Duker (lat. Cephalophus) - boşbuynuzlular fəsiləsinə aid heyvan cinsi.
Duker (lat. Cephalophus) - boşbuynuzlular fəsiləsinə aid heyvan cinsi.
Cephalophus és un gènere de mamífers artiodàctils, coneguts també com a duiquers. El gènere conté totes les espècies de duiquer llevat de tres, que són classificades als gèneres Philantomba i Sylvicapra. El gènere inclou disset espècies que viuen a l'Àfrica subsahariana:
Cephalophus is a mammal genus which contains at least fifteen species of duiker, a type of small antelope.[1]
Following Groves (2005), the species within Cephalophus include:[1]
Cephalophus is a mammal genus which contains at least fifteen species of duiker, a type of small antelope.
Cephalophus es un género de mamíferos artiodáctilos de la familia Bovidae[1] que incluye a una serie de pequeños antílopes africanos conocidos como duikeres o cefalofos.[2] El nombre duiker, significa buceador —en afrikáans— debido a la costumbre de este tímido animal en zambullirse en la maleza, al estar asustado.
Cephalophus es un género de mamíferos artiodáctilos de la familia Bovidae que incluye a una serie de pequeños antílopes africanos conocidos como duikeres o cefalofos. El nombre duiker, significa buceador —en afrikáans— debido a la costumbre de este tímido animal en zambullirse en la maleza, al estar asustado.
Cephalophus Afrikako antilope txikien generoa da.
Generoak hamabost espezie ditu bere barnean:
Cephalophus est un genre de céphalophes, des petites antilopes africaines vivant principalement en forêt qui sont également appelés duikers. Regroupant initialement tous ces animaux, il a récemment été restreint avec la création des genres Philantomba et Sylvicapra.
Liste des espèces actuels selon l'ITIS[1], d'après MSW[2] :
Cephalophus est un genre de céphalophes, des petites antilopes africaines vivant principalement en forêt qui sont également appelés duikers. Regroupant initialement tous ces animaux, il a récemment été restreint avec la création des genres Philantomba et Sylvicapra.
Cephalophus é un xénero de mamíferos artiodáctilos da familia dos bóvidos, subfamilia dos cefalofinos.[1][2]
O xénero inclúe dezasete especies de pequenos antílopes africanos coñecidos como duiqueros ou cefalofos.[3]
O nome duiquero significa, en afrikaans, 'mergullador', debido ao costume destes tímidos animais a mergullarse na maleza cando están asustados.
Os duiqueros son pequenos antílopes, algúns moi pequenos, co corpo como anicado, co lombo moi arqueado. As patas son curtas e finas, as dianteiras, na maioría das especies, lixeiramentre máis curtas que as traseiras. A cabeza aparece como abaixada cara ao chan. Presentan unha crista frontal, ben desenvolvida, de pelos longos, entre os cornos, ás veces ocultándoos. Aos lados da cabeza hai unha liña de poros (onde se abren cadansúa glándula), formando unha longa serie nunha zona espida. Ambos os sexos teñen cornos. Os cornos, presentes en ambos os sexos, son rectos, de sección triangular, moi curtos (sempre máis curtos que a cabeza, a miúdo moito máis curtos) dirixidos cara a atrás, continuando a liña do perfil nasal. A pelaxe e lisa e lustrosa.[4][5]
Viven confinados nas selvas ou en matogueiras moi mestas. Non so n gregarios e teñen costumnes moi retraídas. Aínda que se ven poucas veces, son, porén, a miúdo moi abundantes.[4][5]
Como quedou dito, o xénero comprende dezasete especies:[1][2]
Cephalophus é un xénero de mamíferos artiodáctilos da familia dos bóvidos, subfamilia dos cefalofinos.
O xénero inclúe dezasete especies de pequenos antílopes africanos coñecidos como duiqueros ou cefalofos.
O nome duiquero significa, en afrikaans, 'mergullador', debido ao costume destes tímidos animais a mergullarse na maleza cando están asustados.
Cephalophus C. H. Smith, 1827 è uno dei tre generi che costituiscono la sottofamiglia dei Cefalofini, nonché quello che comprende la quasi totalità delle specie di cefalofo. Il nome scientifico si riferisce alla cresta di lunghi peli che si trova tra le corna; in lingua inglese questi animali vengono detti duikers, parola afrikaans che significa «tuffatori», per la loro abitudine di «tuffarsi», entrando a testa bassa anche nei cespugli più fitti se disturbati[2].
I cefalofi non sono comuni allo stato fossile, ma le specie attuali mantengono molti caratteri presenti nei resti fossili di Bovidi primitivi e talvolta vengono considerati tra le antilopi africane più primitive[2].
Le specie del genere Cephalophus misurano 55-145 cm di lunghezza, raggiungono i 30-85 cm di altezza al garrese e pesano 6,5-80 kg. Le corte zampe anteriori e le posteriori più lunghe, la forma arcuata del corpo consentono ai cefalofi di scivolare facilmente nella vegetazione fitta.
