sulgjad liitlehed; nende viljad on valkjad või hallikad luuviljad. Muus osas on need taimed üsna erineva välimusega. Lehed võivad olla sileda, hambulise või hõlmlehise servaga või isegi kõiki kolme korraga ühel ja samal puul. Lehed koosnevad tavaliselt kolmest osast, aga võivad koosneda ka 5 või 7 osalehest. Soo-mürgipuu ja värnitsa-mürgipuu lehtedel võib osalehti olla koguni 7–19.
Kõik liigid sisaldavad mürgist urušiooli, mis võib nii inimestel kui ka loomadel põhjustada tugevat allergilist reaktsiooni. See ei ole päris mürk, vaid tugev allergeen.
Mitme Ida-Aasias, eriti Jaapanis ja Hiinas kasvava mürgipuuliigi vaiku ja taimemahla kasutatakse laki tegemiseks. Lakitööstus kasutab mürgipuu marju kõrvalsaadusena jaapani vaha valmistamiseks.
Toxicodendron on sumakkikasveihin kuuluva kasvisuku. Siinä on 30 lajia.[1] Ne ovat läheistä sukua sumakeille (Rhus), johon nähden lajien tieteelliset nimet ovat päällekkäisiä.
Toxicodendron on sumakkikasveihin kuuluva kasvisuku. Siinä on 30 lajia. Ne ovat läheistä sukua sumakeille (Rhus), johon nähden lajien tieteelliset nimet ovat päällekkäisiä.
Le genre Toxicodendron regroupe un petit nombre d'espèces d'arbres, d'arbustes ou de lianes vénéneuses de la famille des Anacardiacées. Il est souvent inclus dans le genre Rhus.
Toutes contiennent de l'urushiol, une huile non volatile qui provoque des réactions allergiques parfois très sévères (dermites de contact) chez la majorité des individus.
En Asie de l'Est , en particulier au Japon , le combustible de bougie traditionnel était produit à partir de Toxicodendron vernicifluum (synonyme : Rhus verniciflua) et de Toxicodendron succedaneum (synonyme : Rhus succedanea), entre autres plantes de sumac du genre Toxicodendron , plutôt que de cire d'abeille ou de graisses animales. La cire de sumac était un sous-produit de la fabrication traditionnelle de laque japonaise . Les bougies coniques de rousoku produites à partir de cire de sumac brûlent avec une flamme sans fumée et ont été favorisées à bien des égards par rapport aux bougies faites de saindoux ou de cire d'abeille au cours de lashogunat Tokugawa . La cire du Japon n'est pas une vraie cire mais une graisse solide qui contient 10 à 15 % de palmitine , de stéarine et d' oléine avec environ 1 % d' acide japonais (acide 1,21-hénéicosanedioïque). Il est encore utilisé dans de nombreux pays tropicaux et subtropicaux dans la production de bâtons d'allumettes en cire.
Le genre Toxicodendron regroupe un petit nombre d'espèces d'arbres, d'arbustes ou de lianes vénéneuses de la famille des Anacardiacées. Il est souvent inclus dans le genre Rhus.
Toutes contiennent de l'urushiol, une huile non volatile qui provoque des réactions allergiques parfois très sévères (dermites de contact) chez la majorité des individus.
Toxicodendron Mill., 1754 è un genere di alberi, arbusti e rampicanti legnosi della famiglia delle Anacardiaceae[1] comunemente noti come sommacchi.
Tutte le specie di questo genere producono l'olio urushiol (o urusciolo), irritante per la pelle, che può causare una grave reazione allergica; di qui il nome scientifico che significa "albero velenoso".
Le piante del genere hanno foglie alternate e composte di forma pennata, e drupe biancastre o grigiastre. I membri più noti del genere nel Nord America sono l'edera velenosa, praticamente ubiquitaria nella maggior parte del Nord America orientale, e la quercia velenosa, similmente ubiquitaria in gran parte della zona occidentale del continente.
L'aspetto delle piante è alquanto variabile. Le foglie possono avere bordi lisci, dentati o lobati, e tutti e tre i tipi di bordo possono essere presenti nelle foglie di una stessa pianta. Le piante crescono come striscianti, rampicanti, arbusti o, nel caso dell'albero della lacca e del sommacco velenoso, come alberi. Mentre le foglie dell'edera velenosa e delle querce velenose di solito hanno tre foglioline, a volte ve ne sono cinque od, occasionalmente, anche sette. Le foglie del sommacco velenoso hanno 7-13 foglioline, e quelle dell'albero della lacca 7-19.
