El lèmur mostela de dents petites (Lepilemur microdon) és una espècie de lèmur mostela que, com tots els altres lèmurs, és endèmic de Madagascar. Viu a la densa selva pluvial del sud-est de Madagascar, on se'l pot trobar als parcs nacionals de Ranomafana i Andringitra. Fou descrit el 1894 i se'l considerà com a subespècie o sinònim taxonòmic del lèmur mostela comú (L. mustelinus) durant la major part del segle XX. Els estudis filogenètics no només consoliden el seu estatus com a espècie distinta, sinó que també indiquen que és l'únic lepilemúrid de l'est de Madagascar que té una relació més propera amb les espècies occidentals que amb les altres espècies orientals.
Segons la seva descripció original, i tal com indica el seu nom, algunes de les seves dents són més petites que les d'altres lepilemúrids. És relativament gran per ser d'aquesta família i resulta difícil distingir-lo visualment del lèmur mostela comú. Pesa entre 0,9 i 1,2 kg i mesura de 55 a 64 cm de cap a cua. El seu pelatge és majoritàriament de color marró vermellós o castany i té una franja fosca que baixa pel dors des del cap. D'altra banda, el ventre i el coll són de color més clar. Com altres lepilemúrids, es tracta d'un animal nocturn que dorm a zones de vegetació frondosa (piles de lianes i fulles) i a cavitats dels arbres. És solitari i s'alimenta de fulles, fruites i flors.
A causa dels canvis taxonòmics recents i de la incertesa que envolta la mida de les seves poblacions i el seu àmbit de distribució, els lèmurs mostela de dents petites estan classificats com a espècie amb «Dades insuficients» a la Llista Vermella de la UICN. Està protegit del comerç internacional segons l'Apèndix I del CITES. Les seves amenaces principals són la caça i la pèrdua d'hàbitat a causa de l'artiga.
Lepilemur, secció A
L. microdon
Lepilemur, secció B (resta d'espècies)
Lepilemur, secció C
Lepilemur, secció D
Lepilemur, secció A
Lepilemur, secció B
L. microdon
Lepilemur, secció C (resta d'espècies)
Lepilemur, secció D
El lèmur mostela de dents petites és un membre del gènere dels lèmurs mostela (Lepilemur).[2][3] Fou descrit per primer cop el 1894 per Charles Immanuel Forsyth Major, basant-se en un espècimen trobat al bosc d'Ankafana, als districtes orientals de l'antiga província de Betsileo, al centre de Madagascar. Tot i que Forsyth Major no definí explícitament ni l'origen del nom científic ni el del vulgar, notà que l'animal tenia els queixals més petits que els altres lepilemúrids.[4] El nom específic microdon deriva del grec antic micro-, «petit»,[5] i -odon, «dent».[6]
Hi hagué una certa polèmica al voltant de la taxonomia d'aquesta espècie fins a la dècada del 1990.[7] Durant bona part del segle XX, el lèmur mostela de dents petites fou considerat una subespècie del lèmur mostela comú (L. mustelinus).[8] Al llibre The Primates of Madagascar (1982), el primatòleg Ian Tattersall divergí del punt de vista tradicional en considerar L. microdon un sinònim del lèmur mostela comú, però reconeixent una única espècie de lèmur mostela. La decisió de Tattersall es basava en la manca d'estudis anatòmics detallats i estudis de camp en nombre suficient, a més de la dificultat d'observar els animals en estat natural, la presència de variacions subtils en espècimens de museu i la seva pròpia reticència a fer servir les diferències cariotípiques com a base per definir espècies diferents.[9] Tanmateix, el primatòleg Russell Mittermeier et al. a Lemurs of Madagascar (1994),[10] el taxonomista Colin Groves a Mammal Species of the World (2005)[3] i altres es mostraren a favor de reconèixer el lèmur mostela de dents petites com a espècie pròpia, així com de reconèixer un total de set espècies de lèmurs mostela.[7]
Un estudi citogenètic (o cromosòmic) de Nicole Andriaholinirina et al. publicat el 2005 consolidà l'estatus del lèmur mostela de dents petites com a espècie distinta i demostrà que el seu cariotip difereix del de la resta d'espècies de lèmur mostela.[11] L'espècie té 24 cromosomes (2n=24); els parells d'autosomes (no pas els cromosomes sexuals) n'inclouen vuit que són meta- o submetacèntrics (els braços dels cromosomes són iguals o desiguals pel que fa a longitud, respectivament) i tres parells més petits acrocèntrics (en els quals resulta més difícil observar el braç més curt del cromosoma). Tant els cromosoma X com el cromosoma Y són acrocèntrics.[12] L'estudi també revelà que el lèmur mostela de dents petites era l'espècie de lèmur mostela més diferent del lèmur mostela comú des d'un punt de vista genètic, tot i la seva aparença similar. Un total de 18 translocacions cromosòmiques distingeixen les dues espècies, la qual cosa indica que si compartissin el mateix àmbit de distribució, els híbrids serien o bé completament estèrils o bé molt poc fèrtils.[13]