I sessi sono simili all'apparenza, sebbene le femmine siano più lunghe dei maschi di quasi il 4%[2]. Ambedue hanno di solito corna corte e coniche che occasionalmente possono mancare nella femmina[2]. Il mantello è quasi sempre rossastro, ma in alcune specie è grigio-blu, nero o a strisce[2]. I cefalofi posseggono tra tutte le antilopi il cervello più grosso rispetto alle dimensioni del corpo[2].
Tutte le specie di Cephalophus vivono nell'Africa sub-sahariana, prevalentemente nelle foreste fitte. I territori di diffusione delle singole specie sono talvolta molto piccoli: essi si susseguono lungo la fascia delle grandi foreste tropicali, e pertanto il numero delle specie decresce via via da occidente verso oriente e scendendo verso sud, con il progressivo diradarsi delle foreste nelle regioni orientali e meridionali.
La storia naturale di moltissime specie di cefalofi è poco conosciuta a causa della impenetrabilità del loro ambiente naturale e della loro natura riservata[2]. Il cefalofo dal dorso giallo dovrebbe essere attivo sia di giorno sia di notte, ma alcune specie sono attive solo durante il giorno, mentre altre, come il cefalofo baio, sono attive solo di notte[2]. I cefalofi sono principalmente brucatori e richiedono un cibo di alta qualità a causa della loro taglia relativamente piccola[2]. Si nutrono di foglie, frutta, germogli, gemme, semi e cortecce[2]. Talvolta catturano piccoli uccelli e roditori e all'occasione si nutrono anche di insetti e carogne[2].
I cefalofi posseggono grosse ghiandole olfattive dietro agli occhi[2]. La struttura di queste ghiandole differisce da quella delle ghiandole preorbitali che si trovano nelle altre antilopi[2]. La secrezione, che può essere chiara o bluastra in alcune specie, viene emessa attraverso una serie di pori invece che attraverso una singola grande apertura[2]. In cattività molti cefalofi strofinano queste ghiandole sugli steccati, sugli alberi o su altri oggetti a loro disposizione[2]. Questo comportamento di solito è stato interpretato come marcatura territoriale[2].
La gestazione, almeno nel cefalofo dai fianchi rossi e nel cefalofo baio, dura 7,5-8 mesi. La longevità allo stato libero è sconosciuta, ma in cattività alcuni esemplari possono vivere fino a 10-15 anni.
Il genere Cephalophus comprende in tutto 15 specie[1]:
Cephalophus C. H. Smith, 1827 è uno dei tre generi che costituiscono la sottofamiglia dei Cefalofini, nonché quello che comprende la quasi totalità delle specie di cefalofo. Il nome scientifico si riferisce alla cresta di lunghi peli che si trova tra le corna; in lingua inglese questi animali vengono detti duikers, parola afrikaans che significa «tuffatori», per la loro abitudine di «tuffarsi», entrando a testa bassa anche nei cespugli più fitti se disturbati.
I cefalofi non sono comuni allo stato fossile, ma le specie attuali mantengono molti caratteri presenti nei resti fossili di Bovidi primitivi e talvolta vengono considerati tra le antilopi africane più primitive.
Cephalophus is een geslacht van evenhoevige zoogdieren uit de familie holhoornigen. De soorten worden ook wel bosduikers genoemd.
Het kent de volgende soorten:
Cephalophus is een geslacht van evenhoevige zoogdieren uit de familie holhoornigen. De soorten worden ook wel bosduikers genoemd.
Dujker[1] (Cephalophus) – rodzaj afrykańskich antylop wołowatych obejmujący gatunki zaliczane do dujkerów.
Dymorfizm płciowy słabo zaznaczony. Samce są trochę większe. Rogi nie wystają ponad wysokość uszu, u samic trochę krótsze. U przedstawicieli obu płci występują gruczoły policzkowe, których wydzieliną samice zaznaczają swoje młode. U samic występują dwie pary sutków.
Gatunki dujkerów[1]:
Dujker (Cephalophus) – rodzaj afrykańskich antylop wołowatych obejmujący gatunki zaliczane do dujkerów.
Dymorfizm płciowy słabo zaznaczony. Samce są trochę większe. Rogi nie wystają ponad wysokość uszu, u samic trochę krótsze. U przedstawicieli obu płci występują gruczoły policzkowe, których wydzieliną samice zaznaczają swoje młode. U samic występują dwie pary sutków.
Gatunki dujkerów:
dujker wyspowy (Cephalophus adersi) dujker liberyjski (Cephalophus brookei) dujker płowy (Cephalophus callipygus) dujker czarnopręgi (Cephalophus dorsalis) dujker duży (Cephalophus jentinki) dujker białobrzuchy (Cephalophus leucogaster) dujker czerwony (Cephalophus natalensis)/ (Cephalophus natalensis natalensis) dujker kasztanowy (Cephalophus natalensis harveyi) dujker czarny (Cephalophus niger) dujker czarnoczelny (Cephalophus nigrifrons) dujker zatokowy (Cephalophus ogilbyi) dujker rudoboki (Cephalophus rufilatus) dujker żółtopręgi (Cephalophus silvicultor) dujker tanzański (Cephalophus spadix) dujker jednobarwny (Cephalophus weynsi) dujker zebrowaty (Cephalophus zebra)Skogsdykare (Cephalophus) är ett släkte i familjen slidhornsdjur (Bovidae) med upp till 18 arter som förekommer i Afrika.
