Ailurops zo ur genad e rummatadur ar bronneged godellek, ennañ kouskoused a vev en Indonezia.
Ailurops zo ur genad e rummatadur ar bronneged godellek, ennañ kouskoused a vev en Indonezia.
Els cuscussos grossos (Ailurops) són un gènere de marsupials de la família dels falangèrids.[1]
Són marsupials arborícoles que viuen a la canopea superior de les jungles tropicals. Gairebé no se sap res del seu estatus i la seva ecologia.[2][3] Només viu en algunes illes d'Indonèsia, part d'Àsia, on generalment no hi ha marsupials. Es teoritza que l'aïllament dels cuscussos grossos a Sulawesi durant el Miocè explica la divergència morfològica de l'animal de la resta d'opòssums i cuscussos.
Els cuscussos grossos (Ailurops) són un gènere de marsupials de la família dels falangèrids.
Són marsupials arborícoles que viuen a la canopea superior de les jungles tropicals. Gairebé no se sap res del seu estatus i la seva ecologia. Només viu en algunes illes d'Indonèsia, part d'Àsia, on generalment no hi ha marsupials. Es teoritza que l'aïllament dels cuscussos grossos a Sulawesi durant el Miocè explica la divergència morfològica de l'animal de la resta d'opòssums i cuscussos.
Die Bärenkuskus (Ailurops) sind eine Beutelsäugergattung aus der Familie der Kletterbeutler (Phalangeridae). Sie zählen zu den urtümlichsten Vertretern dieser Familie und haben sich auf ihrer Heimat, der Insel Sulawesi und vorgelagerten Inseln, von den anderen Kletterbeutlern abgeschieden entwickelt.
Bärenkuskus kommen nur auf der indonesischen Insel Sulawesi (Celebes) und auf den vorgelagerten Talaud-Inseln vor.
Bärenkuskus erreichen eine Kopfrumpflänge von rund 56 bis 61 cm, ihr Schwanz ist ebenso lang. Das graue, braune oder schwarze Fell ist dick und pelzartig. Für das „bären“artige Aussehen sorgen neben dem dicken Fell die nach vorne gerichteten Augen, die kurze Schnauze und die kleinen, runden Ohren.
Bärenkuskus sind baumbewohnende Beuteltiere, die in tropischen Regenwäldern bis 400 m Seehöhe vorkommen. Der Greifschwanz und die zwei Daumen, die den anderen Fingern gegenübergestellt werden können, dienen dieser Lebensweise. Typisch für sie ist die langsame, elegante Fortbewegung. Der niedrige Nährwert ihrer Hauptnahrung, Blätter, führt dazu, dass die Bärenkuskus (ähnlich wie andere blätterfressende Tiere wie zum Beispiel Faultiere oder Koalas) eine sehr energiesparende Lebensweise entwickelt haben. Der Großteil des Tages wird schlafend oder ruhend verbracht, Nahrungssuche und Fellpflege nehmen den Rest ein. Bärenkuskus haben keinen ausgeprägten Tag-Nacht-Rhythmus, Ruhephasen und Aktivitätsphasen hängen nicht von der Tageszeit ab. Bärenkuskus sind im Gegensatz zu den anderen Kletterbeutlern keine Einzelgänger, sondern leben in Paaren oder in Gruppen von drei bis vier Tieren zusammen.
Blätter machen den Hauptanteil der Nahrung aus; in geringem Ausmaß essen sie auch unreife Früchte und Knospen.
Weibchen bringen ein- bis zweimal jährlich ein Jungtier zur Welt. Das Jungtier bleibt rund acht Monate im Beutel der Mutter und auch nachher noch längere Zeit bei ihr. Genaueres über die Fortpflanzung ist nicht bekannt.
Bärenkuskus sind in Indonesien geschützt. Dennoch ist ihr Fleisch begehrt; auch dürften ihnen Rodungen zu schaffen machen. Genaue Daten über den Gefährdungsgrad existieren nicht.