Al setembre del 2006, Edward E. Louis, Jr. et al. anunciaren el descobriment d'onze noves espècies de lèmur mostela basant-se en dades de l'ADN mitocondrial (ADNmt).[14][15] Cada nova espècie era el resultat de la divisió d'una espècie ja existent. En el cas del lèmur mostela de dents petites, la població de la Reserva de Kalambatritra passà a ser el lèmur mostela de Wright (L. wrightae), la població del Parc Nacional d'Andohahela esdevingué el lèmur mostela de Fleurete (L. fleuretae), la població de Fandriana es convertí en el lèmur mostela betsileo (L. betsileo) i, finalment, la població de la Reserva de Manombo passà a ser el lèmur mostela dels James (L. jamesorum).[16] El lèmur mostela de dents petites continua sent vist com a espècie diferent,[17] encara que des d'aleshores s'han descrit més espècies, però cap dins del seu àmbit de distribució.[14]
Entre el 2006 i el 2009 es publicaren tres estudis per determinar les relacions filogenètiques entre els lèmurs mostela. Els estudis citogenètics i moleculars del 2006 i el 2008 conclogueren que el parent més proper del lèmur mostela de dents petites és el lèmur mostela de Milne-Edwards (L. edwardsi).[18][19] El 2009, un estudi examinà totes les espècies conegudes (incloent-hi les espècies recentment descrites) fent servir dues parts de l'ADNmt: el bucle de desplaçament i un conjunt de gens conegut com a fragment PAST. Les dades resultants situaren els lèmurs mostela en quatre grups: la Secció A, del nord i nord-oest de Madagascar; la Secció B, del nord-oest de Madagascar; la Secció C, del centre-oest i sud de Madagascar; i la Secció D, de l'est de Madagascar. Tan sols el lèmur mostela de dents petites generà resultats conflictius quan es compararen els resultats de les dades de l'ADNmt i les del bucle de desplaçament.[20] Les dades del PAST l'ubicaven a la Secció B, mentre que les dades del bucle de desplaçament el col·locaven a la Secció C.[21] La relació entre el lèmur mostela de dents petites (una espècie de l'est de Madagascar) i un grup d'espècies de la costa occidental del país indica que la població ancestral de lèmurs mostela de dents petites es dispersà al seu àmbit de distribució actual des de l'oest seguint cursos fluvials. Tanmateix, les dades conflictives sobre les relacions dels lèmurs mostela de dents petites tant amb la secció B com amb la C fan que no es pugui determinar amb certesa el camí de dispersió exacte.[20]
El lèmur mostela de dents petites és relativament gran en comparació amb els altres lèmurs mostela. Pesa entre 0,9 i 2 kg i mesura entre 55 i 64 cm de cap a cua. La seva llargada corporal és de 27 a 32 cm i la cua mesura entre 25 i 29 cm.[22] La coloració d'aquest lèmur és gairebé idèntica a la del lèmur mostela comú i és gairebé impossible diferenciar-los en estat natural si no és per la seva distribució geogràfica.[22] El lèmur mostela de dents petites té una franja fosca al centre del front que s'aclareix a mesura que baixa per l'esquena. El pelatge és espès i marró vermellós, mentre que la zona ventral i el coll són d'un gris-marró pàl·lid, tot i que de vegades tenen una tonalitat groguenca o de color gris groguenc. Les espatlles i les potes anteriors són de color castany brillant. El color s'enfosqueix cap al marró fosc des de les espatlles fins a les potes posteriors i la cua, la qual té la part més fosca a la punta.[4][22] S'han descrit alguns individus amb un característic collar de pèl blanc.[11]
Com tots els lèmurs mostela, el lèmur mostela de dents petites és fàcil de confondre amb els indris llanosos (Avahi) i, de vegades, amb els lèmurs nans (Cheirogaleus). A diferència dels indris llanosos, els lèmurs mostela tenen orelles prominents i manquen de taques blanques a les cuixes. Tots els lèmurs mostela tenen les cames llargues en comparació amb els braços i el tronc, i tenen la cara coberta per petits cabells.[23]
Segons una revisió feta per Henry Ogg Forbes el 1894 i, tal com indica el seu nom, l'espècie es diferencia d'altres lèmurs mostela pel fet que té els queixals bastant més petits. Forbes també afirmà que, en comparació amb el lèmur mostela comú, el paladar ossi és més llarg i té una depressió a la base de la regió nasal.[4] Igual que altres lèmurs mostela, el cec està hipertrofiat, cosa que deu ser una adaptació a la seva dieta rica en fulles, que és molt més característica de primats més grans.[24]
El lèmur mostela de dents petites viu a l'interior del sud-est de Madagascar. El seu àmbit de distribució limita al sud-oest amb el Parc Nacional d'Andringitra[22], al nord amb el riu Namorona i al sud amb el riu Manampatrana, a partir del qual aparentment és reemplaçat pel lèmur mostela dels James.[25] Calen més estudis per determinar-ne amb certesa la distribució i les relacions amb altres lèmurs mostela del sud de Madagascar. L'espècie viu a selves pluvials denses.[22]
