Ar c'hrenerezed eo ar pesked plat, kar d'ar rae, a ya d'ober ar genad Torpedo.
Gouest int da broduiñ tredan evit lazhañ o freizhoù pe evit en em zifenn.
E-touez ar spesadoù krenerezed emañ :
...
Ar c'hrenerezed eo ar pesked plat, kar d'ar rae, a ya d'ober ar genad Torpedo.
Gouest int da broduiñ tredan evit lazhañ o freizhoù pe evit en em zifenn.
Els peixos torpede (Torpedo spp.) són un gènere de peixos cartilaginosos de l'ordre dels Torpediniformes. Posseeixen òrgans capaços de produir forts descarregues elèctriques que l'animal utilitza per a capturar les seves preses i defensar-se.
Aquest peix pot arribar a aconseguir una grandària de 70 cm. Té el cos apllanat, gairebé circular, amb una cua forta. El seu color és marró, variant la tonalitat segons l'espècimen. Pot tenir un xaspeat més o menys marcat. Posseeixen òrgans elèctrics situats en la part inferior, a ambdós costats del cos que es basen en cèl·lules musculars transformades. Es diu que poden generar corrents de fins a 220 volts i 1 amperi. El torpede usa aquests òrgans per a caçar i per a defensar-se.
Existeixen més de 30 espècies de peixos torpede i es poden trobar en tots els mars temperats i tropicals del món. Dos d'elles viuen en el Mediterrani, la vaca comuna (Torpedo torpedo), de la qual es diferencia per cinc taques blaves circulessis, vorejades de groc, en el dors, i la Torpedo nobiliana, que pot aconseguir els 180 cm i és de color uniforme marró fosc, verd fosc o blau fosc.
En general, tots els peixos torpedes agraden de viure en fons fangós i arenós, podent trobar-se des de la superfície fins a gran profunditat.
És un peix d'activitat essencialment nocturna, romanent enterrat durant el dia en la sorra, de manera que només sobresurtin els ulls i els espiracles.
S'alimenta de crustacis, mol·luscs i petits peixos del fons, als quals captura després de deixar-los fora de combat mitjançant una descarrega elèctrica. Les seves preses són capturades de lluny i engolides senceres.
Són vivípar; després d'un període de gestació de 7 a 10 mesos neixen fins a 32 criatures d'uns 10 cm de llarg.
Alguna vegada hem presenciat com es defensa aquest animal després de ser assetjat. Després d'una insistent persecució el torpede va optar per regirar-se sobre si mateix i, mostrant el ventre al seu perseguidor, efectuar una sèrie de descarregues elèctriques intimidatòries.
En l'època dels romans ja es coneixien les propietats elèctriques dels torpedes i s'empraven per a tractar el reuma (vegeu Història de la fisioteràpia).
Els peixos torpede (Torpedo spp.) són un gènere de peixos cartilaginosos de l'ordre dels Torpediniformes. Posseeixen òrgans capaços de produir forts descarregues elèctriques que l'animal utilitza per a capturar les seves preses i defensar-se.
Torpedo esas plata fisho qua havas ronda korpo e duo di organi kapabla di produktar elektrala discharjo, qua uzesas per aturdar od ocidar raptajo, varianta de nur 8 volti til 220 volti segun la speco.
Электркөөкөрчөктөр (лат. Torpedo) — электрдүү көөкөрчөк балыктардын бир уруусу.
Torpedo is a genus of rays, commonly known as electric rays, torpedo rays, or torpedoes. They are slow-moving bottom-dwellers capable of generating electricity as a defense and feeding mechanism.
The naval weapon known as the torpedo was named after this genus, whose own name is derived from the Latin word torpidus meaning 'numb' or 'paralysed',[2] presumably the sensation one would feel after experiencing the ray's electric shock.
The largest species is the Gulf torpedo, Torpedo sinuspersici, which can grow to a weight of 13 kg (29 lb). Electric rays have patches of modified muscle cells called electroplaques that make up an electric organ. These generate an electric gradient, similar to the normal electric potential across most cell membranes, but amplified greatly by its concentration into a very small area. The electricity can be stored in the tissues, which act as a battery. The battery can be discharged in pulses. A ray can emit a shock into the body of a prey animal to stun it and make it easier to capture and eat, or into the body of a predator.