Storleken varierar mycket mellan arterna. De största når en kroppslängd (huvud och bål) av 150 till 190 cm medan de minsta bara blir 60 till 65 cm långa. Svansen är hos stora arter 18 till 20 cm lång och hos små arter 9 till 10 cm lång. Stora skogsdykare har en mankhöjd av 70 till 90 cm samt en vikt av 45 till 80 kg. Samma värden för små arter är 35 till 41 cm respektive 3,5 till 9,0 kg. Hornen är beroende på art 3 till 21 cm långa. Skogsdykare har en brun till svart päls på ryggen och hos flera arter förekommer tydliga strimmor. Undersidan kan ha samma färg som ovansidan eller den är ljusare till vitaktig. Extremiteterna är jämförelsevis korta. De lite bakåt böjda hornen finns hos bägge kön, de kan vara gömda i en hårtofs på huvudet.[1]
Antalet arter i släktet är omstridd. Den följande listan är enligt Nowak (1999) och har 18 arter. Ofta delas släktet i tre till fyra undersläkten eller artgrupper.[1] Sällan räknas även grådykaren (Sylvicapra grimmia) till släktet så att Cephalophus är identisk med underfamiljen dykarantiloper (Cephalophinae). Wilson & Reeder (2005) betraktar undersläktet Philantomba som självständig släkte och listar bara 15 arter till Cephalophus.[2]
Skogsdykare lever i olika habitat. Några föredrar savanner med glest fördelade buskar och träd medan andra vistas i täta skogar eller i bergstrakter som ligger 3 500 meter över havet. Vid fara hoppar ("dyker") de blixtsnabb mot den täta vegetationen och gömmer sig där, varav de har fått sitt svenska trivialnamn. De är främst aktiva på natten och lever ensam eller i par. De markerar sitt revir med körtelvätska och försvarar territoriet mot artfränder av samma kön.[1]
Fortplantningssättet är inte känt för alla arter. Hos Maxwells dykare parar sig honor två gånger per år så att ungarna föds under de två torrperioder, januari till mars respektive augusti/september. Dräktigheten varar beroende på art mellan 120 och 245 dagar och sedan föds ett ungdjur åt gången. Ungdjur av små arter dias ungefär två månader. Hos stora arter blir ungdjur efter cirka nio månader könsmogna.[1]
Afrikas ursprungsbefolkning jagar skogsdykare för köttets skull men de var aldrig målet för sportjägare på grund av de korta hornen. Det största hotet utgörs av habitatförstörelse.[1]
IUCN listar Aders dykare som akut hotad (CR) samt Jentinkdykare och Abbotts dykare som starkt hotad (EN). Nästan alla andra arter betraktas som livskraftig (LC).[3]
Skogsdykare (Cephalophus) är ett släkte i familjen slidhornsdjur (Bovidae) med upp till 18 arter som förekommer i Afrika.
Cephalophus là một chi động vật có vú trong họ Bovidae, bộ Artiodactyla. Chi này được C. H. Smith miêu tả năm 1827.[1] Loài điển hình của chi này là Antilope silvicultrix Afzelius, 1815.
Chi này gồm các loài:
Phương tiện liên quan tới Cephalophus tại Wikimedia Commons
Cephalophus là một chi động vật có vú trong họ Bovidae, bộ Artiodactyla. Chi này được C. H. Smith miêu tả năm 1827. Loài điển hình của chi này là Antilope silvicultrix Afzelius, 1815.
Cephalophus Smith, 1834
Лесные ду́керы или хохлатые ду́керы[1] (Cephalophus) — род африканских млекопитающих семейства полорогих.
Род включает 15 видов[2]:
Лесные ду́керы или хохлатые ду́керы (Cephalophus) — род африканских млекопитающих семейства полорогих.
麂羚属(學名:Cephalophus),共18种。生活于森林,腿短跑得慢,其身材适合麂羚钻入灌木丛中。
麂羚属(學名:Cephalophus),共18种。生活于森林,腿短跑得慢,其身材适合麂羚钻入灌木丛中。
케팔로푸스속(Cephalophus)은 소과 영양아과에 속하는 포유류 하위 분류군으로, 총 18종으로 이루어져 있다.
다음은 2019년 주라노(Zurano) 등의 연구에 기초한 영양아과의 계통 분류이다.[1]
영양아과 임팔라족 네소트라구스족 리드벅족 네오트라구스족 바위타기영양족 다이커영양족 하테비스트족 힙포트라구스족