Un estudi preliminar dut a terme al Parc Nacional de Ranomafana el 1995 revelà que el lèmur mostela de dents petites possiblement viu a zones més pertorbades del parc per tal de no haver de competir per l'aliment amb els indris llanosos (competició interespecífica). Sembla que la densitat poblacional dels indris llanosos (i, per tant, la competició per l'aliment) té un efecte més important en la distribució del lèmur mostela de dents petites que no pas la disponibilitat de llocs per dormir.[26]
Igual que els altres lèmurs mostela, el lèmur mostela de dents petites és un animal nocturn que es passa el dia dormint a forats dels arbres o garbuixos de lianes i fulles ocults. Se'l considera una espècie solitària i, com els altres lèmurs mostela de les selves pluvials, vocalitza bastant menys que els lèmurs mostela de boscos més secs. Altres punts en comú amb la resta d'espècies de lèmur mostela inclouen la dieta a base de fulles, fruits i flors,[22] un ritme metabòlic basal baix i la poca activitat.[24]
En general, els predadors dels lèmurs mostela inclouen carnívors com ara la fossa i ocells rapinyaires diürns. Un astor de Henst (Accipiter henstii) fou el protagonista de l'únic cas de depredació del lèmur mostela de dents petites que s'ha observat fins ara.[27]
El lèmur mostela de dents petites està inclòs a l'Apèndix I del CITES, la qual cosa en prohibeix el comerç internacional.[25][28] Al principi, la UICN classificà l'espècie com a en «risc baix», en primer lloc el 1996 a la subclassificació de «Risc mínim» i més tard, el 2000, a la subclassificació «Gairebé amenaçada». Abans que es produïssin els canvis taxonòmics que resultaren en l'aparició de moltes espècies noves de lèmur mostela, es considerava que el lèmur mostela de dents petites tenia una àmplia distribució, però actualment es creu que el seu àmbit és molt més petit.[25] Quan se'n féu la revisió més recent (2008), no es coneixien amb certesa ni la mida de la població, ni l'àmbit de distribució, ni altres factors, de manera que se'l classificà com a espècie amb «Dades insuficients».[25][29] A causa de les amenaces conegudes per a la supervivència de l'espècie i el fet que el seu àmbit de distribució es coneix cada cop millor, la UICN ha manifestat que en un futur pot merèixer l'estatus d'«Amenaçada».[25]
Com moltes espècies de lèmurs, està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat causada per l'artigatge i l'increment del nombre de caçadors. Se'l caça amb arpons i també se'l captura quan es tallen els arbres en els quals dorm en forats.[25] Se sap que el lèmur mostela de dents petites viu als parcs nacionals de Ranomafana i d'Andringitra, tot i que pot ser que també habiti el Parc Nacional de Midongy du sud. Tanmateix, aquest últim es troba a l'extrem meridional del seu àmbit de distribució, per la qual cosa els lèmurs mostela que hi viuen podrien ser en realitat lèmurs mostela de Fleurete.[29]
Segons el Sistema Internacional d'Informació d'Espècies (ISIS), a data de 2009 no es trobava en captivitat cap lèmur mostela de dents petites.[29]
El lèmur mostela de dents petites (Lepilemur microdon) és una espècie de lèmur mostela que, com tots els altres lèmurs, és endèmic de Madagascar. Viu a la densa selva pluvial del sud-est de Madagascar, on se'l pot trobar als parcs nacionals de Ranomafana i Andringitra. Fou descrit el 1894 i se'l considerà com a subespècie o sinònim taxonòmic del lèmur mostela comú (L. mustelinus) durant la major part del segle XX. Els estudis filogenètics no només consoliden el seu estatus com a espècie distinta, sinó que també indiquen que és l'únic lepilemúrid de l'est de Madagascar que té una relació més propera amb les espècies occidentals que amb les altres espècies orientals.
Segons la seva descripció original, i tal com indica el seu nom, algunes de les seves dents són més petites que les d'altres lepilemúrids. És relativament gran per ser d'aquesta família i resulta difícil distingir-lo visualment del lèmur mostela comú. Pesa entre 0,9 i 1,2 kg i mesura de 55 a 64 cm de cap a cua. El seu pelatge és majoritàriament de color marró vermellós o castany i té una franja fosca que baixa pel dors des del cap. D'altra banda, el ventre i el coll són de color més clar. Com altres lepilemúrids, es tracta d'un animal nocturn que dorm a zones de vegetació frondosa (piles de lianes i fulles) i a cavitats dels arbres. És solitari i s'alimenta de fulles, fruites i flors.
A causa dels canvis taxonòmics recents i de la incertesa que envolta la mida de les seves poblacions i el seu àmbit de distribució, els lèmurs mostela de dents petites estan classificats com a espècie amb «Dades insuficients» a la Llista Vermella de la UICN. Està protegit del comerç internacional segons l'Apèndix I del CITES. Les seves amenaces principals són la caça i la pèrdua d'hàbitat a causa de l'artiga.
Der Kleinzahn-Wieselmaki (Lepilemur microdon) ist eine auf Madagaskar lebende Primatenart aus der Gruppe der Wieselmakis innerhalb der Lemuren.