Im 2015 erschienen Beuteltierband des Handbook of the Mammals of the World, einem Standardwerk der Mammalogie, werden drei Art gelistet.[1]
Die Bärenkuskus (Ailurops) sind eine Beutelsäugergattung aus der Familie der Kletterbeutler (Phalangeridae). Sie zählen zu den urtümlichsten Vertretern dieser Familie und haben sich auf ihrer Heimat, der Insel Sulawesi und vorgelagerten Inseln, von den anderen Kletterbeutlern abgeschieden entwickelt.
The bear cuscuses are the members of the genus Ailurops.[1] They are marsupials of the family Phalangeridae.[1]
The bear cuscuses are arboreal marsupials. Almost nothing is known of their status and ecology.[2][3] Although some scientists assign all populations to one species, A. ursinus, others place melanotis as its own species.[1] The genus is distinct, though, and some authorities place it within its own subfamily, Ailuropinae.[1]
They are found only in Indonesia on Sulawesi and some smaller nearby islands that are biogeographically part of Wallacea, which from a faunal standpoint is intermediate between the Australian and Indomalayan realms. It is hypothesized that the isolation of the bear cuscuses on the island of Sulawesi in the Miocene accounts for the animal's morphological divergence from the rest of the family Phalangeridae.
The genus contains the following species:[1]
The bear cuscuses are the members of the genus Ailurops. They are marsupials of the family Phalangeridae.
The bear cuscuses are arboreal marsupials. Almost nothing is known of their status and ecology. Although some scientists assign all populations to one species, A. ursinus, others place melanotis as its own species. The genus is distinct, though, and some authorities place it within its own subfamily, Ailuropinae.
They are found only in Indonesia on Sulawesi and some smaller nearby islands that are biogeographically part of Wallacea, which from a faunal standpoint is intermediate between the Australian and Indomalayan realms. It is hypothesized that the isolation of the bear cuscuses on the island of Sulawesi in the Miocene accounts for the animal's morphological divergence from the rest of the family Phalangeridae.
The genus contains the following species:
Talaud bear cuscus, Ailurops melanotis - Salebabu Island in the Talaud Islands Sulawesi bear cuscus, Ailurops ursinus - Sulawesi, Peleng Island, Muna Island, Butung Island, Togian IslandsAilurops es un género de marsupiales diprotodontos de la familia Phalangeridae que incluye dos raras especies conocidas vulgarmente como cuscús, endémicas de Indonesia.
Ailurops es un género de marsupiales diprotodontos de la familia Phalangeridae que incluye dos raras especies conocidas vulgarmente como cuscús, endémicas de Indonesia.
Ailurops est un genre de marsupiaux de la famille des Phalangeridae.
Les espèces de ce genre sont endémiques de l'Archipel de Sulawesi, elles se rencontrent à Sulawesi et dans les Îles Talaud.
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (29 août 2010)[1] :
Ailurops est un genre de marsupiaux de la famille des Phalangeridae.
A dos ailuropinos (Ailuropinae) é unha subfamilia de mamíferos marsupiais australidelfos da orde dos diprotodontes, suborde dos falanxeroideos e familia dos falanxéridos.[1][2]
Comprende tan só dúas especies,[3][4] coñecidas na bibliografía internacional, entre outros, co nome de cuscús ursinos.
As dúas especies son os membros máis primitivos da súa familia e evolucionaron na súa terra natal, a illa de Célebes ou Sulawesi, e pequenas illas veciñas, en completo illamento dos seus familiares, polo que en 1987 os biólogos australianos Tim Flannery, Mike Archer e Gerald Michael Maynes, separaron o xénero, en M. Archer ed., Possums and Opossums: Studies in Evolution, 2: 482, nunha nova subfamilia.[1][2]
Os cuscús ursinos teñen unha lonxitude de cabeza e tronco de 56 a 61 cm, e unha cola de similar tamaño. A súa pelaxe, moi mesta, é de cor gris, marrón ou negra.
