Helioporacea és un ordre de la subclasse Octocorallia que forma esquelets calcaris cristal·lins lobulats massius en corals colonials. Aquests corals van aparèixer per primera vegada en el període Cretaci.[1] Es compon de dues famílies, Helioporidae Moseley,[2] 1876 i Lithotelestidae Bayer & Muzik, 1977.[3]
El corall blau, l'única espècie existent a la família Helioporidae, és més comú en aigües poc profundes del esculls del Pacífic tropical[4] i de l'Indo-Pacífic.[5] No té espícules, i és l'únic octocoral conegut que produeix un esquelet massiu format per aragonita fibrocristalina fosa en lamel·les, similar a la dels escleractinis. Formen grans colònies que poden superar el metre de diàmetre. Es componen de branques verticals.
La superfície del corall blau i altres espècies similars sembla suau i el color, mentre viuen, és d'un distintiu gris bru amb punts blancs. No obstant això, tot l'esquelet té un color blau inusual i, per tant, l'espècie s'explota comunament per a usos decoratius.[6] El color blau de l'esquelet (que està cobert amb una capa de pòlips marrons) és causat per les sals de ferro. El corall blau pot viure en aquaris,[7] i les fibres cristal·lines calcàries en els esquelets poden usar-se per a joieria. Els pòlips individuals tenen vuit tentacles plomosos i, a la cavitat gastrovascular, vuit septes, o particions. Els cilis (petites projeccions de pel) en sis septes porten aigua a la cavitat. Els cilis en els altres dos septes expulsen l'aigua. L'esquelet consisteix en espícules que formen una copa protectora al voltant de cada pòlip.[8]
En els períodes d'aigües temperades de l'oceà Tetis, la família Helioporidae era de les més dominants; només va sobreviure a les glaciacions l'espècie actual Heliopora coerulea.[7]
Helioporacea és un ordre de la subclasse Octocorallia que forma esquelets calcaris cristal·lins lobulats massius en corals colonials. Aquests corals van aparèixer per primera vegada en el període Cretaci. Es compon de dues famílies, Helioporidae Moseley, 1876 i Lithotelestidae Bayer & Muzik, 1977.
El corall blau, l'única espècie existent a la família Helioporidae, és més comú en aigües poc profundes del esculls del Pacífic tropical i de l'Indo-Pacífic. No té espícules, i és l'únic octocoral conegut que produeix un esquelet massiu format per aragonita fibrocristalina fosa en lamel·les, similar a la dels escleractinis. Formen grans colònies que poden superar el metre de diàmetre. Es componen de branques verticals.
La superfície del corall blau i altres espècies similars sembla suau i el color, mentre viuen, és d'un distintiu gris bru amb punts blancs. No obstant això, tot l'esquelet té un color blau inusual i, per tant, l'espècie s'explota comunament per a usos decoratius. El color blau de l'esquelet (que està cobert amb una capa de pòlips marrons) és causat per les sals de ferro. El corall blau pot viure en aquaris, i les fibres cristal·lines calcàries en els esquelets poden usar-se per a joieria. Els pòlips individuals tenen vuit tentacles plomosos i, a la cavitat gastrovascular, vuit septes, o particions. Els cilis (petites projeccions de pel) en sis septes porten aigua a la cavitat. Els cilis en els altres dos septes expulsen l'aigua. L'esquelet consisteix en espícules que formen una copa protectora al voltant de cada pòlip.
En els períodes d'aigües temperades de l'oceà Tetis, la família Helioporidae era de les més dominants; només va sobreviure a les glaciacions l'espècie actual Heliopora coerulea.
Die Helioporacea sind eine Ordnung der Blumentiere (Anthozoa) aus der Unterklasse der Octocorallia, die heute nur mit fünf Arten in den heutigen Meeren vertreten ist.
Im Unterschied zu allen anderen Oktokorallen produzieren die Helioporacea wie die nicht nah verwandten Steinkorallen ein massives Aragonit-Skelett. Ansonsten teilen sie die in der Unterklasse Octocorallia übliche Polypenanatomie und die obligatorischen acht gefiederten Tentakel.
Die Ordnung beinhaltet nur zwei Familien mit drei Gattung und acht Arten.
Die systematische Stellung der Helioporacea zu den anderen Oktokorallen ist umstritten. Wegen ihrer Einzigartigkeit wird die Gruppe im Rang einer Ordnung geführt. In einer kladistischen Analyse der Oktokorallen wurde Heliopora coerulea als Schwesterart einer Klade aus den Seefedern (Pennatulacea) und der Gorgonienfamilie Ellisellidae ermittelt. Die von diesen drei Taxa gebildete Klade ist die Schwestergruppe der Calcaxonia, eine Unterordnung gorgonienähnlicher Korallen.[3]
Die Helioporacea sind eine Ordnung der Blumentiere (Anthozoa) aus der Unterklasse der Octocorallia, die heute nur mit fünf Arten in den heutigen Meeren vertreten ist.