Der Kleinzahn-Wieselmaki ist einer der größten Vertreter der Wieselmakis. Er erreicht eine Kopfrumpflänge von 25 bis 29 Zentimeter, wozu noch ein 24 bis 30 Zentimeter langer Schwanz kommt. Das Gewicht beträgt bis zu 1,2 Kilogramm, manchmal sogar bis 1,6 Kilogramm. Wie alle Wieselmakis haben sie einen rundlichen Kopf mit großen Augen und kräftige Hinterbeine. Ihr Fell ist am Rücken rotbraun gefärbt, entlang der Rückenmitte verläuft ein dunkler Aalstrich. Insbesondere die Schultern und Oberarme sind rötlich. Das Gesicht, die Kehle und der Bauch sind hellbraun, der lange Schwanz wird zur Spitze hin dunkler.
Kleinzahn-Wieselmakis bewohnen ein relativ kleines Gebiet im südöstlichen Madagaskar. Seit der Entdeckung neuer Wieselmaki-Arten ist ihr genaues Verbreitungsgebiet unklar. Lebensraum dieser Art sind tropische Regenwälder.
Kleinzahn-Wieselmakis sind nachtaktive Baumbewohner, die tagsüber in Baumhöhlen oder Blätternestern schlafen. In den Bäumen bewegen sie sich meist senkrecht kletternd und springend fort. Sie leben einzelgängerisch und bewohnen ein festes Revier. Ihre Nahrung sind Blätter, Früchte und Blüten.
Hauptbedrohung der Kleinzahn-Wieselmakis ist die Zerstörung ihres Lebensraums, hinzu kommt die Bejagung. Aufgrund der Ungenauigkeiten über das Verbreitungsgebiet lassen sich keine Angaben über den Gefährdungsgrad machen, die IUCN listet die Art unter „zu wenig Daten vorhanden“ (data deficient).
Der Kleinzahn-Wieselmaki (Lepilemur microdon) ist eine auf Madagaskar lebende Primatenart aus der Gruppe der Wieselmakis innerhalb der Lemuren.
The small-toothed sportive lemur (Lepilemur microdon), or small-toothed weasel lemur, is a primate species in the family Lepilemuridae that—like all extant lemurs—is endemic to Madagascar. The species lives in dense rainforest in southeastern Madagascar, and can be found in Ranomafana and Andringitra National Parks. Described in 1894, it was considered either a subspecies or taxonomic synonym of the weasel sportive lemur (Lepilemur mustelinus) throughout most of the 20th century. Phylogenetic studies not only support its species status, but also suggest that it is the only eastern Malagasy sportive lemur that is more closely related to western than to other eastern species.
According to the original description, some of its teeth are smaller than those in other sportive lemurs. It is relatively large for a sportive lemur, and is difficult to visually distinguish from the weasel sportive lemur. The species weighs between 0.9 and 1.2 kg (2.0 and 2.6 lb) and measures 55 to 64 cm (22 to 25 in) from head to tail. Its fur is mostly reddish-brown or chestnut color, with a dark stripe running from its head down its back. Its underside and neck are lighter in color. Like other sportive lemurs, it is nocturnal, sleeping in concealed tangles of vegetation as well as tree holes. The small-toothed sportive lemur is solitary and eats leaves, fruits, and flowers.
Due to recent taxonomic changes and a lack of clarity about its population size and range, it was listed as "data deficient" by the International Union for Conservation of Nature (IUCN) in 2008. This was changed to "endangered" in 2014, on the basis of a small, fragmented and shrinking range, as well as a declining population. It is also protected from international commercial trade under CITES Appendix I. Its primary threats are habitat loss to slash-and-burn agriculture and hunting.[1]
Lepilemur section A
L. microdon
Lepilemur section B
Lepilemur section C
Lepilemur section D
Lepilemur section A
Lepilemur section B
L. microdon
Lepilemur section C
Lepilemur section D
Phylogeny and relationships of L. microdon with its most closely related Lepilemur species based on mitochondrial DNA sequences from the PAST fragment (top) and D-loop (bottom).[3]The small-toothed sportive lemur or small-toothed weasel lemur, a member of the sportive lemur genus (Lepilemur),[4][5] was first described in 1894 by Charles Immanuel Forsyth Major, based on a specimen found in the Ankafana Forest in the eastern districts of the former Betsileo province in central Madagascar. Although Forsyth Major did not explicitly state the origins of either the scientific name or the vernacular name, he did note that it had smaller molar teeth relative to other sportive lemurs.[6] The species name microdon is derived from the Ancient Greek micro-, meaning "small"[7] and -odon, meaning "tooth."[8]
Until the 1990s, there was some dispute over the taxonomic status of the species.[9] For much of the 20th century, the small-toothed sportive lemur was considered a subspecies of the weasel sportive lemur (Lepilemur mustelinus).[10] In his book The Primates of Madagascar from 1982, primatologist Ian Tattersall deviated from the traditional view by considering L. microdon a synonym of the weasel sportive lemur, while also recognizing only a single species of sportive lemur. Tattersall based his decision on what he considered to be a lack of detailed anatomical studies and field surveys, while also factoring in the difficulty in observing the animals in the wild, the presence of only subtle variations among museum specimens, and his own unwillingness to consider differences in karyotypes as grounds for defining distinct species.[11] However, primatologist Russell Mittermeier, et al. in Lemurs of Madagascar (1994),[12] taxonomist Colin Groves in Mammal Species of the World (2005),[5] and others favored recognizing the small-toothed sportive lemur as a species while also recognizing a total of seven sportive lemur species.[9]