I nomi comuni delle varie piante derivano dal loro aspetto, simile ad altre specie che non sono strettamente imparentate, e dalla risposta allergica all'urushiol. Così, ad esempio, la quercia velenosa non è una quercia (Quercus, famiglia Fagaceae), ma questo nome comune deriva dalla rassomiglianza delle foglie a quelle della quercia bianca (Quercus alba), mentre l'edera velenosa non è un'edera (Hedera, famiglia Araliaceae), ma ha una forma di crescita superficialmente simile. Ma sia la quercia velenosa che l'edera velenosa sono membri della famiglia dei sommacchi, le Anacardiaceae. Tecnicamente, le piante non contengono un veleno: contengono invece un potente allergene.
Toxicodendron è a volte considerato una sezione del genere Rhus, sebbene recenti prove molecolari tendano a mantenerlo come genere monofiletico separato.[2]
Il genere comprende le seguenti specie:[1]
Le resine di certe specie native del Giappone, della Cina e di altri paesi asiatici, come il T. vernicifluum (albero della lacca) e il T. succedaneum (albero della cera), sono usate per produrre la lacca e, come sottoprodotto di questa lavorazione, le loro bacche sono utilizzate per fare la cera giapponese.
Un infuso tossico a base di Toxicodendron vernicifluum è utilizzato dai monaci buddhisti per il sokushinbutsu, rituale religioso volto all'automummificazione e alla morte del praticante.
Per quanto concerne la sua potenzialità di causare la dermatite da contatto indotta dall'urushiol, il sommacco velenoso è di gran lunga più virulento di altre specie di Toxicodendron, anche più dell'edera velenosa e della quercia velenosa. Secondo alcuni botanici, il sommacco velenoso è la specie vegetale più tossica degli Stati Uniti.[7]
Per informazioni specifiche sulla prevenzione e sul trattamento degli eritemi da Toxicodendron, si veda dermatite da contatto indotta dall'urushiol.
Toxicodendron Mill., 1754 è un genere di alberi, arbusti e rampicanti legnosi della famiglia delle Anacardiaceae comunemente noti come sommacchi.
Tutte le specie di questo genere producono l'olio urushiol (o urusciolo), irritante per la pelle, che può causare una grave reazione allergica; di qui il nome scientifico che significa "albero velenoso".
Raugmedis (lot. Toxicodendron, angl. Poison Ivy, vok. Giftefeu) – anakardinių (Anacardiaceae) šeimos augalų gentis.
Rūšys:
ir kt.
Toxicodendron er en slekt i sumakfamilien. Disse plantene ble tidligere regnet til slekta Rhus.
De er løvfellende busker eller trær, mer sjeldent forvedede klatreplanter. De har en hvit lateks som blir svart ved kontakt med luft. Bladene er ulikefinnete, trekoblete eller hele. Frukten er en steinfrukt.
Berøring av alle arter i slekta gir kraftig utslett, kløe og feber, frembrakt av aktivstoffet urushiol. Dette stoffet er ikke regnet som en gift, men et allergen, da det får kroppens immunforsvar til å svare med en allergisk reaksjon. Toxicodendron betyr «gifttre».
Toxicodendron er disjunkt utbredt i Nord-Amerika og Øst-Asia. Lateks fra Toxicodendron succedaneum og Toxicodendron vernicifluum brukes til å produsere østasiatiske lakkarbeider. De to vanligste artene i Nord-Amerika er giftsumak, «poison ivy» (Toxicodendron radicans) i øst og «poison oak», Toxicodendron diversilobum i vest.
Toxicodendron er en slekt i sumakfamilien. Disse plantene ble tidligere regnet til slekta Rhus.
De er løvfellende busker eller trær, mer sjeldent forvedede klatreplanter. De har en hvit lateks som blir svart ved kontakt med luft. Bladene er ulikefinnete, trekoblete eller hele. Frukten er en steinfrukt.
Berøring av alle arter i slekta gir kraftig utslett, kløe og feber, frembrakt av aktivstoffet urushiol. Dette stoffet er ikke regnet som en gift, men et allergen, da det får kroppens immunforsvar til å svare med en allergisk reaksjon. Toxicodendron betyr «gifttre».
Toxicodendron er disjunkt utbredt i Nord-Amerika og Øst-Asia. Lateks fra Toxicodendron succedaneum og Toxicodendron vernicifluum brukes til å produsere østasiatiske lakkarbeider. De to vanligste artene i Nord-Amerika er giftsumak, «poison ivy» (Toxicodendron radicans) i øst og «poison oak», Toxicodendron diversilobum i vest.
Toxicodendron é um género botânico pertencente à família Anacardiaceae.[1][2]
Toxicodendron é um género botânico pertencente à família Anacardiaceae.
Toxicodendron är ett släkte av träd, buskar och rankor i familjen Anacardiaceae eller sumakväxter. Som namnet (toxi-) antyder är alla arter i släktet giftiga[1], särskilt bladverk och mjölksaft.