The torpedo electric organ, being composed of modified muscle cells, has proven highly useful in the neurobiological study of the neuromuscular junction. For example, agrin was first isolated from Torpedo.[3]
Scribonius Largus, a first century physician, advised the use of a live torpedo as a headache remedy. He stated, "Headache even if it is chronic and unbearable is taken away and remedied forever by a live torpedo placed under the spot that is in pain."[4]
Torpedo rays are flat like other rays, disc-shaped, with caudal fins that vary in length. Their mouths and gill slits are located on their undersides. Males have claspers near the base of the tail. Females are ovoviviparous, meaning they form eggs but do not lay them. The young "hatch" within her body and she bears them live.[1]
There are currently 13 recognized species in this genus:[5]
Two fossil species, T. acarinata Adnet, 2006 and T. pessanti Adnet, 2006, are known from the Eocene of southwestern France.[6]
Torpedo is a genus of rays, commonly known as electric rays, torpedo rays, or torpedoes. They are slow-moving bottom-dwellers capable of generating electricity as a defense and feeding mechanism.
The naval weapon known as the torpedo was named after this genus, whose own name is derived from the Latin word torpidus meaning 'numb' or 'paralysed', presumably the sensation one would feel after experiencing the ray's electric shock.
Torpedo es un género de elasmobranquios torpediniformes de la familia Torpedinidae conocidos popularmente como peces o rayas torpedo o también como tembladeras o tembladores. Poseen órganos capaces de producir fuertes descargas eléctricas que el animal utiliza para capturar sus presas y defenderse.
Los peces torpedo pueden llegar a alcanzar una longitud de 70 cm. Tiene el cuerpo aplanado, casi circular, con una cola fuerte. Su color es marrón, variando la tonalidad según la especie, y puede tener un jaspeado más o menos marcado. Poseen órganos eléctricos situados en la parte inferior a ambos lados del cuerpo basados en células musculares transformadas. Se dice que pueden generar descargas de hasta 220 voltios y 1 amperio.[2] El pez torpedo usa estos órganos para cazar y para defenderse.
Existen 22 especies de peces torpedo[1] y se pueden encontrar en todos los mares templados y tropicales del mundo. Dos de ellas viven en el Mediterráneo, la tremielga (Torpedo torpedo), de la que se diferencia por cinco manchas azules circulares, bordeadas de amarillo, en el dorso, y Torpedo nobiliana, que puede alcanzar los 180 cm y es de color uniforme marrón, verde o azul oscuros.
Por lo general les gusta vivir en fondos fangosos o arenosos, pudiendo encontrarse desde la superficie hasta a gran profundidad. Tienen actividad esencialmente nocturna, permaneciendo enterrado durante el día en la arena, de forma que sólo sobresalen los ojos y los espiráculos.
Se alimenta de crustáceos, moluscos y pequeños peces del fondo, a los que captura tras aturdirlos mediante una descarga eléctrica. Sus presas son capturadas de lejos y engullidas enteras.
Son vivíparos; tras un período de gestación de 7 a 10 meses nacen hasta 32 crías de unos 10 cm de largo.
Alguna vez se ha presenciado cómo se defiende este animal tras ser acosado. En estas ocasiones, tras una insistente persecución el pez torpedo optó por revolverse sobre sí mismo y, mostrando el vientre a su perseguidor, efectuar una serie de descargas eléctricas intimidatorias.
En la época de los romanos ya se conocían las propiedades eléctricas de los torpedos y se empleaban para tratar el reuma (véase Historia de la fisioterapia).
Torpedo es un género de elasmobranquios torpediniformes de la familia Torpedinidae conocidos popularmente como peces o rayas torpedo o también como tembladeras o tembladores. Poseen órganos capaces de producir fuertes descargas eléctricas que el animal utiliza para capturar sus presas y defenderse.
Torpedo arraien genero bat da, elektrizitatea sortzeko gai dena. Torpedinidae bere familia osatzen duen genero bakarra da, hau da: monotipikoa da.