Helioporacea is an order of the subclass Octocorallia that forms massive lobed crystalline calcareous skeletons in colonial corals. These corals first appeared in the Cretaceous period.[3] It consists of two families, Helioporidae Moseley, 1876[4] and Lithotelestidae Bayer & Muzik, 1977.[5]
The blue coral (Heliopora coerulea), the only extant species in the family Helioporidae, is most common in shallow water of the tropical Pacific[6] and Indo-Pacific reefs.[7] It has no spicules, and is the only octocoral known to produce a massive skeleton formed of fibrocrystalline aragonite fused into lamellae, similar to that of the Scleractinia (stony corals). They form large colonies that can exceed a meter in diameter. They are composed of vertical branches, or folia.
The surface of blue coral and similar species appears smooth and the color in life is a distinctive grey-brown with white tips. The entire skeleton, however, has an unusual blue color and therefore the species is commonly exploited for decorative uses.[8] The blue color of the skeleton (which is covered with a layer of brown polyps) is caused by iron salts. Blue coral can be used in tropical aquaria, and the crystalline calcareous fibres in the skeletons can be used for jewelry.
Individual polyps have eight feathery tentacles and, in the gastrovascular cavity, eight septa, or partitions. Cilia (tiny hairlike projections) on six septa draw water into the cavity. Cilia on the other two septa expel water. The skeleton consists of spicules that form a protective cup around each polyp.[9]
Helioporacea is an order of the subclass Octocorallia that forms massive lobed crystalline calcareous skeletons in colonial corals. These corals first appeared in the Cretaceous period. It consists of two families, Helioporidae Moseley, 1876 and Lithotelestidae Bayer & Muzik, 1977.
The blue coral (Heliopora coerulea), the only extant species in the family Helioporidae, is most common in shallow water of the tropical Pacific and Indo-Pacific reefs. It has no spicules, and is the only octocoral known to produce a massive skeleton formed of fibrocrystalline aragonite fused into lamellae, similar to that of the Scleractinia (stony corals). They form large colonies that can exceed a meter in diameter. They are composed of vertical branches, or folia.
The surface of blue coral and similar species appears smooth and the color in life is a distinctive grey-brown with white tips. The entire skeleton, however, has an unusual blue color and therefore the species is commonly exploited for decorative uses. The blue color of the skeleton (which is covered with a layer of brown polyps) is caused by iron salts. Blue coral can be used in tropical aquaria, and the crystalline calcareous fibres in the skeletons can be used for jewelry.
Individual polyps have eight feathery tentacles and, in the gastrovascular cavity, eight septa, or partitions. Cilia (tiny hairlike projections) on six septa draw water into the cavity. Cilia on the other two septa expel water. The skeleton consists of spicules that form a protective cup around each polyp.
Los helioporáceos (Helioporacea) son un orden de antozoos de la subclase Octocorallia. Su identificación no ofrece dudas, ya que son corales pétreos, con pólipos de ocho tentáculos. Y el resto de corales duros, a excepción del "coral de fuego" Millepora, pertenecen a la subclase Hexacorallia, o corales con seis, o múltiplos de seis, tentáculos.
Son corales hermatípicos, por lo que contribuyen a la construcción de los arrecifes. Siendo los únicos octocorales, junto al género Tubipora, que construyen un esqueleto calcificado de aragonita, parecido a los del orden Scleractinia.[2]
El único integrante de este orden conocido popularmente es Heliopora coerulea, que se denomina comúnmente coral azul, debido al color azul de sus pólipos y del esqueleto colonial, o corallum.
En los periodos de aguas templadas del océano Tetis, la familia Helioporidae era de las más dominantes, sobreviviendo tan sólo a las glaciaciones la única especie actual Heliopora coerulea.[3]
Según el Registro Mundial de Especies Marinas, actualmente este orden comprende las siguientes familias monogenéricas:
Los helioporáceos (Helioporacea) son un orden de antozoos de la subclase Octocorallia. Su identificación no ofrece dudas, ya que son corales pétreos, con pólipos de ocho tentáculos. Y el resto de corales duros, a excepción del "coral de fuego" Millepora, pertenecen a la subclase Hexacorallia, o corales con seis, o múltiplos de seis, tentáculos.
Son corales hermatípicos, por lo que contribuyen a la construcción de los arrecifes. Siendo los únicos octocorales, junto al género Tubipora, que construyen un esqueleto calcificado de aragonita, parecido a los del orden Scleractinia.
El único integrante de este orden conocido popularmente es Heliopora coerulea, que se denomina comúnmente coral azul, debido al color azul de sus pólipos y del esqueleto colonial, o corallum.
En los periodos de aguas templadas del océano Tetis, la familia Helioporidae era de las más dominantes, sobreviviendo tan sólo a las glaciaciones la única especie actual Heliopora coerulea.