Deben o seu nome común aos seus ollos situados na parte frontal da cabeza, ademais da pel grosa, o fociño curto, en comparación co tamaño do corpo, e ás súas orellas arredondadas.
Os cuscús ursinos son marsupiais arborícolas que viven no dosel superior (o estrato máis alto das copas das árbores) dos pluvisilas tropicais, e pouco é o que se sabe do seu status e ecoloxía.
Encóntranse só nalgunhas das illas de Indonesia (a máis grande, Célebes), que son culturalmente parte de Asia, onde os marsupiales xeralmente non se encontran, pero que bioxeograficamente forman parte da ecozona de Australasia. Presúmese que o illamiento dos cuscús ursinos na illa de Célebes no mioceno causou as diverxencias morfolóxicas destes animais respecto ao resto da familia dos falanxéridos.
Son marsupiais arborícolas difundidos nas selvas pluviais tropicais até os 400 m sobre o nivel do mar. A súa cola prénsil e os dous dedos opoñíbeis das súas extremidades anteriores sonlles particularmente útiles para o seu estilo de vida. Desprázanse con movementos lentos e elegantes. O baixo valor nutritiovo do seu alimento principal, as follas, conduciu aos cuscús ursinos (así como a outros animais folívoros como os preguiceiros e o coala) a unha forma de vida baseada no aforro enerxético. Pasan a maior parte do día durmindo, descansando ou alimentándose. Non teñen un ciclo día-noite moi pronunciado, e as fases de actividade non dependen da hora do día. A diferenza doutros marsupiais arborícolas non son solitarios, senón que viven reunidos en parellas o en pequenos grupos de 3 a 4 individuos.
A follas costitúen a parte principal da súa dieta, aínda que en menor medida tamén comen froitos inmaturos e brotes.
A femias paren unha ou dúas crías unha ou dúas veces ao ano. A crías permanecen cerca de oito meses no marsupio materno, aínda que despois acompañan só un pouco tempo á súa nai. Non hai datos coñecidos sobre a súa reprodución.
A subfamilia foi descrita, como quedou dito, en 1987 polos biólogos australianos Tim Flannery, Mike Archer e Gerald Michael Maynes, en M. Archer ed., Possums and Opossums: Studies in Evolution, 2: 482.[1][2]
O xénero foi descrito en 1830 polo zoólogo alemán Johann Georg Wagler, en Naturliches Syst. Amphibien: 26.[1] Aínda que McKenna e Bell, en 1997, incluíron este xénero en Phalanger,[5] Flannery et al., en 1987, xa o separaran incluíndoo na súa propia subfamilia, a dos Ailuropinae, citando evidencias de que este grupo é irmán do resto dos Phalangeridae,[1] o que hoxe é aceptado pola comunidade científica internacional.
O nome científico Ailuropinae está formado, segundo a norma, sobre a base da raíz do nome do seu xénero tipo (e único), Ailurops, coa adición da desinencia do latín científico -inae, propia dos nomes das subfamilias de animais.
O nome do xénero, Ailurops formouno Wagler cos elementos do latín científico Ailur-, tirado do grego antigo αἰέλουρος aiéluros, 'gato', e -ops, derivado do grego antigo ὥψ ṓps, 'visión', 'ollo'.
Pare ver a etimoloxía de cuscús, vexase Phalanger#Etimoloxías. O epíteto ursinos débese á súa semellanza cos osos.
O xénero foi coñecido tamén polos dous sinónimos seguintes:[1]
A subfamilia, como quedou dito, conta só cun xénero coas dúas especies seguintes:[1]
Subfamilia Ailuropinae Flannery, Archer & Maynes, 1987 [1][2]
A dos ailuropinos (Ailuropinae) é unha subfamilia de mamíferos marsupiais australidelfos da orde dos diprotodontes, suborde dos falanxeroideos e familia dos falanxéridos.