A cytogenetic (chromosome) study by Nicole Andriaholinirina, et al. published in 2005 added strong support to the species status of the small-toothed sportive lemur by demonstrating that its karyotype was distinct from all other sport lemur species.[13] The species has 24 chromosomes (2n=24); the autosomal pairs (not sex chromosomes) include eight that are meta- or submetacentric (where chromosome arms are equal or unequal in length, respectively) and three smaller acrocentric pairs (with the shorter chromosome arm difficult to observe). Both the X and Y chromosomes are acrocentric.[14] The study also showed that the small-toothed sportive lemur was the sportive lemur species most genetically distinct from the weasel sportive lemur, despite their similar appearance. A total of 18 chromosomal rearrangements distinguished the two species, indicating that if the two shared the same range, hybrids would be either completely sterile or suffer greatly reduced fertility.[15]
In September 2006, Edward E. Louis Jr. et al. announced the discovery of 11 new species of sportive lemur based on mitochondrial DNA (mtDNA) data.[16][17] Each new species resulted from the splitting of existing species. In the case of the small-toothed sportive lemur, the population at Kalambatritra Reserve became known as Wright's sportive lemur (Lepilemur wrightae), the population at Andohahela National Park became Fleurete's sportive lemur (L. fleuretae), the population in Fandriana became Betsileo sportive lemur (L. betsileo), and the population at Manombo Reserve became James' sportive lemur (L. jamesorum).[18] The small-toothed sportive lemur remains a distinct species,[19] while even more species have since been described, though none within its range.[16]
Between 2006 and 2009, three studies were published to resolve the phylogenetic relationships between the sportive lemurs. Cytogenetic and molecular studies in 2006 and 2008 concluded that the small-toothed sportive lemur is most closely related to the Milne-Edwards' sportive lemur (Lepilemur edwardsi).[20][21] In 2009, a study examined every known species, including the species most recently described, using two pieces of mtDNA: the D-loop and an array of genes known as the PAST fragment. The resulting data placed the sportive lemurs into four groups: Section A from northern and northwestern Madagascar, section B from northwestern Madagascar, section C from west central and southern Madagascar, and section D from eastern Madagascar. Only the small-toothed sportive lemur generated conflicting results when comparing the results between the mtDNA and D-loop data.[22] The PAST data placed it in section B, while the D-loop data placed it in section C.[23] The relationship between the small-toothed sportive lemur, an eastern Malagasy species, and a group of species from the west coast of Madagascar suggests that the ancestral population of the small-toothed sportive lemur dispersed to its current range from western Madagascar using river corridors. However, the conflicting data about the relationship of the small-toothed sportive lemur to either section B or section C render the precise dispersal route uncertain.[22]
Compared to other sportive lemurs, the small-toothed sportive lemur is relatively large, weighing between 0.9 and 1.2 kg (2.0 and 2.6 lb) and measuring 55 to 64 cm (22 to 25 in) from head to tail. Its head-body length is 27 to 32 cm (11 to 13 in), and its tail measures between 25 and 29 cm (9.8 and 11.4 in).[24] The species is nearly identical in coloration to the weasel sportive lemur and it is almost impossible to separate the two in the field, except on the basis of geography.[24] The small-toothed sportive lemur has a dark stripe in the center of its forehead that lightens as it runs down the back. Its pelage (fur) is thick and reddish-brown, while its underside and neck are pale gray-brown, and sometimes have a yellowish or yellowish-gray hue. The shoulders and forelimbs have a bright chestnut color. The color darkens to russet between the shoulders, down to the hind-limbs and tail. The tail is darkest at the tip.[6][24] Some individuals are reported to have a characteristic collar of white fur.[13]
Like all sportive lemurs, they can easily be confused with woolly lemurs (genus Avahi), and sometimes with the much smaller dwarf lemurs (genus Cheirogaleus). Unlike the woolly lemurs, sportive lemurs have prominent ears, and they lack the white patches usually found on the thighs of woolly lemurs. All sportive lemurs have long legs compared to their arms and trunk and the face is covered with short hairs.[25]
According to a review by Henry Ogg Forbes in 1894, the species differs from other sportive lemurs—as its name suggests—by having significantly smaller molar teeth. Forbes also claimed that compared with the weasel sportive lemur, its bony palate is longer and it has a depression at the base of the nasal (nose) region.[6] Like other sportive lemurs, the cecum (beginning of the large intestine) is enlarged, presumably to handle its leaf-rich diet, which is more characteristic of larger primates.[26]
The small-toothed sportive lemur is found in inland southeastern Madagascar, ranging from Ranomafana National Park southwest to Andringitra National Park.[24] The Namorona River acts as the northern border of its range, and the Manampatrana River may act as a southern border, where the species seems to be replaced by the James' sportive lemur.[1] Further studies are needed to clarify its range and relationship with other sportive lemurs in southeastern Madagascar. The species inhabits dense rainforest.[24]