Sinikorallit[3] (Helioporacea) on polttiaiseläinten (Cnidaria) pääjaksoon kuuluva lahko, johon kuuluu kaksi heimoa, joissa on vain kaksi nykyisin elävää lajia. Tunnetuin laji, sinikoralli (Heliopora coerulea), muodostaa sinisävyisiä riuttoja.[4] Se on eläessään ruskea symbioottisten zooxanthellae-levien takia, mutta muodostaa häkellyttävän sinistä kalkkirunkoa.[5]
Sinikorallit (Helioporacea) on polttiaiseläinten (Cnidaria) pääjaksoon kuuluva lahko, johon kuuluu kaksi heimoa, joissa on vain kaksi nykyisin elävää lajia. Tunnetuin laji, sinikoralli (Heliopora coerulea), muodostaa sinisävyisiä riuttoja. Se on eläessään ruskea symbioottisten zooxanthellae-levien takia, mutta muodostaa häkellyttävän sinistä kalkkirunkoa.
Les Helioporacea sont un ordre de coraux octocoralliaires, communément appelés « coraux bleus ».
Selon World Register of Marine Species (25 juillet 2014)[2] :
Les Helioporacea sont un ordre de coraux octocoralliaires, communément appelés « coraux bleus ».
Gli Elioporacei (Helioporacea Bock, 1938) sono un ordine di coralli coloniali della sottoclasse degli Octocoralli[1].
L'ordine comprende due famiglie di coralli ermatipici che raggruppano sei specie che sono le uniche, tra tutti gli ottocoralli, in grado di produrre robuste strutture scheletriche di aragonite cristallina, simili a quelle degli esacoralli dell'ordine Scleractinia. [2]
L'ordine comprende 6 specie viventi, appartenenti alle seguenti famiglie e generi:[1]
Gli Elioporacei (Helioporacea Bock, 1938) sono un ordine di coralli coloniali della sottoclasse degli Octocoralli.
Helioporacea is een orde van harde koralen uit de klasse Anthozoa (bloemdieren). Een verouderde benaming van deze orde is Coenothecalia.
Het is het blauwe koraal uit de Indische en Stille oceaan. Het heeft een massief skelet dat doorboord is met cilindrische kanalen. De blauwe kleur van het skelet (die overigens bedekt is met een laag bruine poliepen) is het gevolg van ijzerzouten.
Helioporacea is een orde van harde koralen uit de klasse Anthozoa (bloemdieren). Een verouderde benaming van deze orde is Coenothecalia.
Helioporacea ou Helioporida é uma ordem de corais da subclasse Alcyonaria, classe Anthozoa.
Blåkoraller (Helioporacea) är en ordning i klassen koralldjur som förekommer med endast fyra nu levande arter i världens hav. Ordningen fick sitt namn av arter blå korall (Heliopora coerulea) som lever i varma regioner av Stilla havet och Indiska oceanen.
Blåkoraller bildar liksom stenkoraller ett yttre skelett som huvudsakligen består av aragonit men dessa två ordningar är inte närmare släkt med varandra än med andra ordningar i underklassen åttastråliga koralldjur (Octocorallia). Blåkoraller består liksom andra koralldjur i samma underklass av polyper med åttastråliga tentakler.
Ordningen utgörs av två familjer med var sitt släkte och fyra arter:
Utdöda arter hittades bland annat i olika delar av Europa samt Armenien.[1][2]
Wikimedia Commons har media som rör Blåkoraller.
Blåkoraller (Helioporacea) är en ordning i klassen koralldjur som förekommer med endast fyra nu levande arter i världens hav. Ordningen fick sitt namn av arter blå korall (Heliopora coerulea) som lever i varma regioner av Stilla havet och Indiska oceanen.
Helioporacea Bock (швед.)русск., 1938[1][2]
Синонимы
Helioporacea (лат.) — отряд коралловых полипов из подкласса восьмилучевых (Octocorallia). Насчитывают четыре современных вида, которые объединяют в два рода — Epiphaxum (3 вида) и Heliopora (1 вид — голубой коралл)[2][5].
Традиционно к отряду относили лишь голубые кораллы (Heliopora coerulea), широко распространённые на коралловых рифах мелководья Индо-Тихоокеанского региона[5][4]. Лишь сравнительно недавно была высказана гипотеза о близком родстве голубых кораллов с обнаруженными в конце XX века представителями более глубоководного рода Epiphaxum, которые также образуют арагонитовый известковый скелет[2][5]. Оба рода в настоящее время рассматривают в составе монотипических семейств: Helioporidae и Lithotelestidae[5].
Helioporacea (лат.) — отряд коралловых полипов из подкласса восьмилучевых (Octocorallia). Насчитывают четыре современных вида, которые объединяют в два рода — Epiphaxum (3 вида) и Heliopora (1 вид — голубой коралл).