Comprende tan só dúas especies, coñecidas na bibliografía internacional, entre outros, co nome de cuscús ursinos.
As dúas especies son os membros máis primitivos da súa familia e evolucionaron na súa terra natal, a illa de Célebes ou Sulawesi, e pequenas illas veciñas, en completo illamento dos seus familiares, polo que en 1987 os biólogos australianos Tim Flannery, Mike Archer e Gerald Michael Maynes, separaron o xénero, en M. Archer ed., Possums and Opossums: Studies in Evolution, 2: 482, nunha nova subfamilia.
Kuskus Beruang adalah anggota dari genus Ailurops.[1] Kuskus Beruang adalah hewan marsupial dan dari keluarga Phalangeridae.[1]
Kuskus Beruang adalah marsupial arboreal yang hidup di kanopi hutan hujan tropis [2]. Hampir tidak diketahui status dan keadaan ekologinya.[3][4] Meskipun ilmuwan menggolongkan populasi ini kedalam satu spesies, yaitu , A. ursinus, atau melanotis, tetapi pada dasarnya Kuskus Beruang merupakan suatu spesies.[1] Genus ini berbeda, meskipun pihak berwenang memasukan dalam subfamili, Ailuropinae.[1] Kuskus Beruang hanya ditemukan di beberapa pulau di Indonesia, yang merupakan bagian dari Asia, yang sebagian besar marsupial tidak ditemukan di Asia. Sebuah hipotesis menyatakan bahwa isolasi yang menyebabkan Kuskus Beruang ditemukan di Pulau Sulawesi yang terjadi pada waktu Miosen yang menyebabkan perbedaan dari keluarga Phalangeridae.
Genus terdapat jenis spesies sebagai berikut:[1]
Perbedaan antara kuskus beruang Sulawesi dan kuskus beruang Taulud terletak pada tempat atau lokasi habitat, serta kuskus beruang Talaud ukurannya lebih kecil dan warna bulunya lebih coklat muda . Kuskus beruang merupakan jenis kuskus yang paling besar dan paling primitif, memiliki panjang tubuh mulai dari kepala hingga ujung ekornya lebih dari satu meter dan tercatat sebagai mamalia terbesar di tajuk atas hutan Sulawesi, selain monyet yaki.[5] Kuskus Beruang (Ailurops ursinus) memiliki warna bulu keabu-abuan, memiliki ekor perihensil, pendiam, pemalu, mamalia berkantung dan memiliki pergerakan lamban.
Kuskus beruang merupakan salah satu dari dua jenis mamalia berkantung, endemik Pulau Sulawesi yang dapat ditemui di Cagar Alam Tangkoko Batu Angus, yang merupakan salah satu kawasan konservasi yang ada di Sulawesi Utara. Kuskus beruang merupakan salah satu jenis satwa mamalia endemik yang dilindungi. Kuskus beruang merupakan satwa arboreal yang hidup di tajuk pohon dan jarang terlihat berjalan diatas tanah. Daun-daun merupakan komponen utama dalam pakan kuskus beruang, sehingga satwa ini lebih menyukai tempat yang ditumbuhi pohon-pohon sebagai habitatnya[2]. Kuskus beruang biasanya ditemukan di hutan basah dataran rendah tropis yang tidak terganggu. Kuskus beruang merupakan spesies diurnal (beraktivitas pada siang hari), dan sifatnya arboreal dan sering ditemukan saling berpasangan. Makanannya terdiri dari berbagai macam daun, lebih memilih daun muda, dan seperti banyak bianatang arboreal lainnya yang menghabiskan sebagian besar waktunya untuk beristirahat untuk dicerna.