Generoak 15 eta 22 espezie artean ditu[1] baina FishBasek honakoak proposatzen ditu:
Eozenon, Landetan bi espezie bizi ziren, gaur egun iraungiturik daudenak: T. acarinata (Adnet, 2006) eta T. pessanti (Adnet, 2006) hain zuzen ere.[2]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Torpedo arraien genero bat da, elektrizitatea sortzeko gai dena. Torpedinidae bere familia osatzen duen genero bakarra da, hau da: monotipikoa da.
Torpedo (les torpilles ou raies électriques) est un genre de poissons de l'ordre des Torpediniformes qui comprend environ 22 espèces. Ce sont des poissons cartilagineux vivant près du sol, et qui ont la capacité de produire de l'électricité comme moyen de défense ou de prédation.
L'espèce la plus grande est Torpedo nobiliana, la torpille noire, qui peut peser jusqu'à 90 kg et délivrer des chocs électriques de 60 à 230 volts et dépassant les 30 ampères. Les raies électriques produisent de la bioélectricité grâce à leur organe électrique. Cet organe constitué de cellules dérivées de myocyte, nommées électroplaques ou électrocyte, est hypertrophié. Elles sont capables de produire un potentiel électrochimique de membrane du même type que celui produit par toute cellule, mais ici amplifié par la grande concentration en canaux ioniques. L'organe électrique agit comme une batterie qui peut décharger des chocs électriques sous forme d'impulsions. Le choc électrique peut être envoyé dans le corps d'une proie pour l'assommer, la capturer et la manger plus facilement ; ou bien dans le corps d'un prédateur pour s'en protéger. L'organe électrique des torpilles est très utilisé pour la recherche en neuroscience pour ses propriétés bio-électriques et aussi pour l'identification de canal ionique.
La torpille est un poisson plat, comme les autres raies, en forme de disque, dont les extrémités caudales sont de taille variée. La bouche et les branchies sont situées à la face inférieure de l'animal. Les mâles ont un cloaque près de la base de la queue. Les femelles sont ovovivipares.
Les armes torpilles ont été nommées en raison de l'animal. La racine latine a aussi donné le mot torpeur, peut-être à cause de la sensation que l'on ressent après avoir reçu une décharge de torpille...
Selon FishBase[1] et World Register of Marine Species (12 février 2014)[2] :
Selon ITIS (12 février 2014)[3] :
Du Bartas lui consacre un long développement dans le Ve Jour de La Semaine (vers 225 sqq.: La Torpille, qui sçait qu'elle porte en son flanc). Avant lui Aristote en avait parlé (Sur l’intelligence des animaux), ainsi qu'Oppien (Halieutiques, 1, vers 104). Jacques Grévin la mentionne dans Deux livres des venins (1568, livre I)[4].
Dans le Ménon, écrit par Platon, Socrate est comparé à un "poisson-torpille". En effet, Socrate embarrasse et impressionne tous ceux qui l'approchent, par sa parole. Ses interlocuteurs sont étourdis. Le terme grec pour étourdir est le même que pour désigner la torpille [5].
Dans 20 000 lieues sous les mers, écrit par Jules Verne, Conseil, le fidèle serviteur de Pierre Arronax, se fait électrocuter par un poisson torpille après en avoir saisi un à deux mains. Il se venge, en le mangeant.[6]
Torpedo (les torpilles ou raies électriques) est un genre de poissons de l'ordre des Torpediniformes qui comprend environ 22 espèces. Ce sont des poissons cartilagineux vivant près du sol, et qui ont la capacité de produire de l'électricité comme moyen de défense ou de prédation.
Torpedo é un xénero de peixes elasmobranquios batoideos, o tipo da familia dos torpedínidos, que son coñecidos vulgarmente como torpedos,[2] estrugas,[3] ortigas,[4] ou raias eléctricas,[5]
Son raias moi coñecidas por seren capaces de producir descargas eléctricas de 8 até 220 voltios, dependendo da especie, que usan para atodar ás súas presas e para defensa.[6]
A especie máis común en Galicia é Torpedo marmorata.[7]
A situación taxonómica do xénero Torpedo é controvertida. Para algúns autores sería o único da familia dos torpedínidos, mentres que a maioría consideran que esta comprende, además de Torpedo, o xénero Tetronarce. (Véxanse os artigos Torpedínidos e Tetronarce).