A preliminary study at Ranomafana National Park in 1995 indicated the small-toothed sportive lemur may avoid competing with woolly lemurs for food (interspecific competition) by living in more disturbed areas of the park. Woolly lemur population density (and thus competition for food) appeared to affect the species distribution more than the availability of sleep sites.[27]
Like all sportive lemurs, the small-toothed sportive lemur is nocturnal, sleeping in tree cavities or hidden tangles of vines and leaves during the day. The species is considered solitary, and like other rainforest-dwelling sportive lemurs, they vocalize significantly less than sportive lemurs that live in drier forests. Other similarities with the rest of the sportive lemur species include its diet of leaves, fruits, and flowers,[24] its low resting metabolic rate, and its low activity rate.[26]
In general, predators of sportive lemurs include diurnal birds of prey and carnivores, such as the fossa. The only recorded instance of predation on the small-toothed sportive lemur was by a Henst's goshawk (Accipiter henstii).[28]
The small-toothed sportive lemur is listed under CITES Appendix I, which prohibits international commercial trade.[1][29] The IUCN originally listed the species as "Lower Risk", first in 1996 under the sub-classification "least concern", and then in 2000 under the sub-classification "near threatened". Prior to the taxonomic changes that resulted in many new species of sportive lemur, the small-toothed sportive lemur was considered to have a widespread distribution, but its range is now thought to be more restricted.[1] During its 2008 assessment, its population size, geographic range, and other factors were unclear, resulting in the classification "Data Deficient".[1][30] In 2014, the IUCN found that the species merited "Endangered" status. The species range was estimated to be less than 1,140 km2 in area, as well as being severely fragmented and undergoing declines in extent and quality. The population was also found to be in decline. A population density of about 1.0 lemur/km2 was estimated.[1]
Like many species of lemur, it is threatened with habitat loss from slash and burn agriculture and by increasing hunting pressure. It is hunted with spears and is also captured when trees with sleeping holes are cut down.[1] The small-toothed sportive lemur is known to occur in both Ranomafana and Andringitra National Parks, although it may also be found in Midongy du sud National Park. However, this national park is at the extreme southern end of its geographic range, and the sportive lemurs there may actually represent a population of Fleurete's sportive lemur.[30]
According to the International Species Information System (ISIS), no small-toothed sportive lemurs were maintained in captivity as of 2009.[30]
_head.jpg)
Ranomafana National Park The small-toothed sportive lemur (Lepilemur microdon), or small-toothed weasel lemur, is a primate species in the family Lepilemuridae that—like all extant lemurs—is endemic to Madagascar. The species lives in dense rainforest in southeastern Madagascar, and can be found in Ranomafana and Andringitra National Parks. Described in 1894, it was considered either a subspecies or taxonomic synonym of the weasel sportive lemur (Lepilemur mustelinus) throughout most of the 20th century. Phylogenetic studies not only support its species status, but also suggest that it is the only eastern Malagasy sportive lemur that is more closely related to western than to other eastern species.
According to the original description, some of its teeth are smaller than those in other sportive lemurs. It is relatively large for a sportive lemur, and is difficult to visually distinguish from the weasel sportive lemur. The species weighs between 0.9 and 1.2 kg (2.0 and 2.6 lb) and measures 55 to 64 cm (22 to 25 in) from head to tail. Its fur is mostly reddish-brown or chestnut color, with a dark stripe running from its head down its back. Its underside and neck are lighter in color. Like other sportive lemurs, it is nocturnal, sleeping in concealed tangles of vegetation as well as tree holes. The small-toothed sportive lemur is solitary and eats leaves, fruits, and flowers.
Due to recent taxonomic changes and a lack of clarity about its population size and range, it was listed as "data deficient" by the International Union for Conservation of Nature (IUCN) in 2008. This was changed to "endangered" in 2014, on the basis of a small, fragmented and shrinking range, as well as a declining population. It is also protected from international commercial trade under CITES Appendix I. Its primary threats are habitat loss to slash-and-burn agriculture and hunting.
Lepilemur microdon, lémur saltador de dientes pequeños, es una especie de mamífero primate de la familia Lepilemuridae. Como todos los lémures es endémico de la isla de Madagascar y se distribuye al Suroeste de la isla, entre los parques nacionales de Ranomafana y Andringitra.[2]
Mide entre 27 y 32 cm desde el hocico hasta el inicio de la cola. La cola mide de 25 a 29 cm. Pesa cerca del kilogramo. Es un lémur saltador grande, con pelaje fino, de color marrón rojizo por el dorso, y por el vientre y lados del cuello de color marrón grisáceo pálido a beis claro. La cola se oscurece hacia la punta. Los ojos son de un amarillo claro. La única manera de distinguirlo del lémur saltador mayor es gracias a sus molares mucho más pequeños.