Saat ini populasi kuskus beruang terus menurun dan terancam punah, karena terjadinya perburuan dan perdagangan liar. Di samping itu sebagian hutan yang merupakan habitat aslinya telah mengalami kerusakan akibat pembukaan hutan untuk areal pertanian dan pemukiman penduduk. Sampai saat ini pun pemerintah belum mampu menghentikan perdagangan satwa liar ilegal.[6]
Persebaran kuskus beruang (Ailurops ursinus) tersebar pada pulau sulawesi. paling sering ditemukan pada Sulawesi bagian utara, Sulawesi Tengah, dan Sulawesi Selatan. Sulawesi Tenggara jarang ditemukan kuskus beruang.
•SK Menteri Kehutanan tanggal 8 September 1992 nomor 882/Kpts/11/1992 yang terancam populasinnya.[7]
•Laporan Wildlife Conservation Society (WCS) tahun 2005, menyatakan bahwa populasi kuskus beruang menurun setiap tahun.[7]
•Spesies ini secara nominal dilindungi oleh hukum Indonesia (Peraturan Pemerintah Nomor 7 Tahun 1999).
Untuk melindungi kuskus beruang (Ailurops ursinus) dilakukan cara dengan melindungi hutan atau habitat nya berupa cagar alam dan taman nasional :
•Cagar Alam Tangkoko-DuaSudara, Bogani Nani
•Taman Nasional Wartabone
•Taman Nasional Lore Lindu
• Taman Nasional Morowali, dan sejumlah hutan cadangan.
|title= (bantuan)Pemeliharaan CS1: Banyak nama: editors list (link) Pemeliharaan CS1: Teks tambahan: editors list (link) Kuskus Beruang adalah anggota dari genus Ailurops. Kuskus Beruang adalah hewan marsupial dan dari keluarga Phalangeridae.
Kuskus Beruang adalah marsupial arboreal yang hidup di kanopi hutan hujan tropis . Hampir tidak diketahui status dan keadaan ekologinya. Meskipun ilmuwan menggolongkan populasi ini kedalam satu spesies, yaitu , A. ursinus, atau melanotis, tetapi pada dasarnya Kuskus Beruang merupakan suatu spesies. Genus ini berbeda, meskipun pihak berwenang memasukan dalam subfamili, Ailuropinae. Kuskus Beruang hanya ditemukan di beberapa pulau di Indonesia, yang merupakan bagian dari Asia, yang sebagian besar marsupial tidak ditemukan di Asia. Sebuah hipotesis menyatakan bahwa isolasi yang menyebabkan Kuskus Beruang ditemukan di Pulau Sulawesi yang terjadi pada waktu Miosen yang menyebabkan perbedaan dari keluarga Phalangeridae.
Genus terdapat jenis spesies sebagai berikut:
Kuskus Beruang Talaud, Ailurops melanotis - Pulau Salebabu di Kepulauan Talaud Kuskus Beruang Sulawesi, Ailurops ursinus - Sulawesi, Pulau Paleng, Pulau Muna, Pulau Buton, Pulau TogianAilurops Wagler, 1830 è un genere di marsupiali arboricoli della famiglia dei Falangeridi[1]. Le due specie appartenenti a questo genere, note come cuschi orsini, sono tra i membri più primitivi della loro famiglia e si sono evoluti nella loro patria, l'isola di Sulawesi e le isole vicine, in completo isolamento dai loro parenti, tanto da essere attualmente classificati in una sottofamiglia a parte, gli Ailuropini (Ailuropinae Flannery, Archer e Maynes, 1987).
I cuschi orsini hanno una lunghezza testa-corpo di circa 56-61 cm e coda di simile lunghezza. Il manto, spesso e folto, è di colore grigio, marrone o nero. Devono il nome comune agli occhi rivolti in avanti, oltreché alla folta pelliccia, al muso corto e piccolo rispetto al corpo e alle orecchie rotonde.
I cuschi orsini si trovano solamente sull'isola indonesiana di Sulawesi (Celebes) e sulle vicine isole Talaud.