As principais características das especies do xénero Torpedo son as seguintes:[1]
O xénero foi descrito en 1764 polo médico e naturalista neerlandés Maarten Houttuyn,[8] na súa monumental obra Natuurlyke Historie of uitvoerige Beschrÿving der Dieren, Planten en Mineraalen, volgens het Samenstel van der Heer Linnaeus ("Historia Natuural completa dos animais, plantas e minerais, segundo o sistema do señor Linneo"), publicada en 37 volumes en Amsterdam entre 1761 e 1785.
Porén, algúns autores atribúenlle a súa descrición, en 1806, ao zoólogo francés André Marie Constant Duméril.[9]
O nome do xénero, Torpedo, deriva do verbo latino torpere , 'agarrotarse', 'quedar paralizado', facendo referencia ao efecto que producen estes animais en alguén que os manipula ou os pisa cando están vivos.
O xénero coñeceuse tamén polos sinónimos seguintes:
Algúns autores consideran que este xénero comprende dous subxéneros:[10]
Porén, na actualidade, a maioría dos autores consideran o subxénero Tetronarce como un xénero independente.
En canto ás especies, segundo o WoRMS,[10] e a FishBase,[1] o xénero comprende as seguintes especies:
Torpedo é un xénero de peixes elasmobranquios batoideos, o tipo da familia dos torpedínidos, que son coñecidos vulgarmente como torpedos, estrugas, ortigas, ou raias eléctricas,
Son raias moi coñecidas por seren capaces de producir descargas eléctricas de 8 até 220 voltios, dependendo da especie, que usan para atodar ás súas presas e para defensa.
A especie máis común en Galicia é Torpedo marmorata.
A situación taxonómica do xénero Torpedo é controvertida. Para algúns autores sería o único da familia dos torpedínidos, mentres que a maioría consideran que esta comprende, además de Torpedo, o xénero Tetronarce. (Véxanse os artigos Torpedínidos e Tetronarce).
Torpedo Houttuyn, 1764 è un genere di torpedini della famiglia Torpedinidae.
Comprende le seguenti specie:[1]
Torpedo Houttuyn, 1764 è un genere di torpedini della famiglia Torpedinidae.
Het geslacht Torpedo (echte sidderroggen) is een groep van Batoidea (Roggen) met grote borstvinnen. Van sidderroggen is bekend dat ze elektrische ontladingen (stroomschokken) kunnen afgeven met een spanning van 8 tot wel 220 Volt. Deze stroomschokken gebruikt het dier zowel ter verdediging als bij de jacht, waarbij de prooi wordt verdoofd en daarna verslonden. Het Latijnse woord torpedo betekent ook verdoving of verlamming.
Het geslacht bestaat uit 22 soorten.[1]
Het geslacht Torpedo (echte sidderroggen) is een groep van Batoidea (Roggen) met grote borstvinnen. Van sidderroggen is bekend dat ze elektrische ontladingen (stroomschokken) kunnen afgeven met een spanning van 8 tot wel 220 Volt. Deze stroomschokken gebruikt het dier zowel ter verdediging als bij de jacht, waarbij de prooi wordt verdoofd en daarna verslonden. Het Latijnse woord torpedo betekent ook verdoving of verlamming.
Het geslacht bestaat uit 22 soorten.
Multimedia w Wikimedia Commons Torpedo – rodzaj morskich ryb chrzęstnoszkieletowych z rodziny drętwowatych (Torpedinidae).
Ocean Indyjski, Ocean Atlantycki i Ocean Spokojny.
Gatunki zaliczane do tego rodzaju[2]:
Torpedo – rodzaj morskich ryb chrzęstnoszkieletowych z rodziny drętwowatych (Torpedinidae).
Torpedo é o único gênero da família Torpedinidae.[1]
Torpedo é o único gênero da família Torpedinidae.
Torpedo là một chi cá đuối điện và là chi đơn thuộc họ Torpedinidae. Chúng di chuyển chậm ở mặt đáy và có khả năng phóng điện để bảo vệ bản thân hoặc tấn công con mồi.
Có 22 loài được công nhận trong chi này:[1]
Loài hóa thạch, Torpedo acarinata Adnet, 2006 và Torpedo pessanti Adnet, 2006, được biết đến từ Eocene ở tây nam Pháp.[2]
Torpedo là một chi cá đuối điện và là chi đơn thuộc họ Torpedinidae. Chúng di chuyển chậm ở mặt đáy và có khả năng phóng điện để bảo vệ bản thân hoặc tấn công con mồi.