Se encuentra en selvas primarias y secundarias con alta densidad de árboles jóvenes y bambúes. Tiene hábitos arbóreos y nocturnos, y durante el día dormitan en oquedades de los árboles o en nidos de ramas y hojas de enredaderas. Las hembras con crías o individuos jóvenes duermen juntos, pero los machos siempre lo hacen solos. Se alimentan de hojas, frutas y flores.
Su estatus en la Lista Roja de la UICN es de «en peligro de extinción», debido a su reducida área de distribución —menos de 1140 km²— muy fragmentada y en continuo declive, y a la disminución en el número de adultos reproductores.[2][1]
Lepilemur microdon, lémur saltador de dientes pequeños, es una especie de mamífero primate de la familia Lepilemuridae. Como todos los lémures es endémico de la isla de Madagascar y se distribuye al Suroeste de la isla, entre los parques nacionales de Ranomafana y Andringitra.
Mide entre 27 y 32 cm desde el hocico hasta el inicio de la cola. La cola mide de 25 a 29 cm. Pesa cerca del kilogramo. Es un lémur saltador grande, con pelaje fino, de color marrón rojizo por el dorso, y por el vientre y lados del cuello de color marrón grisáceo pálido a beis claro. La cola se oscurece hacia la punta. Los ojos son de un amarillo claro. La única manera de distinguirlo del lémur saltador mayor es gracias a sus molares mucho más pequeños.
Se encuentra en selvas primarias y secundarias con alta densidad de árboles jóvenes y bambúes. Tiene hábitos arbóreos y nocturnos, y durante el día dormitan en oquedades de los árboles o en nidos de ramas y hojas de enredaderas. Las hembras con crías o individuos jóvenes duermen juntos, pero los machos siempre lo hacen solos. Se alimentan de hojas, frutas y flores.
Su estatus en la Lista Roja de la UICN es de «en peligro de extinción», debido a su reducida área de distribución —menos de 1140 km²— muy fragmentada y en continuo declive, y a la disminución en el número de adultos reproductores.
Lepilemur microdon Lepilemur primate Strepsirrhini generoko espezieetako bat da. Lemuriformes guztiak bezala Madagaskarreko endemikoa da.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Lepilemur microdon Lepilemur primate Strepsirrhini generoko espezieetako bat da. Lemuriformes guztiak bezala Madagaskarreko endemikoa da.
Lépilémur à petites dents
Le Lépilémur à petites dents (Lepilemur microdon) est une espèce de primates lémuriformes appartenant à la famille des Lepilemuridae.
O lémure saltador de dentes pequenos (Lepilemur microdon) é unha especie de lepilemur que, como tódolos outros lémures, é endémico de Madagascar. Vive na densa selva chuviosal do sueste de Madagascar, nos parques nacionais de Ranomafana e Andringitra. Foi descrito en 1894 e considerouse como unha subespecie ou sinónimo taxonómico do lémure saltador común (L. mustelinus) durante a meirande parte do século XX. Os estudos filoxenéticos non só consolidan o seu status como especie distinta, senón que tamén indican que é o único lepilemuridae do leste de Madagascar, tendo unha relación máis achegada coas especies occidentais que coas orientais.
O lémure saltador de dentes pequenos (Lepilemur microdon) é unha especie de lepilemur que, como tódolos outros lémures, é endémico de Madagascar. Vive na densa selva chuviosal do sueste de Madagascar, nos parques nacionais de Ranomafana e Andringitra. Foi descrito en 1894 e considerouse como unha subespecie ou sinónimo taxonómico do lémure saltador común (L. mustelinus) durante a meirande parte do século XX. Os estudos filoxenéticos non só consolidan o seu status como especie distinta, senón que tamén indican que é o único lepilemuridae do leste de Madagascar, tendo unha relación máis achegada coas especies occidentais que coas orientais.
Il lepilemure dal collo chiaro (Lepilemur microdon) è una specie di lemure recentemente scoperta endemica del Madagascar.
La specie è diffusa con popolazioni sparse nella zona centro-orientale dell'isola, compresa grossomodo fra i fiumi Namorona e Manampatrana.
Misura circa mezzo metro di lunghezza, di cui circa metà spetta alla coda.
Il pelo è bruno-olivaceo sulla zona dorsale, eccetto la faccia, le mani e la zona ventrale, che sono grigio-nerastro. alla radice del collo, appena sopra le spalle, è presente una caratteristica mezzaluna biancastra che ha fruttato il nome comune alla specie.
Gli occhi sono medio-grandi e giallo-arancio, le orecchie sono grandi e rivolte verso l'alto, il muso corto dritto, con dei piccoli denti simili a quelli umani.
Il lepilemure dal collo chiaro (Lepilemur microdon) è una specie di lemure recentemente scoperta endemica del Madagascar.
De kleintandwezelmaki (Lepilemur microdon) is een zoogdier uit de familie van de wezelmaki's (Lepilemuridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Forsyth Major in 1894.
De soort komt voor in het oosten van Madagaskar.