I cuschi orsini sono marsupiali arboricoli diffusi nelle foreste pluviali tropicali fino a 400 m sul livello del mare. La coda prensile e le due dita opponibili di ogni zampa anteriore sono particolarmente utili al loro stile di vita. Si spostano con movimenti lenti ed eleganti. Il basso valore nutrizionale del loro cibo principale, le foglie, ha spinto i cuschi orsini (così come altri animali folivori come i bradipi e il koala) ad uno stile di vita basato su un elevato risparmio di energie. Essi passano la maggior parte della giornata a dormire o riposare e ad alimentarsi. Non hanno un ciclo giorno-notte molto pronunciato e le fasi di attività non dipendono dall'ora del giorno. Diversamente da altri marsupiali arboricoli non sono solitari, ma vivono insieme in coppie o in gruppi di 3-4 individui.
Le foglie costituiscono la parte principale della loro dieta, ma in misura minore mangiano anche frutti non ancora giunti a maturazione e boccioli.
Le femmine partoriscono 1-2 piccoli una o due volte all'anno. I piccoli trascorrono circa otto mesi nel marsupio materno e anche successivamente rimangono per un po' di tempo con la madre. Non sono noti maggiori dettagli sulla loro riproduzione.
I cuschi orsini sono protetti dal governo indonesiano. Tuttavia, gli indigeni danno loro la caccia per la carne; inoltre, le foreste in cui vivono vengono abbattute per fare spazio a terreni coltivati.
Il genere Ailurops comprende due specie:
Ailurops Wagler, 1830 è un genere di marsupiali arboricoli della famiglia dei Falangeridi. Le due specie appartenenti a questo genere, note come cuschi orsini, sono tra i membri più primitivi della loro famiglia e si sono evoluti nella loro patria, l'isola di Sulawesi e le isole vicine, in completo isolamento dai loro parenti, tanto da essere attualmente classificati in una sottofamiglia a parte, gli Ailuropini (Ailuropinae Flannery, Archer e Maynes, 1987).
Multimedia w Wikimedia Commons Kuskusiec[5] (Ailurops) – rodzaj ssaka z podrodziny kuskuśców (Ailuropinae) w rodzinie pałankowatych (Phalangeridae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące na wyspach należących do Indonezji (Salibabu, Wyspy Talaud, Celebes, Peleng, Muna, Buton, Wyspy Togian)[6][7].
Długość ciała 45–57 cm, długość ogona 35,5–58 cm; masa ciała 5–8 kg[7].
Do rodzaju należą następujące gatunki[5][6]:
Kuskusiec (Ailurops) – rodzaj ssaka z podrodziny kuskuśców (Ailuropinae) w rodzinie pałankowatych (Phalangeridae).
Ailurops é um gênero de marsupial da família Phalangeridae.
Ailurops é um gênero de marsupial da família Phalangeridae.
Ailurops är ett släkte i familjen klätterpungdjur (Phalangeridae) med två arter. Arterna förekommer på den indonesiska ön Sulawesi (Celebes) och mindre öar i samma region, till exempel på Talaud Islands.
Arterna är:[1]
Dessa djur når en kroppslängd mellan 56 och 61 centimeter och därtill kommer en ungefär lika lång svans. Vikten är 7 till 10 kg.[4] Den tjocka pälsen är grå-, brun eller svartaktig på ryggen och vitaktig på buken.[4] På grund av sina framåtriktade ögon, sin korta nos och sina små avrundade öron påminner de om björnar.