Torpedo Bonaparte, 1838
Синонимы
Гнюсы, или электрические скаты[1][2] (лат. Torpedo) — род скатов подсемейства лат. Torpedininae семейства гнюсовых отряда электрических скатов.
Это хрящевые рыбы, ведущие донный образ жизни, с крупными, уплощёнными грудными и брюшными плавниками, образующими диск, двумя спинными плавниками и хвостовым плавником. Длина хвоста зависит от вида. Для защиты они могут генерировать электрический ток[3]. В настоящее время к роду относят 22 живущих ныне вида. Эти скаты обитают В Атлантическом, Индийском и Тихом океанах. Максимальная зарегистрированная длина — 180 см. Окраска различных оттенков коричневого цвета. Рацион состоит в основном на донных костистых рыб. Эти скаты размножаются яйцеживорождением, эмбрионы питаются желтком и гистотрофом. Эти скаты не представляют интереса для коммерческого рыболовства.[4]. Название рода и семейства происходит от слова лат. torpere — «оцепенение», «неподвижность»[5]. Историческим словом лат. torpedo называли всех электрических рыб[6]. Гнюсов используют в нейробиологии, поскольку их электрические органы состоят из модифицированных мускульных клеток, позволяющих проводить исследования нейромускульного соединения[7].
Самый крупный вид гнюсов, чёрный электрический скат, чей вес может достигать 90 кг, способен генерировать электрический ток напряжением 220 вольт. Грудные плавники гнюсов формируют расширенный диск, длина которого приблизительно равна ширине. По обе стороны головы сквозь кожу проглядывают электрические парные органы в форме почек. Крошечные глаза выдаются над поверхностью тела на короткой ножке. Передний край тела имеет образует почти прямую линию. Сразу позади глаз расположены крупные брызгальца, у некоторых особей их края покрыты пальцевидными выступами. Ноздри расположены прямо перед ртом и соединены с ним парой широких борозд. Между ноздрями имеется короткий кожаный лоскут, перекрывающий рот. Вместительный рот образует очень длинную и широкую арку. Тонкие челюсти способны сильно растягиваться, но не могут выдаваться вперёд. У взрослых скатов имеется свыше 60 рядов мелких зубов на обеих челюстях. Каждый зуб оснащён тройным остриём. Ни нижней стороне диска расположены пять пар жаберных щелей[8].
Брюшные плавники довольно широкие и сращены передним краем с грудными плавниками, образуя округлый второй диск. Два спинных плавника имеют форму закруглённых лопастей и расположены очень близко к хвостовому плавнику, который очень схож с ними по размеру и форме. Хвост очень короткий. Кожа лишена чешуи и местами сморщена.
Окраска дорсальной поверхности колеблется от тёмного или красно-коричневого до сероватого, розоватого и жёлтоватого, узор отсутствует либо имеются неравномерно разбросанные тёмные и светлые отметины неправильной формы. Вентральная поверхность бледная[8].
Гнюсы, или электрические скаты (лат. Torpedo) — род скатов подсемейства лат. Torpedininae семейства гнюсовых отряда электрических скатов.
Это хрящевые рыбы, ведущие донный образ жизни, с крупными, уплощёнными грудными и брюшными плавниками, образующими диск, двумя спинными плавниками и хвостовым плавником. Длина хвоста зависит от вида. Для защиты они могут генерировать электрический ток. В настоящее время к роду относят 22 живущих ныне вида. Эти скаты обитают В Атлантическом, Индийском и Тихом океанах. Максимальная зарегистрированная длина — 180 см. Окраска различных оттенков коричневого цвета. Рацион состоит в основном на донных костистых рыб. Эти скаты размножаются яйцеживорождением, эмбрионы питаются желтком и гистотрофом. Эти скаты не представляют интереса для коммерческого рыболовства.. Название рода и семейства происходит от слова лат. torpere — «оцепенение», «неподвижность». Историческим словом лат. torpedo называли всех электрических рыб. Гнюсов используют в нейробиологии, поскольку их электрические органы состоят из модифицированных мускульных клеток, позволяющих проводить исследования нейромускульного соединения.
.jpg)
.gif)