Bronnen, noten en/of referentiesDe kleintandwezelmaki (Lepilemur microdon) is een zoogdier uit de familie van de wezelmaki's (Lepilemuridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Forsyth Major in 1894.
Lepilemur microdon[2][3] är en däggdjursart som först beskrevs av Major 1894. Lepilemur microdon ingår i släktet vesslemakier, och familjen Lepilemuridae.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som otillräckligt studerad.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Arten är med en kroppslängd (huvud och bål) av 27 till 32 cm, en svanslängd av 25 till 29 cm och en vikt av 0,9 till 1,2 kg en ganska stor vesslemaki. På ovansidan förekommer rödbrun päls med en mörk längsgående linje på ryggens mitt och undersidan är täckt av ljusgrå till ljusbrun päls med gul skugga. Även ansiktet är ljusare än ryggen. Svansen har samma färg som ovansidan och den blir mörkare fram till spetsen. Lepilemur microdon kan skiljas från muslemurer (främst släktet Cheirogaleus) som lever i samma region genom sin större storlek och sin hoppande rörelse. Arter av Cheirogaleus går på fyra fötter över grenar. Arten saknar den vita fläcken på lårens baksida som förekommer hos ullmakier (Avahi).[6]
Denna primat förekommer endemisk på östra Madagaskar. Arten vistas i regnskogar med tät undervegetation.[1]
Individerna är aktiva på natten. De vilar på dagen i trädens håligheter eller gömd i bladverket. Lepilemur microdon äter blad, frukter och blommor. Den är inte lika högljudd som vesslemakier som lever i mera öppna landskap.[6]
Wikimedia Commons har media som rör Lepilemur microdon.
Wikispecies har information om Lepilemur microdon.
Lepilemur microdon är en däggdjursart som först beskrevs av Major 1894. Lepilemur microdon ingår i släktet vesslemakier, och familjen Lepilemuridae. IUCN kategoriserar arten globalt som otillräckligt studerad. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Arten är med en kroppslängd (huvud och bål) av 27 till 32 cm, en svanslängd av 25 till 29 cm och en vikt av 0,9 till 1,2 kg en ganska stor vesslemaki. På ovansidan förekommer rödbrun päls med en mörk längsgående linje på ryggens mitt och undersidan är täckt av ljusgrå till ljusbrun päls med gul skugga. Även ansiktet är ljusare än ryggen. Svansen har samma färg som ovansidan och den blir mörkare fram till spetsen. Lepilemur microdon kan skiljas från muslemurer (främst släktet Cheirogaleus) som lever i samma region genom sin större storlek och sin hoppande rörelse. Arter av Cheirogaleus går på fyra fötter över grenar. Arten saknar den vita fläcken på lårens baksida som förekommer hos ullmakier (Avahi).
Denna primat förekommer endemisk på östra Madagaskar. Arten vistas i regnskogar med tät undervegetation.
Individerna är aktiva på natten. De vilar på dagen i trädens håligheter eller gömd i bladverket. Lepilemur microdon äter blad, frukter och blommor. Den är inte lika högljudd som vesslemakier som lever i mera öppna landskap.
Lepilemur microdon là một loài động vật có vú trong họ Lepilemuridae, bộ Linh trưởng. Loài này được Forsyth Major mô tả năm 1894.[2]
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Lepilemur microdon là một loài động vật có vú trong họ Lepilemuridae, bộ Linh trưởng. Loài này được Forsyth Major mô tả năm 1894.
Мелкозубый лемур[1] (лат. Lepilemur microdon) — вид лемуров из семейства тонкотелых лемуров, обитающий на Мадагаскаре.
Мелкозубый лемур является одним из самых больших представителей семейства. Длина его тела составляет от 25 до 29 см, хвост длиной от 24 до 30 см. Вес составляет до 1,2 кг, иногда даже до 1,6 кг. Голова круглая с большими глазами, задние ноги сильные. Окрас шерсти на спине красно-коричневого цвета, вдоль хребта на спине проходит тёмная полоса. Плечи и предплечья красноватые. Лицо, горло и брюхо светло-коричневые, длинный хвост ближе к вершине темнее.
Мелкозубый лемур распространён на небольшой территории на юго-востоке Мадагаскара. С открытием новых видов лемуров его точная область распространения остаётся неясной. Естественная среда обитания вида — это влажные джунгли.
Мелкозубый лемур активен ночью, держится на деревьях. В течение дня животные спят в дуплах деревьев или гнёздах, сделанных из листьев. По деревьям передвигаются чаще лазая вертикально и прыгая. Ведут одиночный образ жизни, территориальны. Питаются листьями, плодами и цветками.
Мелкозубый лемур (лат. Lepilemur microdon) — вид лемуров из семейства тонкотелых лемуров, обитающий на Мадагаскаре.
작은이빨족제비여우원숭이(Lepilemur microdon)는 족제비여우원숭이과에 속하는 여우원숭이의 일종이다. 마다가스카르가 원 서식지다. 자연 서식지는 아열대 또는 열대 건조 기후의 숲이다. 서식지 감소로 위협을 받고 있다.[2]