Arterna lever på träd i tropiska regnskogar upp till 400 meter över havet.[4] Som anpassning till detta levnadssätt har de en gripsvans och två motsättliga fingrar vid varje hand.[5] De rör sig ganska långsamt. På grund av sin näringsfattiga bladdiet har de liksom koalan och sengångarna utvecklat ett energisparande levnadssätt. Merparten av dagen sover eller vilar de. Annars letar de efter föda eller vårdar pälsen. Aktiviteten är inte avhängig någon viss tid på dygnet, utan kan vara aktiva vid ljus eller mörker. I motsats till andra klätterpungdjur lever individerna inte ensamma utan i par eller i mindre grupper med tre till fyra medlemmar.[5]
Förutom blad äter de frukter och knoppar.[5]
Det är inte mycket känt om fortplantningen. Honan parar sig ett eller två gånger per år och föder ett ungdjur eller sällan tvillingar åt gången. Ungen lever sina första åtta månader i pungen och stannar sedan en längre tid i moderns närhet.[5]
I Indonesien är arterna fredade men tjuvjakt förekommer och dessutom hotas de av förstöringen av levnadsområdet. IUCN listar Ailurops ursinus som sårbar och Ailurops melanotis som akut hotad.[2][3]
Ailurops är ett släkte i familjen klätterpungdjur (Phalangeridae) med två arter. Arterna förekommer på den indonesiska ön Sulawesi (Celebes) och mindre öar i samma region, till exempel på Talaud Islands.
Arterna är:
Sulawesikuskus (Ailurops ursinus), förekommer på Sulawesi och mindre öar i närheten. Ailurops melanotis, lever på Talaud Islands och kanske även på Sangiheöarna.Ailurops là một chi động vật có vú trong họ Phalangeridae, bộ Hai răng cửa. Chi này được Wagler miêu tả năm 1830.[1] Loài điển hình của chi này là Phalangista ursina (Temminck, 1824).
Chi này gồm các loài:
.png){kind=small}
Bài viết liên quan đến động vật có vú này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Ailurops là một chi động vật có vú trong họ Phalangeridae, bộ Hai răng cửa. Chi này được Wagler miêu tả năm 1830. Loài điển hình của chi này là Phalangista ursina (Temminck, 1824).
塔勞袋貓 Ailurops melanotis
蘇島袋貓 Ailurops ursinus
袋貓屬是屬於袋貂科的有袋類動物，樹棲，晝行性，屬下兩種動物分別生活在馬來群島東部蘇拉威西島和塔勞群島上熱帶雨林的林冠，現時生物學家對這兩種動物所知甚少。[1]
下分兩種：
这是一篇與有袋類相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
곰쿠스쿠스속(Ailurops)은 쿠스쿠스과에 속하는 유대류 속의 하나이다.[1] 2종으로 이루어져 있다. 보존 상태와 생태에 대해서 거의 알려져 있지 않다.[2][3] 일부 학자들은 모든 개체군을 술라웨시곰쿠스쿠스(Ailurops ursinus)로 분류하지만, 또 다른 저자들은 탈라우드곰쿠스쿠스(Ailurops melanotis)을 별도의 종으로 구분한다.[1] 또 일부는 곰쿠스쿠스아과(Ailuropinae)의 유일속으로 분류한다.[1]
문화적으로는 아시아의 일부이고 일반적으로 유대류가 많이 발견되지 않지만, 생태지리학적으로는 오스트레일리아 생태구의 일부인 인도네시아 일부 섬(예를 들어, 술라웨시섬)에서만 발견된다.
2종으로 이루어져 있다.
곰쿠스쿠스속(Ailurops)은 쿠스쿠스과에 속하는 유대류 속의 하나이다. 2종으로 이루어져 있다. 보존 상태와 생태에 대해서 거의 알려져 있지 않다. 일부 학자들은 모든 개체군을 술라웨시곰쿠스쿠스(Ailurops ursinus)로 분류하지만, 또 다른 저자들은 탈라우드곰쿠스쿠스(Ailurops melanotis)을 별도의 종으로 구분한다. 또 일부는 곰쿠스쿠스아과(Ailuropinae)의 유일속으로 분류한다.
문화적으로는 아시아의 일부이고 일반적으로 유대류가 많이 발견되지 않지만, 생태지리학적으로는 오스트레일리아 생태구의 일부인 인도네시아 일부 섬(예를 들어, 술라웨시섬)에서만 발견된다.