Toxicodendron hörde förr till Rhus.
Toxicodendron är ett släkte av träd, buskar och rankor i familjen Anacardiaceae eller sumakväxter. Som namnet (toxi-) antyder är alla arter i släktet giftiga, särskilt bladverk och mjölksaft.
Toxicodendron hörde förr till Rhus.
Toxicodendron [Tourn.] Mill., 1754
Типовой видТоксикодендрон, или Ипритка[2] (лат. Toxicodendron) — род древесных, кустарниковых и вьющихся растений семейства Сумаховые или Анакардиевые (Anacardiaceae), включающий в себя такие растения, как плющ ядовитый (Toxicodendron radicans), ядовитый дуб (Toxicodendron diversilobum) и лаковое дерево (Toxicodendron vernicifluum).
Виды рода иногда включаются в род Сумах (Rhus), хотя в последнее время исследования молекулярной структуры указывают на то, что Токсикодендрон представляет собой отдельный монофилетический род[3].
Ареал рода расположен в Азии, Северной и Южной Америке.
Все виды содержат раздражающее кожу масло урушиол, которое может вызывать сильную аллергическую реакцию.
Название рода происходит от греческих слов «яд» (греч. τοξικος) и «дерево» (греч. δενδρον)[4].
Имеют сборные соцветия, очерёдностоящие листья и беловатые или сероватые костянки. Самым известным видом рода в Северной Америке является плющ ядовитый, растущий повсеместно в восточной части Северной Америки и ядовитый дуб (Toxicodendron diversilobum), также обычное растение, но на западе континента.
Морфология этих растений довольно разнообразна. Листья могут быть ровными, зубчатыми или лопастными и все три типа листьев могут быть представлены на одном растении. Растения растут как ползучие лианы, вьющиеся лианы, кусты или, в случае лакового дерева и ядовитого сумаха, как деревья. В то время как обычно листья ядовитого плюща и ядовитого дуба имеют три листочка, иногда их бывает пять или порой даже семь. Листья ядовитого сумаха имеют 7-13 листочков, а лакового дерева — 7—19 листочков.
Названия происходят от аллергичности и внешнего сходства этих растений с другими, не состоящими с ними в родстве. Ядовитый дуб не является дубом, а назван так из-за сходства его листьев с листьями белого дуба, а плющ ядовитый не имеет отношения к плющам, но несколько схож с ними по форме роста. Фактически эти растения не содержат яда; вещество, которое они выделяют, является потенциальным аллергеном.
Смола видов, произрастающих в Японии, Китае и других азиатских странах, таких как Лаковое дерево (Toxicodendron vernicifluum) и Восковое дерево (Toxicodendron succedaneum), используется для изготовления лака и, как сопутствующий продукт лакового производства, их ягоды используются для получения японского воска.
По информации базы данных The Plant List, род включает 30 видов[5]:
Токсикодендрон, или Ипритка (лат. Toxicodendron) — род древесных, кустарниковых и вьющихся растений семейства Сумаховые или Анакардиевые (Anacardiaceae), включающий в себя такие растения, как плющ ядовитый (Toxicodendron radicans), ядовитый дуб (Toxicodendron diversilobum) и лаковое дерево (Toxicodendron vernicifluum).
Виды рода иногда включаются в род Сумах (Rhus), хотя в последнее время исследования молекулярной структуры указывают на то, что Токсикодендрон представляет собой отдельный монофилетический род.
Ареал рода расположен в Азии, Северной и Южной Америке.
Все виды содержат раздражающее кожу масло урушиол, которое может вызывать сильную аллергическую реакцию.
漆属(学名:Toxicodendron)是漆树科下一属。漆属物种形态包括乔木、灌木、木质藤本。本属物种皆产生漆酚,可导致强烈过敏反应。本属属名Toxicodendron来自于希腊语,由τοξικός(toxikos,有毒的)与δένδρον(dendron树)组成。[2]
本属是盐肤木复合种的成员,曾被单独分为一属,或划为盐肤木属的亚属。[3]有证据显示本属应作为单系群独立存在,然而有人指出本属与盐肤木属属于复合种,其关系需要进一步研究。[4]
漆属(学名:Toxicodendron)是漆树科下一属。漆属物种形态包括乔木、灌木、木质藤本。本属物种皆产生漆酚,可导致强烈过敏反应。本属属名Toxicodendron来自于希腊语,由τοξικός(toxikos,有毒的)与δένδρον(dendron树)组成。
本属是盐肤木复合种的成员,曾被单独分为一属,或划为盐肤木属的亚属。有证据显示本属应作为单系群独立存在,然而有人指出本属与盐肤木属属于复合种,其关系需要进一步研究。
옻나무속(-屬, 학명: Toxicodendron 톡시코덴드론[*])은 옻나무과의 속이다.