Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu o de la SEO.
'''Sylvia minula[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Sylviidae que vive n'Asia.
Mide ente 12 cm de llargu y pesa ente 8 y 13 g. El plumaxe de la so cabeza ye gris y el del restu de les sos partes cimeros ye marrón buxu claru, el so gargüelu ye blanca y les demás partes inferiores son ablancazáu abuxaes.[3] Estrémase de la papuda de Hume y la papuda zarcerilla porque ye más pequeña, tien el picu más curtiu, escarez de les mexelles escures que tienen les otres dos papudes y les sos partes cimeros son más clares, siguiendo la regla de Gloger.
Enantes considerábase is conespecífica cola papuda zarcerilla, pero anguaño considérense especies separaes que formen parte de la mesma superespecie. La papuda chica y la papuda de Hume son les especies que formen el llinaxe asiáticu de la superespecie y diverxéronse p'afaese a les rexones baxes seques y los montes húmedos respeutivamente.[3][4][5] [6][7]
Suelen reconocer trés subespecies,[8] anque dellos autores consideren a la tercera una especie estreme:[3]
Les subespecies halimodendri y telengitica atribuyíes atribuyíes a la papuda zarcerilla podríen pertenecer a la papuda chica, o alternativamente podríen ser híbridos de S. m. jaxartica y S. m. margelanica con papudes zarcerillas respeutivamente.[9]
La papuda chica habita en rexones grebes de baxa altitú dende l'este d'Irán y Turkmenistan hasta Xinjiang nel norte de China central, onde cría ente les carbes espinoses. La so área reproductiva nun asolapa col de la papuda zarcerilla, que s'atopa más al norte, pero sí coincide xeográficamente col de la papuda de Hume pero a distintes altitúes. La papuda chica migra al sur pa pasar l'iviernu dende la península arábiga hasta'l nordés de la India, onde coincide coles papudes zarcerillas y de Hume que tamién pasen l'iviernu en munches d'eses rexones.[3]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu o de la SEO. '''Sylvia minula ye una especie d'ave paseriforme de la familia Sylviidae que vive n'Asia.
Sylvia minula[1] a zo ur spesad golvaneged eus ar c'herentiad Sylviidae.
Ar spesad a gaver an daou isspesad[2] anezhañ :
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Sylvia minula a zo ur spesad golvaneged eus ar c'herentiad Sylviidae.
Sylvia minula és un ocell de la família dels sílvids (Sylviidae) que habita deserts i altres zones àrides, sovint a prop d'oasis, d'Àsia Meridional i Central, des del nord-est d'Iran, Uzbekistan i Turkmenistan, cap a l'est fins a l'oest i nord de la Xina. En hivern es desplacen cap al sud, arribant fins a la Península Aràbiga.
Sylvia minula és un ocell de la família dels sílvids (Sylviidae) que habita deserts i altres zones àrides, sovint a prop d'oasis, d'Àsia Meridional i Central, des del nord-est d'Iran, Uzbekistan i Turkmenistan, cap a l'est fins a l'oest i nord de la Xina. En hivern es desplacen cap al sud, arribant fins a la Península Aràbiga.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Llwydfron fach yr anialwch (sy'n enw benywaidd; enw lluosog: llwydfronnau fach yr anialwch) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Sylvia minula; yr enw Saesneg arno yw Desert lesser whitethroat. Mae'n perthyn i deulu'r Teloriaid (yr Hen Fyd) (Lladin: Sylviidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn S. minula, sef enw'r rhywogaeth.[2]
Mae'r llwydfron fach yr anialwch yn perthyn i deulu'r Teloriaid (yr Hen Fyd) (Lladin: Sylviidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Aderyn gwair rhesog Megalurus palustris Fulvetta cinereiceps Fulvetta cinereiceps
_Fulvetta_-_Sela_Pass_-_Arunachal_Pradesh_-_India.jpg)
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Llwydfron fach yr anialwch (sy'n enw benywaidd; enw lluosog: llwydfronnau fach yr anialwch) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Sylvia minula; yr enw Saesneg arno yw Desert lesser whitethroat. Mae'n perthyn i deulu'r Teloriaid (yr Hen Fyd) (Lladin: Sylviidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn S. minula, sef enw'r rhywogaeth.
La Oazosilvio, Sylvia minula, estas palearkta specio de birdo de la familio de Silviedoj kaj de ties plej tipa genro nome Sylvia aŭ silvioj, kiuj estas grizecaj aŭ grizecbrunaj insektovoruloj.
Ĝi ĝis lastatempe estis konsiderata samspecifa kun la Babilema silvio; kaj nuntempe tiuj estas konsiderataj kiel membroj de superspecio kiu inkludus ankaŭ la Alteosilvion, kun kiu ĝi formus azian stirpon ene de la subspecio. (Helbig 2001, Jønsson & Fjeldså 2006)
Tiu estas reprezentato de tiu superspecio en aridaj teritorioj, kie loĝas el sekaj malaltaj teroj de Xinjiang orienten al Turkmenio kaj eble en Irano. Laŭ la Regulo de Gloger, ĝi estas pli pala kaj pli sablokolora kaj ne havas la tre markatan malhelan vizaĝon de la Babilema silvio, kvankam la blanka gorĝo estas ankoraŭ distinga, dum la resto de subaj partoj estas el blankecaj al helgrizaj kaj en suba ventro estas iom da bruneca nuanco. Ĝi estas ankaŭ pli malgranda (vidu artikolon pri Regulo de Bergmann) kaj havas rimarkinde pli malgrandan bekon, adaptatan al diferenca manĝodisponeblo en sia habitato. La iriso estas flaveca.
Oni agnoskas kutime tri subspeciojn de tiu specio:
La du lastaj povus konstitui separatan specion, Margelana silvio.
Krome la supozataj subspecioj de la Babilema silvio nome halimodendri kaj telengitica povus fakte aparteni al la Oazosilvio, aŭ alternative povus reprezenti hibridon kiu intermezus inter, respektive, S. m. jaxartica kaj S. m. margelanica kaj la Babilema silvio (Snow et al. 1998).
La Oazosilvio, Sylvia minula, estas palearkta specio de birdo de la familio de Silviedoj kaj de ties plej tipa genro nome Sylvia aŭ silvioj, kiuj estas grizecaj aŭ grizecbrunaj insektovoruloj.
Ĝi ĝis lastatempe estis konsiderata samspecifa kun la Babilema silvio; kaj nuntempe tiuj estas konsiderataj kiel membroj de superspecio kiu inkludus ankaŭ la Alteosilvion, kun kiu ĝi formus azian stirpon ene de la subspecio. (Helbig 2001, Jønsson & Fjeldså 2006)
Tiu estas reprezentato de tiu superspecio en aridaj teritorioj, kie loĝas el sekaj malaltaj teroj de Xinjiang orienten al Turkmenio kaj eble en Irano. Laŭ la Regulo de Gloger, ĝi estas pli pala kaj pli sablokolora kaj ne havas la tre markatan malhelan vizaĝon de la Babilema silvio, kvankam la blanka gorĝo estas ankoraŭ distinga, dum la resto de subaj partoj estas el blankecaj al helgrizaj kaj en suba ventro estas iom da bruneca nuanco. Ĝi estas ankaŭ pli malgranda (vidu artikolon pri Regulo de Bergmann) kaj havas rimarkinde pli malgrandan bekon, adaptatan al diferenca manĝodisponeblo en sia habitato. La iriso estas flaveca.
Oni agnoskas kutime tri subspeciojn de tiu specio:
Sylvia minula munila - inkludas chuancheica Sylvia minula margelanica Sylvia minula jaxarticaLa du lastaj povus konstitui separatan specion, Margelana silvio.
Krome la supozataj subspecioj de la Babilema silvio nome halimodendri kaj telengitica povus fakte aparteni al la Oazosilvio, aŭ alternative povus reprezenti hibridon kiu intermezus inter, respektive, S. m. jaxartica kaj S. m. margelanica kaj la Babilema silvio (Snow et al. 1998).
De woestijnbraamsluiper (Sylvia minula) is een zangvogel uit de familie van zangers (Sylviidae).
Deze soort telt 3 ondersoorten:
Ökenärtsångare[1] (Sylvia minula) är en fågel i familjen sylvior inom ordningen tättingar med omdiskuterad artstatus.[2]
Ökenärtsångaren är mycket lik både ärtsångaren och bergärtsångaren, men skiljer sig genom sin mindre storlek (12 centimeter lång, 8-13 gram i vikt), mindre näbb, enhetligt blekare grå huvud som saknar bergärtsångarens och ärtsångarens tydligt mörkare kind samt en ljusare gråbrun rygg. Strupen är vit och resten av undersidan blekt gråvit.[3]
Ökenärtsångaren tillhör det mycket komplicerade ärtsångarkomplexet kring vilket taxonomin är synnerligen omstridd. Vissa, som Birdlife International och Birdlife Sverige, behandlar komplexet som en enda art, ärtsångare (S. curruca), och behandlar därmed ökenärtsångaren som underart till denna. Andra urskiljer tre eller till och med fyra arter i komplexet. Det råder inte konsensus ens om vilka populationer som ska föras till vilket taxon.
Internationella auktoriteten IOC, som följs här, delar in ökenärtsångaren i två underarter med följande utbredning:
Tongivande Clements et al, å andra sidan, urskiljer margelanica som den egna arten "margilanärtsångare" samt begränsar minula till populationen i västra Kina – den resterande förs istället till halimodendri, en underart till ärtsångaren.
Vintertid flyttar arten söderut till Arabiska halvön, södra Pakistan och nordvästra Indien, där den beblandar sig med både ärtsångaren och mer lokalt med bergärtsångaren.[3]
DNA-studier visar att typarten för släktet Sylvia, trädgårdssångare (S. borin) samt även svarthätta S. atricapilla) står närmare några afrikanska arter i andra släkten än med övriga Sylvia-arter.[4] Det medför att antingen expanderas Sylvia eller så förs ökenärtsångare med släktingar till ett annat släkte, Curruca.[5] Ärtsångarkomplexet står nära arterna mästersångare, herdesångare, arabsångare, jemensångare samt den uteslutande afrikanska arten sorgsångare.
Ökenärtsångaren förekommer som namnet avslöjar i mycket torra områden, på ökenplatåer och lägre bergstrakter. Där den överlappar med bergärtsångaren skiljer de sig åt höjdledsmässigt. På häckplats ses den bland sparsamt utbredda törnbusksnår och i stånd med saxaul, men även i tätare växtlighet utmed vattendrag och i fruktträdgårdar i odlingslandskap. Under vintern i Punjab påträffas den i liknande miljöer som övervintrande ökensångare.[6]
I ökenmiljöer ses ökenärtsångaren födosöka på marken efter leddjur, men besöker även blommor på Acacia arabica där den dels intar nektar, dels insekter som lockas till blommorna. I mars i Punjab, strax innan den återvänder till häckningsområdena, söker den på liknande sätt istället upp Dahlbergia sissoo så att dess panna blir gulfärgad av pollen.[6]
Boet placeras väl dolt i en buske eller lågt träd, upp till en meter ovan mark. Äggen liknar ärtsångarens till utseendet men är mindre.[6]
Internationella naturvårdsunionen IUCN erkänner inte bergärtsångare som art, varför den inte längre placeras i någon hotkategori.
Wikimedia Commons har media som rör ökenärtsångare.
Wikispecies har information om Sylvia minula.
Ökenärtsångare (Sylvia minula) är en fågel i familjen sylvior inom ordningen tättingar med omdiskuterad artstatus.
Sylvia minula là một loài chim trong họ Sylviidae.[1]
Sylvia minula Hume, 1873
Подвиды
Пустынная славка-завирушка[1] (лат. Sylvia minula) — вид птиц из семейства славковых. Обитают на пахотных землях, жарких и умеренных пустынях и умеренных полях; на высоте до 2800 метров над уровнем моря[2][3]. Длина тела птиц около 12 см[4], вес — 8—13 грамм[5]. Песня: щебетание «че-че-че-че-че»[4].
Известно два вида[6]:
Это заготовка статьи по орнитологии. Вы можете помочь проекту, дополнив её. Пустынная славка-завирушка (лат. Sylvia minula) — вид птиц из семейства славковых. Обитают на пахотных землях, жарких и умеренных пустынях и умеренных полях; на высоте до 2800 метров над уровнем моря. Длина тела птиц около 12 см, вес — 8—13 грамм. Песня: щебетание «че-че-че-че-че».
Известно два вида:
Sylvia minula margelanica — гнездятся на севере Китая: от юго-запада пустыни Гоби южнее до Лоб-Нора и Цайдам-Пенди, восточнее до Нинься (реки Хуанхэ); зимуют в южной Азии; Sylvia minula minula — гнездятся на юго-востоке Каспийского региона (юго-воско Казахстана, Туркменистан) восточнее до Синьцзяна (на западе Китая), возможно, также и на востоке Ирана и западе Афганистана; зимуют от Аравии восточнее до северо-запада Индии.沙白喉林莺（学名：Sylvia minula）为鶲科莺属的鸟类。该物种的模式产地在巴基斯坦。[2]
.jpg){kind=small}
这是一篇與雀形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
